|
|
Notícies :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats |
Brasil: Desallotjament il·legal i assassinat d’indÃgenes
|
|
per CMI Brasil- CMI Barcelona Correu-e: contato ARROBA midiaindependente.org (no verificat!) |
15 gen 2006
|
El passat mes de desembre, per les dates de Nadal ha estat marcat a MS pel desallotjament i la mort d’indÃgenes GuaranÃ-Caoiuà per part dels cossos policials federals i pels “fazendeirosâ€? Aquesta és la crònica dels fets a partir de notÃcies publicades a indymedia Brasil Durant el mes de gener estan tenint lloc accions de protesta.
Properament s'actualitzarà la informació (depenent de la nostra velocitat com a traductors...) |
Guaranà Caiouá ressistiran les amenaces dels latifundistes a Mato Grosso do Sul
Per RESISTENCIA INDÃ?GENA 14/12/2005
Un grup d’aproximadament 80 policÃes federals es troba a Dourados (MS) i es traslladaran cap al municipi de Antônio João,a la frontera amb el Paraguai, per desallotjar propde 500 indÃgenes guaranÃ-caoiuà . L’ordre de “reintegració de la possessióâ€? va ser expedida per la “desembargadoraâ€? Diva Prestes Marcondes Marlebi, presidenta del Tribunal Regional Federal (TRF) de la tercera regió (São Paulo).
Els i les indÃgenes prometen resistir al desallotjament de la Terra indÃgena Nhanderu Marangatu, de 9.300 hectà rees. La terra va ser homologada pel president de la República com a territori indÃgena, el 28 de març de 2005. Després d’un llarg procès de tramitació (6 anys), la terra es trobava per fi identificada, delimitada, declarada, demarcada i homologada com de possessió permanent de la comunitat indÃgena local..
Tot i aixó, el STF (Tribunal Suprem Federal) va concedir una liminar favorable als interessos dels latifundistes de la regió, que suspenia la homologació.
La FUNAI (Fundacio Nacional del’Indi, òrgan governamental de defensa dels pobles indÃgenes) va anunciar el dilluns 12 que aniria a recòrrer al STF per impedir l’acció de la Policia Federal, ja que existeix risc imminent de confrontament amb les famÃlies indÃgenes. Els indis estan bloquejant les vies d’accés a l’à rea ocupada. El Consell dels indis de Nhanderu Marangatu va divulgar una carta que deia que la comunitat està “en vigÃlia d’una gran massacreâ€? En aquesta carta els indÃgenes afirmen “ressistirem fins a l’últim alè de les nostres videsâ€?.
Super aparell policial expulsa el poble Guaranà CaiouÃ
Per CIMI 15/12/2005
Després de les primeres hores del matà d’avui, un batalló de la Policia Federal, que comptava amb dos-cents homes armats amb bombes de gas lacrimògen i escopetes de bales de goma, un helicòpter, tres autobusos i vuit furgons policials estaven llestos per a l’expulsió del poble Guaranà Caoiuà de la seva terra, Nhanderu Marangatu.
En un clima que barrejava tristesa, revolta i recel, els lÃders comunals romanien a la seva terra fent rituals amb el propòsit de resistir a través de la noviolència.
Revoltats, els adults feien discursos sobre JustÃcia davant els policies, davant d’ells infants portaven cartells on era possible llegir “mentre els senyors ministres, jutges i policies estan preparant el millor Nadal per als seus fills, nosaltres estem sent expulsats al carrerâ€?.
Els Guaranà Caiouà van ser expulsats per voltes de dos quarts d’onze del matÃ. En la retiradaun helicòpter va fer una sèrie de vols rasants per espantar les persones que romanien a la zona, Ningú va ser ferit fÃsicament en la operació.
