què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/

Independent Media Center


Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per de salvador cases	22 gen 2006
què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
QuÃ¨ Ã©s lâ��autodeterminaciÃ³ Hi ha una mica de confusiÃ³ sobre aquesta paraula. Molta gent es pensa que Ã©s sinÃ²nim dâ��independÃ¨ncia. No. El dret dâ��autodeterminaciÃ³ Ã©s el dret que tenen els pobles a decidir democraticament si volen ser independents o no. AixÃ doncs, quan es diu que el Quebec sâ��ha autodeterminat dues vegades no es vol dir que sâ��hagi independitzat dues vegades (evidentment, perquÃ¨ encara forma part de CanadÃ ), sinÃ³ que sâ��ha pronunciat dues vegades sobre la independencia. AquÃ teniu els resultats de diversos referendums dâ��autodeterminaciÃ³, la situaciÃ³ juridica de lâ��autodeterminaciÃ³ a lâ��estat espanyol, i algunes resolucions parlamentaries a Catalunya sobre el tema. Noruega 13/8/1905 NO: 184 vots (0,05%) SI: 368.208 vots (99,95%) Ã?ndex de participaciÃ³: 85,38% Aquest resultat va significar el naixement de Noruega com a estat independent. Fins aleshores formava part de la corona sueca. Quebec 20/5/1980 El govern del Quebec ha fet coneixer la seva proposta d'arribar, amb la resta del CanadÃ , a un nou acord fonamentat sobre el principi de la igualtat dels pobles. Aquest acord permetria al Quebec adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, de fixar els seus impostos i establir relacions exteriors, o sigui, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el CanadÃ una associaciÃ³ economica que comporti la utilitzacio de la mateixa moneda. Tot canvi d'status politic resultant d'aquestes negociacions serÃ sotmes a la poblacio per referemdum. En consequencia, dÃ³na vostÃ¨ el mandat al govern del Quebec de negociar l'acord proposat entre el Quebec i el CanadÃ ? NO: 59,56% (2.187.991 vots) SI: 40,44% (1.485.851 vots) Ã?ndex de participaciÃ³: 85,60% Quebec 30/10/1995 Esta vostÃ¨ a favor de la llei adoptada per l'Assamblea Nacional declarant la sobirania del Quebec? NO: 50.56% SI: 49.44% DiferÃ¨ncia a favor del NO: 52.645 vots Ã?ndex de participaciÃ³: 94.5% Timor Oriental 30/8/1999 Accepta vostÃ¨ l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins de l'Estat Unitari de la RepÃºblica d'IndonÃ¨sia? ACCEPTO o Rebutja vostÃ¨ l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, comportant la separaciÃ³ de Timor Oriental d'IndonÃ¨sia? REBUTJO (a mÃ©s a mÃ©s a les butlletes hi apareixien simbols per tal de facilitar el vot a la poblaciÃ³ analfabeta) cens: poblaciÃ³ de disset anys o mÃ©s, nascuda a Timor Oriental, nascuda fora de Timor Oriental perÃ² amb almenys un pare nascut a Timor Oriental, i persones els cÃ²njuges de les quals compleixin alguna de les dues condicions anteriors. Total: 451.792 persones amb dret a vot. NomÃ©s la poblaciÃ³ del cens podia fer campanya electoral. Ni els polÃtics indonesis ni els portuguesos podien pendre part a la campanya. ACCEPTO: 94.388 (21.5%) REBUTJO: 344.580 (78.5%) Ã?ndex de participaciÃ³: 98.5% propers referÃ¨ndums El referÃ¨ndum d'autodeterminaciÃ³ del Sahara Occidental s'havia de fer el 31 de juliol del 2000, perÃ² s'ha congelat indefinidament. El president dâ��Euskadi ha promÃ¨s sotmetre a referendum el seu pla de lliure associaciÃ³ amb lâ��estat espanyol, segurament durant el 2005. Nova Caledonia (illa del Pacific sota administraciÃ³ francesa) celebrarÃ un referÃ¨ndum final per a la independencia l'any 2014, despres d'anys de transferencies irreversibles en que esdevindrÃ gradualment sobirana. L'Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a valides totes aquestes decisions: Carta de l' OrganitzaciÃ³ de les Nacions Unides de 1945: Article 1: ''Els objectius de les Nacions Unides sÃ³n... desenvolupar relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d' autodeterminaciÃ³ dels pobles, i pendre altres mesures apopiades per enfortir la pau universal..." A l'article 55 tambÃ© es reconeix el dret a l' autodeterminaciÃ³ dels pobles. ResoluciÃ³ 1514 (XV) de l' Assamblea General de l' ONU de 14 de desembre de 1960 : ''Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminaciÃ³; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status politic i lliurement busquen el seu desenvolupament economic, social i cultural" VersiÃ³ de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l' Assamblea General de l' ONU el 1966. Es defineix el principi de l'autodeterminaciÃ³ en el context d'una societat democrÃ tica. ResoluciÃ³ 49/148 de l'Assamble General de l' ONU del 7 de febrer de 1995. En aquesta data es proclama la ''realitzaciÃ³ universal del dret dels pobles a l'autodeterminaciÃ³" en la qual es destaca: ''la importancia, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realitzaciÃ³ del dret dels pobles a l'autodeterminaciÃ³". DeclaraciÃ³ de Principis de la "Llei Internacional Sobre Relacions Amistoses Entre Estats" de 1970: "tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferencia externa, el seu status polÃtic i a buscar el seu desenvolupament economic, social, i cultural, i tots els estats tenen el deure de