|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : educació i societat |
|
On està ara Durruti?
|
|
|
per Naranjero |
18 nov 2005
|
El trencaclosques de la recerca del cos de Durruti.
Bon article escrit per Abel Paz al 1980 i publicat en el El Periodico del 18 de Maig de 1980. Ara ha estat reeditat per la revista Catalunya en el seu número de novembre. |
|  homenatge_ferrer_durru_ascaso.pdf (197,93 KiB) |
Antonio de Senillosa, diputat de coalició democrà tica, ha presentat en el congrés una moció perquè es retornessin a la Generalitat de Catalunya els documents segrestats durant la guerra civil i que es troben en l’arxiu de San Ambrosio de Salamanca. Aquesta moció, sembla ser, que conta amb el suport del ministre de Cultura, Ricardo de la Cierva i a ell se li adjudiquen aquestes declaracions: “Estic en condicions de prometre que aquesta part de la història de Catalunya tindrà com més aviat millor el seu acomodament a Catalunya�. Davant aquestes declaracions es pot pensar que estem en vies de recuperar la història, la veritable història. Però la història no només està oculta en els arxius de Salamanca, sinó en infinitat de llocs d'Espanya i, particularment, a Barcelona, en el Cementiri Sud-est de la capital.
ESBORRAR LA HISTÃ’RIA
Començarem per situar millor les coses, preguntant als regidors i en particular a l’alcalde, NarcÃs Serra de l’ajuntament de Barcelona, que cal fer per a saber on es troben les restes de Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, respectivament enterrats –amb carà cter provisional- el 22 de novembre de 1936 en la tomba Menor número 69 en la via San Joan Baptista, Novena Agrupació i el 21 de juliol de 1936 en el nÃnxol de lloguer número 3.344, 4º pis en Sense Via. Igualment preguntem per què falten mil nÃnxols en Via Sant Oleguer, 5ª divisió. La numeració va del núm. 1 a 4.999 i d’aquà salta al 6.000. Dóna la coincidència que Domingo Ascaso Abadia, mort durant els fets de maig de 1937, va ser enterrat en el nÃnxol 5.817, segons resa i es dóna com informació en l’administració del cementiri. Què es pot pensar? Van desaparèixer aquests nÃnxols com resultat d'un negoci? O la seva eliminació correspon a la tècnica de l'esponja per a esborrar la història?
La història val per a recuperar la història: vegem els fets en els quals es basen aquestes preguntes.
Quan el 22 de novembre de 1936 es va donar sepultura a Durruti, es va fer en la Tomba Menor nombre 69 que ja hem esmentat. Aquesta tomba es trobava buida des de 1905 i, en la data de la qual va ser retrocedida a l’ajuntament de Barcelona, per tant propietat d’aquest. Al ser propietà ries a perpetuïtat les MilÃcies de Catalunya, s'entén que l’ajuntament la va cedir a elles.
Era lògic que en aquells moments la CNT i la FAI, representatives de la classe obrera Barcelonina, donessin sepultura definitiva a Durruti i a Ascaso en un mausoleu consagrat a la memòria d’ambdós.
Al novembre de 1937 es va inaugurar el mausoleu i als dos esmentats es va unir simbòlicament a Francisco Ferrer i Guà rdia, afusellat en les fosses de Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. Solidaritat Obrera de Barcelona en el seu número del 23 de novembre de 1937 relata una manifestació homenatge a Durruti entorn de la seva tomba. La foto no reprodueix la tomba menor número 69 sinó el mausoleu. I el mateix diari del 22 de novembre de 1938, també deixa constà ncia d'un segon homenatge. La revista Umbral en el seu nombre corresponent a la tercera desena de novembre de 1938 dedica dues pà gines a aquest esdeveniment i reprodueix diverses fotos, la de GarcÃa Oliver i Ricardo Sanz, aquest últim tinent coronel i cap llavors de la 26 divisió ex columna Durruti, dirigint-se als congregats entorn del mausoleu aixecat, esquenes al mar en l’esplanada de la Igualtat del llavors cementiri Civil, avui anomenat recinte protestant Via sant Carlos.
