|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Les esquitxades de l’11-M
|
|
|
per ... |
27 gen 2006
|
|
L’equip de policia que investiga els atemptats de l’11-M a Madrid ja porta vint-i-un mesos de treball a l’esquena. En aquest període de temps han detingut un total de 112 persones, però de fet, en aquest moment, a la presó només en queden 33 –5 dels quals estan engarjolats per altres motius aliens als fets de Madrid– i n’hi ha un altre –Hassan Belhadj– que continua en crida i cerca. Els 78 ciutadans que van ser posats en llibertat no han badat boca per dir la seva. Només al·legen que són innocents, que han estat tractats injustament i suposadament esperen el judici on tot s’aclareixi. Però en altres llocs les coses van diferent. |
A França, per exemple, concretament a la ciutat de Lille, Mohamed i Ahmed Adachour, cosins llunyans d’un sospitós d’estar embolicat en els fets de Madrid i detinguts, durant tres dies, el passat estiu a causa d’aquest lligam familiar, han interposat una demanda judicial en tota regla contra la DST –serveis de contraespionatge– i reclamen excuses públiques a Nicolas Sarkozy, el ministre d’Interior. Un precedent jurÃdic que pot portar cua.
Mohamed i Ahmed, pare i fill d’una famÃlia francomarroquina establerta a la perifèria de Lille, dormien tranquil·lament quan van veure desembarcar a casa seva un comando de trenta-cinc encaputxats amb gran profusió d’armes. El terrabastall va ser gros, l’escorcoll, exhaustiu, i les bufetades, insults, amenaces i maltractaments van venir tot seguit. El pare, que pateix del cor, va ser obligat a mantenir-se de peu hores i hores, i el jutge Bruguière fins i tot el va amenaçar d’enviar-lo “al Marroc o a Espanya, on les lleis són més duresâ€?. Després, en els locals de la DST, pare i fill van ser interrogats sobre les seves creences religioses, els contactes amb l’imam de la seva mesquita i els viatges de vacances a Tailà ndia. A la fi, els van deixar anar sense cap mena de cà rrec.
De fet, l’operació va tenir l’origen en un viatge que havia fet la famÃlia Adachour al Marroc, l’any 2000, per assistir al casament d’un oncle. Allà , els Adachour van trobar-se un cosà llunyà amb qui van intercanviar les adreces. Aquesta persona, després, va aparèixer vinculada als atemptats de Madrid i els investigadors de la policia espanyola li van arreplegar l’agenda amb el número de telèfon de la famÃlia de Lille. Per acabar-ho d’arreglar, Ahmed Adachour, el mateix mes de març del 2004, també va portar un cotxe al seu oncle resident aquÃ. Les hipòtesis es van disparar en tots sentis, però la realitat és que no hi havia cap mena de marro. Una colla de circumstà ncies que no anaven més enllà . El moment de la detenció va ser filmat i fotografiat à mpliament –algú va tenir cura de convocar els mitjans de comunicació–, i a partir d’aquell moment, els Adachour s’han sentit estigmatitzats pels seus veïns i coneguts. La “sÃndrome del terrorisme islà micâ€? no s’esborra d’un dia per l’altre. “Això ens han portat a demandar Pierre Bousquet de Florian, el director de la DST, i Nicolas Sarkozy, ministre d’Interior –diu Franck Berton, l’advocat de la famÃlia– Com a mÃnim volem unes excuses públiques. I si l’han pifiada, que ho reconeguinâ€?. Si aquest exemple s’estén aquÃ, José Antonio Alonso, el ministre d’Interior, pot tenir feina per llarg.
Xavier Vinader, El Temps |
This work is in the public domain |
