|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Pintada de murals a la Zona Università ria
|
|
|
per www.coordinadora.net |
30 set 2005
|
|
|
| | | | |
Aquí teniu una petita mostra de la feina ques es fa per allí.
5 ANYS EN MARXA, TOT UN FUTUR PER COMENÇAR |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Pintada de murals a la Zona Università ria
|
|
per Més |
30 set 2005
|
Exposició: Premsa clandestina d'estudiants als Països Catalans (1971-1976)
Aquesta exposició pretén retre un humil homenatge a totes les lluitadores i lluitadors pels drets socials, nacionals i personals.
La podreu visitar del proper dimarts 4 a dijous 13 d'octubre, i estarà exposada al passadís del vestíbul de la Facultat de geografia i història (U.B).
Aquesta exposició pretén retre un humil homenatge a totes les lluitadores i lluitadors pels drets socials, nacionals i personals; amb especial dedicació a aquelles i aquells que s’enfrontaren a les darreries del franquisme i a la segona restauració borbònica des de les universitats i instituts dels Països Catalans.
Actualment continuem ocupats per dos estats on el tancament de diaris, la il•legalització de partits, la marginació de pobles i llengües o la criminalització de les idees dissidents es troben a l’ordre del dia. En períodes històrics recents però, es donaren graus més importants de censura, i en l’exposició que hem preparat en tractem un d’aquests.
La publicació de premsa clandestina als Països Catalans probablement data d’abans del 1917, però només es conserven exemplars a partir d’aquest any.
Aquest tipus de publicacions es multiplicaren amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), on ja apareixen les primeres específiques pels estudiants.
Durant la Segona República hi hagué períodes on es pogué exercir la llibertat de premsa, que s’anà extingint a partir dels fets d’octubre de 1934 (Revolució d’Astúries i proclamació de l’estat Català) i de maig de 1937 (el bloc revolucionari, format pel POUM i la CNT, és derrotat pel PSUC, el govern i la burgesia).
Arran de la victòria del bàndol feixista l’any 1939, es perseguí tota activitat social i política, i la pràctica de la censura adquirí dimensions duríssimes.
Hem volgut centrar-nos però en el període comprés entre 1970 i 1976, que comprèn els darrers anys del règim militar fins l’any després de la mort del dictador.
En plena explosió de la crisi del petroli que sacsejà el capitalisme mundial i en un moment en què desapareixien les altres dictadures militars d’Europa, una oposició política organitzada publicà milers de butlletins clandestins. Òbviament els i les estudiants dels Països Catalans no en restaren al marge, i aquí en teniu una petita mostra. |
|
Re: Pintada de murals a la Zona Università ria
|
|
per més |
30 set 2005
|
Article " L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Universitat Pública o Europa del Capital?"
Article de la CEPC per al proper número de la publicació Debat Juvenil, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Aquest número comptarà amb un especial sobre la Convergència Europea.
Destaquem el repà s als principals aspectes d'aquesta reforma, el paper que hi juga la vigent LOU, els interessos de la OMC en el nou "pastÃs" educatiu o els principals reptes d'enguany: Catalèg de Titulacions de Grau i el futur dels Postgraus.
Recordeu que pel 17 de novembre d'enguany, s'esperen mobilitzacions en el marc d'una jornada de lluita internacional.
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Universitat Pública o Europa del Capital?
Enguany, segueix avançant a les universitats catalanes la gran reforma università ria a escala europea coneguda també com a Procés de Bolonya, destinada a canviar de dalt a baix el model d’universitat que actualment anomenem pública. Des de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), esbossem tres aspectes que considerem claus:
· L’anomenat “esperit Bolonya� persegueix la Lliure mobilitat a escala europea, una reforma pedagògica i una homologació de titulacions. Aspectes tots ells desitjables sempre i quan es doti dels recursos necessaris la universitat pública per tal de garantir-hi un accés universal. Tanmateix, encara és hora que es tingui present els diversos punts de partida de l’educació pública europea.
· El silenci medià tic i la desinformació, no entenem com una reforma endegada formalment l’any 1999 amb la coneguda com a Declaració de Bolonya que li dóna nom, ha provocat tant poc ressò a l’opinió pública i dins de la comunitat educativa.
·El nul control democrà tic; aquesta reforma, rere les trobades europees ministerials, l’encapçala la Comissió Europea on hi influeixen diversos lobbies empresarials. La mateixa OMC ha tret posicionaments al respecte. A l’estat espanyol, i mercès a les reformes que van comportar la LOU (figura presidencialista del rector, reforç del Consell Social, creació de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación –ANECA-) tot i les promeses electorals del PSOE, aquesta nova reforma pot aplicar-se simplement a cop de Decret.
