|
|
Anunci :: laboral |
Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
|
per Corriente Comunista Internacional Correu-e: espana ARROBA internationalism.org (no verificat!) |
14 nov 2005
|
Reunión publica sobre dos acontecimientos que confluyen en la situación actual: por un lado, SEAT expresión de la lucha de clases; por otro, Estatut Catalán y respuesta del nacionalismo español |
¡El nacionalismo (español o catalán) es el pasado! ¡La lucha de clases es el futuro!
Parece como si existieran dos mundos completamente distintos:
- por un lado el mundo de los trabajadores, de la humanidad que sufre, marcado recientemente por golpes como los 1346 despidos anunciados en SEAT o los 6 muertos del accidente laboral de Almuñecar.
- por el otro lado, estarÃa el llamado “mundo polÃticoâ€? donde unos y otros vociferan y agitan las peores pasiones a cuenta del dichoso Estatuto catalán.
Sin embargo, no son dos mundos separados. Los trabajadores no podemos encerrarnos en “el mundo laboral�. Hemos de comprender qué es el nacionalismo, a qué sirve y a quién sirve y si el nacionalismo –pequeño o grande- encierra algún futuro para la humanidad.
El nacionalismo es el terreno de la burguesÃa, es el marco de su dominio y de su explotación. En nombre de la Nación la burguesÃa ha movilizado a los trabajadores y a la población para las guerras imperialistas. La defensa de la Patria ha sido la causa tras la que se han perpetrado las mayores matanzas de la historia de la humanidad.
La producción es mundial. Las fronteras nacionales son una terrible traba al desarrollo de las fuerzas productivas. Mientras las necesidades humanas solo pueden ser satisfechas por una producción concebida y organizada a escala mundial, el capitalismo divide la humanidad en naciones enfrentadas entre si por una feroz competencia.
Los obreros solo tienen fuerza si se unen rompiendo las barreras de la empresa, el sector, la raza, la nacionalidad, la nación… El nacionalismo –grande o pequeño- constituye un veneno de división y enfrentamiento, de desconfianza hacia los demás, de miedo hacia “los desconocidos�.
Hoy, la clase obrera, está empezando a levantar lenta, penosa, pero de forma ascendente, la bandera de su lucha como clase. Los primeros estadios de esa lucha los estamos viendo aparecer ante nuestros ojos desde hace dos años, aquà y allá, en España, en Argentina en Bélgica, antes en Inglaterra, en Alemania, en Francia… El desarrollo de la lucha de clases, su politización, su capacidad para unificarse, constituye el futuro para el proletariado y para el conjunto de la humanidad.
En esa perspectiva tienen que vencer numerosos obstáculos. Uno de los más grandes es el nacionalismo. Hoy lo estamos viendo. En partes de España se agita el nacionalismo gran español como bandera de enfrentamiento y odio hacia “los catalanes�. En Cataluña, se hace lo inverso propiciando el victimismo frente a “los españoles�. Y en esa promoción de odios irracionales, de búsqueda de chivos expiatorios, participan todos: tanto el PP como el PSOE, tanto el españolismo como el catalanismo, tanto Jiménez Losantos como Carod Rovira.
Para discutir sobre estos temas os invitamos a la Reunión Pública que tendrá lugar en Barcelona el sábado 26 de noviembre 2005 a las 17 horas en el Centro Social Garcilaso c/Garcilaso s/n frente a Mercado Felipe II Metro LÃnea 1 Estación Sagrera |
Mira també:
http://es.internationalism.org |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per Raskolnikov. |
14 nov 2005
|
Si amigo si,
La producción es mundial y la gilipollez también.
Y la sumision de la clase trabajadora universal, y más en España.
Nada, ya lo ves, os han borrado del mapa a los trabajadores, solo sois una estadística de consumo más.
Venga todos pa China que allí hay trabajo de sobras !!! |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per Sicario libre |
14 nov 2005
|
Unos tipos andan buscando alguien que le "meta un cohete" al Mega...yo estoy por metérselo a ellos por la pinta de gusanos revenidos que tienen, jaja...la silvería díce que no los atiende porque ¡ huelen que apestan ! .¿sabeís si estará el Mega en esa reunión? Me gustaría conocerle, personalmente..no por lo del cohete, sino por conocerle...que conste que a mi me gustan los comunistas, aunque por circunstancias no tengo muchos principios... pero no me gustan nada los ralkolnikov y demás canalla... |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per ja? |
14 nov 2005
|
Des que Savater va sucumbir als encants intel·lectuals del Gran Estúpid de la Moncloa, ja són ganes, pareix haver oblidat la seua antiga combativitat antiterrorista i antisabiniana i intensificat l'anticatòlica. Fa poc repassava ell, en El PaÃs, les velles condemnes eclesià stiques als drets de l'home en versió francesa. Molt bé. Però l'equanimitat obligaria a recordar també la ferocitat anticristiana dels revolucionaris francesos, el començament dels genocidis i terrorismes moderns davall la bandera d'una suposada llibertat, o com aquella revolució va bressolar els totalitarismes del segle XX. El jacobà Savater podria preguntar-se per què va ser aixÃ, o per què la revolució useña, més respectuosa amb la religió entre altres coses, ha evitat tals atrocitats. Però els jacobins no pretenen ser equà nimes. Els n'hi ha prou amb posseir a la deessa Raó, en el pitjor sentit del verb posseir.