Embolic de Mausoleus
En una de les fotos –com es podrà apreciar per la reproducció del document-, apareix un coixà de flors entreteixides amb la inscripció: “La 28 división a Durruti, 20-11-1938� descansant sobre un mur en forma de triangle, segurament del mateix material amb que estan construïdes les tombes actuals i en el qual segurament havia alguna inscripció gravada, en record als tres homenatjats. En l’actualitat, com qualsevol visitant pot apreciar, el triangle en qüestió no existeix, i les tres tombes llises apareixen bé anònimes. Està clar que aquest triangle va ser derrocat per ordres superiors civils o militars, un cop va ser ocupada la ciutat de Barcelona, el 26 de gener de 1939, per les forces contrà ries.
En 1966 arribava la notÃcia que després d’investigacions realitzades entorn de tomba de Durruti, es podia veure un escrit en l’administració del Cementiri en el qual es donava ordre de “fer desaparèixer de les tombes de polÃtics o lÃders obrers, particularment de la de Durruti, tot signe que pogués cridar l’atenció de les personesâ€? I alhora es recomanava: “situar agents de vigilà ncia per a evitar tota visita a aquestes tombes, i, fins i tot, detenir com sospitosos a qui sol•licitessin dades relatives al lloc d’enterrament dels dirigents esmentatsâ€? Va ser llavors que es va demolir el mur? Podem creure que va ser aixÃ. Amb la informació transcrita es concloïa el darrer capÃtol de la biografia que està vem escrivint sobre Durruti.
Es concloïa?, potser només començava una història.
Fa uns mesos, com encara no havÃem visitat la tomba de Durruti, ens encaminà vem al cementiri Sud-est i varem sol•licitar de l’administració del Cementiri dades concretes sobre el lloc que es trobaven enterrats Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. Un empleat anava a respondre’ns amb un llibre en la mà , quan va entrar a l’oficina un altre empleat i dirigint-se a nosaltres, ens va preguntar què era el que desitjà vem saber. Formulem de nou la pregunta. Va extreure un paper de la butxaca de la seva bata en el qual apareixien diverses dades escrites a mà quina relatius a Francesc Macià , Lluis Companys, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.
Tombes Buides
-Les tombes que vostès busquen es troben en el recinte protestant, Via San Carlos, pujant a l’esquerra. Són tres tombes iguals sense cap inscripció. Però –va afegir- en aquestes tombes no es troben les restes de Durruti, Ascaso i Ferrer…Estan buides!
Que incongruència! Pensem:
-Si estan buides com és que ens indica vostè aquestes tombes?
-Són les ordres que tenim, ens va respondre sense dubtes l’empleat.
Insistim:
-on es troben, doncs, les restes d’aquests cadà vers?
-Les restes, -els de Durruti – ens va dir- m’han dit que se’ls va dur la seva dona quan va acabar la guerra…
Nosaltres pensem que allò era pura llegenda. Emilienne Morin, la dona de Durruti, va tornar a França en 1937 i des de llavors no havia tornat A Espanya fins a després de la mort de Franco.
-No hi ha altres dades…sobre Durruti i Ascaso?, tornem a insistir.
-No hi ha més dades que els que consten en el llibre. L’empleat va reflexionar un moment i després ens va dir: “Això que avui estic fent amb vostès, fa uns anys hagués estat impossible�.
En els llibres del Cementiri consten les següents dades:
“Francisco Ascaso, inhumat el 21 de juliol de 1936 en el nÃnxol nombre 3.344, 4º pis de Sense Via. No consta propietari. El 8 de març de 1940 va ser traslladat a l’ossera Generalâ€?
“Buenaventura Durruti, inhumat el 22 de novembre de 1936 en la Tomba Menor nombre 69 de la Via San Juan Baptista, Agrupació Novena. Propietari: Les MilÃcies de Catalunyaâ€?. Seguint en el llibre de registre d’historial d’aquesta Tomba Menor, es llegeix: “El 15 de Juliol de 1947 (curiosa coincidència, Durruti va néixer el 14 de juliol de 1896) aquesta tomba va ser adquirida per la senyora Clara Vicente Boada, no figurant en la citada data soterrament algun. En els llibres de registre no apareix cap dada sobre el parador de les restes de Buenaventura Durruti.
De passada volem assenyalar altra curiosa coincidència: al costat de la Tomba menor existeix un nÃnxol amb el nombre 14 de la “FamÃlia Alonso Cuevillas Carcañoâ€?. Carcaño va ser un nom fals que Durruti va utilitzar quan es va haver de traslladar de Xile a Buenos Aires en 1925 perseguit per la policia d’aquell paÃs…
On estan?