Aquest darrer curs, ha començat a generar-se un cert ressò al voltant d’aquest nou model, en bona mesura degut a les presses imposades a les universitats per tal d’enllestir les reformes de cara l’improrrogable termini del 2010. En aquesta lÃnia, el govern espanyol duu aprovats diversos Decrets per a regular les noves titulacions, i serà durant aquests mesos que s’aprovarà el nou Catà leg de Titulacions que marcarà quins ensenyaments seran homologats i la seva composició en lÃnies generals, l’esborrany del qual va provocar les primeres reaccions unità ries de la comunitat università ria i segons ens expliquen algunes fonts, serà aprovat. Alhora, s’amplien sense gaire informació les proves experimentals.
A dia d’avui, en consonà ncia, hem deixat de sentir de parlar sobre la reforma pedagògica, veiem com no s’afegeixen suficients recursos per a garantir la lliure mobilitat d’estudiants (un insuficent increment de 200 eurus per a mobilitat), veiem com la llengua catalana segueix sent minoritzada a les aules dels Països Catalans, veiem com desapareixen i es dilueixen titulacions definides com a “econòmicament poc rentables�, veiem com ens augmenten les taxes per damunt de l’increment de l’IPC, veiem com es perfilen unes futures especialitzacions que seran de pagament (els nous postgraus) i veiem com s’imposen models de finançament competitiu.
En definitiva, avança el desmantellament del model educatiu de l’Estat de Benestar, i ens trobem ja davant de polÃtiques decidides que s’inscriuen en el marc de la nova Europa del Capital, com se’ns proposava amb la malanomenada Constitució Europea o el projecte de Directiva Bolkenstein. Per tot això, i degut al treball realitzat enguany dins de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), aquesta comença a escalfar motors per una jornada de mobilitzacions de cara el 17 de Novembre, coordinats amb estudiants d’arreu d’Europa. Estigueu, doncs, atents i atentes.
Barcelona, 14 de Setembre de 2005
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) |
|
Re: Pintada de murals a la Zona Università ria
|
|
per més |
30 set 2005
|
De nou... l'Estaca!
El nou número de la publicació de la CEPC ja ha sortit al carrer. La podeu trobar en format paper, en la majoria d'universitats i a una cinquantena d'instituts, aixà com en alguns ateneus, casals i bars del rotllo.
La versió electrònica de “l'Estacaâ€? la podeu consultar en aquesta web a l'arxiu vinculat de la notÃcia.
Alguns dels continguts d'aquest número (núm.3) són:
INTERNACIONAL
· 16è Festival Mundial de la Joventut i els/les estudiants (Veneçuela)
· Crònica del II Fòrum Europeu de l'Educació (Bergen)
UNIVERSITATS
· Bolonya a tot arreu però a diferents ritmes.
· Salvem l'Horta d'Alacant!
· La CEPC objectiu de la dreta medià tica a ses Illes.
· Seminari alternatiu a la UPF.
· Jornades pel territori a l'UB.
· Fotografies 18 de Maig.
SECUNDÀRIA
· Destrucció de l'escola pública al Principat.
· Campanya pel valencià a les aules de Batxillerat.
CULTURA
· Nou llibre feminista de les edicions de la CEPC.
5 ANYS
· Tot un futur per començar.
[11/09/2005] |
|
Re: Pintada de murals a la Zona Università ria
|
|
per més |
30 set 2005
|
Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants
A continuació trobareu una breu crònica d'aquest Festival per part de la delegació enviada des de la CEPC. Properament, també en el proper número de la nostra publicació l'Estaca per a principis d'aquest curs 2005-2006.
PÃ gina web del festival: www.caracas2005.info
LA CEPC AL 16è FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT I ELS ESTUDIANTS
Del 7 al 15 d’Agost, s’ha celebrat a Caracas (Veneçuela) el 16è Festival Mundial de les Joventuts i els Estudiants (FMJE). Més de 17.000 delegats i delegades vinguts de més de 140 països diferents hem participat al festival: vietnamites, hindús, estadounidencs, colombians, angolesos... tots exposant les problemà tiques i les diferents lluites nostres països, sempre en clau socialista.
Per situar-nos una mica, els FMJE van néixer el 1947, just després de la Segona Guerra Mundial i en plena Guerra Freda, i és l’esdeveniment mundial més gran organitzat per la joventut i els i les estudiants progressistes. El FMJE és una de les principals manifestacions de les lluites antiimperialistes, antifeixistes i anticolonialistes encapçalades per la joventut, i són organitzats, cada quatre anys, per la Federació Mundial de Joventuts Demòcrates, formada bà sicament per joventuts comunistes de diferents països.
