|
|
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats |
La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
|
per CAJEI Correu-e: info ARROBA cajei.org (no verificat!) Adreça: www.cajei.org |
05 des 2005
|
COMUNICAT – CAJEI: 6 desembre 2005. Dia de la Constitució espanyola. |
Ja fa gairebé 30 anys que el pes de la Constitució espanyola recau sobre el poble català , trepitjant els nostres drets i la nostra identitat, sota el pretext d’una “Reconciliación Nacional� que consagra les glòries de la “pà tria espanyola� i del lliure mercat, sense deixar una sola escletxa per a la modificació dels seus pilars i per la ruptura democrà tica del nostre poble amb l’ statu quo imperant.
Als Països Catalans cada dia veiem com va caient la mà scara democrà tica del sistema polÃtic espanyol, deixant-se entreveure aixà la farsa de la Segona Restauració Borbònica (anomenada Transició democrà tica) i de l’aprovació de la Constitució espanyola el 1978. L’únic pacte social i la única reconciliació que hi va haver va ser entre les Corts feixistes de la dreta més retrògrada i la burgesia perifèrica que estava contemplant noves formes d’explotació més subtils (globalització, liberalisme, etc.), a més dels elements més trepes de l’esquerra espanyola, que passarien de defensar el socialisme i l’autodeterminació dels pobles a acceptar i vanagloriar la propietat privada sobre els mitjans de producció i un sistema monà rquic que gestionarien juntament i de forma amigable amb les altes instà ncies polÃtiques de la dictadura.
30 anys després, quan la dreta reaccionà ria encara no pot amagar els seus tics retrògrads i feixistes, la socialdemocrà cia espanyola, de mutu acord amb la dreta regionalista, ha decidit fer un pas més. Un pas que els durà , segons creuen ells, a acabar amb tota mena de dissidència juvenil independentista, democrà tica i socialista al nostre paÃs. Volen assegurar-se que mai el nostre paÃs torni a estar unit, defensant els seus drets i decidint per sà mateix.
El jovent no ha viscut el gran engany de la Transició i n’està patint les conseqüències. Els i les joves catalanes hem passat a ser un problema pel govern espanyol (sigui del color que sigui), que ens veu com un perill en potència, pel fet d’estar totalment desenganyades de l’actual sistema i prou conscients i organitzats com per construir una alternativa vertaderament democrà tica als Països Catalans.
De la mateixa forma que amb la mort del “caudilloâ€? calia maquillar les institucions de la seva aparença feixista, la zona sud dels Països Catalans, sota domini espanyol, s’està veient afectada per una nova operació de mà rqueting polÃtic a gran escala, protagonitzada per la renovació dels estatuts del PaÃs Valencià , del Principat i de les Illes Balears i dirigida al jovent català , al qual se’l vol fer creure que amb el nou règim serem més lliures. Aquestes receptes autonomistes no només estan pactades als despatxos en comptes de ser fruit d’un procés de debat popular i democrà tic. Sinó que, sense cap mena de vergonya, volen enquadrar la renovació en el marc de la Constitució espanyola de 1978 i els mecanismes que estableix, que són la millor garantia perquè mai puguem engegar un procés d’aquestes caracterÃstiques en el marc territorial dels Països Catalans.
Des de la CAJEI volem constatar i denunciar que la Constitució espanyola és l’eina principal a través de la qual se sustenta l’ofensiva capitalista, autorità ria, patriarcal i espanyola sobre el jovent estudiant i treballador dels Països Catalans.
PA�SOS CATALANS I DEMOCRÀCIA
Els articles del tÃtol preliminar del text (els més intocables i innegociables de la carta) garanteixen l’autoritat militar del monarca Don Juan Carlos de Borbón (exigida expressament per Francisco Franco), la unitat de la pà tria espanyola (també heretada del franquisme) i el sistema autonòmic que dia a dia va desvertebrant la realitat cultural, lingüÃstica i identità ria dels Països Catalans. El pacte del silenci no només ha fet callar i obviar totes les barbaritats que es van cometre al passat, sinó que encara avui la nostra llengua és considerada com una modalitat de la llengua espanyola que, a més, està prohibida a la prà ctica en molts à mbits de la vida pública del sud, del nord i de la part insular del paÃs.