Segons ell, els pares a penes tenen dret a influir en l'ensenyança dels seus fills, perquè, cita de Claudio Magris: “en nom del desig dels pares de fer estudiar als seus fills en l'escola que es reclame dels seus principis –religiosos, polÃtics i morals– sorgiran escoles inspirades per variats xarlatanismes ocultistes que cada vegada es difonen més, per sectes capritxoses i ideologies de qualsevol tipus. Hi haurà potser pares racistes, nazis o estalinistes que pretendran educar els seus fills –a les nostres expenses– en el culte de la seua Moloch o que demanaran que no se senten junt amb estrangers...". Mesclar religió, ocultisme, nazisme i estalinisme recorda a arguments integristes: no s'ha de consentir la “xarlatanismeâ€?.
L'ensenyança, afirma Savater, “no és només un assumpte que incumbisca a l'alumne i la seua famÃlia, sinó que té efectes públics per molt privat que siga el centre en què s'impartiscaâ€?. Esta aparent obvietat només significa que l'opinió de Savater ha de prevaldre per llei, agrade o no a les famÃlies amb els diners de les quals funciona l'ensenyança pública. En el pla particular ja és més generós: cada u, en la intimitat familiar, “pot donar als seus fills la instrucció religiosa o ideològica que preferiscaâ€?. Inclús instrucció racista, estalinista o nazi (derivacions també de la Revolució francesa)? I si es formen milions de nazis o comunistes combinant la instrucció en la llar amb la propaganda pública dels seus partits? Es deuria –o es podria– impedir? O potser la ideologia hauria de recloure's també en la intimitat? La qüestió, crega ell, consistix en el fet que el “contingut d'interés públic ha d'estar sempre assegurat i garantit per a tots. En açò consistix precisament la laïcitat.â€?. Interés públic, naturalment, segons ho entenen el senyor Savater i el partit hui governant.
D'esta manera, l'ensenyança de la religió haguera de proscriure's, inclús en centres privats, i substituir-se per “l'ensenyança d'una moral cÃvica o formació ciutadanaâ€?. Cal dubtar que l'educació religiosa i la ciutadana siguen incompatibles, però en tot cas hi ha molt poc civisme a despreciar el criteri de les famÃlies, pagadores de l'ensenyança. Aixà han obrat, precisament, els totalitarismes nazi i comunista.
D'altra banda, qui educaran cÃvicament a les generacions jóvens? Estan capacitats per a això els que intenten imposar el seu criteri particular respecte d'això, és a dir, els membres del PSOE ? Savater no es pregunta, i jo em permet dubtar-ho. Es tracta del partit que en els anys 30 va pretendre imposar la seua dictadura i va organitzar a consciència la guerra civil, no havent manifestat fins hui la menor autocrÃtica respecte d'això. El partit que, quan les seues violències i maquinacions van desembocar en una altra dictadura molt distinta, no li van fer oposició cÃvica digna de ressenya. El partit que, a pesar d'abandonar el marxisme en els anys 70, va resultar el més corrupte del segle XX, el que va intentar pervertir el sistema democrà tic “soterrant Montesquieuâ€? o practicant el terrorisme d'estat, el que va atacar la llibertat d'expressió maniobrant per a tancar premsa i rà dio adverses, etc. El partit que, sense haver-se regenerat en absolut de la corrupció, ha fomentat la histèria i la violència dels carrers per a arribar al poder, ha aconseguit este grà cies al pitjor atemptat de la història d'Espanya, ha beneficiat al terrorisme i tirat per terra la polÃtica antiterrorista del govern d'Aznar, basada en la llei, i s'ha amistat amb les dictadures més perilloses per a Espanya, mentres intenta emmordassar les opinions discrepants i s'alia de fet o de dret amb els separatistes i l'ETA per a afonar la Constitució. Són fets, no opinions, i a la vista de tots estan. Perquè bé, quina classe d'educació cÃvica cal esperar d'estos cavallers i senyores? L'experiència no li diu res a Savater, però difÃcilment eixirà d'ells una altra cosa que una educació per a la corrupció i contra la llibertat.