Les restes de Durruti, home i nom de llegenda fins a després de la seva mort, han desaparegut: no estan en les anomenades tombes oficials del Cementiri, ni estava en la Tomba menor el dia 15 de juliol de 1947 quan va ser enterrada allà Clara Vicente Boada. On estan doncs les restes de Durruti? L’ajuntament de Barcelona té atribucions per a encarregar una investigació oberta entorn dels “misteris del cementiri de Montjuïcâ€? compresa, naturalment, la fossa comuna, on reposen les persones sense nom, vÃctimes de la repressió…Això també forma part de la recuperació de la història.
Si, com resa en el llibre de registre, Durruti va ser enterrat el 22 de novembre de 1936 i després no hi ha moviment en aquest mateix llibre en relació al seu trasllat –com si que consta en el de Francisco Ascaso- això vol dir que les restes de Durruti devien continuar estant en la Tomba Menor nombre 69.
Per què, sent aixÃ, es va autoritzar l’enterrament en aquesta tomba a la Senyora Clara Vicente Boada? Una de dues: perquè se sabia que la tomba estava buida o, perquè es va extreure el cadà ver en aquell moment. I en aquest cas on va anar a parar? Si la tomba estava buida indicava clarament que s’havia traslladat, juntament amb Ascaso, al novembre de 1937 al mausoleu. Però llavors per què no es troben en el mausoleu segons afirma l'empleat del cementiri?
Per la recuperació de la memòria històrica.
Aquest diumenge 20 de novembre, en l'aniversari de la mort de Durruti, es farà un petit homenatge al cementiri de Montjuïc, a les 12 hores organitzat per l'Ateneu Enciclopèdic Popular i Dones Llibertà ries |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per Taronger |
18 nov 2005
|
Ara en castellà :
El rompecabezas de la búsqueda del cadaver de Durruti:
Antonio de Senillosa, diputado de coalición democrática, ha presentado en el congreso una moción para que se devolvieran a la Generalidad de Catalunya los documentos secuestrados durante la guerra civil y que se encuentran en el archivo de san Ambrosio de Salamanca. Esa moción, pareces ser, que cuenta con el apoyo del ministro de Cultura, Ricardo de la Cierva y a él se le adjudican estas declaraciones: “Estoy en condiciones de prometer que ese trozo de la historia de Catalunya tendrá lo antes posible su acomodo en Catalunyaâ€?. Ante estas declaraciones cabe pensar que estamos en vÃas de recuperar la historia, la verdadera historia. Pero la historia no sólo está oculta en los archivos de Salamanca, sino en infinidad de lugares de España y, particularmente, en Barcelona, en el Cementerio Sud-Este de la capital.
BORRAR LA HISTORIA
Comenzaremos por situar mejor las cosas, preguntando a los regidores y en particular al alcalde, NarcÃs Serra del Ayuntamiento de Barcelona, que hay que hacer para saber donde se encuentran los restos de Buenaventura Durruti y Francisco Ascaso, respectivamente enterrados –con carácter provisional- el 22 de noviembre de 1936 en la tumba Menor número 69 en la vÃa San Juan Bautista, Novena Agrupación y el 21 de julio de 1936 en el nicho de alquiler número 3.344, 4º piso en Sin VÃa. Igualmente preguntamos por qué faltan mil nichos en VÃa san Olegario, 5ª división. La numeración va del núm. 1 a 4.999 y de aquà salta al 6.000. Da la coincidencia que Domingo Ascaso AbadÃa, muerto durante los hechos de mayo de 1937, fue enterrado en el nicho 5.817, según reza y se da como información en la Administración del cementerio. ¿Qué cabe pensar? ¿Se volatilizaron esos nichos como resultado de un negocio? O su eliminación corresponde a la técnica de la esponja para borrar la historia?
La historia vale para recuperar la historia: veamos los hechos en los que se basan estas preguntas.
Cuando el 22 de noviembre de 1936 se dio sepultura a Durruti, se hizo en la Tumba Menor número 69 que ya hemos mencionado. Esta tumba se encontraba vacÃa desde 1905 y, en cuya fecha fue retrocedida al Ayuntamiento de Barcelona, por tanto propiedad de éste. Al ser propietarias a perpetuidad las Milicias de Catalunya, se entiende que el Ayuntamiento la cedió a ellas.
Era lógico que en aquellos momentos la CNT y la FAI, representativas de la clase obrera Barcelonesa, dieran sepultura definitiva a Durruti y a Ascaso en un mausoleo consagrado a la memoria de ambos.