respectar aquest dret d'acord amb lo estipulat en aquest capÃtol". DeclaraciÃ³ Universal dels Drets Humans de la OrganitzaciÃ³ de les Nacions Unides de desembre de 1948. Acta Final de la ConferÃ¨ncia de Helsinki de 1975. Article 1: "El dret d'autodeterminaciÃ³ extÃ¨s a tot poble com a dret a determinar el seu futur polÃtic". ResoluciÃ³ de la Cort Internacional de JustÃcia en el cas referent al Sahara Occidental (ex-Sahara Espanyol): "el dret a l'autodeterminaciÃ³ Ã©s un dret dels pobles en territoris no autogovernats" Diverses resolucions de la ConferÃ¨ncia de Seguretat i CooperaciÃ³ a Europa entre 1977 i 1985. Pensades en el seu moment com una manera de debilitar al sistema comunista, sense pensar que en un futur proper es podrien aplicar a altres paÃ¯sos europeus. Conveni internacional de drets politics i civils de les Nacions Unides. Article 1. Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminaciÃ³. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status polÃtic i lliurement busquen el seu desenvolupament economic, social i cultural. Conveni internacional de drets economics, socials i culturals de les Nacions Unides. Article 3. Els Estats que formen part del Conveni, incloent els que tinguin responsabilitats en l'administraciÃ³ de territoris no autogovernats, promourÃ n la realitzaciÃ³ del dret d'autodeterminaciÃ³, i respectarÃ n aquest dret, en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. la constituciÃ³ espanyola L'article 2 diu que la unitat de l'estat es indisoluble. L'article 8 de la contituciÃ³ diu que l'exÃ¨rcit Ã©s el garant de la unitat de l'estat. L'article 10 diu: "Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la ConstituciÃ³n reconoce se interpretarÃ¡n de conformidad con la DeclaraciÃ³n Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las materias ratificados por EspaÃ±a." L'article 94.1.c permet la celebraciÃ³ de tractats internacionals que afectin la integritat territorial de l'estat amb el consentiment de les corts. L'article 168 de la ConstituciÃ³ diu que per modificar aspectes de la ConstituciÃ³ com la monarquia, la unitat d'Espanya o els drets fonamentals, cal que la modificaciÃ³ l'aprovin primer, per majoria de dos terÃ§os, el CongrÃ©s i el Senat. DesprÃ©s s'han de dissoldre les Corts i convocar eleccions. Un cop constituÃ¯t el nou Parlament, han de ratificar el canvi les dues cambres una altra vegada, tambÃ© per majoria de dos terÃ§os. I per Ãºltim, la modificaciÃ³ ha de ser aprovada per referÃ¨ndum popular a tot l'Estat espanyol per majoria simple (>50%). ResoluciÃ³ 98/III del Parlament de Catalunya, sobre el dret d'autodeterminaciÃ³ de la naciÃ³ catalana El 12 de desembre de 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar una resoluciÃ³ per la qual Catalunya no renuncia al dret a autodeterminar-se. Hi van votar a favor ConvergÃ¨ncia i UniÃ³, Centre Democratic i Social, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya. El Partit dels Socialistes de Catalunya va votar-hi en contra. No hi va haver cap abstenciÃ³. El Partit Popular no va assistir a la sessiÃ³. El text original de la resoluciÃ³ va ser presentat per ERC, perÃ² el text final que es va aprovar va ser esmenat per CiU quedant de la segÃ¼ent forma: El Parlament de Catalunya: 1. Declara, solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble catalÃ ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polÃtiques, de les institucions culturals i civils del paÃs, com des de la consciÃ¨ncia de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes. 2. Manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procÃ©s de transiciÃ³ polÃtica des de la dictadura a la democrÃ cia, no significa la renÃºncia del poble catalÃ al dret a l'autodeterminaciÃ³, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preÃ mbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. 3. Afirma, com a conseqÃ¼Ã¨ncia, que en el moment que ho cregui oportÃº, i a travÃ©s de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrÃ incrementar les cotes autogovern (sic) fins allÃ on cregui convenient i, en general, adequar la regulaciÃ³ dels drets nacionals a les circumstÃ ncies de cada moment histÃ²ric. resoluciÃ³ del 98 L'u d'octubre de 1998 el parlament de Catalunya va votar una resoluciÃ³ que ratificava el dret d'autodeterminaciÃ³ de Catalunya. Amb els vots favorables de CiU, del Partit per la IndependÃ¨ncia, d'ERC, d'Els Verds i d'Esquerra Unida i Alternativa, l'abstenciÃ³ d'IC i del PSC i el vot negatiu del PP, la resoluciÃ³ es va aprovar amb 75 vots a favor, 39 abstencions i 15 vots negatius. Aquest era el primer cop que s'aprovava un iniciativa proclamant el dret a l'autodeterminaciÃ³ en el ple de la Cambra (la proposta del 1989 es va debatre en comissiÃ³, a proposta d'ERC). El text de la resoluciÃ³, a partir d'un acord transaccional entre CiU i el PI, afirmava: "El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebraciÃ³ del 50Ã¨ aniversari de la DeclaraciÃ³ Universal dels Drets Humans, ratifica un cop mÃ©s el dret del poble catalÃ a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democrÃ cia i
This work is in the public domain

