|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Plantada al Ple Municipal contra els Estatuts: CUP El Masnou
|
|
|
per ugg,jg |
21 oct 2005
|
|
|
|
Membres de la Candidatura d'Unitat Popular del Masnou es varen plantar durant la presentació de la Moció del tripartit i CiU de suport a l'Estatut d'Autonomia del Principat mostrant una pancarta oÂn es podia llegir “Prou d'Estatuts, ara Independència"
CUP El Masnou
Diversos membres de la Candidatura d'Unitat Popular del Masnou es van plantar ahir dijous 20 d'octubre a un quart i mig de dotze contra l'Estatut del Principat i la resta d'Estatuts del paÃs, durant la presentació de la Moció de suport a l'Estatut principatà del "quatripartit".
Els tres membres que van sortir amb una pancarta on es podia llegir “Prou d’Estatuts, Ara Independència� van apel·lar en el torn de paraules a la voluntat palesa en l'Estatut de dividir la nació catalana en regions espanyoles i departaments francesos i no avançar cap a la llibertat del poble català .
Al torn de paraules, els membres de la CUP del Masnou van demanar també la supressió del grup de vigilants cÃvics del Masnou amb una explicació del cost que el grup ciutadà representa per l'Ajuntament del Masnou. Els motius que han apel·lat en aquesta demanda rauen de la manca de preparació de les persones que formen el cos i al fet que el problema d'incivisme s'ha de corregir des de l'educació i en tot cas la policia local. Per tant és a aquests dos darrers punts on s’han de destinar els esforços econòmics.
Com a darrer punt demandat per la CUP va ser la manca de resposta a la petició que va fer la CUP al mes de juny per poder opinar en l'apartat de grups polÃtics de la vila a la revista “el Masnou Viuâ€?. La CUP va manifestar que no entenia el criteri que margina un col·lectiu que ha demostrat des de fa molts mesos el seu tarannà treballador i constructiu en vers la realitat municipal de la vila del Masnou
Comissió de Premsa
Candidatura d'Unitat Popular del Masnou |
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Plantada al Ple Municipal contra els Estatuts: CUP El Masnou
|
|
per PROU D’ESTATUTS. ARA, INDEPENDÈNCIA! |
21 oct 2005
|
Deu raons per dir no a les reformes dels Estatuts espanyols d’autonomia:
1. Neguen l’existència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals. Una nació no és lliure si la seva sobirania està en mans del que disposa la Constitució d’una altra nació. Les propostes de reformes dels Estatuts de la Comunitat Autònoma Valenciana, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Comunitat Autònoma de Catalunya no deixen de ser lleis orgà niques espanyoles, emanades de la Constitució espanyola de 1978.
Igual que fins ara, el ciutadà i la ciutadana, ho són en tant que espanyols, i segons el seu veïnatge administratiu podran tenir la condició polÃtica de balears, valencians o catalans. Per tant, els Estatuts no sols renuncien a articular una ciutadania nacional catalana (subjecte nacional) sinó que tampoc serveixen donar carta de ciutadania a les persones nouvingudes, coartant aixà la capacitat integradora i la possibilitat d’exercir una polÃtica migratòria pròpia, al marge de les directrius d’estrangeria de l’Estat espanyol i la Unió Europea.
2. No reconeixen el Dret a l’Autodeterminació ni estableix mecanismes democrà tics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans. Les reformes estatutà ries perpetua la submissió del poble català dins del marc antidemocrà tic de l’Estat espanyol, imposat històricament per la força de les armes, atès que no esmenten el Dret a l’Autodeterminació, reconegut per diverses instà ncies internacionals i que és la millor garantia per resoldre els conflictes.