En noviembre de 1937 se inauguró el mausoleo y a los dos mencionados se unió simbólicamente a Francisco Ferrer i Guardia, fusilado en los fosos de Montjuïc el 13 de octubre de 1909. Solidaridad Obrera de Barcelona en su número del 23 de noviembre de 1937 da cuenta de una manifestación homenaje a Durruti en torno a su tumba. La foto no reproduce la tumba menor número. 69 sino el mausoleo. Y el mismo periódico del 22 de noviembre de 1938, también deja constancia de un segundo homenaje. La revista Umbral en su número correspondiente a la tercera decena de noviembre de 1938 dedica dos páginas a ese acontecimiento y reproduce diversas fotos, la de GarcÃa Oliver y Ricardo Sanz, este último teniente coronel y jefe entonces de la 26 división ex columna Durruti, dirigiéndose a los congregados en torno al mausoleo levantado, espaldas al mar en la explanada de la Igualdad de entonces cementerio Civil, hoy llamado recinto protestante VÃa san Carlos.
LÃo de Mausoleos
En una de las fotos –como se podrá apreciar por la reproducción del documento-, aparece un túmulo de flores entretejidas con la inscripción: “La 28 división a Durruti, 20-11-1938â€? descansando sobre un muro en forma de triángulo, seguramente del mismo material con que están construidas las tumbas actuales y en el que seguramente habÃa alguna inscripción grabada, en recuerdo a los tres homenajeados. En la actualidad, como cualquier visitante puede apreciar, el triángulo en cuestión no existe, y las tres tumbas lisas aparecen bien anónimas. Está claro que ese triángulo fue derribado por órdenes superiores civiles o militares, recién fue ocupada la ciudad de Barcelona, el 26 de enero de 1939, por las fuerzas contrarias.
En 1966 llegaba la noticia de que después de investigaciones realizadas en torno a tumba de Durruti, se podÃa ver un escrito en la Administración del Cementerio en el que se daba orden de “hacer desaparecer de las tumbas de polÃticos o lÃderes obreros, particularmente de la de Durruti, todo signo que pudiera llamar la atención de las gentesâ€? Y a la vez se recomendaba: “situar agentes de vigilancia para evitar toda visita a esas tumbas, e, incluso, detener como sospechosos a quienes solicitaran datos relativos al lugar de enterramiento de los dirigentes mencionadosâ€? ¿Fue entonces que se demolió el muro? Aconseja a creer que fue asÃ. Con la información transcrita se concluÃa el último capÃtulo de la biografÃa que estábamos escribiendo sobre Durruti.
¿Se concluÃa? Quizá sólo comenzaba una historia.
Hace unos meses, como aún no habÃamos visitado la tumba de Durruti, nos encaminábamos al cementerio Sud-Este y solicitamos de la Administración del Cementerio datos concretos sobre el lugar en que se encontraban enterrados Buenaventura Durruti y Francisco Ascaso. Un empleado iba a respondernos con un libro en la mano, cuando entró a la oficina otro empleado y dirigiéndose a nosotros, nos preguntó qué era lo que deseábamos saber. Formulamos de nuevo la pregunta. Extrajo un papel del bolsillo de su bata en el que aparecÃan varios datos escritos a máquina relativos a Francesc Macià , Lluis Companys, Buenaventura Durruti y Francisco Ascaso.
Tumbas VacÃas
-Las tumbas que ustedes buscan se encuentran en el recinto protestante, VÃa San Carlos, subiendo a la izquierda. Son tres tumbas iguales sin inscripción alguna. Pero –añadió- en estas tumbas no se encuentran los restos de Durruti, Ascaso y Ferrer…Están vacÃas!
Que incongruencia! Pensamos:
-Si están vacÃas ¿por qué nos indica usted esas tumbas?
-Son las órdenes que tenemos, nos respondió sin titubeo el empleado.
Insistimos:
-¿dónde se encuentran, pues, los restos de esos cadáveres?
-Los restos, los de Durruti –nos dijo- me han dicho que se los llevó su mujer cuando terminó la guerra…
Nosotros pensamos que aquello era pura leyenda. Emilienne Morin, la esposa de Durruti, volvió a Francia en 1937 y desde entonces no habÃa vuelto a España hasta después de la muerte de Franco.
-¿No hay otros datos…sobre Durruti y Ascaso?, reinsistimos.
-No hay más datos que los que constan en el libro. El empleado reflexionó un momento y luego nos dijo: “Esto que hoy estoy haciendo con ustedes, hace unos años hubiera sido imposible�.