Un equip de premsa de la televisió educativa Llink d’Holanda va ser detingut quan realitzava el seu treball de cobertura.
http://www.cimi.org.br/?system=news&action=read&id=1616&eid=352
Calen foc als habitatges dels indÃgenes desallotjats
Per Correio do Estado-MS (mitjà local) 18/12/2005
Els indÃgenes GuaranÃ-Caiouà que van ser desallotjats de les “fazendasâ€? Morro Alto, Ita BrasÃlia i Pequeri Santa Creuza estan des del dijous vivint en barraques de lona als marges de la carretera MS-384, que uneix Antônio João amb la regió sudoest de l’estat. Les condicions de vida són bastant precà ries i, segons els indÃgenes, la situació va empitjorar encara més després que els “fazendeirosâ€? calessin foc a les barraques, causant destrucció de petits animals domèstics, roba, utensilis domèstics i documents.
La professora indÃgena Léa Aquino Pedro va dir que tan aviat com van ser acomplertes les ordres de “reintegració de la possessióâ€?, treballadors i persones lligades a les famÃlies dels propietaris havien entrat a les aldees i calaren foc a les cases que estaven sent ocupades pels indÃgenes. Va dir també que els membres de la comunitat van haver de fugir del foc i no van poder salvar les seves pertinences, i per poc una criatura no mor carbonitzada.
Al mig del tumult la indÃgena Rosilene Gomes, embarassada de sis mesos, va caure, i va ser atesa a l’hospital municipal de Antônio João, però vas acabar perdent la criatura, que va ser vetllada la nit de divendres a dissabte als marges de la carretera. Durant el velatori, els indÃgenes van demostrar estar revoltats amb la situació i demanaven el respecte pels seus drets. “No hi ha explicació per al que ens han fet aquÃâ€?, diu la mestre, remarcant que tot això va succeir després que els mitjans havien deixat l’à rea.
“És un fet repulsiu, perquè aquestes persones han perdut tot el que tenien. Ara ens quedarem esperant que la JustÃcia jutgi i ens retorni les terres que ja van ser fins i tot homologades pel president de la Repúblicaâ€?.
A la zona viuen centenars de criatures, només de 0 a cinc anys són 150. En virtut del desallotjament els indÃgenes es van quedar sense els mitjans de subsistència que havien cultivat, i molts afirmen estar passant gana. A més de la manca d’alimentació, els indÃgenes diuen que també sofreixen d’amenaces i que persones contractades pels “fazendeirosâ€? amenacen amb matar persones i llençar els cossos a una presa que hi ha a prop.
Una dona integrant d’una de les famÃlies que van aconseguir la “reintegració de la possessióâ€?, sense saber que es trobava al costat dels periodistes, va confirmar a una amiga seva que havia calat foc a una de les barraques. Va dir que se sentia malament després de la seva acció i fins i tot va plorar. Va dir que va fer allò atenent a demandes, però no va dir de qui. En ser preguntada, es va negar a ser identificada.
En el muntatgede les barraques provisionals a la carretera, els expulsats reclamaven que estava faltant lona i trosos de fusta per cubrir les cases i per abrigar almenys les criatures. L’alcalde d’Antônio João, Junei Marques (PDT), va estar a la zona i va oferir ajuda als indÃgenes.
Braz da Silva Gonçalves va dir que estava muntant la seva barraca, però que va resultar molt difÃcil perquè es van quedar sense fusta. “El que tenÃem es va quedar dins les ‘fazendas’. Veurem si arriba ajuda per a què puguem fer barraques per tothomâ€?. Va dir que viu a l’aldea Nhanderu Marangatu amb el seu pare, Constâncio da Silva Vilhalba, que té 88 anys i que va nèixer allà mateix.
El muntatge va ser interromput pel pas d’un ramat de 1.600 caps de bestiar que intentava passar per la carretera. Els indÃgenes van patir perquè els animals podrien haver provocat una tragèdia en els campaments, ja que centenars de criatures estaven als marges de la via.