Els “Drets històricsâ€? i el recurs al foralisme, com a fórmules de satisfacció de traspassos puntuals, condueixen a l’encaix polÃtic dels Països Catalans dins del marc de l’Estat espanyol. Aquesta aspiració acontentaria els interessos sectors benestants (burgesia), però en realitat representa una renúncia explÃcita a l’exercici del Dret a l’Autodeterminació, que és l’única base internacional que avala el reconeixement dels drets col•lectius dels pobles i que hauria d’ésser la deducció lògica de la voluntat popular de recuperar les llibertats històricament arrabassades per la força de les armes.
D’altra banda, cal remarcar que l’aprovació o modificació dels Estatuts està sotmesa a voluntats alienes al poble català , perquè segueixen depenent de la ratificació de les Corts espanyoles.
3. Impedeixen la unitat territorial dels Països Catalans i perpetuen la divisió regional en autonomies. Les reformes estatutà ries continuen, tal i com han fet en els darrers 25 anys, girant l’esquena a l’à mbit nacional i negant la territorialitat dels Països Catalans. Primer, perquè amaguen o bé neguen el fet que les Comunitats Autònomes de València, Illes Balears i Catalunya són una part de la nació catalana. Segon, perquè qualsevol vincle o acord de col•laboració (excloent la possibilitat de federació) entre les autonomies espanyoles dels Països Catalans, seguirà supeditant-se a l’interès general d’acord amb el termes que estableix la Constitució espanyola i a la bona predisposició dels governs autonòmics.
4. No estableixen cap polÃtica lingüÃstica unificada per a tots els catalanoparlants, ni tan sols l'oficialitat única del català en cap dels territoris. Els Estatuts mantenen la polèmica sobre el nom de l’idioma, la qual cosa empara les actituds secessionistes i la fragmentació de la unitat del català . Tampoc estableixen quina ha d’ésser l’autoritat normativa comuna de l’idioma català , amb la qual cosa es facilita la intromissió polÃtica de l’Estat espanyol. Reiteren la imposició del deure de conèixer la llengua castellana, segons estipula la Constitució espanyola, i alhora que contribueixen a la naturalització d’aquest idioma, també emparen la progressiva substitució lingüÃstica del català .
5. Mantenen intactes els principals mecanismes de poder de l’Estat espanyol: Monarquia, Exèrcit i cossos policials de l’Estat, Administració de JustÃcia, Delegacions del Govern espanyol, Diputacions Provincials, Hisenda, Seguretat Social, empreses i serveis públics de titularitat estatal, Banc d’Espanya, Comissió Mercat de Valors, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Comissió del Sistema Elèctric, Consell de Rà dio i Televisió, Agència de Protecció de Dades,, Agència Tributà ria, etc. Les reformes estatutà ries es conformen amb quotes residuals de participació catalana (designació de representants) o a una falsa bilateralitat en els organismes de l’Estat, que sempre implicarà la renúncia explÃcita a emprar-los en benefici exclusiu de la construcció nacional dels Països Catalans. Alhora, molts dels traspassos sol•licitats són privatitzacions de fet, atès que la caixa de cabals seguirà sent única (a mans de l’Estat).
6. No garanteixen la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses. Tot i la retòrica de la sostenibilitat, en els aspectes essencials com l’aigua i el territori quedem desemparats davant les lleis espanyoles i les directives neoliberals europees, que són a l’origen de la destrucció del litoral com a resultat de l’economia especulativa del turisme de masses, dels transvasaments dels nostres rius, dels trens d’alta velocitat que destrossen el paÃs, dels plans d’energia que mantenen en funcionament les nuclears i basteixen lÃnies d’alta tensió.
7. Mantenen l’espoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes (ajuntaments i governs autonòmics).Les promeses d’una descentralització de la gestió tributà ria són un engany, perquè no poden anar més enllà del que disposa l’article 150.3 de la Constitució espanyola, segons el qual l’Estat s’arroga el dret de dictar lleis per harmonitzar les Comunitats Autònomes. Atès que les inversions de l’Estat sempre van dirigides a satisfer les exigències del Capital transnacional, en forma de grans infrastructures i control social; i, que el pes de les polÃtiques de cohesió social (Santitat i Ensenyament) recau en les Administracions catalanes, cal preveure que la reducció d’un o dos punts del percentatge de l’espoli fiscal no servirà per eixugar el deute públic i impedirà el desplegament de polÃtiques socials als Països Catalans; amb la qual cosa, com fins ara, molts ajuntaments seguiran finançant-se en base a l’especulació urbanÃstica i la destrucció del territori o bé apostant per l’externalització de serveis públics.