En el festival d’enguany hi havia organitzades moltes conferències i taules de debat sobre temes tant importants i diversos com el deute extern, l’autodeterminació dels pobles o el tracte a la dona. A més, també hi havia trobades sectorials per poder abordar temes més concrets. Cal dir però, que el desordre en l’organització i la gran quantitat de gent ha dificultat la tasca dels delegats i delegades.
D’altra banda, també es van organitzar espectacles multitudinaris dirigits a les mirades de tot el món, com fou la espectacular desfilada inaugural de cada Comitè Nacional Preparatori (CNP) en el que l’Esquerra Independentista va tenir una bona representació i en la qual, el president de Veneçuela, Hugo Chà vez, va rebre el nostre present, l’Estelada.
Des de la CEPC, en consonà ncia al procés d’internacionalització de la lluita en defensa d’una educació pública i popular davant de les noves agressions que patim, i de la necessitat de donar a conèixer les dinà miques pròpies en aquest à mbit als Països Catalans de les que participem, vam acudir-hi per primera vegada amb aquesta finalitat i per tal d’eixamplar els nostres contactes i conèixer diverses realitats i extreure’n iniciatives. AixÃ, hem après de la gran campanya contra la privatització de l’ensenyament al Quebec o la forta repressió que pateixen els estudiants de Panamà . El Festival també ha estat una bona eina per poder difondre la lluita als Països Catalans, ja que hem pogut apreciar massa desconeixement de la nostra causa.
Nosaltres hem participat al Festival dins del Comitè Preparatori Català (CPC), que amb penes i treballs s’ha desmarcat de l’espanyol, aspecte que de ben segur caldrà abordar d’una forma adequada en properes ocasions. El CPC estava format per un conglomerat d’organitzacions juvenils a nivell del Principat de diferents ideologies (AEP, CJC, Espai Jove de la Intersindical-CSC, JEV-JIV, JERC,...) i hem estat la CEPC els que juntament amb algun membre de l’Espenta, organització de les comarques de Ponent, hem aportat el missatge de l’Esquerra Independentista al comitè preparatori i a la resta de delegats. Paral·lelament, es va desenvolupar per primer cop, sota el nom d’Alà Primera, una brigada catalana que va aparèixer esporà dicament al Festival.
La Revolució Bolivariana
L’entorn en que s’ha fet el Festival és la Veneçuela que viu la Revolució Bolivariana, sota la presidència d’Hugo Chà vez, i creiem convenient fer-vos cinc cèntims del que hem vist: Chà vez, que té el suport de diferents partits d’esquerra i de la majoria de la població, promou la justÃcia social i la igualtat al paÃs, fent desaparèixer la pobresa extrema, tot donant educació i sanitat gratuïta a tothom. Les missions Robinson (educació bà sica per totes les edats), Ribas (educació secundaria) i Sucre (accés universitari per a tothom) o la missió Barrio Adentro (alimentació i sanitat als barris més pobres) en son els exemples més visibles. A més a més, donant més quotes de llibertat com pot ser la tolerà ncia als homosexuals, transsexuals o a la mateixa oposició, ja que tot i la manipulació informativa no hi ha cap pres polÃtic.
Tot això, afavorint el pluralisme polÃtic i la democrà cia participativa, sempre ens deien que “con Chávez manda el puebloâ€?. No voldrÃem acabar sense fer esment al poder electiu, que en la nova Constitució Bolivariana es suma als tres poders clà ssics. L’article 77 diu que qualsevol cà rrec electe podrà ser revocat mitjançant referèndum.
En definitiva, gran procés revolucionari del qual hem d’aprendre moltes coses.
Pau Bossacoma Busquets, UPF
Bernat Pèlach i Saget, UB
[02/09/2005] |
|
Re: Pintada de murals a la Zona Università ria
|
|
per Més |
30 set 2005
|
La Conselleria d'Educació valenciana deixa morir la llengua. Campanya
Quants companys i companyes es quedaran sense poder estudiar en valencià el batxillerat el curs vinent? Aquesta és la pregunta que ens fem les alumnes de l'IES de Benicalap després de la concentració del dimecres passat. Des de la CEPC-Secundà ria de València ens comprometem a recollir totes les dades per traure a la llum quanta gent no podrà seguir els seus estudis en valencià una volta acabat l'ensenyament obligatori. A més a més, intentarem coordinar amb la Mesa per l'Ensenyament en Valencià una campanya de "matricula't en valencià " als centres de secundà ria. I per què o intentarem portar a terme nosaltres? Perquè, tot i ser feina de la Conselleria, aquesta segueix una actitud passiva davant la problemà tica que patim moltes de nosaltres en no poder estudiar el batxillerat en valencià als nostres centres.