El problema es va solucionar quan l’alcalde d’Antônio João va arribar a la zona i va conversar amb el propietari dels animals. El pas del ramat d’una fazenda a una altra va ser aplaçada per ahir, quan seria concedida la construcció d’una tanca d’alambre per protegir els indÃgenes. Marques també es va proposar per donar auxili a les families en el sentit del muntatge de les barraques i l’alimentació.
Un altre que muntava la seva barraca era Tito Gomes. “Van incendiar la meva barraca i em vaig quedar sense res. Fins i tot les meves gallines van ser cremades i necessito ajuda per alimentar els meus 12 fills�. Gomes deia que les criatures ploren de gana i que alguns amics li han donat una mica d’aliment fins que la situació sigui normalitzada. EJA/AV.
He perdut la meva raó de viure
Correio do Estado- MS 19/12/2005
Antonio Viegas
Hilário Fernandes es va arribar a la barraca incendiada per intentar trobar algunes pertinences, però tot va acabar essent destruit.
Hilário Fernandes, en mostrar el lloc on vivia, la barraca que va ser incendiadaper treballadors de “fazendas�, es desfogava “Han cremat tot el que tenia, fins i tot les meves robes i calçats. No tinc ni olles, i per complicar encara més la cosa els meus documents han estat incinerats�, va dir, plorant i mostrant les restes d’una jaqueta.
L’indÃgena Plácido Romero va dir que un treballador de la “fazendaâ€?, veà del districte de Campestre, que sempre havia estat considerat amic dels indÃgenes va ser una de les persones que van cremar les barraques. “Ell sempre es duia bé amb nosaltres, tots el respectà vem. Semblava una bona persona. Però ell no va respectar i va calar foc les nostres barraques juntament amb d’altres. Com que ens coneixia, trobo que deuria perdre els diners que rebia dels “fazendeirosâ€?, però no perdria la amistatâ€?.
El matrimoni Laureano Vilhalba i Amância Gomesestava amb el foc encés,però sense aliments. La dona va mostrar unes olles buides i les vuit criatures passant necessitats. “No tenim res més. Ho hem perdut tot. Aquestes terres són nostres, però no podem entrar perquè la justÃcia no decideix la situació. Mon pare sempre va viure aquÃ, i aquà va morir fa cinquanta anys, prop del Cerro Marangatuâ€?
Mato Grosso do Sul demana urgència
Dourados News 23/12/2005
Les entitats que composen la CMS/MS (Coordinadora de Moviments Socials) convocaren una roda de premsa per aqeus dijous per denunciar la situació d’abandó i risc per a la vida en que els i les indÃgenes de l’à rea de Nhande ru Marangatu es troben deprés de ser desallotjats a Antônio João. Entre els moviments que assistiran a la trobada hi ha el CIMI (Consell Indigenista Missioner), MST (Moviment de Treballadors/es Rurals Sense Terra), CDDH (Centre de Defensa dels Drets Humans), CUT (Central Única dels Treballadors), CEDIN (Consell de l’Indi), Moviment Consulta Popular, FETEMS (Federació dels Treballadors d’Educació) i altres.
Una de les accions que la CMS durà a terme és una campanya de solidaritat amb les set-centes famÃlies Guaranà Caiouá. A més d’organitzar la pressió al STF, demanant urgència en l’enjuiciament del Ordre de Seguretat que qüestiona la homologació de la terra de Nhanderu Marangatu. Els lÃders de la CMS també estan sol·licinant audiència amb el secretari d’estat de Seguretat Pública, Antônio Braga, per exigir seguetat per als infants, dones i gent gran, un cop que el periode de festa de nadal allunyi la societat del cas, i no hi hagi garantia de vida per a aquesta població.
El desallotjament de les famÃlies indÃgenes va ser un retrocès en el procés democrà tic del paÃs i per això els moviments socials i populars convoquen tot el sud matogrossenc a indignar-se també davant d’aquest atac contra qui realment construeix aquest paÃs.
