|
Notícies :: criminalització i repressió |
Torà , dos anys i mig després.
|
|
per Morena de la Ceba Correu-e: tora ARROBA llibertat.com (no verificat!) |
26 gen 2006
|
|
A primers d’abril de 2003 un ramat de policies armats fins a les dents van detenir tres joves de Torà i, sense trobar-los ni una sola arma, van endur-se’ls acusats de pertinença a banda armada. Aquest és el fet que ha tingut més ressò informatiu de tots els ocorreguts a Torà i, si entenem per terrorisme l’ús del terror com a eina polÃtica, l’única acció terrorista destacable en aquesta vila de la Vall del Llobregós durant tot l’actual perÃode presumptament democrà tic. Un cas amb alguns aspectes força singulars:
El paper dels Mossos. La primera, i més visible, diferència d’aquest cas respecte a altres episodis repressius és que la major part de l’operatiu policÃac va recaure en la policia autonòmica. Tenint en compte que la “lluita contra el terrorismeâ€? era –i continua sent- competència exclusiva la PolicÃa Nacional i de la Guardia Civil espanyoles, el paper protagonista desenvolupat pel Mossos, brutal i desproporcionat, pot relacionar-se amb les negociacions que en aquells mesos es duien a terme entre la Generalitat principatina i el Govern de l’Estat, per a avançar el desplegament de la policia autonòmica. Una acció repressiva contundent per part dels Mossos podia ser la millor manera que tenia la consellera de Gispert per a convèncer un personatge sinistre com el ministre Acebes de que, avançant el desplegament del Mossos, la lÃnia dura en matèria repressiva del govern Aznar continuaria atada y bien atada.
Indicis clars de tortura quÃmica. La pervivència de l’ús sistemà tic de la tortura contra aquells i aquelles que l’Estat qualifica de terroristes només pot negar-se des de la ingenuïtat o des de la hipocresia més extremes. Amb tot, i a diferència de règims anteriors, la tortura ha esdevingut invisible; tot i ser una prà ctica habitual en aquests casos, s’ha perfeccionat per tal de no deixar rastre, esdevenint dificilÃssima de provar. En aquest aspecte, el cas que ens ocupa també és una excepció.
Després d’estar tres dies incomunicat, el primer dels detinguts, Jordi Vilaseca, va ingressar a l’Hospital Arnau de Vilanova i posteriorment a l’UCI de l’Hospital Santa Maria, ambdós de la ciutat de Lleida, sense coneixement i “sense respondre a cap estÃmul dolorós externâ€?, fruit del tracte rebut pels servidors de la llei i l’ordre. La principal prova d’aquests maltractaments és una analÃtica duta a terme pel mateix Hospital realitzades el 5 d’abril va donar un resultat positiu d’amfetamines a l’orina. Cal destacar que en Jordi estava des del dia 1 d’abril sota la Llei Antiterrorista i que, segons informes mèdics, els indicis d’amfetamines a l’orina causats per la presa d’aquest tipus de drogues duren entre 24 i 48 hores i que aquesta analÃtica no va ser feta per cap servei mèdic escollit per la famÃlia del jove, sinó pel mateix hospital on va ser portat mentre estava detingut.
Silenci institucional. “Sé que teniu raó; que als Mossos se’ls en va anar la mà . Ho sé perquè jo mano els Mossos i de vegades sento converses. Però, a nivell polÃtic, no es pot fer res. A la conselleria d’Interior manen els socialistes i no tenen cap voluntat polÃtica d’investigar-hoâ€?. Aquestes paraules, més o menys, van ser la resposta que ens va donar, al pare del Jordi Vilaseca i a qui signa aquest article, un alt cà rrec de la Generalitat del tripartit (del qual no n’escric el nom, perquè en aquest paÃs penalment està més perseguit dir la veritat que torturar), quan li vam plantejar la possibilitat de que, des d’Interior, s’investiguessin els fets, tenint en compte que s’havien produït durant els governs de CiU i el PP i que, per tant, qualsevol irregularitat que es detectés només esquitxaria uns partits que, a nivell autonòmic i estatal, estan a l’oposició. Si el silenci és complicitat, potser cal que ens preguntem quants còmplices de la tortura seuen al Parlament regional.
Dos fronts judicials oberts. En l’actualitat el cas continua tenint dos fronts judicials oberts. Per una part, els tres joves continuen acusats de terrorisme per part de l’Audiencia Nacional, després de desestimar-se un recurs on se sol•licitava passar el cas a la justÃcia ordinà ria. La fiscalia del tribunal espanyol d’excepció els atribueix l’autoria de quatre accions (contra 2 oficines bancà ries, un repetidor de telecomunicacions i el domicili d’un militant del PP). D’altra banda recentment l’Audiencia Provincial de Lleida ha instat el Jutjat que havia arxivat la querella per tortures a reobrir el cas. Els dos processos evolucionen per separat. La principal prova contra els tres joves són les declaracions extretes durant el perÃode d’incomunicació. La principal prova de les presumptes tortures és una analÃtica feta per l’hospital on va anar a raure el primer dels detinguts, degut al tracte rebut per la policia durant el mateix perÃode d’incomunicació, i grà cies al qual van aconseguir una declaració autoinculpatòria i el nom dels altres dos detinguts. En un utòpic cas en que l’anomenada justÃcia actués imparcialment els resultats d’un i altre procés semblarien molt clars.
Josep A. Vilalta
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Torà |
This work is in the public domain |
Re: Torà , dos anys i mig després.
|
per pipo |
26 gen 2006
|
així funciona la justicia i la policia,segons aquí agafan se li cau el pel,moltes vegades sense habera fet res com es elcas,i de altres surten rapid o com tot el que passa a Sabadell que se la carregan els agredits
Visca el Països Catalans Lliures |
Re: Torà , dos anys i mig després.
|
per Arnau de Vilanova |
26 gen 2006
|
És curiòs com tu i el Gorki us vau amagar?..per què serà? I per cert prou d'insultar als patriotes a Torà. |
Re: Torà , dos anys i mig després.
|
per Guerau de Liost |
26 gen 2006
|
Mira l'espavilat! Molta gent es va amagar, capdecony! Si es desencadena una operació espectacular, que roman oberta durant dies, i que atrapa penya a la babalà, segur que tu, com a bon patriota, aniries davant els mossos amb una bendereta al cap per fer-te veure, no? |
Re: Torà , dos anys i mig després.
|
per yuups |
26 gen 2006
|
Arnau de Vilanova: ETS UN CRET�!! Fas fà stic. Perquè vomites aquesta frase difamatòria des de l'anonimat?
Empassat les teves escombraries i deixa en pau a una gent que ha lluitat i sobretot contÃnua lluitant contra la repressió.
La teva afirmació només confirma que els torturadors van aconseguir el que volien.
salut! |