8. No preveuen cap mesura de control democrà tic de l’activitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees. La consecució d’un marc de relacions laborals propi està condicionat al fet que la caixa única de la Seguretat Social resta en mans de l’Estat espanyol i que tota la legislació laboral té com a base la llei espanyola de l’Estatut dels Treballadors; però, sobretot, perquè ni tan sols obliguen a circumscriure les negociacions col•lectives dins l’à mbit autonòmic respectiu. No estableixen cap mecanisme de control democrà tic de les plus và lues obtingues per les empreses transnacionals ni fixen cap tipus de mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancaments d’empreses. Enlloc parlen de la necessitat de reduir la jornada laboral (35 hores setmanals), d’avançar l’edat de jubilació als 60 anys, d’eliminar totes les formes de contractació temporal (ETT) i de garantir una renda bà sica per a tota la ciutadania.
9. Impedeixen l’assoliment de la igualtat de gènere i l’extensió universal i progressiva dels drets socials. Els Estatuts adopten un llenguatge polÃticament correcte, però merament retòric alhora de referir-se a l’opressió sexoeconòmica i a les desigualtats socials existents. No estableixen mecanismes que permetin la superació real de les limitacions econòmiques i culturals que imposa el sistema capitalista de dominació patriarcal. Per tant, releguen els drets de les persones, de les famÃlies, de la infà ncia, de les dones a l’assistencialisme i/o a la victimització. D’altra banda, no garanteixen de forma real la universalitat i el carà cter públic dels serveis socials bà sics (sanitat, educació, atenció a les discapacitats i a la vellesa) i mantenen els concerts econòmics als centres privats. No fixen mesures per acabar amb l’especulació urbanÃstica, amb la qual cosa el dret a l’habitatge és redueix als ajuts de carà cter eventual i assistencial que pugui concedir l’Administració autonòmica.
10. No permeten la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional. La presència, la representació i la defensa dels interessos del Països Catalans està totalment supeditada a l’Estat espanyol. Cap dels Estatuts desenvolupa polÃtiques d’afers exteriors sobiranes i tots es conformen en actuar de forma annexa a les delegacions diplomà tiques, esportives o culturals espanyoles. Aquesta limitació invalida la possibilitat de reconeixement de les seleccions esportives catalanes o el respecte a la paraula del poble català en els organismes internacionals (ONU, UE, etc.). Els Estatuts no contemplen cap apartat a la Defensa Nacional, amb la qual cosa accepten -per omissió- qualsevol ingerència de l’Exèrcit Espanyol (Art. 8, Constitució Espanyola), els acords militars subscrits per l’Estat Espanyol (OTAN) i les guerres en què vulgui participar el govern espanyol. L’exemple de la guerra i l’ocupació de l’Afganistan i de l’Iraq, à mpliament rebutjat per la societat civil, no ha merescut cap referència a com cal preservar el Poble Català de la violència d’altri. Igualment, no es fa esment als acords i les relacions amb el Vaticà , amb la qual cosa els Estatuts donen per bons els que ha subscrit l’Estat espanyol i que permeten la intromissió de l’Església Catòlica en els afers públics |
|
Re: Plantada al Ple Municipal contra els Estatuts: CUP El Masnou
|
|
per i més... |
21 oct 2005
|
Article d'opinió de Juli Cuéllar analitzant les insuficiències socials dels nous textos estatutaris i defensant la lluita per l'exercici del Dret d'Autodeterminació.
