|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per PSUC viu
Correu-e: psuc ARROBA psuc.org (no verificat!) |
27 set 2005
|
|
Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya: |
Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya.
Aprovada per unanimitat al comitè Executiu del 21 de setembre de 2005
Estem arribant al final del procés Estatutari de manera molt preocupant. Cal recordar que l’esquerra, a Catalunya, va enfocar el procés de proposta d’un nou estatut plantejant a la societat catalana la necessitat d’aprofundir en la democrà cia, augmentar la participació, empènyer a una renovació de la Constitució envellida i envilida per l’ús que en va fer Aznar contra la Pau, els bascos i Catalunya. Però la victòria socialista el 15 de març va canviar l’escenari: d’una proposta de resistència es va passar a una situació en que era possible que un nou estatut fos aprovat. El PSOE va fer plantejament d’acceptar l’Estatut però va deixar de parlar de refer la Constitució. La resta de l’esquerra, en particular IU i EUiA, varen caure en el parany. Es va començar a oblidar que, encara que no governi el PP, Espanya necessita una reforma profunda de l’Estat i avançar vers un Estat Federal, Solidari i Republicà .
Sabem que la correlació de forces no permet avançar tot el que voldrÃem però, sense dubte, era possible avançar molt més. Desgraciadament, una proposta que inicialment era profundament transformadora avui, sota la visió estreta de les forces hegemòniques de l’esquerra, s’ha reduït a una reforma que porta només a canviar la correlació de forces entre institucions, tanmateix no significarà l’aproximació d’aquestes institucions als ciutadans; ni a Catalunya ni a Espanya.
Ens trobem amb una proposta reglamentista (218 articles front als 57 del anterior o els 169 de la Constitució) que segueix el model de redacció fosca de la fracassada Constitució europea. S’abunda en la formulació retòrica de drets ja reconeguts a lleis superiors, però és deixa de manera molt genèrica la seva concreció. Es reglamenten, per contra, excessivament aspectes lingüÃstics i culturals que haurien de ser objecte de lleis especÃfiques. El primer resultat negatiu és que, en el model proposat, és molt difÃcil que la gent pugui llegir i entendre aquest estatut. Però és en el seu contingut on s’expressen les limitacions reals. És un Estatut adreçat a ressaltar el paper de la Generalitat front les institucions jerà rquicament superiors (Estat i fins i tot Europa) i, en canvi, dóna molt poc espai a la participació de les institucions de base (ajuntaments) i les persones. Més que un estatut dels catalans, sembla un reglament del Govern i el Parlament. AixÃ, hi ha molt poc d’organització local i drets dels municipis, es passa per sobre del problema de les Diputacions i no es resol res en el model territorial. No hi ha avanços substancials en la concreció de formes de democrà cia participativa: pressupostos participatius, revocació de cà rrecs, etc, que han avançat significativament en cartes magnes com, per exemple, la Constitució Bolivariana de Veneçuela.
Amb la intenció de tenir el recolzament de CiU s’han desfet les expectatives d’avenços socials. AixÃ, no hi ha un avenç substancial en drets socials i laborals, només ens trobem amb declaracions genèriques de principis à mpliament reconeguts que no es concreten en institucions o marcs legals nous. No s’avança en la protecció de la propietat pública ni en el paper de la planificació i control del mercat. No s’avança en el paper respecte la banca i les caixes: es reglamenta l’elecció, els nomenaments, però no hi ha un nou marc polÃtic de funcionalitats que ha de jugar a Catalunya la banca social. Irònicament, amb aquesta tà ctica, no s’ha aconseguit d’implicació de CiU però, en canvi, s’ha incrementat el desinterès dels ciutadans per l’Estatut: una veritable miopia polÃtica.
L’Estatut ha derivat exclusivament en el blindatge dels pressupostos de la Generalitat front a l’Estat. En aquest tema hi ha hagut propostes que són més aviat confederals al plantejar una negociació foralista bilateral entre Catalunya i Estat. És a dir, el canvi promès es redueix a un conflicte entre polÃtics catalans i espanyols pel repartiment del pressupost, sense discutir quins principis ha de garantir aquest pressupost. El problema que s’havia de resoldre és com es blinden els pressupostos públics (de l’Estat i de la Generalitat) de la cobdÃcia de les multinacionals i els poderosos, de les retallades fiscals dels darrers anys. No hi ha un plantejament de blindar els drets econòmics dels ciutadans més humils establint principis de suficiència i de garantia dels drets socials. No hi ha un avanç federalista en establir corresponsabilitat solidà ria i transparència entre totes les comunitats; i s’obre un perillós camà a la confrontació entre comunitats per uns recursos globals cada vegada més retallats (ara sense els fons europeus).