Assassinat d’un lÃder Guaranà CaiouÃ
25/12/2005
L’indÃgena Guaranà Caiouà Dorvalino Rocha, de 39 anys, va resultar mort d’un tret al pit aquesta tarda al municipi d’Antônio João (MS).
Deu dies després de ser desallotjats de l’à rea indÃgena Nhanderu Marangatu, per determinació del president del STF, el ministre Nelson Jobim, els 450 GuaranÃ-caiouà s que estan sense terra sofreixen ara a causa d’un atemptat contra un dels seus principals lÃders. Dissabte al migdia el lÃder Dorvalino Rocha va ser assassinat davant el portaló que dóna accès a l’à rea de 26 hectà rees i les “fazendesâ€? Fronteira, Morro Alto i Cedro, localitzades pròximes al municipi d’Antônio João (MS).
El gobernador de la república a la regió de Dourados (MS), Charles Pessoa, vol l’obertura d’una investigació del crim. D’acord amb el Consell Indigenista Missioner (CIMI), entitat lligada a la Conferència Nacional dels Bisbes de Brasil, l’assassinat hauria estat encomanat per latifundistes de la regió. Només en aquest any, 24 indÃgenes van ser assassinats a la regió.
Segons un relat de tres persones que estaven acamapades a la llera de la carretera pròxima a l’entrada d’aquesta “fazendaâ€?, un cotxe es va aproximat al lloc i dos homes van baixar portant armes. Van apuntar cap al lÃder indÃgena i, de seguida, un tercer home, vigilant de les “fazendesâ€?, va baixar de l’automòbil i va disparar contra Dorvalino a boca de canó. El lÃder indÃgena no va resistir i va morir camà de l’hospital a Antônio João. Segons el CIMI, hi ha informacions de que un altre vehicle que transportava els vigilants va fugir en direcció a la “fazendaâ€? Morro Alto.
L’entitat religiosa va denunciar l’assassinat i diu que el clima entre els indÃgenes és de revolta. “El CIMI exigeix l’esclariment del crim per la Policia Federal i el decret de presó preventiva per als assassins, protecció de la integritat fÃsica de les persones i de la comunitat, i el retorn immediat dels indÃgenes al seu territori tradicional, d’on van ser expulsats. “Sense això s’estarà estimulant i perpetuant la violencia institucionalitzadaâ€?, va dir l’entitat, en una nota divulgada ahir.
Segons la PM, Rocha va ser assassinat per voltes de les 13, 45 (hora de Brasilia) d’un tret al pit, que probablement va surtir d’un revólver calibre 38. Ell es trobava amb un grup de 300 persones acampades davant la “fazendaâ€? reivindicada pels GuaranÃs Caiouà s.
La PM va informar que el propietari de la “fazendaâ€? Morro Alto, Altamir Dala Corte, va telefonar informant que els vigilants havien sofert una emboscada dels indÃgenes, i es van defensar disparant cap al terra, pero van encertar Rocha en l’enfrontament.
L’amo de la “fazendaâ€? Fronteira –una de les à rees en litigi amb els indÃgenes-, Dácio Queroz, afirma que va contractar una empresa de seguretat privada que va actuar fins el dia 15 de desembre, quan els guaranà caiouá van ser desallotjats per la policia. Queiroz, que havia estat alcalde d’Antônio João (1997-2004) va dir que no recorda el nom de l’empresa que va contractar.
El crim és atribuit als vigilants contractats pels “fazendeiros� de la regió. El “fazendeiro� va dir que arribava avui de Araçatuba (São Paulo), on va passar el Nadal, i que va saber del crim per la televisió. “La informació que tinc és la que tothom sap: que va haver un assassint d’un indi. Quatre homes haurien arribat al lloc i disparat�, va informar Dácio.
Els indÃgenes al·leguen que Dorvalino va ser executat a sang freda quan es trobava a la carretera. L’autor del tret és un treballador de Gaspem Segurança Ltda., empresa contractada pels “fazendeirosâ€? per reprimir tentatives de reocupació després del desallotjament.
