|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : laboral |
Pot un comerciant injust practicar el comerç just ?
|
|
per pozi |
28 gen 2006
|
El moviment del comerç just ha augmentat any rere any a Europa, Amèrica Llatina i Àsia, un
creixement que sens dubte constitueix una bona notÃcia. La creu de la moneda és, però, que la unitat del moviment comença a esquerdar-se a mesura que la diversitat d’empreses que s’hi involucra fa trontollar els seus principis. Per exemple, és bo que trobem xocolata de comerç just en un hipermercat?
Molts col·lectius de comerç just responen sense dubtar-ho que no, ja que aquestes cadenes (i les transnacionals que les controlen) són precisament les causants dels problemes que el comerç just intenta combatre. Ara, amb el Nescafé Partners Brend, com s’anomena el nou cafè
“just� procedent de cinc cooperatives de petits productors del Salvador i d’Etiòpia que la totpoderosa Nestlé ha comercialitzat a la Gran Bretanya, les diferències en el si del moviment de comerç just s’han engrandit.
Per a uns, el fet que Nestlé comenci
a comprar cafè de comerç just suposa
tant un avanç com una prova que les
pressions dels consumidors serveixen
d’alguna cosa. És la primera vegada
que una transnacional compra cafè de
comerç just i que en rep el distintiu.
Per a la Fundació Fairtrade, encarregada
d’acreditar que un producte compleix
amb els mÃnims està ndards laborals,
ambientals i socials que el fan
mereixedor (el producte, no l’empresa)
d’un segell de qualitat ecosocial, l’acció
de Nestlé és positiva ja que representa
“un punt crucial per a nosaltres,
per als productors de cafè i per a la
gent que dóna suport al comerç just, i
això és fruit de la pressió a les principals
empreses perquè ofereixin cafè
just�. En ser Nestlé la primera compradora
mundial d’aquest producte,
confien que, si aquesta companyia
abandera el comerç just, el seu ús
creixerà rà pidament.
http://www.illacrua.net/comercjust.pdf
Oxfam UK també ha saludat la notÃcia com “un primer pasâ€? que demostra que Nestlé està responent a les campanyes de pressió. Tot i amb això, es compromet a fer-ne un seguiment i
manté les seves reserves: “Nestlé –i les
altres companyies cafeteres– encara ha de fer un llarg camà per resoldre la crisi del cafè. Aquest llançament podria comportar canvis significatius en el futur, però és decebedor que estigui limitat a la Gran Bretanya i que les
vendes inicials representin tan sols un
minúscul percentatge del volum total�.
En efecte, es paga una mica més a uns quants camperols quan el conjunt de la prà ctica comercial de la transnacional alimentà ria, que comercialitza 8.500 productes, en porta milions a la ruïna. Molt més crÃtiques es mostren altres
organitzacions com l’Ong World Development Movement, per a la qual es tracta d’“un exercici cÃnic de mà rquetingâ€?, que obeeix “més a una temptativa per apropiar-se d’un mercat
emergent que a l’inici d’un canvi substancial
en la polÃtica comercial de Nestléâ€?.
POT UN COMERCIANT INJUST
PRACTICAR EL COMERÇ JUST?
L’assalt de les transnacionals al comerç just va començar fa uns anys quan les grans cadenes de distribució van incorporar a les seves prestatgeries productes de comerç just. Ara han donat un pas més. L’octubre passat, el gegant de l’alimentació Nestlé va llançar al mercat brità nic un cafè soluble de comerç just. Uns mesos abans, McDonals havia començat a comercialitzar cafè de comerç just als seus fast-food suïssos i sembla que ben aviat l’altre
amo de l’alimentació mundial, Kraft General Foods, vendrà a França 6.000 tones de “cafè responsable�. Davant d’aquest canvi, la pregunta és: pot un comerciant injust practicar el comerç just?
