Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
L鈥橝juntament redemptor i la nova normativa 鈥淐铆vica鈥?
27 oct 2005
Tota disposició del poder fonamenta la seva legitimitat en el benestar i llibertats individuals dels ciutadans als que administra.
nova religio acoplat.jpg
Tot Estat i autoritats subalternes, en aquest cas lâ�橝juntament de Bcn, requereix dâ�檜n mecanisme de legitimació per a les seves ordenacions: es presenta com a Garant de les Llibertats Individuals, un ideal heretat de la Revolució Francesa on el naixement de lâ�橢stat modern fou vist com lâ�檃lliberament definitiu de la tirania política. I això mateix es pot dir de la nova â�淥rdenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència a la ciutat de Barcelonaâ�?, projecte que enmarca tot un seguit de normatives amb la finalitat dâ�檈vitar els comportaments i la utilització de lâ�檈spai públic â�渜ue dificulten lâ�檈xercici lliure dels drets del ciutadans i ciutadanes a gaudir de la seva ciutat i de lâ�檈spai públic amb llibertat i tranquilâ�¢litatâ�?, i que té lâ�檕bjectiu dâ�檃ssolir â�渜ue aquest àmbit representi un espai de llibertat, civisme, tolerància i de participació en una societat democràtica, plural, complexa, tolerant i solidària.â�?
Però de què estem parlant exactament? Doncs dâ�檜n paquet de mesures sancionadores de determinades activitats que usualment es donen als carrers de Barcelona, activitats que lâ�檃lcalde Clos i el seu sèquit redemptor han cregut perjudicials per la qualitat de vida dels seus administrats, és a dir, dels ciutadans i ciutadanes de la Gran Barcelona. I aquí sâ�檋i barreja de tot; des de problemes socials que pensen solucionar a través dâ�檜na actuació policial-punitiva, fins aspectes de la vida de les persones que mai fins ara havien estat regulats per lâ�檃dministració. El projecte no té desperdici; a un servidor fins i tot li costava aguantar-se el riure a lâ�檋ora de llegir-lo (allò de riure per no plorar).
Ã塻 sorprenent, a tall dâ�檈xemple, el fet de que a partir de Gener podrà ser sancionat amb una multa de fins a 3000â�¬ el fet de patinar fora dels espais establerts per lâ�檃dministració, o fins a 1500â�¬ pel fet dâ�檈scupir al terra a les immediacions dâ�檜n edifici de lâ�檃dministració pública. Aneu amb compte companys fumadors, amb la carrasquera de bon dematí; haureu dâ�檃ssegurar-vos de que, com a mínim, no llenceu el moc prop de cap edifici oficial... cosa que agreujaria de manera important la vostra infracció! En fi, podria citar moltes més bajanades, però el millor serà que feu un cop dâ�檜ll directament a la normativa complerta, visitant la web de lâ�橝juntament (www.bcn.es).
El fet més preocupant, malgrat tot, és que aquest avantprojecte no és més que la punta de lâ�檌ceberg de tota una mentalitat que dia rere dia ens inculquen els sectors benpensants de la nostra societat. Polítics i mitjans de comunicació fa mesos que tenen la paraula â�淐ivismeâ�? a la boca, definint part del què passa al nostre entorn en base a termes de bo-dolent, responsable-irresponsable, cívic-incívic,... i dic part, perquè tota aquesta retòrica sâ�檈nfoca únicament i exclusiva al comportament dels ciutadans i grups socials dempeus; o algú a sentit a parlar de que la dinàmica dâ�檈ncariment i precarització de la vida a â�渓a botiga més gran del mónâ�? sigui incívica? Algú qüestiona que la funció del sòl no urbanitzat sigui acabar soterrat sota formigó i asfalt, mentre lâ�檋abitatge digne i assequible escasseja tant com els contractes fixos a lâ�檈mpresa? No. Ara..., les festes alternatives van sembrar el caos a la Barcelona estiuenca, i les rierades de pixats dâ�檌ndigents van obligar a evacuar barris sencers del centre, mentre que lâ�檕ci dels turistes etílics simplement fa augmentar el PIB de la ciutat, però no estorba per res als veïns. Els cartells i pintades a les parets atempten contra el â�渄ret a gaudir del passatge urbà de la ciutatâ�?, mentre que dia a dia ens avassallen amb publicitat massiva i ens adoctrinen amb noticiaris alarmistes a les andanes del metro, o sâ�檌ntensifica el control social a través de publicacions gratuïtes de continguts imbècils que omplen el cap de tot aquell que bonament creu que sâ�檈stà â�渋nformantâ�?. ¿No tinc dret a utilitzar el transport públic sense córrer el risc dâ�檃tac dâ��úlcera fruit del cabreig que em produeix tanta propaganda? No, aquesta és propaganda cívica en tant que nâ�檋an pagat la llicència que així ho certifica.