Antonio Joao: la missió aconsegueix Pau provisional i frágil
Campo Grande News 27/12/2005
Una pau provisional i frágil. Això és el que bà sicament va aconseguir la missió del govern federal, liderada pel secretari nacional de Drets Humans, Paulo de Tarso Vannuchi, després d’un dia sencer conversant amb els dos bà ndols d’un dels conflictes per terres més explosius en aquest moment al Brasil.
La tensió a Antonio João, a 300 km de Campo Grande, té com a epicentre la disputa per 9,3 mil hecà rees entre indÃgenes i “fazendeirosâ€? i va entrar en una escalada al mes de desembre, després del desallotjament dels indÃgenes amb un fort efectiu policial el dia 15, i l’assasinat de Dorvalino Rocha la vigÃlia de Nadal, per vigilants contractats.
Des de mig matà d’avui, Vannuchi, acompanyat pel president de la FUNAI, Mércio Gomes, a més de representants del govern estatal i altres autoritats polÃtiques, va voltar per la regió, per tal de verificar les condicions de vida dels indÃgenes expulsats de les “fazendasâ€? , que en la seva majoria ocupen els marges de la carretera.
La misió de Vannuchi va oferir als Guaranà Caiouà : aliments, per apaigavar la fam generalitzada, una à rea provisional per abrigar les famÃlies que van perdre les seves terres, rigor a les investigacions de l’assassinat de Dorvalino Rocha i reforçament de la seguretat per als indÃgenes.
Segons l’acord, el govern es va comprometre a traslladar les famÃlies cap una altra à rea (o ampliar les 26 hectà rees actualment ocupades per alguns indÃgenes), donar protecció policial a la professora Léia Aquino, muntar una oficina de policia a l’aldea de Campestre, a les immediacions de la terra disputada, i a més incloure les famÃlies de l’à rea, que sofreixen la manca d’aliments, al programa de cistelles bà siques del Ministeri de Desenvolupament Social.
A canvi, els indÃgenes es comprometen a esperar pacÃficament el procès judicial de l’acció que és al STF sobre la creació de la reserva de Nhanderu Marangatu. L’à rea, de 9,3 mil hectà rees, ja va ser reconeguda i homologada per la Unió, però els “fazendeirosâ€? afectarts van obtenir victòries judicials que van obligar els indÃgenes a deixar l’à rea.
Els indÃgenes van prometre “aguardar pacÃficamentâ€? fins el febrer, quan la Cort apreciarà el cas. Però van avisar que, en cas que la decisió no sigui favorable, hi hauran noves ocupacions, i d’una forma més “radicalâ€?, tal com va afirmar un dels lÃders presents a la trobada.
El secretari –enviat pel President per comprovar les condicions de vida deles families- va passar unes dues hores i mitja amb els indÃgenes, dels que va sentir les reclamacions sobre l’esclariment de l’assassinat de Dorvalino Rocha, i el cà stig als assassins. Va prometre rigor en la investigació i la punició als responsables.
En la visita a Nhanderu Marangatu, Paulo de Tarso Vannuchi va recollir dades que deven enriquir el procès d’homologació de les terres, mostrant al STF que la disputa va dur a una mort i, que ara els indÃgenes no posseeixen un lloc adequat per a viure. “Si continua aixÃ, la situació dels indÃgenes empitjorarà â€? va declarar.
A la tarda, va ser el moment de sentir els representants dels “fazendeirosâ€?, preocupats per la tensió a la regió i amb la possibilitat de noves invasions o d’una tragèdia de proporcions més grans. Els productors van mostrar confiança en la manutenció de les terres. Reticents, prometeren continuar a recòrrer, i només consideren la possibilitat de deixar les “fazendasâ€? si són indemnitzats. La legislació veta la indemnització a “fazendeirosâ€? que es troben instal·lats en terres indÃgenes. “Si haguèssiim de tornar les terres, d’aquà a poc haurem de retornar tot el brasil als portuguesosâ€? va ironitzar Dácio Queiroz, propietari de la “fazendaâ€? Fronteiraâ€? i exalcalde de Antônio João.