EL MERCAT DE CAFÈ
A LA GRAN BRETANYA
REPARTIMENT DELS BENEFICIS
D’UN POT DE CAFÈ
d’apropiar-se del comerç just i d’enfrontar-se al boicot a què l’empresa està sotmesa, dues suposicions que quadren amb el fet que, a la Gran
Bretanya, precisament, el consum de cafè de comerç just sigui dels més elevats del món (el 4% del cafè soluble i el 18% del cafè en gra i en pols) i que Nestlé arrossegui el dubtós honor de ser la marca més boicotejada de tot el
paÃs. La polèmica ha aterrat aquests mesos
a Ità lia, on Nestlé també volia aconseguir el segell de comerç just. Ità lia és, juntament, amb la Gran Bretanya,un dels països europeus on les
prà ctiques de comerç just estan més esteses. Però a diferència de la seva germana anglosaxona, el consorci Transfair-Fairtrade, encarregat d’aquesta certificació a Ità lia, la hi ha denegat adduint que Nestlé es troba des
de fa molts anys en el punt de mira d’una campanya internacional de boicot per la sevapromoció amb tècniques molt agressives de la llet condensada en lloc de l’alletament matern a
molts països empobrits del món.En efecte, Nestlé està acusada de violar el codi Oms/Unicef sobre la comercialització de substituts de la llet
materna. No és d’estranyar, per tant, que una altra veu crÃtica provingui de la Internacional Baby Foot Action Network Ibfan), impulsora de la campanya de boicot, per a la qual Nestlé i comerç
just són antitètics. La Ibfan demana a totes les entitats de comerç just i solidari que pressionin la fundació Fairtrade brità nica perquè retiri l’acreditació a Nestlé (Harriet.Lamb ARROBA fairtrade.org.uk) i denuncia la repressió laboral contra sindicalistes a les sevesplantes de Colòmbia i Filipines, una
repressió que arriba fins i tot a l’assassinat
de treballadors en mans d’esquadrons de la mort al paÃs americà . A més, recorda que la Internacional Labor Rights Fund ha presentat una demanda a la Cort Federal de Los Angeles contra la Nestlé, Adm i Cargill, acusant-les de trà fic de nens, tortura i treballs forçats en els camps de cacaude la Costa d’Ivori. D’altra banda, per al consorci cooperatiu de comerç just italià Altromercato,l’adjudicació del segell de comerç
just no es pot considerar com una questió tècnica, de si la fabricació d’aquell producte compleix o no uns mÃnims està ndards laborals, ecològics i socials. Altromercato demana que,
abans que una transnacional obtingui
l’acreditació de comerç just, es comprovi
que respecta els convenis internacionals de l’Oit pagant salaris adequats al nivell de vida de cada paÃs i renunciant a maximitzar els beneficis valent-se de les oportunitats que proporcionen els mercats globals. Entitats com Altromercato estan preocupades perquè les transnacionals, respectant els criteris de comerç
just només per a una petita part del seu negoci, es constitueixin en estendards del comerç just, facin perdre credibilitat al moviment i en un futur fins i tot acabin controlant els criteris
per atorgar els segells d’acreditació.
“Quan una transnacional com Nestlé (o Chiquita, Kraft, Sara Lee o Procter&Gamble) llancen al mercat una lÃnia de producte de comerç just, la
contradicció entre els dos models aflora
dramà ticament. Si una companyia com aquestes no revisa de manera substancial la seva pròpia prà ctica comercial, l’operació es redueix a una mera acció tà ctica per pescar en les aigües dels
consumidors responsablesâ€? â–
Jordi Garcia Jané
La importà ncia que està adquirint el comerç just l’ha fet ingressar en l’agenda de les prà ctiques econòmiques alternativesa la globalització capitalista. Al Fòrum Social Mundial de Bombay de 2004, el comerç just va estar present en una vintena de tallers, seminaris i grans conferències, compartint espai amb sindicats agrÃcoles i moviments de petits camperols dels anomenats països del Sud. Va ser una bona ocasió per cercar convergències i també per exposar dubtes i discrepà ncies, que n’hi ha, sobre el comerç just. Una de les preguntes incòmodes que persones vinculades al moviment per la sobirania alimentà ria fan sobre aquest tipus de comerç és: ¿no podria ser que, sense voler, el comerç just estigués consolidant el model agroexportador dels països perifèrics, que és causa de fam i dependència?Per si de cas fos aixÃ, tots coincideixen que la promoció del comerç just s’ha d’acompanyar de la reivindicació de noves polÃtiques agrÃcoles, tant al Sud com al Nord, que tinguin com a eix la sobirania alimentà ria. Cal, doncs, canalitzar part dels esforços
de sensibilització entre els consumidors dels països de l’hemisferi nord a consumir productes locals, mentre que al Sud es prioritza
la producció d’aliments per a la pròpia subsistència i adreçats als mercats locals, abans que satisfer els voraços estómacs
dels habitants del Nord oferint-los aliments de postres com el cacau, el cafè o el plà tan â–
J.G.J. |
COMERÇ JUST I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA |
This work is in the public domain |
Re: Pot un comerciant injust practicar el comerç just ?
|
per KT |
28 gen 2006
|
EL ÚNICO COMERCIO JUSTO ES EL QUE NO EXISTE!!
FUERA EL MERCADO LIBRE... FUERA EL CAPITALISMO
www.kaosenlared.net |