COMENÇAR DE CAP I DE NOU
Juli Cuéllar (membre del Secretariat Nacional de la CUP)
SignarÃeu la revisió d’un contracte de treball a ulls clucs només refiant-vos de les bones paraules del patró? Ã’bviament, signar sense llegir les clà usules de relació laboral és una imprudència. I, justament, això és el que sembla pretendre la propaganda oficial al voltant dels nous estatuts d’autonomia de la Comunitat Valenciana, de la Comunitat de les Illes Balears i de la Comunitat de Catalunya.
Poc a poc, ha anat calant la idea que l’estira i arronsa dels governs autonòmics amb el de Madrid i les picabaralles dels partits són una comèdia amb la qual cosa sembla que l’objectiu sigui cansar el personal, avorrir l’audiència fins a aconseguir el desinterès i la desmobilització. Llavors, qui gosarà protestar si els continguts dels nous textos autonòmics no satisfan les nostres expectatives col•lectives? Al pas que anem, tot sembla indicar que els catalans i les catalanes, tornarem a amagar el cap sota l’ala, resignant-nos al “què hi farem!�.
Lamentablement, és una evidència clamorosa el fet que els nous estatuts no responen als interessos de les classes populars i, en canvi, sà a la necessitat de reordenació del capitalisme espanyol i europeu. L’encaix autonòmic dels Països Catalans dins de l’Estat espanyol, afavoreix la perpetuació de l’espoli fiscal, l’extracció de recursos i riqueses naturals i la destrucció territorial. Els nous estatuts obliguen el poble català a sotmetre’s al neoliberalisme, que es desprèn de l’obediència a les lleis espanyoles i a les normes europees. Evidentment, aquesta situació només beneficia l’acumulació de riquesa a mans de les transnacionals que operen en el nostre territori.
Si us plau, feu un cop d’ull als textos que hom presenta com a un gran avenç social i comprovareu que no sols no resolen el problema de l’espoli fiscal, sinó que tampoc preveuen cap mecanisme de control popular sobre les activitats econòmiques; que enlloc es parla de reduir les jornades laborals, de repartir el treball, de garantir una renda bà sica i serveis socials públics i de qualitat per a tothom. D’altra banda, hi ha omissions que són tant o més importants que el text escrit; per exemple, acaten l’actual legislació d’estrangeria, que tothom sap que és excloent i socialment insostenible, i també ometen (és a dir, accepten) la continuïtat del treball temporal com si fos una cosa tan normal com la llum del dia.
Per això, és poc recomanable reeditar un contracte en el què la part afectada no té possibilitat d’elecció. Si a més a més, com ja hem vist, és un contracte que només beneficia a les elits i sectors benestants, seria una gran irresponsabilitat que les forces sindicals i d’esquerres el recolzessin.
Des d’una lògica de compromÃs social i nacional, cal reconèixer que els estatuts no són la solució sinó una part del problema, una bena que ens tapa els ulls a l’horitzó de llibertat que tot poble necessita per a sà mateix. Tanmateix, fins que el poble dels Països Catalans no vegi restituït el dret a decidir, i pugui exercir lliurement el Dret d’Autodeterminació, seguirem lamentant-nos i repetint els errors dels nostres avantpassats.
No en va, fa tres segles que la nostra sobirania fou arrabassada per la força de les armes. Fa tres segles que som vÃctimes d’una agressió, a voltes directa i a voltes subtil, que ha modificat la conducta col•lectiva en relació als drets nacionals. Conseqüentment, són moltes les persones que s’han resignat i adaptat a viure amb una consciència regional espanyola, negant l’existència del conflicte i generant els sentiments de por, vergonya i culpa caracterÃstics dels pobles colonitzats.