Amb la Constitució Espanyola de 1978 el poble treballador català s’ha vist sotmès a un règim representatiu summament insuficient, ja que no fa valer la seva llibertat democrà tica de participar i decidir sobre els seus interessos individuals i col·lectius. Des de Madrid ens han venut l’actual sistema com l’única forma de viure en democrà cia, mentre hem vist com les elits polÃtiques i els poders fà ctics capitalistes controlen el que haurÃem de controlar els i les treballadores catalanes .
Mentre la Constitució diu reconèixer el dret elemental d’expressió, de facto, s’ha evidenciat l’existència d’un marc ideològic preestablert que gaudeix d’una gran multitud de mecanismes repressius per aturar els qui intenten sobrepassar-lo. Vegi’s l’exemple de la “Llei de partitsâ€?, enquadrada en la Constitució i que ha comportat la il·legalització de diferents iniciatives juvenils independentistes i revolucionà ries (com ara “Brigaâ€? a GalÃcia o “Jarraiâ€? al PaÃs Basc).
La burocrà cia estatal també pot silenciar les veus contrà ries a l’actual règim monà rquic a través de l’article 55.2, on es dóna via lliure a les forces policials de l’Estat espanyol per “suspendre els drets i llibertatsâ€? bà siques de les detingudes, si aixà ho trobessin convenient. Per això el PP, amb el suport del PSOE, va aprovar la “Llei antiterroristaâ€?, que vulnera explÃcitament els drets humans dels i les empresonades, en poder-les incomunicar i sotmetre-les impunement a tortures fÃsiques i psicològiques (tal com ha succeït amb els tres joves del barri de Grà cia o els de Torà , com a casos més recents).
Com a exemple de la cuirassa infranquejable que blinda els parà metres ideològics de la Constitució Espanyola imposats en el seu moment per l’oligarquia franquista (unitat de la pà tria, monarquia i capitalisme), podem destacar la legitimitat que s’atorga a les forces armades per acabar amb qualsevol anhel de llibertat dels pobles sotmesos al domini territorial del règim borbó. L’article 8 apunta que “las Fuerzas Armadas (...) tienen como misión garantizar la soberanÃa e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucionalâ€?, negant-se aixà per la força el dret internacional i democrà tic a l’autodeterminació dels pobles.
CAPITALISME
A través de la Constitució i de la Segona Restauració Borbònica (Transició PolÃtica) se’ns va imposar un sistema d’economia de mercat i, amb aquest, la legitimació de la propietat privada i empresarial. D’aquesta manera segueix prolongant-se la societat de classes (tant a nivell local com, especialment, global) i les conseqüents desigualtats i precarietat juvenil. A més, l’oligarquia capitalista (propietaris, multinacionals, especuladors, cacics, etc.) ha tingut via lliure per destruir impunement el nostre territori, amb l’objectiu d’enriquir-se i, alhora, garantir les activitats ocioses de la classe dominant (camps de golf, xalets, etc.)
Amb la implantació del lliure mercat i el reglament neoliberal, els mercats financers, les multinacionals i altres organismes econòmics potents s’han imposat per sobre de les ja poc democrà tiques burocrà cies estatals i catalanes, tot coaccionant-les perquè restringeixin cada cop més els drets i llibertats del jovent català (treball temporal, deslocalitzacions, acomiadaments massius, mobilitat, baixos sous, etc.) i poder actuar amb total impunitat segons les seves conveniències econòmiques.