Comentaris

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per un	22 gen 2006
MANIFEST DE LA CAMPANYA UNITÃ�RIA PER L'AUTODETERMINACIÃ� Des de fa mesos els polÃtics del Principat de Catalunya i del PaÃs ValenciÃ estan immersos en la discussiÃ³ sobre les reformes dels respectius estatuts d'autonomia. PerÃ², que suposen els estatuts? L'any 1978 s'aprovava a les corts generals espanyoles la ConstituciÃ³, que fixava l'ordenament jurÃdico-polÃtic de l'estat espanyol. Per a sufocar les reivindicacions socials i nacionals Ã mpliament assumides, s'estableix una petita descentralitzaciÃ³ administrativa, mitjanÃ§ant estatuts d'autonomia que donen pas a la creaciÃ³ de les anomenades Comunitats AutÃ²nomes. Acceptar l'estatut comportava acceptar les regles del joc constitucional espanyol, Ã©s a dir acceptar els lÃmits imposats per aquest i admetre els pilars bÃ sics del sistema: el capitalisme, la negaciÃ³ dels drets nacionals, la monarquia, etc. L'actual reforma dels estatuts neix de la mÃ de les classes dominants, que sÃ³n les mÃ©s interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al finanÃ§ament, que la classe polÃtica del Principat ens ven com la soluciÃ³ als problemes de les classes populars. Hem de ser conscients que l'especulaciÃ³, la precarietat, el tancament d'empreses i les deslocalitzacions, la destrucciÃ³ del medi ambient i la terciaritzaciÃ³, la discriminaciÃ³ per gÃ¨nere, etc. continuen i continuaran mentre s'apliquin polÃtiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bÃ sics (educaciÃ³, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentÃ ria, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econÃ²mic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. TambÃ© es condemna un ampli sector de la societat catalana a la ilÂ·legalitat i la precaritzaciÃ³, mitjanÃ§ant polÃtiques repressives i d'exclusiÃ³, ja que els poders autonÃ²mics volen assumir les competÃ¨ncies d'immigraciÃ³, perÃ² en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l'Estat. Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels PaÃ¯sos Catalans. Es mantenen falsos sÃmbols identitaris, com la imposiciÃ³ de la "blavera" (bandera autonÃ²mica al PaÃs ValenciÃ ), i la negaciÃ³ de la unitat de la llengua, com tambÃ© es nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d'autonomia que ens proposen marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del catalÃ , enlloc de l'oficialitat plena, mantenen el seccessionisme lingÃ¼Ãstic i asseguren la disminuciÃ³ constant de l'Ãºs i ensenyament del catalÃ a les aules per l'aprovaciÃ³ de lleis estatals, la imposiciÃ³ del castellÃ com a llengua vehicular a la justÃcia i la supeditaciÃ³ dels usos lingÃ¼Ãstics al mercat capitalista (discriminaciÃ³ del catalÃ en l'etiquetatge i en el mÃ³n audiovisual, per exemple). No sorprÃ¨n, per tot aixÃ², que davant l'actual crisi del model d'â�?estat de les autonomiesâ�?, els dirigents estatals i autonÃ²mics s'afanyin a renovar aquest pacte de submissiÃ³.No ens faran creure que l'estatut Ã©s de tots i totes. El que nosaltres necessitem Ã©s un procÃ©s constituent popular i democrÃ tic, per tal de construir un nou model de relacions polÃtiques, socials, econÃ²miques i laborals als PaÃ¯sos Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, Ã©s a dir, hem d'exercir el dret a l'AutodeterminaciÃ³. NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÃ�! Adhesions individuals i colÂ·lectives

