Els antecedents
Sagardi és una cadena de restaurants vascos extesa arreu de l’Estat. La imatge que projecten és d’una taberna vasca clàssica, però enfocada a un sector de consumidors amb recursos econòmics elevats.
L’empresa Euskal Basea S.L. és propietària de diverses franquícies de la cadena i, en concret, la del carrer Argenteria 62. Allí la precarietat laboral va fer acostar-se al Sindicat d’Oficis Varis de Barcelona de la CNT-AIT a Cristina, per tal d’informar-se sobre els seus drets laborals. Temps després d’assessorament opta per afiliar-se i poc després (el 22 de setembre) constituïr legalment una Secció Sindical a l’esmentada empresa, secció de la qual és ella delegada.
El Sindicat, en representació de la delegada, comunica a l’empresa mitjançant un burofax la constitució de la Secció Sindical.
El dia 1 d’octubre Cristina és verbalment acomiadada. Ella es nega a firmar cap carta d’acomiadament i segueix asistint al seu lloc de treball, fins que es fa efectiu l’acomiadament a través d’un burofax.
Acció Sindical
Davant d’aixó, Cristina no dubta en exigir la readmissió i el Sindicat es posa ràpidament en contacte amb l’empresa.
Després de diverses converses telefòniques i, tot i notar el temor que la lluita per la dignitat suposa a l’empresa, aquesta mateixa decideix no readmetre a la companya acomiadada. Davant d’aquest fet s’opta per inicar una campanya de boicot i denúncia pública del restaurant, realitzant el següent dissabte dia 8 d’octubre a les 12h una concentració sindical davant el restaurant.
La concentració convocada el dissabte va ser un veritable éxit. Ens vam concentrar solidàriament al voltant de 30 a 40 persones, procedent dels SOV de Barcelona, d’Hospitalet, Cornellà… Durant l’acte es va procedir a informar del motiu de la concentració: l’acomiadament de la companya Cristina per exercir el seu dret a informar a la resta de companys/es sobre els seus drets laborals, la repressió que aixó suposa a la llibertat sindical i l’acomiadament improcedent que suposava.
Es va recalcar que únicament exigiem la readmissió sense condicions, i que tant sols voliem saber a quina hora entrava a treballar dilluns Cristina. Es va deixar clar, que si aixó no es solucionava ràpidament radicalitzariem el conflicte primer a la regional catalano-balear, i després a la resta de l’Estat.
Paralelament, vam estar repartint informació a traves d’octavetes als vianants que per allí circulaven i a altres treballadors i treballadores de l’hosteleria dels restaurants del voltant. La gent del carrer va rebre molt bé la concentració i, inclús, alguna d’aquestes persones es van quedar a fer costat a la companya Cristina. Fet que demostra que encara la gent de Barcelona és solidària. Inclús algunes treballadores d’altres restaurants es van interessar pel conflicte, demanant la octaveta i qui era la companya acomiadada.
En poca estona el restaurant es va buidar completament, mostrant com d’efectiva va ser la concentració.
Cap a les 13:40h, el Gerent del restaurant ens diu que dilluns parlaria amb el departament de RRHH de l’empresa per a que facin efectiva la readmissió, i el Sindicat -junt amb la companya Cristina- decidim retirar-nos no sense deixar clar que si pretenen jugar amb nosaltres tornarem amb més força encara.
La finalització del conflicte
El següent dilluns dia 10 d’octubre, l’empresa va citar a Cristina i el Sindicat a una reunió l’endemà mateix. A la mateixa l’empresa va acceptar finalment la readmissió sense condicions, i divendres següent es va fer efectiva legalment la readmissió, a més a més del reconeixement de la Secció Sindical, i totes les reivindicacions laborals i econòmiques que Cristina va exigir a l’empresa en el moment de crear la Secció Sindical (pagament d’hores extres, plus de nocturnitat, descansos…).
Des del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Barcelona i la Secció Sindical a l’empresa Euskal Basea S.L. (Sagardi) es valora molt positivament aquesta victòria sindical. En menys de dues setmanes hem demostrat que un sindicalisme de combat, sense contemplacions i emprant l’acció directa i la solidaritat és la forma més efectiva de conquistar els nostres drets laborals.
Mica en mica, la CNT de Barcelona es va assentant en el sector de l’hosteleria creant noves seccions sindicals i defensant-les i assentant-les.
Només ens resta agraïr tot el suport que s’ha transmés des dels altres sindicats de la confederació i tota la gent que, solidàriament, va acudir a la concentració sindical que va accelerar la finalització del conflicte. |