PATRIARCAT
La Constitució espanyola torna a mostrar la seva faceta més hipòcrita en condemnar la nostra terra a la persistència de la societat patriarcal i a la conseqüent discriminació de gènere i violència estructural contra totes les joves catalanes. Les úniques mesures que adopta al respecte són completament irrisòries i ineficients, ja que oculten les veritables arrels de la problemà tica i no estableixen cap mecanisme real per acabar amb una de les xacres més antigues i retrògrades de la nostra societat. El patriarcat, promogut també per Franco i els anteriors règims espanyols esdevé la causa de gran part dels assassinats i de les desigualtats als Països Catalans (en sous, oportunitats, cara al públic, rols denigrants, etc.).
El jovent català , organitzat a les viles i als barris d’arreu, és cada dia més conscient d’aquesta realitat. Amb els estatuts ens volen fer callar, però la credibilitat de les institucions polÃtiques contemporà nies ha quedat tocada de mort després de 30 anys. La repressió, les guerres imperialistes, la pèrdua de molts drets, la violència sexista del poder, l’augment de la precarietat, l’ espanyolització de bona part del paÃs, la hipocresia i el cinisme envers la realitat del tercer món o la negació de la nostra identitat han anat constatant allò que el jovent independentista i socialista ja va denunciar després de la mort de Franco i amb l’inici de la Segona Restauració borbònica.
Per la democrà cia....
Ni Reformes espanyoles
Ni estatuts regionalistes
Països Catalans,
Independència i Socialisme
CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’ Esquerra Independentista)
5 – 12 -2005 |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Malebranche |
05 des 2005
|
He ahí el discurso del esclavo enriquecido o del avaro impenitente. Como todos, acabará de bombero el que ahora es un pirómano. ¡Imbécil! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per juas |
05 des 2005
|
A part de fer comunicats de 30000 parrafades no teniu el que s'ha de tenir per convocar una mani el dia 6 contra la consti? Que estareu tots esquiant? |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Lo divertit |
05 des 2005
|
Ese cajei (que tiene como raíz caj-) ¿todavía no se ha enterado de lo que pasa en Ruanda, en Burundi, en Sudán, en Eritrea? Que vaya, que vaya allí a explayar su discurso neocolonialista y les pida una ayudita para su lucha de liberación. Coge de una vezel arma y construye la verdadera historia a tiro limpio, neobalcánico. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Lo divertit |
05 des 2005
|
Se me olvidó preguntar a cajei cuántas veces ha leído a Campmany y si ha paseado sus ojos por los escritos de Pau Claris. La cosa tiene miga: la misma que ha amasado con discursos barrocos y modernistas, pero le falta la auténtica levadura. Mientras tanto, sigue siendo empanada. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Lo divertit |
05 des 2005
|
No necesitamos los catalanes compañeros de viaje como el cajei, ni relecturas de Joan Fuster. Necesitamos más Salvadores Espríus, más Joans Brossàs, más Jaimes Giles de Biedmas, más Àlex Susannas... Ya basta de anacronismos expresivos, de momias conceptuales, de arengas para perros de caza, de proclamas para motines de presidiarios adolescentes. Con el discurso del cajei me he quedado -lo juro- como una tostada. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Malebranche |
05 des 2005
|
caj... caj... caj...ei: tartamudeo de admiración. ¿Has contado con la aprobación de los sardos? ¿Y de la Magna Grecia? ¿Has armado al pueblo? ¿Quién te financia? ¿Te llega para pagar a los mercenarios? Porque, que yo sepa, contáis con aproximadamente un ¿9 %? Pero, bueno, la cuestión estriba en echarle pelotas e inmolarse por la causa. Luego hablarán los anales de la independencia del gran sacrificio. Lástima será que esa historia estará escrita indefectiblemente en castellano: es inevitable. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per pau |
05 des 2005
|
sou uns pallussus, les vostres critiques a les cajei no estan basades en res, deixeu d'intoxicar i omplir linies posant parides. per cert, el fet que el discurs sigui llarge es perke diu moltes coses k no es podien deixar,, si te laguessis llegit-... |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per MPO |
05 des 2005
|
Pau, no ho diguis en plural, el pallasso (o inútil) és una sola persona que s'ha dedicat a transformar una èina de contra-informació de debat de lluites i moviments socials en un 'divertimento' de matinades. Queda retratadíssima i no mereix més importància.