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per un	22 gen 2006
www.autodeterminacio.net

Manifestació: Som una nació, Autodeterminació!
per una	22 gen 2006
Nombroses organitzacions, col·lectius i entitats hem engegat una campanya unitària per l'Autodeterminació en resposta al procés de reforma dels estatuts. [...] El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d'exercir el dret a l'Autodeterminació. NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ! -Dijous 9 de feber, 12 h : Roda de premsa amb personalitats que donen suport a la campanya (Col·legi de Periodistes, Rambla de Catalunya, Barcelona). #################################### MANIFESTACIÓ: Som una nació, Autodeterminació! Dissabte 11 de febrer 19 hores, Plaça Universitat de Barcelona (el Barcelonès) En acabar hi haurà Acte Polític i actuacions musicals #################################### Organitza: Campanya Unitària per l'Autodeterminació / campanya ARROBA autodeterminacio.net Per a més informació, llegir el Manifest, imprimir-lo per fer-ne difusió, adhesions col·lectives o personals, etc… aneu al web de la campanya: http://www.autodeterminacio.net/

(i) nazionalsocialistas?
per I NDYMEDIA BCN DOMINADA PELS FATXES!	08 feb 2006
nuke ja i tornem a començar

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per tent	09 feb 2006
que t'has venut l'enteniment? fot el camp, troll, que no saps el que et dius!

independencia pel carrer Avinyó cantonada George Orwell
per el cony de ta tia	09 feb 2006
amb fronteres, exércits, nomenklatura, burocrácia corrupta, prebendes, nepotisme, ghettos, mafies, cinisme, sancions per els qui cometin faltes d'ortografia, no parlin la llengua d'en Pompeu acuradament, amb discriminació segon l'estatus económic, la edad, el sexe, lloc de neixement, grau d'adhesió als valors nacionals, arrels genétiques i antiguetat del carnet del Barça... VISCA LES CADENES!

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per tent	09 feb 2006
que t'has venut l'enteniment? fot el camp, troll, que no saps el que et dius!

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per vatua ai las estic esmaperdut se m'ha doblegat la barretina i l'engonal quatribarrada	09 feb 2006
has escrit nomenklatura amb K, que n'haurem de fer de tu...? i tot aixo t'ho diu la teva bola de cristall? caram, si que les pinten magres

-- osan = kkk i per qué collons no es poden poser majúscules al titol d'un comentari?
per el cony de ta tia rides again!	10 feb 2006
Algunes suggerencies del que em podrieu fer... Tret al clatell? Gulag? Electroshocks? Rentat de cervell? Normalització llinguistica? Obligació d'escoltar a en Josep Cuní cada matí?

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per resclam	10 feb 2006
Fora els nazional sozialistas de catalunya.

Re: què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per Moleman	14 feb 2006
resclam, no tens ni puta idea del que dius. Quina merda de jerkis i convergents que van d'indepes i progres i es deixen donar pel cul a Madrid. A la mani del 18 que demanareu, que es mantingui la paraula nació al preàmbul? Oh que ve, ara ja som una nació perquè ho diu una merda de preàbul! Feu pena. Si realment voleu l'autodeterminació esteu anant enrera llepant el cul al govern i a la puta Constitución. Els espanyols i espanyoles no hi ténen cap dret de paraula! NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ!

Sindicato Sindicat