El crim: mentre Vannuchi circulava entre els indÃgenes, el productor rural Dácio Queiroz, acompanyat pel seu pare, Pio Silva i pel germà , Pio Queiroz, vas comparèixer a la seu de la Policia Federal de Dourados, on va prestar declaració sobre la mort de Dorvalino Rocha. Pio Silva va admetre, en declaració, haver estat qui va contractar a Gaspem Segurança Ltda., per vigilar les propietats contra possibles invasions. Van ser contractats vuit vigilants amb el cost de 50 reals per dÃa, sense establir un termini de contracte. Dácio Queiroz i els seus familiars presentaren una versió segons la qual el vigilant responsable per la mort de l’indÃgena es va sentir amenaçat i va actuar en legÃtima defensa.
La FUNAI anticipa accions a Mato Grosso do Sul per l’assassinat
MS notÃcias 26/12/2005
La Fundação Nacional do Indio va anticipar per a aquest diumenge (25) una sèrie de mesures que començaria a prendre a partir de dilluns al municipi de Antônio João, a causa de l’assassinat de Dorvalino Rocha, guaranà Caiouà , de 40 anys. Entre les mesures preses hi ha la instal·lació d’una base de la FUNAI en el campament dels indÃgenes als marges de la carretera. Allà es troben acampades 430 persones que van ser retirades, per determinació judicial, de les “fazendasâ€? Piquiri, Ita-BrasÃlia i Morro Alto, el passat 15 de desembre.
La base de la FUNAI, segons la informació del sertanista i assessor de la fundació a Mato Grosso do Sul, Odenir Pinto de Oliveira, compta amb cinc persones. Dos d’ells són del sector fiscalització i tenen poders de policia, “el que pot portar una mica de tranquilitat a la comunitat indÃgenaâ€?, va declarar el sertanista. Els funcionaris de la FUNAI i policies federals van passar tot el diua al campament prenent declaració dels indÃgenes i els vigilants de la firma contractada pels “fazendeirosâ€? de la regió, informava Odenir Pinto de Oliveira.
Dorvalino va ser assassinat d’un tret a boca de canó, prop de l’entrada a la “fazenda Fronteira. Segoins el sertanista, la porteria d’aquesta finca es troba a 20 metres de distà ncia del campament. L’assassà continua fugit, i encara no ha estat identificat per la Policia Federal, que conduiex les investgacions, afegÃ.
A més de la instal·lació de la base de la FUNAI, Odenir Pinto va dir que es prendrà una sèrie de mesures d’assistència social per minimitzar la precarietat de les condicions al campament. En aquest sentit, va ressaltar que les acions seran empreses de manera conjunta entre els ministeris de Desenvolupament Social i de Desenvolupament Agrari i l’alcaldia d’ Antônio João.
El coordinador del Conselho Indigenista Missionário (CIMI) a mato Grosso do Sul, Egon Heck, va considerar fonamental l’acció del govern al campament per reduïr el nivell de tensió entre indÃgenes i “fazendeirosâ€?. Va lamentar que les mesures només haguèssin estat preses després de l’assassinat d’una persona, i creu que la violència només acabarà després que el STF jutgi l’enviament de cossos de seguretat contra l’homologació de les terres indÃgenes per part dels “fazendeirosâ€?. “És necessari encaminar-se cap a la solució del tema de la possessió de la terra. Només això disminuirà la tensió instaurada. Per part dels indÃgenes existeix un lÃmit que ja estpà sent ultrapassat, davant tot el que han sofert. Tot això crea condicions per a noves formes de violènciaâ€? va alertar Egon Heck. |
Mira també:
http://www.midiaindependente.org |
![](https://barcelona.indymedia.org/images/licenses/norights.gif) This work is in the public domain |
|
|