|
Notícies :: laboral |
Construint l’espai necessari
|
|
per Espai Jove de la Intersindical-CSC Correu-e: espaijove ARROBA intersindicalcsc.org (no verificat!) |
17 nov 2005
|
El primer cop que vaig sentir parlar, deu fer uns 10 anys, del Marc Català de Relacions Laborals (MCRL), em vaig quedar igual que si hagués sentit ploure. La situació es va complicar molt més quan un company em va parlar de l’Espai Socioeconòmic Català. Va ser llavors quan, fruit de la curiositat vaig preguntar sobre que m’estava parlant. Ell, potser una mica bord, em va contestar que com a persona, jo, que deia lluitar per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans ja ho havia de saber... |
|
Ha anat passant el temps, i des de la meva humilitat, m’he anat formant i he après què em volien dir quan em parlaven de Marc Català de Relacions Laborals i d’Espai Socioeconòmic Català, dos objectius pels quals la Intersindical-CSC lluita i es mobilitza.
L’assoliment del Marc Socioeconòmic Català no és res més que el legítim dret, que com a poble, tenim els catalans i catalanes d’organitzar el nostre àmbit econòmic, social i laboral.
Els catalans i catalanes necessitem sobirania per decidir com volem gestionar els nostres recursos naturals, la nostra manera de repartir la riquesa. Tot i així, ens trobem que la realitat és molt lluny dels nostres objectius.
Malauradament, els agents sindicals majoritaris d’aquest país, tot i que aliens a ell, s’omplen la boca parlant d’aquest Marc Català de Relacions Laborals, però a l’hora de la veritat, es queda en paper mullat. De la mateixa manera, els agents polítics del país tampoc estan gaire pel tema: La prova més evident la trobem en que el nou projecte d’Estatut del Principat menciona el Marc Català de Relacions Laborals, però únicament li concedeix poder executiu. Per ser més entenedor, fer complir les lleis que s’aproven a Madrid.
Si a tot això li sumem que el nostre poble està esquarterat en quatre comunitats autònomes sota dominació espanyola i la Catalunya Nord sota administració francesa, el panorama que ens pinten és molt negre.
Però l’Espai Jove de la Intersindical-CSC seguirà lluitant i fent arribar a totes i tots aquells que no saben de què va això del MCRL, fins que algun dia sigui realitat, per necessitat.
També cal ser conscient que l’Espai Socioeconòmic Català pròpiament no és una eina al servei del poble treballador. Un cop l’haguem assolit caldrà vetllar per tal que no sigui així i no deixar-ne la gestió d’aquest en mans d’aquells i aquelles que han hipotecat el nostre futur com a poble i han jugat amb la dignitat de les classes populars.
L’Espai Socieconòmic Català que nosaltres volem és aquell que respongui a les necessitats del conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans i no als interessos de les multinacionals i transnacionals, que són, en realitat, les que marquen la pauta a seguir al conjunt dels estats mundials.
Amb això, aconseguirem millorar les condicions de vida de les catalanes i catalans, superar les desigualtats socials i de gènere... En definitiva, l’objectiu que ens marquem des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC és avançar amb pas ferm cap a uns Països Catalans lliures i justos socialment.
Existeixen organitzacions que ens acusen de fer política. Nosaltres els contestem que el sindicalisme entès com a eina de transformació social té el deure de fer política, aquest és el sindicalisme en què nosaltres creiem. Poca transformació fa el sindicalisme que no te en compte el vessant polític i social.
Fem una crida a totes aquelles organitzacions que aposten per la transformació social i l’alliberament nacional a ser coherents i alçar la bandera de l’Espai Socioeconòmic Català.
David Soriano
Secretari d’Acció Social de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC |
Mira també:
http://www.intersindical-csc.org/joves |
 This work is in the public domain |