El PSUC, partit internacionalista i nacional català , s’oposa al desenvolupament de sistemes financers forals i, en coherència amb el projecte federal que volem per Europa, volem un projecte fiscal federal a l’Estat, basat en garantir uns drets iguals per a tots (en sanitat, educació, etc.), amb una fiscalitat en funció de la renda i no del territori. Malauradament, amb la present proposta no es blinda el tema financer en el sentit de protegir els impostos directes de l’Estat, sinó que es limita a buscar definir la quota de participació de la Generalitat en aquests, sense assegurar els mÃnims socials que han de cobrir. Això obre més la porta a la taxació indirecta i la privatització de serveis.
Obrir espai a la possible confrontació entre comunitats ens allunya d’un clima constructiu d’Estat Federal. No hi ha un projecte federal que permeti una reforma de la Constitució en una negociació multilateral entre iguals, sinó que assaja (com denuncia el Consell consultiu) un model bilateral funcionalment confederal o foralista. Aquest esquema de negociació bilateral, a mig termini, es pot tornar en contra del poble de Catalunya i promoure enfrontaments interns en l’Estat, del que no deixem de ser una minoria.
Un altre aspecte present en el debat ha estat el dels drets històrics, una formulació ambigua i polÃticament perillosa. No creiem gens adient introduir una categoria de drets històrics que es poden oposar als drets dels ciutadans i que obre el debat sobre quina història es pren com referència. Perquè la voluntat dels ciutadans podem conèixer-la democrà ticament però, qui te el dret a interpretar la historia? Qui interpretarà quina es la “bonaâ€??: la dels visigots unificadors de Ibèria, la dels francs creadors de la Marca, la dels à rabs expulsats de Catalunya, la dels borbons conqueridors, la dels emigrants del sud del segle XX o dels magrebins del segle XXI... Tothom té la seva història i la seva legitimitat, desplaçar el fonament dels drets a un concepte nacionalista romà ntic i eteri és extremadament perillós. Tenim el dret a l’ús de la llengua no per una historia abstracte sinó per la voluntat dels que avui vivim Catalunya. Els ciutadans no som esclaus de cap bandera, de cap lectura del passat; cal que siguem els protagonistes de com volem, democrà ticament i sense imposicions de cap mena, organitzar la nostra societat.
Finalment creiem que es desaprofita l’Estatut com instrument jurÃdic per ampliar els drets que ja tenim en els tractats europeus o la Constitució en principis innovadors. Es podia, per exemple, haver profunditzat en el tema de la Pau, la desnuclearització o els drets civils.
El PSUC viu donarà suport al nou Estatut en la mida que representa un avanç relatiu respecte la situació anterior, però lamenta la irresponsabilitat de les forces hegemòniques de l’esquerra per haver desaprofitat aquesta oportunitat per fer un avanç real que contribuÃs de veritat a millorar les condicions de vida de la majoria de catalans. Denunciem, a més, que s’hagi utilitzat aquest debat, durant els dos darrers anys, per no emprendre reformes en l’à mbit dels drets dels treballadors. Denunciem que s’hagi optat per una via que no permet desfer l’enfrontament nacionalista dins de l’Estat des d’una perspectiva progressista de reforma federal, defensant els drets nacionals en un marc de solidaritat i progrés social. Cal crear un marc que superi els enfrontaments entre comunitats i defineixi jurÃdicament una correlació de classe més favorable pels treballadors catalans.
En clau més interna, creiem que el fracà s de IU entorn a com s’ha desaprofitat aquest procés per avançar en la reforma constitucional, a través d’una acció conjunta federal a nivell d’Estat, demanda una profunda revisió del seu funcionament. És inacceptable que s’hagi estat incapaç de generar un debat a nivell d’Estat per definir un posicionament federal i que, finalment, les posicions s’adoptin des de l’opinió personal d’alguns dirigents i sota criteris conjunturals de recolzar a uns o altres sense un projecte clar d’Estat. També és necessari un canvi a EUiA, en la mesura de que havia de ser el dinamitzador central en aquest procés a nivell d’Estat , per contra fins i tot l’interior de l’organització ha restat aliena al debat. Mentre parlaven de fer participar als ciutadans de Catalunya en elaborar l’Estatut, hem estat incapaços d’implicar ni tan sols als propis militants en el debat sobre el contingut. Desprès d’un any i mig d’elaboració a porta tancada, el debat s’ha resolt en el Consell Nacional en un mati en que s’acceptava o rebutjava. No és aquesta la manera de trobar aportacions, complicitats i recolzament per implicar-nos en el debat, per aportar proposta, per assolir suport i produir la necessà ria mobilització. Si EUiA vol ser un moviment sociopolÃtic de l’esquerra alternativa ha d’adoptar altres maneres de fer, EUiA ha d’entendre que només implicant i obrint la participació, més enllà de la cúpula executiva, és possible connectar amb el poble treballador i recollir l’impuls necessari per a tenir perfil propi en la polÃtica catalana. |
Mira també:
http://www.psuc.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per fora |
27 set 2005
|
|
ESTÀ REPETIT |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per Karl Marx |
27 set 2005
|
Uy, cuidado compañeros que os puede caer una lluvia sipiajos digitales por duplicado. Es lo que pasa por emitir un texto tan coherente y posiblemente la mejor crítica del Estatut que he leído hasta ahora, aun considerando que este tratadillo tiene un poco potencial de verdadero cambio. Si no salimos a la calle, seguro que no nos lleva a ningún sitio, eso seguro. Si salimos, quizás todavía podamos ganarle alguna batalla a la derecha nacionalista catalana y al Estado heredero del franquismo.
