|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Alquímies estatutàries, rodes de molí i mals menors
|
|
|
per anonim |
30 gen 2006
|
|
|
gener de 2006, per Miquel Garcia
La redacció d�aquesta web vol deixar clar que el present article representa només l�opinió del seu autor i no la d�Espai Alternatiu. Per tant no s�ha d�entendre com cap tipus de pronunciament ni de comunicació pública d�Espai Alternatiu.
Després del corresponent enrenou de sabres, que a lâ��Espanya dels borbons no pot faltar davant qualsevol intent de canvi polÃtic que es valore com rellevant, la negociació de lâ��Estatut català camina cap al seu final al Parlament espanyol. Està a punt de baixar-se aixà el teló en aquesta magna escenificació teatral que podrÃem qualificar de tragicomèdia.
Al mateix temps que la tragicomèdia hispano-catalana s�apropa a la seua cloenda, altra representació teatral esgota igualment el propi temps. Tanmateix aquesta no és sinó una obra de les que comunament es coneixen en l�art de l�escenificació com �obres menors�... Es tracta d�una mena d�opereta costumbrista representada sobre quelcom paregut a un teatre de titelles: ja haureu endevinat, òbviament, que m�estic referint a l�estatut valencià .
Es pot observar com, des de que el PSOE va accedir al govern, ha començat a funcionar un mecanisme polÃtic que sâ��aplica sistemà ticament a les diferentes lleis propiciades pels socialistes. Consisteix aquest en que, una vegada sâ��ha enunciat la llei a aprovar que siga, aquesta és bombardejada per la dreta amb foc tancat de mÃssil dâ��última generació. Després, per un meravellós procés dâ��alquÃmia polÃtica, la que inicialment podia ser valorada com una llei imperfecta, amb moltes mancances i del tot insuficient segons els interessos de lâ��esquerra, sâ��acaba transformant en â��la millor llei possibleâ�? i que cal defensar a capa i espasa â��davant el setge de la dretaâ�?. Fins i tot amb tots els retalls afegits, que són abundosos... Si a continuació algú, siga de manera individual o col·lectiva, sâ��atreveix des de lâ��esquerra a qüestionar les bondats de la llei â��assetjada per la dretaâ�?, és rà pidament qualificat dâ��inconscient que â��està fent-les el jocâ�? als ultraconservadors. Lâ��esmentat mecanisme ha funcionat profitosament en el cas de la LOE i també en el de lâ��estatut català ...
Aquest esquema no podia ser aplicat a lâ��estatut valencià , que fonamenta la seua originalitat en el fet dâ��haver estat formulada la llei pel mateix PP (juntament amb el PSOE). En aquesta situació resultava impossible que la dreta assetjà s el nou estatut valencià i també que volgués retallar-lo, perquè tot ja sâ��havia fet prèviament. Per tant, voilà , acà és el PSOE lâ��encarregat, al parlament espanyol, dâ��introduir les esmenes â��progressistesâ�?: la baixada del llistó lectoral al 3% i la supressió del terme â��idiomaâ�? referit al valencià . I de la mateixa manera que el setge de la dreta "transforma alquÃmicament" les lleis en "bones lleis", lâ��addició de les esmenes ha de transformar lâ��estatut valencià en un "bon estatut"...
Caram!! Fixeu-vos a quin punt hem arribat que partint dâ��un text estatutari de continguts insuficients, amb canvis dâ��ordre secundari sobre lâ��anterior i que en molt poc o en res anaven a fer variar el dia a dia de la major part de la població del nostre paÃs, ara resulta que perquè sâ��introdueix una esmena referida al 3% i altra que suprimeix la â��blaveradaâ�? de lâ�� â��idioma valencià â�? (però mantenint lâ��ambigüetat respecte de la unitat de la llengua), just per això hem de donar-li el vist-i-plau, combregar amb rodes de molà i pegar cabotades dâ��assentiment.... Però realment hem de fer-ho?
Cabotades i empassamentes de rodes de molÃ, ni una. Si el text de lâ��estatut era criticable abans, continua sent-ho ara de la mateixa manera. Els canvis enunciats, si finalment es produeixen, no són substancials. Vist-i-plau?. Moltes persones nacionalistes i dâ��esquerres poden pensar que ja que lâ��aprovació del nou estatut és inevitable, llavors el â��mal menorâ�? és que siga amb el 3% i sense el terme â��idiomaâ�?... Cosa certa, encara que aquest fet no ens hauria fer perdre de vista que considerat globalment, sense o amb esmenes, aquest estatut és una enganyifa. |
This work is in the public domain |
|
|
