Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: xarxa i llibertat
L'origen de Linux i el programari lliure
per la selva de mar Correu-e: geloraja@hotmail.cat (no verificat!) Adreça: poblenou	05 gen 2006
El programari lliure Per a instal·lar un programari en un ordinador s'utilitza el que es diu codi executable. Es tracta d'un conjunt d'instruccions en codi binari (cadenes d'uns i zeros) que només l'ordinador pot interpretar, executar i complir. Resulta molt difícil, o gairebé impossible, construir un programa les ordres tal com les entén l'ordinador. Per això, els programadors utilitzen llenguatges de programació per a construir, controlar i modificar un programa amb facilitat. El resultat d'aquesta programació es denomina codi font. Perquè ambdós tipus de codi s'entenguin, és necessària la intervenció d'un intermediari que es coneix com a "compilador", l'única missió del qual és "traduir" el codi font a codi executable.
Distinció entre programari obert i propietari Llibertat0 Executar el programari Programari propietari (0) Llibertat 1 Permet accedir al codi font del programari Codi obert (0 + 1) Llibertat 2 Permet distribuir programari a tercers Llibertat 3 Permet distribuir i modificar programari a tercers Programari lliure (0 + 1 + 2+ 3) La Fundació per al Programari Lliure estableix que perquè un programari sigui lliure, ha de respectar quatre llibertats d'ús. Sobre la base d'aquestes quatre llibertats es pot distingir quan un programari és propietari, de font oberta o lliure. Tot aquell que no desitja compartir els seus desenvolupaments amb altres col·legues, només lliura el codi binari del seu desenvolupament. En canvi, qui desitja compartir el seu programa amb uns altres perquè ho modifiquin o ho adaptin, lliura el codi font on està escrit el programa. D'aquí ve la primera distinció entre programari de codi font obert (aquell que està disposat a cedir el codi font) de programari propietari (no allibera el codi font del programa). Els primers projectes informàtics es van desenvolupar en àmbits acadèmics i militars, i es van perfeccionar gràcies a les aportacions desinteressades de comunitats d'experts. No havia distinció entre programari propietari i de codi font obert. Sota aquestes condicions van aparèixer els sistemes operatius inicials, entre ells Unix, el primer a cobrar importància a escala global. Els seus creadors, els investigadors del Bell Telephone Labs (BTL) Ken Thompson i Dennis Ritchie, van exposar el seu disseny en 1969 durant una conferència internacional, on diversos participants van sol·licitar una còpia. Per a frenar el cada vegada més estès programari propietari, el professor del MIT Richard Stallman va crear el 1984 la Fundació per al Programari Lliure (Free Software Foundation, FSF), la missió del qual és preservar, protegir i promoure la llibertat d'ús, estudi, còpia, modificació i distribució del programari, i Linux i la revolució del programari de codi obert defensar els drets dels usuaris de programari lliure. És important remarcar que lliure no significa gratis, sinó llibertat en la utilització del programari. La FSF és el principal patrocinador del Projecte GNU (acrònim de "GNU No és Unix''), el propòsit del qual era desenvolupar un sistema operatiu de lliure distribució compatible amb Unix i que aprofités les seves qualitats: portabilitat, flexibilitat, potència, entorn programable, multiusuari i multitasca. A fins dels vuitanta, la comunitat de programadors de la FSF havia desenvolupat els principals components d'aquest sistema operatiu, excepte un: el nucli (kernel) del sistema. A l'altre costat de l'Atlàntic, un estudiant d'informàtica de la universitat d'Hèlsinki Linus Torvalds, desenvolupava la primera versió del nucli d'un nou sistema operatiu basat en una variant d'Unix, anomenada Minix. Torvalds va batejar la seva invenció com a Linux. Gràcies a Internet, i a un sistema d'organització cooperativa molt eficient, aquest sistema operatiu va experimentar una ràpida evolució tècnica, que l'ha convertit en un dels sistemes més robusts i fiables del mercat. El desenvolupament de Torvalds, unit als aportis de la FSF, ha donat lloc al programari de lliure distribució que avui coneixem com Linux, encara que seria més apropiat cridar-li GNU/Linux. Avantatges del programari lliure i implicacions al projecte Des d'ARGUS no només estem identificats amb la filosofia original del programari lliure sinó que l'apliquem a tots els nostres projectes a nivell de sistema operatiu, bases de dades i llenguatges de desenvolupament ja que: les llicències i el maquinari resulten més econòmics amb solucions GNU/Linux que amb Windows. Els costos deguts a la interrupció del servei (downtime) beneficien en tots els estudis a GNU/Linux. Entre els aspectes tècnics, GNU/Linux ofereix un millor rendiment i fiabilitat que Windows, i permet el control dels seus nivells de seguretat. Per altra banda, l'anàlisi del lock-in permet amidar com afecta el context de la indústria a la situació particular de l'aplicació tecnològica que s'està adoptant. Si bé el programari de codi obert s'hauria d'analitzar en cada sector de la indústria del programari, en principi permet reduir la dependència tecnològica d'un proveïdor, perquè es basa en estàndards oberts i perquè manca de propietaris. Més informació :: GNU Operating System - Free Software Foundation :: W3C
Mira també: http://www.gnu.org http://www.w3.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more