Salut i enhorabona a la penya de CAJEI. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Gracienc |
06 des 2005
|
Si necessitem sobretot pijos com el Gil de biedma, jo diria que necessitem més pedrolos, més ovidis però bé... només és una opinió subjectiva. No entenc que vols dir amb aquesta opinió... que coneixes l'Àlex Susanna? o que t'agradaria que es potenciés la cultura? o que et sents identificat amb la seva poesia? o que senzillament t'agrada la poesia? si és així et recomano el Sebastià Alzamora, o el David Castillo... o l'Enric Casasses...
Endavant amb la Cajei!
Endavant amb els joves en lluita!
la lluita és l'únic camí!! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per * |
06 des 2005
|
Sí.
Realment l'individu en si s'ha dedicat a conversar amb ell mateix d'una manera curiosa i digne d'estudis psiquiàtrics vàris.
S'ha de dir i repetir a ell mateix que és una persona culte, amb un llenguatge ric i amb referents culturals diversos. Que si los sardos, que si Àlex Susannas, que si la situacion d'Eritrea. Vaja, pedant és poc.
Jo, personalment, me n'alegro. Però importa poc o poquíssim. El problema és seu..., segur que ningú l'admira tant com es mereix.
Endavant la Cajei, la lluita i els qui lluiten. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per clar |
06 des 2005
|
Uns fan un comunicat, altres surten al carrer i convoquen una mani... la diferència entre la realitat i viure a internet |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per x |
06 des 2005
|
De quina mani parles? qui son els altres? la cajei viu a internet o fa feina al carrer? jo crec que t'estàs equivocant. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Burret |
06 des 2005
|
Endavant CAJEI! Avancem amb les assemblees de joves! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Malebranche |
06 des 2005
|
"Lo" més "divertit" és ascoltar aquesta lluita de paraules sensa sentit. Y, sobre todo, observar cómo pica en los sesos catalanistas toda opinión contraria a sus postulados medievales. Si una referencia a Eritrea es una referencia culta, me cago yo en la cultura. Claro que, para quien ve un poco más allá de sus narices se trata de un país bien conocido. Otra cosa que consideren culto un topónimo geográfico que se da en la escola primária aquellos que sólo se miran el ombligo admirándose de ver en él un diamante o un pozo de petróleo. Es el recurso del autista: mirar de soslayo, embadurnarse el dedo en el ombligo y tirar dentelladas. El ido es siempre el que dice que no lo está; es decir, tú: * |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per * |
06 des 2005
|
clap clap clap.
Publica algo, xaval!. Seria trist que una prosa així de perfecte quedés relegada només al mundillo virtual.
Visca Eritrea lliure i socialista.
Endavant Cajei! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per un |
06 des 2005
|
Molt bon comunicat!
Endavant! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per El segador jaume_bernat ARROBA sindominio.net |
06 des 2005
|
El problema que tiene la C.A.J.E.I. (cuyo líder adulto no es catalán, como él mismo sabe y sufre), es que cree estar todavía bajo la égida de El Cid Campeador cuando apresó a Berenguer IV; o de Fernando II cuando fue apuñalado por un mercader en las escaleras del palacio. Lo que deberíamos rescatar los catalanes es la conciencia de que sólo el Fuero aragonés ha permitido que Cataluña sea ahora lo que es (no exagero, si es a lasfuentes a lo que hay que acudir); que sigamos cultivando nuestra lengua haciendo de ella un uso pragmático y no un diccionario de insultos; que conserváramos nuestras institciones hasta hoy. No puede aquí entrarse en detalle. Pero una visión honesta al pasado exige recordar esa circunstancia. ¿Creéis honradamente que un Fuero castellano habría conservado la fisinomía social, linguística e institucional de Catalunya?
