Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
[Foc Nou] Manifest en motiu del Combatent Català
per www.focnou.org Correu-e: focnouppcc@hotmail.com (no verificat!)	16 gen 2006
El 26 de Gener, encenem la memòria Dia del Combatent Català
Un dia tal, com el 26 de gener de 1641 l’exèrcit de Los Velez fou derrotat àmpliament a Montjuïc i obligat a retirar-se a Tarragona per les forces catalanes. Aquesta demostració de forces en uns temps convulsos i de guerres, on l’orgull del poble català estava fent història davant els exèrcits espanyol i francès (en diferents moments). Uns temps on s’aixecaven imperis del no res; d’un poble que n’ofega d’altres (com ara Espanya) o imperis que volien conquerir territori sense fre, per engrandir-se (com França). La idea d'Espanya que sorgí gràcies a la decadència de la Corona Aragonesa, un segle i mig abans d’aquests fets, prenia cos amb el beneplàcit d'Aragó, però topava amb la resistència de les classes populars que en la seva rutina, havien patit una ocupació forana, i es veien perseguits per la seva cultura. Espanya no resultava res més que una presó de pobles i de les seves gents; les generacions posteriors a l’ocupació total a partir de 1714, naixeran amb l’esclavatge del seu poble per mantenir aquesta maquiavèl•lica Espanya, que pretenia eliminar els bassals de sang i violacions que havia escrit a ploma i fusell l’assimiladora Castella, en la seva màxima expressió en la figura inquisidora d'Olivares, intentant tergiversar la història. I els seus predecessors no van quedar-se curts a través de "pronunciamientos" i dictadures. Segles més tard, les terres assimilades per la Corona de Castella (creadors d’un potent invent que es deia Espanya), eren escenari de guerres i revoltes que no cessaven mai. Podien matar a la gent. Però l’esperit del poble, encara que dèbil, mai moria. I tant és així, que aquí estem nosaltres, existint i defensant-nos. És així que les guerres i revoltes, han donat pas a la suposada "democràcia" dels "més". La jove democràcia de les majories i el terrorisme de les minories, que ja es va cobrar les morts de patriotes,companys i amics en la lluita per l’alliberament del nostre poble. Aquesta democràcia, madura i evoluciona, obrint-se pas al segon mil•lenni. On la nova era, imprimeix la raó de la força de les armes que porten la pau a on hi ha dissidència. En aquest marc, la classe treballadora catalana, ens aixequem més forts que mai amb la força de la raó que suposa reclamar poder seguir el nostre camí com a poble. A través de la lluita al carrer i recordant el que calgui, fins on arribi l’honor dels nostres avantpassats. Així que invoquem aquells temps on d’igual a igual, els espanyols reculaven per la rauxa de la resistència catalana. La raó ens ha fet més forts que mai. I l’objectiu és el mateix que fa segles. El poble català seguirà el seu destí o no serà. El Dia del Combatent, és també el nostre dia. El dia dels lluitadors i lluitadores de les actuals generacions; persones que lluiten marcant més història que mai, esdevenint claus en la terrible proba del nostre segle: autodeterminació o assimilació. Que la lluita al carrer sigui més viva que mai, entonant ben fort la nostra ferma decisió: Autodeterminació!
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more