La qual cosa, d'altra banda, ja ocorre, encara que aspiren a intensificar-ho. En la seua anterior etapa de poder, el PSOE va crear la generació de la botellassa, el fracà s escolar i la teleporqueria, va fomentar amb un permisivismo demagògic la droga i l'alcoholisme, i va tractar de reduir la sexualitat a puterÃo. Milers de jóvens han mort, o han emmalaltit o han quedat tarats o embrutits a resultes de la progressista educació impulsada pel PSOE, que el PP va ser incapaç de canviar. I a ningú se li ocorre demanar comptes als responsables. Al contrari, encara que les conseqüències estan a la vista, i no menys la conducta del partit de la “educació cÃvicaâ€?, acà continuen pontificant i imposant la seua ideologia per mitjà d'un ús espuri del poder i de l'erari. |
Re: Lucha de clases
|
per Observadora |
14 nov 2005
|
es el odio y la rabia que se respira en esos barrios que rodean vuestros vigilados centros, con tantxs resentidxs esperando el orgiastico momento de tomarse un poco de revancha |
Beherbada
|
per Seti II |
14 nov 2005
|
Bai, izango da, baina bakoitza bere oitureekin, bere hitzkuntzan. "Clase obrera" bakoitzak dauka bere historio konkretua, bere kultura, bere antolatzeko formak. Espainolek (o Castellanos, habra que dezir?), adibidez, oso oitura txarrak daramate lepoetan ehundaka urtetik, eta guk, katalanak bezala, edo beste nazio bezala, gure bidea segitu nahi dugu. Elkartasunean, noski, baina bakoitza bere, mesedez, fatxon espainol. |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per SANS CULOTTE |
14 nov 2005
|
Molt cert!
Els nacionalismes català i basc també oprimeixen tant com el dels franquistes o el dels colonialistes francesos!!!
TOUS ON EST RACAILLE!!
TOTS SOM SANS CULOTTE
LES NACIONS SON PER ALS BURGESOS!!!
VISCA L'INTERNACIONALISME!!!! |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per independentista |
14 nov 2005
|
Bé companys, el primer principi per a ser internacionalista és el de reconèixer que el món està dividit en nacions o pobles diferents. Tots aquests tenen la seua pròpia cultura, llengua, costums, etc. que, tenint clar que no són inmòbils, perquè les cultures canvien en el temps, les fan diferenciar les unes de les altres. Si tenir clar això és ser nacionalista, doncs crec que tothom ho és. A partir d'aquí, si diem ser d'esquerres hem de tenir clar també que totes aquestes nacions i pobles tenen dret a existir en llibertat i igualtat condicions junt ala resta. Arribats aquí: en què es diferencien el nacionalisme català i l'espanyol? Crec que no s'ha de ser massa intel·ligent per esbrinar-ho: mentre un basa la seua existència en la pura supervivència i resistència a la homogenització (el català), l'altre opta per l'agressió directa, l'imperialisme i l'extermini de tots aquells fets diferencials que es donen dins del que aquest nacionalisme entén com al seu espai vital.
Molts ara direu que hi ha un nacionalisme català que també fa el mateix: clar. Però arribats a aquest punt hem de saber diferenciar entre el que és nacionalisme i ideologia. Jo entenc el meu nacionalisme com a una manera d'autodefinir-me (valencià membre de la nació catalana)però res més. Com a persona convençudament d'esquerres i revolucionari vull per al meu país el mateix que per a totes les nacions del món: respecte i poder viure en llibertat. Com a membre de la classe treballadora també tinc clar que és el que vull: l'eliminació del capitalisme com a sistema econòmic, polític i social, i la instauració del Socialisme en una primera fase que ens faça arribar posteriorment al Comunisme que tots i totes desitgem. |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per ak |
14 nov 2005
|
estaria bé llegir de 9 bakunin "eslavismo y anarquia".
inter-nacionalista, el fer-ho compatible ( com ?) es una de les questins claus.
ara bé, el nacionalisme burgès ( catala i demés )es obvi q existeix. té la pell de princeseta mal acostumada, bocafins capitalistes de turno.
dir això no es negar léxistencia dún nacionalisme catala, basc, gallec, canari o andalús d'esquerres i anti-colonialista espanyol.
en tal cas, en els drets dautodeterminació, queda l.íberisme x demostrar un inter-nacionalisme.
vinga companys: q només té sentit si hopensem des de baix.