En los libros del Cementerio constan los siguientes datos:
“Francisco Ascaso, inhumado el 21 de julio de 1936 en el nicho número 3.344, 4º piso de Sin VÃa. No consta propietario. El 8 de marzo de 1940 fue trasladado al Osario Generalâ€?
“Buenaventura Durruti, inhumado el 22 de noviembre de 1936 en la Tumba Menor número 69 de la VÃa San Juan Bautista, Agrupación Novena. Propietario: Las Milicias de Catalunyaâ€?. Siguiendo en el libro de registro el historial de esta Tumba Menor, se lee: “El 15 de Julio de 1947 (curiosa coincidencia, Durruti nació el 14 de julio de 1896) esta tumba fue adquirida por doña Clara Vicente Boada, no figurando en la citada fecha enterramiento alguno. En los libros de registro no aparece ningún dato sobre el paradero de los restos de Buenaventura Durruti.
De paso queremos señalar otra curiosa coincidencia: junto a la Tumba menor existe un nicho con el número 14 de la “Familia Alonso Cuevillas Carcañoâ€?. Carcaño fue un nombre falso que Durruti utilizó cuando de Chile hubo de trasladarse a buenos Aires en 1925 perseguido por la policÃa de aquel paÃs…
¿Dónde están?
Los restos de Durruti, hombre y nombre de leyenda hasta después de su muerte, ha desaparecido: no están en las llamadas tumbas oficiales del Cementerio, ni estaba en la Tumba menor el dÃa 15 de julio de 1947 cuando fue enterrada allà doña Clara Vicente Boada, ¿Dónde están pues los restos de Durruti? El Ayuntamiento de Barcelona tiene atribuciones para encargar una investigación abierta en torno a “los misterios del cementerio de Montjuïcâ€? comprendida, naturalmente, la fosa común, donde reposan los nombres sin nombre, vÃctimas de la represión…Esto también forma parte de la recuperación de la historia.
Si, como reza en el libro de registro, Durruti fue enterrado el 22 de noviembre de 1936 y luego no hay movimiento en ese mismo libro en relación a su traslado –como sà consta el de Francisco Ascaso- esto quiere decir que los restos de Durruti debÃan continuar estando en la Tumba Menor número 69. ¿Por qué, siendo asÃ, se autorizó en encierro en esa tumba a doña Clara Vicente Boada? Una de dos: porque se sabÃa que la tumba estaba vacÃa o, porque se extrajo el cadáver en aquel momento y en este caso ¿dónde fue a parar? Si la tumba estaba vacÃa indicaba claramente que se habÃa trasladado, junto con Ascaso, en noviembre de 1937 al mausoleo. ¿Por qué no se encuentran en el mausoleo según afirma el empleado del cementerio?
Por la recuperación de la memoria histórica.
Domingo 20 de noviembre a las 12 h. homenaje en el cementerio de Montjuïc. |
|
I la vostra accio revolucionaria on esta?
|
|
per fins als ous de tanta |
18 nov 2005
|
historieta, batalletas i memorias.
Es molt millor lluitar ara, amb els medis d´ara, amb els companys i companyes de ara, contra els problemas d´ara , que estar perdent el temps de la manera mes estupida, donan voltes a !!! on collons estan els ossos den Durruti!!
No tenem cose mes que fer els anarkistes que perdre el temps en aixo. Sembleu uns conservadors o uns catolics, perdent el temps en cuestions absolutament sense importancia.
Hi ha prou llibres a Catalunya per que qui vulgui pugui investigar i enterarse de la revolucio que va haber aqui fa 70 anys. Ja hi ha prou de simbols i banderetes i cnçons i tumbas den Durruti !!
Visca l´anarkia, abaix el burgessos anarkistes!! |
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per fins els ous de provocadors |
18 nov 2005
|
Jo el que estic fins els ous és que alguns es pensin que trobar els cossos dels afusellats, morts i demés víctimes del franquisme siguin coses que no tenen importància. Les cunetes de kmolts camins i carreteres estan plenes de cadavers encara sense identificar, moltes fosses comunes encara no han estat analitzades, la majoria de familiars dels afusellats durant la guerra i el franquisme no sabem on estan els cossos dels nostres familiars, si a tu això et sembla una rucada i una perdua de temps, la dignitat de molta gent i el fet de que moltes families demanin explicacions i vulguin treure dades que han estat amagades durant dècades, no és un problema qualsevol. Suposo que a tu no t'importa una merda saber on està el teu avi o el teu pare, perque ho deus saber si són morts, als familiars de persones que encara no han estat trobades no ens importa tan poc, ni considerem que siguin coses que no han de ser tractades perque són passades. Qualsevol anarquista pot entendre el que significa la "memòria històrica" i, si, aquesta notícia parla de Durruti però per mi representa simplement una constatació més dels milers de persones que continuem buscant els nostres familiars.