Una visita al Museo de Barcelona os ilustrará acerca de hasta qué punto los guías están aleccionados "políticamente" para presentarnos a una Catalunya mayestática, superlativa y en la que las verdades a medias y, sobre todo, las omisiones, van perfilando una imagen amorfa, recargada de prótesis muy mal disimuladas, aunque, eso sí, ataviada con un precioso manto burgués, recamado, con engarces de oro, plata y brillantes que se van perdiendo durante la visita hasta perderlos porque sólo están hilvanados: el sastre no conocía el oficio.
¿Cuántos suicidios ha de padecer todavía Carod? ¿Cuántas veces ha de quitarse voluntariamente la vida para darnos cuenta por fin de que su pretensión es fijar un modelo de exclusión, un modelo de catalanismo étnico y que le viene como dedillo al ano a la burguesía fascistoide? Precisamente él, que se empeña en negar el pan y la sal a los pueblos de los que procede. Él, "charnego" (esta mancha idiomática jamás nos la quitaremos de encima los catalanes) por los cuatro costados. ¿En qué república late su corazón, él, nuevo César sin Rubicón? Es muy probable que le replique otro Bruto. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per antifa |
06 des 2005
|
Fuera el régimen nazional-socialista que oprime a los catalanes de bien.
Visca Catalunya
Viva España |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per KT |
06 des 2005
|
Tot està com sempre un debat magnífic així ens va a tots i totes!!
www.kaosenlared.net |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per unitat popular |
06 des 2005
|
Els intoxicadors són els de sempre, realment penós.
Per la lluita de les assemblees de joves,
lluitant per la independència
i construint el socialisme!
VISCA LA CAJEI i L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per Lo divertit |
06 des 2005
|
¡Joder, tíos! No sabéis decir otra cosa: lluita; parece una onomatopeya de esas que se emplean para llamar a las ovejitas al redil. Pero ¿quiénes són els intoxicadors de sempre? ¿Qué és realment penós? No conocéis más que el discurso del aguacate: piel dura, carne sosa y hueso blando. Pero qué puede esperarse de una juventud así, que se lo traga como el tucán: indigestión, aerofagia y gases, menos mál que todavía no han construido el campo de concentración y sus cámaras herméticas para los que no dispongan del estatut de catalán viejo. Aunque, a este paso... todo se andará. |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per algú |
07 des 2005
|
La veritat que sempre que la cajei obra un comunicat o treu algo a la llum presenta una sèrie de respostes i comentaris inmediats, això en el fons m'agrada pq no fa més que reafirmar´la bona línia seguida per tots aquests joves capaços en aquest darrer any d'encendre als més intoxicadors de forma tan clara i alhora donar les respostes i les necessitats de tants i tantes joves a organitzar-se per poder dur feines reals i omplir-se com a persones...ENDAVANT AMB LA LLUITA DE CLASSES...INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME
VISCA LA CAJEI I LES AJ! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per antifa |
07 des 2005
|
Tiene bemoles, "la Constitución española fomentando el capitalismo, bla bla bla". ¿Qué puedes decir de los nazional-socialistas embolsándose el 3% y al Carmelo que le den por ahí y que se quede la gente en la calle porque las casas se han hundido? ¿Y qué me cuentas del "sociata" Montilla y sus tratos con La Caixa, ese socorro de los desvalidos catalanes? |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per martorell |
07 des 2005
|
visca l´esquerra independentista del barcelones!
i visca el cinturó roig!
http://www.icps.es/sondeigs/catalunya/2005.htm
que cada dia som mes i no pasaran! |
Re: La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
|
per rebute |
07 des 2005
|
cada dia sos mes fotuts. Y pasar: ¡anda, que no llevan años pasando?. A on és el cinturó roig? A Murcia? A la Jonquera? Pregunteu els empurdanesos com va aixó de la lluita de la llingua catalana. |
|
|