Askatasuna |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per Alienats |
14 nov 2005
|
En el passat, com en el futur, els desarrelats han estat, seran, els primers alienats.
Uniformar, alienar, adoctrinar, et sona?
La diversitat és el millor tresor, la millor eina per combatre els absolutismes. |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per però que dius! |
14 nov 2005
|
Si he entés el que has dit, després d'haver de traduir el text (no es tant dificil intentar escriure en català), dedueixo que vols actualitzar a la conjuntura actual un discurs trotskista que la història ha demostrat que ha fracasat.
Si el nacionalisme és el pasat i la lluita de classes és el futur. Aleshores vols que et digui que és el present??
L'IMPERIALISME DELS ESTATS que tu com a còmplice bonament defenses. I encara tens la barra d'autodefinir-te marxista. Vinga va! Torna-t'en a Espanya, que se't veu el llautor. |
Re: Lucha de clases es el futuro, nacionalismo es el pasado
|
per Corriente Comunista Internacional espana ARROBA internationalism.org |
21 nov 2005
|
Estimados compañeros:
Respondemos al debate que se ha levantado sobre nuestra convocatoria de una Reunión Pública a la que os animamos a asistir.
Sans Culotte comenta: “Els nacionalismes català i basc també oprimeixen tant com el dels franquistes o el dels colonialistes francesos!!!TOUS ON EST RACAILLE!!
TOTS SOM SANS CULOTTE LES NACIONS SON PER ALS BURGESOS!!!
VISCA L'INTERNACIONALISME!!!!�
Tiene toda la razón aunque hay que decir que no nos consideramos “canalla� por mucho que Monsieur Sarkozy –un gangster de pro- se haya dedicado a provocar con ese apelativo. El adjetivo canalla hay que reservarlo a los Sarkozy y compinches.
Independentista quiere conciliar “l'eliminació del capitalisme com a sistema econòmic, polÃtic i social, i la instauració del Socialisme en una primera fase que ens faça arribar posteriorment al Comunisme que tots i totes desitgemâ€? con “totes aquestes nacions i pobles tenen dret a existir en llibertat i igualtat condicions junt ala restaâ€?.
La formación de naciones corresponde a una necesidad del capitalismo en su periodo histórico de desarrollo y apogeo que culmina más o menos a principios del siglo XX. Desde entonces el capitalismo se vuelve reaccionario y con él la formación de nuevas naciones. A lo largo del siglo XX vemos como toda nueva nación es absolutamente inviable y resulta ser un obstáculo al desarrollo de las fuerzas productivas de la humanidad. En nombre de la nación todos los capitalismos –grandes o pequeños- han movilizado a las masas para las guerras imperialistas.
Independentista trata de diferenciar el nacionalismo español del catalán considerando que el segundo “basa la seua existència en la pura supervivència i resistència a la homogenitzacióâ€?. El nacionalismo que no ha conquistado todavÃa un Estado puede presentarse como vÃctima, como resistente. Sin embargo, es tan imperialista y agresor como el nacionalismo gran español que lleva siglos instalado en el Estado. Estas distinciones aÃslan las cosas, miran cada hecho por separado desligado de la cadena histórica donde se inscribe. Todo hecho, todo problema, hay que mirarlo dentro de una dinámica histórica y mundial. Sólo desde esa óptica se puede comprender que toda nación y todo nacionalismo forman parte de la cadena imperialista que oprime el mundo y que en los conflictos incesantes que oponen a los Estados entre si y a los Estados ya instalados contra fracciones burguesas aspirantes a tener su “propioâ€? Estado, todos los bandos son peor, todos los bandos oprimen al proletariado y a toda la humanidad.
Sà el proletariado apoyó en el siglo XIX algunos movimientos nacionales no fue porque considerara que “todas las naciones y todos los pueblos tienen derecho a existir� sino para acelerar la derrota de las fuerzas feudales y propiciar con ello el acercamientos de las condiciones históricas para el comunismo. El proletariado no tiene patria y con ello anuncia a todos oprimidos y explotados de la tierra la posibilidad de un mundo sin fronteras, sin estados, sin barreras de raza o de nacionalidad, es decir, la comunidad humana mundial que trabaja unida para sà misma. Eso es el comunismo que es radicalmente incompatible con todo nacionalismo.
Corriente Comunista Internacional 20-11-05
NOTA: quien esté interesado en consultar el artÃculo que hemos publicado acerca de la actual disputa sobre el Estatut catalá puede acceder a: http://es.internationalism.org/AP/185_Estafotut.html |
|
|