|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : educació i societat : amèrica llatina |
|
Un professor universitari argentí de la UB, sospitós d’haver facilitat la mort de 20 militants d'esquerra
|
|
|
per tyjjuj |
03 oct 2005
|
|
|
Es tracta de Mario Eduardo Firmenich, fundador de la guerrilla peronista anomenada â��Montonerosâ�? i que fa classes a la Universitat de Barcelona. A lâ��any 1980, a Buenos Aires va participar en la Contraofensiva Popular, operació dissenyada per la cúpula dels Montoneros per a desestabilitzar i fer caure el govern de facto. Firmenich, que viu a Vilanova i la Geltrú, va ser citat l'agost de l'any 2003 pel jutge argentà Claudio BonadÃo, que, precisament, el volia interrogar per saber si la "negligència" havia estat tal o bé va enviar aquests joves a l'Argentina sabent que els militars els agafarien i els matarien. Montoneros va sorgir als anys seixanta com a corrent del Partit Justicialista (PJ, peronisme) i va protagonitzar, durant els setanta, diversos atemptats de gran envergadura. Després de la dictadura, la majoria dels seus dirigents, entre els quals hi havia Firmenich, van ser processats i sotmesos a dures condemnes. El 1990, l'aleshores president Carlos Menem els va indultar juntament amb jerarques del govern militar com Jorge Rafael Videla i Emilio Eduardo Massera, per exemple.
Els excaps guerrillers Mario Firmenich, Roberto Cirilo PerdÃa i Fernando Vaca Narvaja, van ser imputats de presumptament haver â��facilitatâ�? que un grup dâ��integrants de montoneros caigués a mans de grups repressius de les Forces Armades. El jutge BonadÃo volia investigar els motius pels quals la conducció de montoneros va ordenar el mes de febrer de 1980 que vint militants, entre ells dos menors, fossin retornats a lâ��Argentina dos mesos després dâ��haver-ne sortit exiliats, malgrat saber que â��lâ��estructura logÃstica estava en mans dels serveis dâ��intel.ligència â�? (agència de notÃcies DyN/DPA)
BonadÃo va cursar una ordre de detenció internacional via Interpol contra Firmenich a lâ��any 2003, ja que vivia â��i encara viu- a Vilanova i la Geltrú, i va rebutjar la demanda eximent de presó feta pel lletrat de Firmenich, Gustavo Maradini Drago, per considerar que lâ��exdirigent montonero estava acusat de crims de lesa humanitat i que aquests no prescriuen mai.
En aquell moment la policia espanyola no va poder detenir Firmenich a Vilanova i la Geltrú, perquè quan van arribar a casa seva es van trobar que no hi havia ningú. La â��Jefatura Superior de la PolicÃaâ�? de Catalunya, que va rebre la demanda del jutge BonadÃo, va culpar de frustrar la detenció a la difusió pública de lâ��ordre internacional de captura.
Firmenich, segons el diari El PaÃs, va obtenir a Barcelona un doctorat en Teoria Econòmica i treballa actualment com a professor associat al Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona: Estudis Immobiliaris i de la Construcció a la Universitat de Barcelona juntament amb Mascarilla Miró.
A lâ��Argentina, després de lâ��anulâ�¢lació de les lleis del â��perdónâ�?, lâ��ofensiva del govern de Kirchner és que caiguin altres indults, però no els de Videla, Massera i Firmenich als quals Menem va perdonar i ara quedarien impunes de lâ��estratègia del president de lâ��Argentina, perquè seria difÃcil trobar arguments jurÃdics per anulâ�¢lar-los. Tots tres ja van ser condemnats per la justÃcia al moment de ser indultats. I aquesta és la condició exacta que la Constitució dóna al president per tal que pugui exercir el seu dret a perdonar les penes.
Coneix el personatge
Lâ��any 2002, Firmenich va ser sobresegut per la justÃcia en una causa en què estava imputat per haver fet apologia del delicte, i també per amenaces entorn de declaracions radials en les quals va dir que ell mai no havia matat a ningú inútilment.
El mes de març dâ��enguany, lâ��excap montonero Firmenich, mentre presentava a lâ��Argentina el seu llibre: "UtopÃa, una alternativa al modelo neoliberal" (basat en la seva tesi per a graduar-se de doctor en Economia a la Universitat de Barcelona) va insultar un periodista i el va reptar a duel: "Pendejo, hijo de puta; te has ganado un reto a duelo", va dir Firmenich al periodista, que li va fer una pregunta no pas amb referència al llibre en qüestió, sinó per qüestions vinculades a la seva actuació durant els anys setanta. Més informació
També en una entrevista que aquest any li han fet al diari �La Nación� va dir, entre altres coses:
Periodista -�Ya no habla de lucha armada�.
Firmenich -â��No, porque serÃa un contrasentido con el contractualismo. La lucha armada o cualquier otra forma de confrontación forma parte del paradigma de la imposición de uno sobre otro, de la revolución como idea de imposiciónâ�?.
P -�Algunos amigos o compañeros suyos hoy están en el Gobierno�.
F -â��SÃâ�?.
P -�El ex-presidente Menem dijo que éste es un gobierno de montoneros�.
F -â��Es falso desde muchos puntos de vista y, además, es un acto de macartismo por parte de Menem. No es cierto porque, primero, Montoneros no existe como organización; segundo, los montoneros no existen como proyecto polÃtico actual. La acusación de montonero al presidente Kirchner -hay que decirlo con claridad- fue simplemente por haber sido militante de la Juventud Universitaria Peronista de La Plata.
En el 74 fue disidente por la derecha, porque optó por [el grupo] Lealtad a Perón y nosotros planteábamos la crÃtica a Perón, a Isabel y a López Rega. De modo que en ningún sentido éste es un gobierno montonero; por otra parte, el proyecto en curso ni siquiera es setentista, como se dice, sino que es ochentista.â�?
P -�¿De qué vive hoy?�.
F -�De mi trabajo�.
P -�¿Y dónde trabaja?.
F -�En España�.
P -�¿En qué?�.
F -�De profesor�.
P -�¿Dónde?�.
F -� En tres universidades�
P -�¿Cuáles?
F -â��PodrÃa citarlas si no fuera la Argentina tan macartista que quisieran empezar a intentar quitarme mis trabajos como lo hicieron alguna vezâ�?.
P -�¿Piensa volver a radicarse en la Argentina?�.
F -â�� En la medida que tuviera una oferta de trabajo académicamente relevante, la aceptarÃa, como si fuera en cualquier otro paÃs del mundo. No tengo ninguna propuesta atractiva que me permita radicarme hoyâ�? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Un professor universitari argentí de la UB, sospitós d’haver facilitat la mort de 20 militants d'esquerra
|
|
per Imagination Resist@nce |
05 oct 2005
|
Pues la Plataforma contra la Impunidad podría ponerle una denuncia si hay pruebas suficientes ?
No sé si se animarán |
|
|