Civisme i més civisme; el mateix diccionari ens dóna la clau de lâ�檈ntramat: Zel pels interessos de lâ�檈stat. Aquest és el vertader significat de la paraula, per més que lâ�檈quip municipal sâ�檕mpli la boca de convivència i respecte en un discurs evangelitzador que pretén civilitzar la població a la que estan cridats a domesticar. La Marca Barcelona® que imposa per davant de tot un model turístic i comercial no hi té res a veure; es tracta de la convivència entre totes i tots com a bons germans... res a veure amb els interessos de lâ�橢stat! Si el discurs del bon cristià quedà desterrat amb lâ�橢stat Modern, hauriem dâ�檈scoltar a Ferrer i Guàrdia quan ens advertia a principis del S.XX que â�淸...] en el catàleg del laïcisme francès, Déu era reemplaçat per lâ�橢stat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, i la submissió i la obediència al rei, a lâ�檃utòcrata i al clergat per lâ�檃catament al funcionari, al propietari i al patró.â�? Només així podrem desxifrar el missatge redemptor dels nostres enginyers socials, la nova â�渞eligió ciutadanaâ�? a la que cal sotmetreâ�檚 sense miraments, sense objeccions, convençuts que si seguim el camí traçat ens guanyarem un lloc en aquest paraís terrenal. Tot plegat, per fer realitat (si és que algun dia han deixat de ser-ho) les paraules dâ�檜n estudiós francès que, analitzant la incipient democràcia nord-americana, deia que â�渆ls ciutadans cauen progressivament sota el control de lâ�檃dministració pública, com sense adornar-seâ�檔, es veuen obligats a cedir cada dia noves porcions de la seva independència individual; i els mateixos homes que un dia derrueixen un tro i esclafen lâ�檃utoritat dels reis, es pleguen cada dia sense resistència als menors desitjos dâ�檜n funcionariâ�? . Així ens volen i cap aquí ens dirigeixen. Ens toca acceptar lo inacceptable. La pregunta aquí és què volem nosaltres, si és que encara som capaces de pensar per nosaltres mateixes.






1) Diccionari Barcanova de la Llengua Bàsic, p.119, 6ª ed., 1992:
Civisme m Zel pels interessos de lâ�檈stat; Cívic adj. Relatiu al ciutadà en lâ�檕rdre polític, al zel per lâ�檈stat.
2) Ferrer i Guàrdia, Francesc; â�淟â�橢scola Modernaâ�? p.100.; ed. Júcar, 1976. Ferrer fou un important pedagog de finals del XIX i principis del XX que féu causa comú amb el moviment obrer català. Fou el fundador de lâ�橢scola Moderna, o Racionalista i Científica, en la que pretenia dotar als alumnes dâ�檜na educació emancipadora lliure de tota mena de prejudicis, en la que no existien segregacions de lâ�檃lumnat, premis, ni cap mena de càstig. Fou afusellat el 1909, sota el pretext dâ�檋aver sembrat la rebelâ�¢lió a través del seu mètode pedagògic (Setmana Tràgica, atemptat de Mateo Morral contra Alfons XIII,...).
3) Tocqueville, Alexis de; â�淟a Democràcia en Américaâ�?, vol. 2, p.263; ed.Orbis, 1985.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L鈥橝juntament redemptor i la nova normativa 鈥淐铆vica鈥?
09 nov 2005
Aclaridor, potent i documentat l'article.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more