|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'Estatut i els moviments populars::: Joan Llobell
|
|
|
per kliou |
27 des 2005
|
|
|
Article d'opinió de Joan Llobell, membre del Secretariat Nacional de la CUP, on analitza els articulats que regulen els drets d'associació i participació ciutadanes de l'Estatut d'Autonomia del Principat.
Reforma de l’Estatut, cap competència envers els moviments populars.
En la proposta de reforma de l’Estatut Autonòmic del Principat de Catalunya, en l’apartat u del seu article quaranta-tres, Foment de la participació, hi diu:
“Els poders públics de Catalunya han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polÃtiques públiques, i també la participació individual i associativa en els à mbits cÃvic, social, cultural, econòmic i polÃtic, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.â€?
De tota la reforma de l’Estatut, i després d’una bona recerca del seu articulat, aquest és l’únic apartat on es comenta alguna cosa sobre les possibles activitats de les organitzacions polÃtiques. Com es pot observar no és res més que una declaració de principis, com tantes d’altres que emplenen aquesta reforma d’estatuts; però, a més, també es pot observar que les organitzacions polÃtiques ni tan sols no s’anomenen, només es fa referència a la participació individual i associativa sense especificar-ne la seva procedència, i tots els à mbits els encabeixen en un mateix sac: cÃvic, social, cultural, econòmic i polÃtic. D’això se’n diu fugir d’estudi.
En l’article cent divuit es defineix la tutela de la Generalitat del Principat de Catalunya sobre el règim jurÃdic de les associacions i fundacions del territori; és l’únic redactat on es parla de la funció associativa. En tot l’article només es parla d’associacions, les organitzacions hi són inexistents, i mai no diu res ni de tasques polÃtiques ni de moviments socials, amb la qual cosa s’entén que aquestes organitzacions estan excloses d’aquesta competència. També es tracta d’un article d’una ambigüitat absoluta, com gran part de la resta de la reforma estatutà ria.
No és gaire difÃcil d’adonar-se que els representants polÃtics que han elaborat aquesta reforma no tenen cap mena d’interès en estructurar especÃficament cap tutela dels moviments socials i polÃtics del seu territori. Demostren que no en volen saber res del motor de transformació i canvi que d’una manera natural transpira qualsevol mena de societat, i que, intencionadament, l’única legitimitat polÃtica i de canvi que accepten és només la que vingui d’ells mateixos. Aleshores, doncs, és evident que envers les lluites populars de transformació social existents avui al Principat de Catalunya no volen tenir-ne cap mena de competència, i que als dissidents per la llibertat ens lliuren a la competència quasi exclusiva de l’Estat Espanyol qui, des de les seves administracions, continuarà regulant el control de les organitzacions polÃtiques i socials catalanes populars. Es regala la capacitat de transformació que té el poble català del Principat a un altre Estat. Aquà hi manquen dues coses massa importants: democrà cia i lleialtat!
Com a cloenda, i anant més lluny, és trist adonar-se que en tota la reforma de l’Estatut l’única entrada que es fa sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació es recull, i només com a competència executiva, quan es fa referència a les actuacions policÃaques dels Mossos d’Esquadra; vegeu l’article cent seixanta-quatre, Seguretat pública, en el seu apartat dos, punt “aâ€?. És que, potser, un sector important de persones compromeses som el dimoni?
Quin llarg camà hem de fer, encara.
Desembre del 2005
Joan Llobell Martorell |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Junt(e)s per l'Autodeterminació
|
|
per Resistent |
27 des 2005
|
MANIFEST DE LA CAMPANYA UNITÀRIA PER L'AUTODETERMINACIÓ
Des de fa mesos els polÃtics del Principat de Catalunya i del PaÃs Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius estatuts d'autonomia. Però, que suposen els estatuts?
L'any 1978 s'aprovava a les corts generals espanyoles la Constitució, que fixava l'ordenament jurÃdico-polÃtic de l'estat espanyol. Per a sufocar les reivindicacions socials i nacionals à mpliament assumides, s'estableix una petita descentralització administrativa, mitjançant estatuts d'autonomia que donen pas a la creació de les anomenades Comunitats Autònomes. Acceptar l'estatut comportava acceptar les regles del joc constitucional espanyol, és a dir acceptar els lÃmits imposats per aquest i admetre els pilars bà sics del sistema: el capitalisme, la negació dels drets nacionals, la monarquia, etc.
L'actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al finançament, que la classe polÃtica del Principat ens ven com la solució als problemes de les classes populars. Hem de ser conscients que l'especulació, la precarietat, el tancament d'empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s'apliquin polÃtiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bà sics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentà ria, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. També es condemna un ampli sector de la societat catalana a la il·legalitat i la precarització, mitjançant polÃtiques repressives i d'exclusió, ja que els poders autonòmics volen assumir les competències d'immigració, però en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l'Estat.
Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels Països Catalans. Es mantenen falsos sÃmbols identitaris, com la imposició de la "blavera" (bandera autonòmica al PaÃs Valencià ), i la negació de la unitat de la llengua, com també es nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d'autonomia que ens proposen marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del català , enlloc de l'oficialitat plena, mantenen el seccessionisme lingüÃstic i asseguren la disminució constant de l'ús i ensenyament del català a les aules per l'aprovació de lleis estatals, la imposició del castellà com a llengua vehicular a la justÃcia i la supeditació dels usos lingüÃstics al mercat capitalista (discriminació del català en l'etiquetatge i en el món audiovisual, per exemple).
No sorprèn, per tot això, que davant l'actual crisi del model d'â€?estat de les autonomiesâ€?, els dirigents estatals i autonòmics s'afanyin a renovar aquest pacte de submissió.No ens faran creure que l'estatut és de tots i totes. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democrà tic, per tal de construir un nou model de relacions polÃtiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d'exercir el dret a l'Autodeterminació.
NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ!
http://www.autodeterminacio.net |
|
|