En fín, salud, viva el Psuc-Viu, la Escuela Laica y abajo la izquierda papista!! |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per PSUC viu |
27 set 2005
|
Perdó per la repetició. La vaig penjar sense saber que algú la va penjar abans.
Salut! |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per un d'Endavant |
28 set 2005
|
a mi em sembla lamentable, traspua l'espanyolisme del PSUC-viu per tot arreu.
tristíssim que aquest partit confongui el seu projecte (federal), amb els drets que hauria de reconèixer l'estatut o un text que respectés el dret a l'autodeterminació, que aquí és on hi ha la clau de tot. La cosa vindria a ser 'com que nosaltres volem el federalisme, defensem els mecanismes coercitius de l'estat que impedeixen anar més enllà. No m'estranya que no surti per enlloc l'autodeterminació, la devien perdre el 76, tant ocupats com estaven reconeixent el borbó i apuntalant la reforma del franquisme.
I després tenen la barra de parlar d'imposicions nacionalistes, com en el tros contra els drets històrics, on a base de relativitzar la història acabem arribant a negar els drets nacionals, i això és marxista?
És clar que serem el que vulguem ser els qui som ara, però venim d'una història, feta per gent de molts llocs, i fruit de moltes lluites que demostren la permanència d'una voluntat d'ésser d'una comunitat, una realitat nacional canviant però existent al llarg de la història.
Menys llegir savaters i porqueries per l'estil i més llegir en Pierre Vilar.
quina presa de pèl, i encara hi ha gent que els veu com a 'esquerra transformadora'. |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per Karl Marx |
28 set 2005
|
¿Pierre Vilar? No era aquell que odiaveu tant els nacionalistes, per que fou defensor del comunisme i de la URSS i confegia al nacionalisme català el caire d'invent burgès?
No sóc del Viu, però és prou clar que defensen als treballadors i el dret d'autodeterminación popular dels mateixos.
Menys llegir en Terricabres i l'Avui, i més pensar. |
|
Psuc i Psuc-Viu, dos coses diferents
|
|
per Karl Marx |
28 set 2005
|
A més, el PSuc Viu no és el Psuc. Aquest, actualment, té el nom d'ICV.
Mentre que el primer fou fundat el 1998 per a reivindicar clarament el marxisme i el comunisme mundial des de Catalunya i en representació de la classe obrera catalana. |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per via fora botiguers |
28 set 2005
|
Com a treballador català trobo aberrant que algú s'autodenomini representant meu. No vull representants polítics, ho sento, van trair els meus avis, van trair els meus pares i perquè aquí no tornaran a tenir cap parcel·la de poder real, que si no em trairien a mi. La política formal parlamentària és un parany, no recordo qui deia que res s'assembla més a un representant de la burgesia que un representant del proletariat però tenia raó que li sobrava.
A-U-T-O-N-O-M-I-A |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per Un de Viu |
28 set 2005
|
|
Entenc que com a treballador català, ets diferent que un treballador marroquí? O ets diferent que un treballador galleg? Si treballesis a Itàlia, series un treballador Català ,un treballador Italià, o un treballador Català a Italia? Quina diferencia hi habria en tots els casos? Crec que no hi habria cap diferencia, el teu empresari et donaria pel sac, i tots els empresaris, catalans, espanyols, gallecs, italians, marroquins, donen igual pel sac tots els treballadors, els importa una merda en quin idioma parlin. Jo personalment, com a treballador, si que hi vull que algú em representi, que algú digui el que jo penso, si que hi vull que algú lluiti pels meus drets. |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per via fora botiguers |
28 set 2005
|
Ho deia en resposta a Karl Marx quan parlava de "representació de la classe obrera catalana". D'altra banda, jo també vull que algú digui el que jo penso: jo i els que pensem semblant que jo. Sí que vull que algú lluiti pels meus drets: jo i els que estem en les mateixes condicions.
Cap comitè Executiu dirà el que jo penso, per fer demagògia barata ja teniu les eleccions. En canvi sí que m'intentarà convèncer que en realitat penso el que ells diuen. Tu ves delegant que veuràs on et porten, home. A no ser que aspiris a formar part de l'el·lit que representa, diu i parla en nom dels altres. |
|
Re: Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
|
|
per pff |
30 set 2005
|
quina merda d'argumentacions quan el que us ha criticat ha posat el dit a la nafra.
i si dius que pierre vilar deia que el nacionalisme és un 'invent burgès' o és que no l'has llegit o no l'has entès.
quin nivell... serà viu però amb encefalograma pla |
|
|
