Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
L’Ajuntament redemptor i la nova normativa “Cívica�
per "pecador@"	27 oct 2005
Tota disposició del poder fonamenta la seva legitimitat en el benestar i llibertats individuals dels ciutadans als que administra.
Tot Estat i autoritats subalternes, en aquest cas l’Ajuntament de Bcn, requereix d’un mecanisme de legitimació per a les seves ordenacions: es presenta com a Garant de les Llibertats Individuals, un ideal heretat de la Revolució Francesa on el naixement de l’Estat modern fou vist com l’alliberament definitiu de la tirania política. I això mateix es pot dir de la nova “Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència a la ciutat de Barcelona�, projecte que enmarca tot un seguit de normatives amb la finalitat d’evitar els comportaments i la utilització de l’espai públic “que dificulten l’exercici lliure dels drets del ciutadans i ciutadanes a gaudir de la seva ciutat i de l’espai públic amb llibertat i tranquil•litat�, i que té l’objectiu d’assolir “que aquest àmbit representi un espai de llibertat, civisme, tolerància i de participació en una societat democràtica, plural, complexa, tolerant i solidària.� Però de què estem parlant exactament? Doncs d’un paquet de mesures sancionadores de determinades activitats que usualment es donen als carrers de Barcelona, activitats que l’alcalde Clos i el seu sèquit redemptor han cregut perjudicials per la qualitat de vida dels seus administrats, és a dir, dels ciutadans i ciutadanes de la Gran Barcelona. I aquí s’hi barreja de tot; des de problemes socials que pensen solucionar a través d’una actuació policial-punitiva, fins aspectes de la vida de les persones que mai fins ara havien estat regulats per l’administració. El projecte no té desperdici; a un servidor fins i tot li costava aguantar-se el riure a l’hora de llegir-lo (allò de riure per no plorar). És sorprenent, a tall d’exemple, el fet de que a partir de Gener podrà ser sancionat amb una multa de fins a 3000€ el fet de patinar fora dels espais establerts per l’administració, o fins a 1500€ pel fet d’escupir al terra a les immediacions d’un edifici de l’administració pública. Aneu amb compte companys fumadors, amb la carrasquera de bon dematí; haureu d’assegurar-vos de que, com a mínim, no llenceu el moc prop de cap edifici oficial... cosa que agreujaria de manera important la vostra infracció! En fi, podria citar moltes més bajanades, però el millor serà que feu un cop d’ull directament a la normativa complerta, visitant la web de l’Ajuntament (www.bcn.es). El fet més preocupant, malgrat tot, és que aquest avantprojecte no és més que la punta de l’iceberg de tota una mentalitat que dia rere dia ens inculquen els sectors benpensants de la nostra societat. Polítics i mitjans de comunicació fa mesos que tenen la paraula “Civisme� a la boca, definint part del què passa al nostre entorn en base a termes de bo-dolent, responsable-irresponsable, cívic-incívic,... i dic part, perquè tota aquesta retòrica s’enfoca únicament i exclusiva al comportament dels ciutadans i grups socials dempeus; o algú a sentit a parlar de que la dinàmica d’encariment i precarització de la vida a “la botiga més gran del món� sigui incívica? Algú qüestiona que la funció del sòl no urbanitzat sigui acabar soterrat sota formigó i asfalt, mentre l’habitatge digne i assequible escasseja tant com els contractes fixos a l’empresa? No. Ara..., les festes alternatives van sembrar el caos a la Barcelona estiuenca, i les rierades de pixats d’indigents van obligar a evacuar barris sencers del centre, mentre que l’oci dels turistes etílics simplement fa augmentar el PIB de la ciutat, però no estorba per res als veïns. Els cartells i pintades a les parets atempten contra el “dret a gaudir del passatge urbà de la ciutat�, mentre que dia a dia ens avassallen amb publicitat massiva i ens adoctrinen amb noticiaris alarmistes a les andanes del metro, o s’intensifica el control social a través de publicacions gratuïtes de continguts imbècils que omplen el cap de tot aquell que bonament creu que s’està “informant�. ¿No tinc dret a utilitzar el transport públic sense córrer el risc d’atac d’úlcera fruit del cabreig que em produeix tanta propaganda? No, aquesta és propaganda cívica en tant que n’han pagat la llicència que així ho certifica. Civisme i més civisme; el mateix diccionari ens dóna la clau de l’entramat: Zel pels interessos de l’estat. Aquest és el vertader significat de la paraula, per més que l’equip municipal s’ompli la boca de convivència i respecte en un discurs evangelitzador que pretén civilitzar la població a la que estan cridats a domesticar. La Marca Barcelona® que imposa per davant de tot un model turístic i comercial no hi té res a veure; es tracta de la convivència entre totes i tots com a bons germans... res a veure amb els interessos de l’Estat! Si el discurs del bon cristià quedà desterrat amb l’Estat Modern, hauriem d’escoltar a Ferrer i Guàrdia quan ens advertia a principis del S.XX que “[...] en el catàleg del laïcisme francès, Déu era reemplaçat per l’Estat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, i la submissió i la obediència al rei, a l’autòcrata i al clergat per l’acatament al funcionari, al propietari i al patró.� Només així podrem desxifrar el missatge redemptor dels nostres enginyers socials, la nova “religió ciutadana� a la que cal sotmetre’s sense miraments, sense objeccions, convençuts que si seguim el camí traçat ens guanyarem un lloc en aquest paraís terrenal. Tot plegat, per fer realitat (si és que algun dia han deixat de ser-ho) les paraules d’un estudiós francès que, analitzant la incipient democràcia nord-americana, deia que “els ciutadans cauen progressivament sota el control de l’administració pública, com sense adornar-se’n, es veuen obligats a cedir cada dia noves porcions de la seva independència individual; i els mateixos homes que un dia derrueixen un tro i esclafen l’autoritat dels reis, es pleguen cada dia sense resistència als menors desitjos d’un funcionari� . Així ens volen i cap aquí ens dirigeixen. Ens toca acceptar lo inacceptable. La pregunta aquí és què volem nosaltres, si és que encara som capaces de pensar per nosaltres mateixes. 1) Diccionari Barcanova de la Llengua Bàsic, p.119, 6ª ed., 1992: Civisme m Zel pels interessos de l’estat; Cívic adj. Relatiu al ciutadà en l’ordre polític, al zel per l’estat. 2) Ferrer i Guàrdia, Francesc; “L’Escola Moderna� p.100.; ed. Júcar, 1976. Ferrer fou un important pedagog de finals del XIX i principis del XX que féu causa comú amb el moviment obrer català. Fou el fundador de l’Escola Moderna, o Racionalista i Científica, en la que pretenia dotar als alumnes d’una educació emancipadora lliure de tota mena de prejudicis, en la que no existien segregacions de l’alumnat, premis, ni cap mena de càstig. Fou afusellat el 1909, sota el pretext d’haver sembrat la rebel•lió a través del seu mètode pedagògic (Setmana Tràgica, atemptat de Mateo Morral contra Alfons XIII,...). 3) Tocqueville, Alexis de; “La Democràcia en América�, vol. 2, p.263; ed.Orbis, 1985.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more