Si a tu això t'importa una merda, a molts no i farem tot el possible per trobar-los, defugint els que es fan passar per anarquistes i que pel seu to ja es veu que simplement sou provocadors. la memòria històrica i la constatació del genocidi franquista no és una cosa que un anarquista denigri. Tu el que ets és un provocador, l'anarquisme en la teva boca fa pudor. Si et molesta que parlem t'hauràs de fotre. |
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per AntiDogmà tic |
18 nov 2005
|
Durruti deu estar pegant a l'esperit seva dona, com feia quan estava viu. Prou dogmes!
Anarkia sense límits! |
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per A |
18 nov 2005
|
endavant
askatasuna |
|
Encontrar los restos de los muertos o salvar nuestras vidas?
|
|
per fins als collons |
18 nov 2005
|
Hoy tenemos muchos problemas acuciants: la falta de vivienda digna, la crisis economica que se agudiza cada dia, el autoritarismo creciente en la cosa publica, desde el ayuntamiento hasta la ley de comunicaciones digitales, la represion en las carceles, la represion sobre el mundo juvenisl y las drogas, el yuppismo generalizado, la crisis del petroleo, el aburguesamiento de los oprimidos, el control de las masas por los medios de formacion de las masas... ¿ a quien le importa donde pelotas estan enterrados los restos de los ajusticiados o asesinados en una guerra de hace 70 años?
A mi , realmente me importan mas otras muchisimas cosas, y si me considero anarkista no es para hacer antropologia fisica de los años 40 del pasado siglo.
Otra cosa en que haya pequeños burgueses que prefieren perder su tiempo, o emplearlo, en temas absolutamente inofensivas para el sistema ...alla ustedes. |
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per !K |
18 nov 2005
|
|
però el o la que ha escrit que el durruiti estomacava a "la seva dona" (sic i ecs) que doni probes o calli per sempre |
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per AntiDogmà tic |
18 nov 2005
|
Desmentido queda.
¨Una tarde fuimos a visitarle y lo encontramos en la cocina. Llevaba un delantal, fregaba los platos y preparaba la cena. El amigo con quien habia ido trato de bromear: Pero oye, Durruti, esos son trabajos femeninos. Durruti le contestó rotundamente:
Toma este ejemplo: cuando mi mujer va a trabajar yo limpio la casa, hago las camas y preparo la comida. Además baño a la niña y la visto. Si crees que un anarquista tiene que estar vestido en un bar o un café mientras su mujer trabaja, quiere decir que no has comprendido nada¨
El corto verano de la anarquía - Hans Magnus Enzensberger |
|
Re: On està ara Durruti?
|
|
per bueeno |
18 nov 2005
|
amb tots els meus respectes, menys idealitzar-lo (llegeix la biografia d'Abel Paz)
Als ... que s'autotitulen "anarquistes" i diuen algunes bestiesses:
no dic que sigui el cas, pero n'he conegut a mes d'un, no tan sols "anarquistes", altres istes tambe, que omplint-se la boca de merda com feu alguns aqui, ha resultat que els que els varen parir pertanyien a la colla de nazis que varen terroritzar la gent obrera d'aquest pais i de l'altre del canto durant 40 anys, tant parlar de petitburgesos i altres parauletes apreses alla on sigui i resultar que ells eren descendents dels feixistes assassins, torturadors o beneficiaris en poder o diners o posicio social que la colla de rates fastigoses que varen guanyar la Guerra (la Revolucio es va perdre molt abans) els van proporcionar.
Mentrestant altres es van haver de menjar tota la merda del mon, perque a sobre ara quatre ninyatos amb problemes de funcionament cerebral diguin als seus descendents que carai han de fer o deixar de fer.
Aqui si, tambe, pero ben clar i ben fort:
MAI, MAI MAI, MAI, QUE US QUEDI BEN CLAR:
NI OBLIT NI PERDO!!! MAI DESGRACIATS!
FORA FEIXISTES !!! (es disfressin del que es disfressin) |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