L’experiència dels darrers anys, ens porta a concloure que si acceptem la submissió, sota la disfressa dels estatuts d’autonomia, i renunciem a tenir un Estat propi, en realitat estarem perpetuant la violència espanyolista i no estarem en condicions de plantar cara a la inserció dels Països Catalans dins del projecte neoliberal de la Unió Europea. De què hauran servit unes engrunes de llibertat si d’aquà un temps torna a governar el PP amb majoria absoluta? De què ens hauran servit uns estatuts i uns parlaments autonòmics que es limiten a traduir i adaptar les lleis espanyoles i les polÃtiques neoliberals de la UE?
En definitiva, l’autonomisme continua sent una sortida falsa. Les solucions, que només poden ser revolucionà ries, passen per iniciar el camà que ens ha de portar cap a la independència. Per tot plegat, seria més sensat i desitjable començar de cap i de nou, partint de la base que sense l’exercici del Dret d’Autodeterminació estem condemnant al fracà s qualsevol temptativa de reequilibri ecològic, justÃcia i igualtat social que pugui sorgir en el futur.
Article d'opinió de l'Alexis Vizcaino, membre de la CUP del Masnou, analitzant manca de Participació Ciutadana amb que s'ha realitzat el procés de redacció de la reforma estatutà ria al Principat de Catalunya
El debat polÃtic sobre la reforma de l’Estatut del Principat està esgotat. Aquesta afirmació, clara i directa, es sosté per multitud de raons: No respecta el dret a l’Autodeterminació del Poble Català , impedeix la unitat territorial dels Països Catalans, no cerca l’oficialitat única de la llengua catalana, ni tan sols busca una alternativa catalana i democrà tica als mecanismes de control de l’Estat Espanyol (monarquia, exèrcit i policia, hisenda)... En aquestes lÃnies només parlaré de l’estendard que el tripartit ha fet de la Participació Ciutadana.
El NOU ESTATUT existeix? Els polÃtics parlamentaris no han sabut veure quin era el real debat al carrer envers l’autogovern del Principat, és a dir no saben o no volen afrontar el procés de trencament amb l’Estat Espanyol. Aquesta conducta que és pròpia de la classe polÃtica catalana des de temps immemorials s’ha incrementat els darrers mesos. L’exemple més clar és la venda permanent, com qui ven un detergent, de l’estatut del Principat. S’ha repetit tantes vegades que l’estatut és Nou que s’ha convertit en la frase de campanya. Aquesta és per tant la primera gran mentida del procés de reforma. Calia doncs, donar actualitat a qualsevol preu a un debat que no existia.
La incapacitat dels grups parlamentaris no s’acaba aquÃ. Cercant allò tan propi dels grups anomenats progressistes, els polÃtics parlamentaris han volgut demostrar el seu tarannà participatiu. Sense voler entrar en comparacions amb anteriors ocasions; la pregunta és si aquesta vegada el nivell participatiu ha sigut suficient. Només cal gratar una mica per veure que només han obtingut fracà s. Recordem el bus de l’estatut per exemple al seu pas per Mataró on només s’hi va atansar la gent que hi estava en contra.
Altres recursos emprats pel Govern de la Generalitat del Principat en la seva cerca de la participació són el Fòrum i la bústia “el govern t’escolta�, recursos de la pà gina www.gencat.net. Mentre la primera demostrava una absoluta desestructuració i una gran senzillesa per arribar als insults entre els participants, la segona no permetia cap mena d’opció de rèplica donant la sensació de no ser tingut en compte.
Però el que caracteritza tots els recursos de Participació Ciutadana del Govern de la Generalitat del Principat és que tots ells estaven adreçats a persones que com a individus tenien l’opció de participar. El govern no ha demostrat cap voluntat de tenir contacte amb col•lectius. Per tant han menystingut totalment grups com les CUP (entre molts altres) que treballant positivament al paÃs es posicionen contraris al procés de redacció de la reforma de l’estatut.
Per tant també des del punt de vista de Participació Ciutadana: No a l’estatut del Principat.
Prou d’Estatuts; Ara Independència.
