|
Cte.
Executiu del PSUC viu
www.psuc.org
Barcelona,
20 d’octubre 2005
El
PSUC viu, que recolza
l’actual govern de la
Generalitat,
ha mostrat les seves discrepàncies amb
certs desenvolupaments del procés
d’elaboració de
l’Estatut que, creiem, no ajuden a un procés de
reforma
federal i cedeixen a la dreta espanyola espai per a
l’exercici de
la demagògia i el nacionalisme més conservador.
Hem
mostrat també les nostres discrepàncies pel que
fa a
l’exercici del govern en aquest dos anys, perquè
hem
considerat que concentrar-se exclusivament en l’Estatut
retardava
l’atenció en aspectes sobre els que cal una urgent
intervenció del govern en l’àmbit
social.
Tanmateix,
el PSUC viu
considera totalment desencertat obrir una
crisi de govern en aquets moments per tres raons:
-
Sembla poc
oportú que mentre
s’està
negociant l’Estatut,
el Govern de Catalunya es desarticuli
enlloc d’assumir seriosament una negociació, que
serà
complexa per la pressió de la dreta i per alguns errors de
l’actual redacció. No sembla gens adient que no
coincideixi
l’executiu que va preparar l’estatut amb el que el
negociarà,
això es presta a estimular els maximalismes i victimismes de
tot tipus de nacionalismes.
-
És absolutament
desencertat introduir
formes presidencialistes de
fer política a
Europa, la
nostra tradició democràtica exigeix que, en un
govern
de coalició, els canvis es facin de manera
col·legiada
i consensuada.
-
És frustrant per
als ciutadans que donen
suport al tripartit observar que els canvis proposats, van en la
direcció de remoure aquells
Consellers que més
atacs han suscitat des de la dreta per aplicar precisament el Pacte
del Tinell.
Creiem
que és una
greu irresponsabilitat procedir a aquest
tipus de maniobres en el mateix moment en que la dreta més
reaccionària està agitant Espanya, contra
Catalunya i
el mateix govern de l’Estat. El PSUC viu observa amb
preocupació
els fets en la Asamblea de Madrid, l’actuació de
provocadors
en la vaga del transport, que enllacen amb les mobilitzacions contra
el trasllat de l’arxiu de Salamanca o amb
l’extensió del
dret del matrimoni. Sembla alarmant que, mentre la reacció
agita als sectors conservadors al carrer i busca crear la
sensació
de desgovern e incapacitat de l’esquerra, hagi qui, enlloc de
mobilitzar a la base social d’esquerres, contribueixi a
alimentar
aquesta percepció.
El
PSUC viu vol recordar que
amb totes les
limitacions, s’estan desenvolupant accions des
d’algunes
Conselleries
que no podem permetre siguin bloquejades per els
poders fàctics de sempre.
Per
posar un exemple, en el cas
de la Conselleria
de Medi Ambient i Habitatge, en
aquests últims mesos s’ha
procedit a:
Iniciar
des de l’ICS,
en els dos primers anys de
govern, les obres de 8.212 habitatges, dels 11.000 compromesos en el
pacte del Tinell. Iniciar actuacions per a desenvolupar sòl
per a construcció pública d’habitatges
per a 27.969,
dels 33.800 compromesos. Igualment s’ha proposat una Llei
pel
dret a habitatge, que desperta
les esperances dels sectors
municipals progressistes i proposa mesures efectives per a augmentar
el parc disponible d’habitatges. Com
conseqüència
d’aquestes i altres actuacions a Catalunya en el darrer any,
l’augment de preus de l’habitatge s’ha
reduït a la meitat,
fet que, afavorint a la gran majoria de la població, ha
despertat la irritació dels sectors més
especulatius.
S’ha
destapat i
iniciat un procés de resolució del
problema dels sediments radioactius del pantà de Flix,
ocultats durant decennis. S’han iniciat estudis per a frenar
la
contaminació de l’activitat minera de potassa en
el Bages.
S’ha iniciat l’actuació per a ajustar
les emissions de 327
grans empreses (ciments, energia, vidre, etc.) als acords de
màxim
d’emissions de Kyoto.
En
un any d’especial sequera s’ha estalviat un
consum de 45 hm3
d’aigua i s’han inaugurat tres grans depuradores
d’aigües
residuals. S’ha establert un cànon de
l’aigua que, no
només no ha generat una guerra de l’aigua,
sinó que
ha permès insuflar finançament a la
gestió
pública de l’aigua, el que evita la seva possible
privatització però provoca ira. És
aquest un
dels motius impulsors de la confrontació que la
multinacional
AGBAR ha llançat contra la Conselleria per tots els mitjans
amb els que pot influir. Igualment s’apunta un nou
cànon
sobre dessaladores que apareix com una aposta per una nova
política
fiscal de l’aigua a Catalunya.
S’ha
posat en marxa,
per primera vegada, la concreció en la
xarxa natura 2000, el projecte de protecció ambiental
més
important posat en marxa en els darrers 20 anys a Catalunya. El
govern ha aprovat el pla de política forestal 2005-15.
Aquests dos elements suposen un esforç de
protecció
real sobre més del 65% del territori de Catalunya.
S’ha
desenvolupat una política activa de prevenció
d’incendis que ha suposat que en 2 anys el numero
d’incendis i
les hectàrees afectades s’hagin reduït
significativament, malgrat la sequera del darrer estiu.
En
totes aquestes actuacions,
el govern s’ha
vist sotmès a pressions de grans interessos particulars que
intentaven evitar l’aplicació efectiva del Pacte
del Tinell.
Els poders de sempre han iniciat en la premsa (especialment a
través
de La Vanguardia, però no únicament) una campanya
personalista contra el Conseller,
i tot evidencia que han
empès a Maragall a proposar canvis, que cap partit de
l’esquerra ha plantejat. El President no pot cedir a aquestes
pressions amb el risc de veure erosionat el seu suport social (el que
és, òbviament, també objectiu de la
dreta ). Per
a ningú hauria de ser un secret que molts ciutadans
progressistes, si veuen frustrada la seva voluntat per la incapacitat
de complir els compromisos de govern, poden tornar-se a refugiar en
l’abstenció.
El
camí per a reforçar el projecte de
l’esquerra no
passa ni per desplaçar a qui, amb totes las limitacions,
estan
intentant fer complir el programa del tripartit, ni tampoc per cedir
a la dreta econòmica (com sembla apuntar també el
abaratiment de l’acomiadament proposat per la Moncloa). Pel
contrari, essent conscients que la dreta està pressionant
per
tots els mitjans, provocant una greu situació en el
país
que no es pot infravalorar, la resposta ha de ser
esforçar-se
per complir amb tranquil·litat, sense espavents i amb
energia
els programes que van vèncer electoralment a Catalunya i
l’Estat.
Demanem
al President es concentri en negociar l’Estatut de
manera que capti les complicitats necessàries entre les
forces progressistes de l’Estat i que, alhora, es
comprometi sèriament en l’execució del
programa del Tinell. Exigim que
no es produeixi cap canvi en detriment de
l’execució del programa de l’esquera.
Entenem que per salut democràtica el que cal escoltar
és a qui varem
votar, que ens sentim representats en el programa de govern i no en
les pressions de les forces conservadores de Catalunya que han tingut
el país sota control durant 23 anys. |