A continuació, i també a "Arxiu Vinculat" podeu trobar el manifest que vam llegir a la concentració, i en més informació podreu llegir una anà lisi de la mateixa.
Més informació a cepc_benicalap ARROBA hotmail.com
El dimecres 22 va tenir lloc la concentració en favor dels Programes d'Ensenyament en Valencià als batxillerats. Des de l'institut convocant, l'IES núm. 36 de València (barri de Benicalap), vam presentar un projecte que consitia en fusionar el batxillerat de Ciències i l'HumanÃstic en un de sol, perquè aquest pogués ofertar-se en valencià . El projecte recollia, a més de les assignatures que s'haurien d'impartir, el professorat que caldria per a donar el batxillerat, el qual no sobrepassava la plantilla ja existent en el centre. El director territorial que ens va rebre negà qualsevol possibilitat perquè aquest batxiller eixira endavant en la reunió que es mantindrà l'1 de juliol entre els inspectors/es i els directors/es de cada centre. Aquest al·legava que les 15 persones que demanaven el batxillerat no eren un nombre suficient, però després ens podem trobar amb centres on un determinat batxiller pot arribar a ofertar-se havent-lo demanat tan sols 10 persones (per descomptat, en Programa d'Integració Progressiva). Aquesta actitud mostra la implicació real que des de la Conselleria d'Educació valenciana es manté envers la nostra llengua, una implicació que retallà el nostre dret legÃtim a estudiar en valencià .
A banda, volem denunciar les identificacions "arbitrà ries" (a tots els membres de la CEPC i a alguna mare) que es van portar a terme per la "Policia Nacional".
Si no pots o no podràs estudiar en valencià el batxillerat i vols posar-te en contacte amb nosaltres escriu-nos un correu electrònic a l'adreça cepc_benicalap ARROBA hotmail.com. Sols si ens organitzem i ens coordinem podrem lluitar amb força pels nostres drets.
MANIFEST DE LA CONCENTRACIÓ A CONSELLERIA DEL DIA 22 DE JUNY PER RECLAMAR EL BATXILLERAT EN VALENCIÀ
La situació de la llengua a l'ensenyament empitjora dia a dia. Els retalls pressupostaris estan abocant a la supressió de grups de batxillerat (50 menys al PaÃs Valencià en un sol any), derivant en conseqüència a una degradació de l’ensenyament en general i, especialment, en una degradació de l’ensenyament en valencià , sempre el més afectat.
Els estudiants de l’IES Benicalap, farts de passar-nos l’ESO en una lÃnia PEV incomplida, on s’han aplegat a impartir la majoria de matèries en castellà (cosa prou habitual arreu del PaÃs en major o en menor mesura), apleguem al batxillerat i ens trobem amb la impossibilitat de continuar la nostra educació en la nostra llengua, arrabassant-nos aixà el dret legÃtim que tenim a aprendre, viure i expressar-nos en el nostre idioma.
A més a més, ens adonem que el nostre no és un cas aïllat, ni molt menys, i que gran part dels centres de la ciutat de València i la seua à rea metropolitana (Campanar, Conselleria, Benlliure, Orriols, Enric Valor de Silla, etc.), es troben en la mateixa situació. Per altra banda, trobem un altre cas alarmant, com són els exemples dels instituts LluÃs Vives i Abastos, on la Conselleria pretén eliminar sistemà ticament els Programes d’Ensenyament en Valencià , ja siga no ofertant-los o passant a impartir-los per la vesprada.
Davant aquesta actitud respecte a la presència de la llengua en l’ensenyament que manté la Conselleria, des de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans i des de l’Associació d’Estudiants de l’IES Benicalap, demanem:
- Que s’exigisca el requisit lingüÃstic per al professorat. Que es busquen mecanismes per adaptar la plantilla ja existent.
- Que es garantisca la continuació dels estudis en valencià als mateixos centres on s’ha cursat l’ESO.
- Que es posen en marxa campanyes de “matricula’t en valencià �.
PER L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ,
EL NOSTRE DRET
VOLEM UNA ESCOLA PÚBLICA, DE QUALITAT
I EN VALENCIÀ |
|
|