Article d'opinió de Jordi Salvia, membre de la CUP de Vilafranca del Pendès on qüestiona el dogma segons el qual si "fracassa l'estatut fracassa Catalunya" i anuncia que "als independentistes no ens tremolarà la mà a l'hora de votar NO" a l'estatut dels botiflers.
Estatut a l'espanyola
El diari AVUI inaugurava la seva nova etapa amb una frase del President Maragall com titular: "Si fracassa l'Estatut, fracassa Catalunya". La classe polÃtica catalana, per ser més exactes. Des del meu punt de vista, no cal esperar a la votació al Parlament de Catalunya. El fracà s de la nostra classe polÃtica és un fet des de fa dies. Els nostres suposats representants s'han convertit en la principal trava en el camà cap a la plena sobirania nacional i la unitat dels Països Catalans.
Ells i elles s'han convertit en els carcellers de la presó de pobles que és la santÃssima "Constitución Española". Els partits catalans han coartat l'estatut, fent la feina que li pertocaria a l'estat. L'acord que la reforma de l'estatut en cap cas superarà els lÃmits constitucionals és la prova irrefutable de la covardia i la falta d'ambició de la classe polÃtica catalana, i de la comoditat amb què s'han instal•lat en l'estructura de l'estat espanyol.
Les qüestions claus, com són el concert econòmic i el dret a l'autodeterminació, à mpliament reclamats per la ciutadania, no seran contemplades a l'estatut. No perquè el Congrés dels Diputats ens negui aquest drets, sinó perquè els nostres representats han renunciat a reclamar-los, ignorant acords del Parlament de Catalunya i saltant-se a la "torera" els seus propis programes.
L'esquerra independentista, convençuda que els estatuts no solucionen el conflicte – a voltes més viu, d'altres més silenciós -- que ens enfronta amb l'estat espanyol, ens hem mostrat contraris a la reforma de l'estatut des de bon principi. Nosaltres creiem que els passos intermitjos, com s'ha demostrat fins ara, només serveixen per allargar la desnacionalització i per retardar la solució; una solució que passa, inevitablement, pel reconeixement del dret a l'autodeterminació.
Tot aquest teatre, que alguns han batejat com a "segona transició espanyola", va camà de ser tan lamentable com la primera. Parlar de federalisme, de sobirania compartida o altres models, és una simple burla. Si no tenim dret a guiar el nostre futur, si no tenim la llibertat d'escollir plenament, tots els models esgrimits són inacceptables i simples imposicions. Aquests models, si no tenim reconeguda la plena sobirania i no són debatuts amb igualtat de condicions, limiten els nostres drets nacionals.
Després de l'exhibició de "lleialtat institucional" -- que és com els agrada definir el col•laboracionisme més descarat --, i si avui s'aprova l'Estatut al Parlament de Catalunya, veurem com aquest passa pel sedà s del Congrés del Diputats i arriba a Catalunya de nou, plenament constitucionalitzat a l'espanyola. Aleshores sabrem fins on és capaç de rebaixar-se la classe polÃtica catalana, i quina és l'amplitud del fracà s.
Per últim: Sr. Carod Rovira, als independentistes -- per molt que digui que això seria alinear-se amb el PP -- no ens tremolarà la mà a l'hora de votar NO a un estatut que no soluciona la qüestió de l'espoli econòmic, que perpetua la divisió del nostre paÃs en diverses comunitats autònomes, que no inclou mecanismes reals per a garantir la justÃcia social, que no contempla el català com a única llengua oficial i que no ens reconeix el dret a decidir com a poble, el dret internacional a l'autodeterminació.
Jordi Salvia i Cuadras
Candidatura d'Unitat Popular
Vilafranca del Penedès |
|
Re: Plantada al Ple Municipal contra els Estatuts: CUP El Masnou
|
|
per XXL |
22 oct 2005
|
Visca la CUP d'Alella Masnou i Teià que continuin amb la lluita al carrer.
MAI TANTS DEBIEN TANT A TANTS POCS!! |
|
|
