|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
-Ens juguem la sobirania i els propers 25 anys!
|
|
|
per col.lectiu creixells |
04 gen 2006
|
|
El 1979, les pressions, les correlacions de forces i la Brunete de veritat ens van obligar a cedir en les nostres reivindicacions i en la nostra realitat nacional. Va ésser una claudicació dolça i solidària amb la resta de les nacions i regions de l’Estat, per tal d’aconseguir un model democràtic. Els catalans i tota la nació catalana hem tingut una certa estabilitat i progrés econòmic, però el preu pagat ha sigut molt alt: desintegració i... |
El 1979, les pressions, les correlacions de forces i la Brunete de veritat ens van obligar a cedir en les nostres reivindicacions i en la nostra realitat nacional. Va ésser una claudicació dolça i solidà ria amb la resta de les nacions i regions de l’Estat, per tal d’aconseguir un model democrà tic. Els catalans i tota la nació catalana hem tingut una certa estabilitat i progrés econòmic, però el preu pagat ha sigut molt alt: desintegració i desnaturalització de la nació catalana, el PaÃs Valencià es troba en una situació lÃmit i les Illes –que havien aconseguit un cert recobrament nacional– van pel mateix camÃ, davant d’una estratègia del nacionalisme d’Estat i el nacionalisme espanyol del PP, que, amb intel·ligència i una estratègia clara, està esquarterant la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua. Al Principat, els 23 anys de ‘pau pujoliana’ han permès una certa reconstrucció nacional, més feble del que se’ns ha volgut fer creure. Però el Principat ha sigut, és i ha d’ésser la punta de llança de la reconstrucció nacional d’uns Països Catalans plurals, però que saben que tenen una mateixa llengua, una mateixa cultura, uns mateixos lligams econòmics i que es juguen, conjuntament, la seva existència en el concert de les nacions d’Europa.
La transició ens va portar a una gà bia igualità ria de l’Estado de las AutonomÃas, que, amb 17 parlaments, 17 banderes i 17 himnes, més Ceuta i Melilla, va intentar desnaturalitzar i aigualir la realitat nacional catalana i basca. Ara, al 2006, en ple s.XXI, ja no hi ha perills d’involució i som a Europa, en una Europa en què và rem perdre el primer tren de les independències de fa uns anys, que van permetre que nacions més petites, amb menys història, població, llengua i cultura, assolissin la seva sobirania nacional. També en aquell moment se’ns va demanar seny i responsabilitat, i ajudar a ‘estabilitzar Espanya’.
Però ara, Euskadi i Catalunya –aconseguida ja la democratització de l’Estat i el seu progrés, i les diverses comunitats que composen l’Estat dotades amb unes estructures autonòmiques sòlides– no poden seguir en el marc actual de l’Estat autonòmic i igualitari. Euskadi, amb el seu anomenat ‘pla Ibarretxe’, va rebre la bufetada al Congrés dels diputats. Ara, la Catalunya del tripartit i del president Maragall, impulsor de l’Espanya plural, ha fet una oferta de seguir un altre perÃode de temps amb ‘Espanya’. Amb el 89% dels diputats del Parlament de Catalunya, va anar a Madrid, però el nou Estatut se’ns diu que ha de “quedar net com una patenaâ€? i que l’hem d’adaptar a la LOGFA i a l’Estado de las AutonomÃas. La congelació de la proposta basca i ara la gran retallada del nou Estatut català plantegen que ha arribat potser el moment de dir prou. Han parlat clar. Han dit quines són les nostres aspiracions. No poden cedir i sacrificar, de nou, dues o tres generacions. La societat catalana ja no permetrà noves frustracions i enganys. La Constitució Europea, les seleccions catalanes, el català a Europa, el ‘peix al cove’, la falsa solidaritat, la manca d’infrastructures... tot plegat obliga els nostres polÃtics a dir-nos la veritat. No més victòries que ens portin a la derrota final. |
This work is in the public domain |
|
Re: -Ens juguem la sobirania i els propers 25 anys!
|
|
per edf |
04 gen 2006
|
On realment ens juguem la sobirania es en la crisis energetica (www.crisisenergetica.org).
Bioregionalisme o barbarie
arnau |
|
Re: A pagar i callar
|
|
per (sic) |
04 gen 2006
|
|
Pero que voleu que surti ? amb la millonada que ens roben dia a dia (impost) i que despres no es retorna; estem pagant el nivell de vida dels espanyols. Si fallessin les pel-les nostres, a molts llocs d'Esp. farien els mesos de 20 dies. Els bascos seguiran rient moltes generacions.... ja, ja, ja.... |
|
Prou de pendre el pel
|
|
per ANARKOINDEPE |
04 gen 2006
|
Si i per que ens hi juguem la sobirania.....
NO a aquest ESTATUT....NO a CAP ESTATUT!!!!
QUE SIGNIFIQUI ROMANDRE DINS DECSPANYA
Els que volen estatut son els mateixus que volen els mossos....tots botiflers.
NO podem fer mes pasos enrere!!!!
la llibertat no es demana ni es pacte..
CAP ESTATut ENS FARA LLIURES!!! |
|
Re: -Ens juguem la sobirania i els propers 25 anys!
|
|
per individual |
04 gen 2006
|
|
mira que sou ganduls... si no us agrada l'estaut proposeu algo millor, colla de vagos!! o us creieu que baixarà un àngel del cel i ens concedirà la independència? nota: les propostes han de ser 1) realitzables, i 2) tenir el suport de la majoria. |
|
Re: -Ens juguem la sobirania i els propers 25 anys!
|
|
per ´ |
05 gen 2006
|
|
es podria començar per la insubmissió fiscal de la majoria dels catalans vers determinats aspectes de l'Estat espanyol. Coses per l'estil |
|
Ens juguem la sobirania i tot el futur
|
|
per CUA |
05 gen 2006
|
individual deus ser una mica curt, si s'ha repetit mil vegades, l'alternativa és la independència, i no és res de l'altre món, en aquest planeta hi ha 200 països que la tenen, i de conya, tu!
aviat la independència serà majoritària, com demostren les enquestes, ha passat de tenir el 30% a favor a principis dels 90 fins al 43% l'any passat, i va pujant.
www.autodeterminacio.net |
|
Re: -Ens juguem la sobirania i els propers 25 anys!
|
|
per raul |
05 gen 2006
|
|
ja n´hi ha prou d´aquest seny estatutari fastigós que ha desmobilitzat tantíssim la societat. Si hem de defensar els drets i llibertats, perque no ens queda altra, a les barricades! ho farem! |
