|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Manifestació pel sector de l'automoció de CGT
|
|
|
per Col·lectiu Tramuntana |
27 set 2005
|
|
La CGT convoca una gran manifestació a Barcelona per salvar el sector de l'automoció a Catalunya. Des de la CGT es vol convidar tots els moviments socials a participar en una demostració de força de qui no es vol plegar a les exigències de la multinacional Volkswagen per fer fora vuit-centes persones de la seva fàbricde Martorell. |
|
â€?La mala polÃtica que la multinacional VW aplica a Seat, després de molts anys de guanys, provoca, segons l’empresa, l’excedent de 800 treballadors i treballadoresâ€?.
Aquest és el titular de premsa que els mitjans de comunicació no s’atreveixen a publicar per por que la multinacional els retiri la publicitat, i per tant perdin milions d’euros. Però aquesta és la punyetera realitat i ens expliquem.
Fem història:
És important fer memòria i recordar que la Seat, empresa que era pública, va ser regalada a la multinacional VW als anys 80, obtenint a més un tracte preferencial des de les administracions, amb l’excusa que es feia cà rrec de la plantilla mentre se servia de la xarxa de concessionaris propis de Seat. Durant aquella època, a Seat hi treballà vem al voltant de 30.000 treballadors i treballadores i Volkswagen no tenia una penetració important en el mercat espanyol. A les fà briques de Seat no només es muntaven els cotxes sinó que també se’n mecanitzaven i se n’elaboraven diferents parts.
Amb els successius acords, el negoci de VW anava en augment, ja que no només les vendes dels productes Seat i VW van créixer, sinó que les motoritzacions i components dels models Seat es compraven en marcs, a preus molt avantatjosos per a la multinacional alemanya. Les vendes a l’Estat espanyol dels models del grup van augmentar de forma molt important. Actualment, entre VW, Audi i Skoda tenen el 12% del mercat.
La construcció de la nova fà brica de Martorell va ser un salt qualitatiu per a Seat i ha estat amortitzada en temps rècord amb els beneficis que vam generar (250.000 milions de pessetes entre 1992 i1998). Ja aleshores, els treballadors i les treballadores de Seat vam haver de sortir al carrer en defensa de les pretensions de la multinacional que feia xantatge a nosaltres i a l’Administració, tant a la Generalitat com al Govern central de Madrid. Des de l’any 1995 fins al 2004 s’han succeït exercicis que han comportat uns beneficis substancials als alemanys, amos absoluts de Seat. Les fà briques de Seat passen a ser de simple acoblament en externalitzar treballs a empreses de Catalunya en uns casos i alemanyes en uns altres.
Les inversions, amb procedència de tecnologia alemanya en la seva majoria, s’han succeït en els llançaments dels diversos models Ibiza, León i Toledo. Els Arosa, que en el seu moment es van muntar amb capital de Seat a la factoria de VW a Wolfsburg, van retornar a Martorell per augmentar la seva rendibilitat. Totes aquestes inversions s’han realitzat amb els beneficis generats per la pròpia Seat. Als alemanys no els ha costat un euro de la seva butxaca i a més s’han endut quantiosos beneficis.
Les produccions des de l’any 1993 fins al 2002 van augmentar progressivament, arribant a les 517.000 unitats a l’any 2000. També s’hi realitzaven models de VW, demostrant aixà els treballadors i a les treballadores l’alta qualitat que es produïa a Martorell i a la Zona Franca. Una dada significativa és la relació dels salaris amb les vendes anuals.
La importà ncia del salari en el global de la facturació de Seat ha baixat en 8 anys del 11,66% al 8,32%.
Això demostra que les maniobres de rebaixes salarials no eviten els problemes d’una empresa com Seat. Una rebaixa del 10% de salari significaria una millora del’0 6% de la facturació. Més aviat queda clar que busquen simplement doblegar i empobrir la plantilla, sobretot la més jove i de recent ingrés.
Els beneficis no es reparteixen; treballadors i treballadores hi perdem
Mentrestant, els successius convenis col·lectius han anat facilitant a l’empresa millores econòmiques i els salaris s’han quedat endarrere respecte als augments successius de l’IPC. Els nous ingressos són espremuts amb una reducció del seu sou amb l’ardit “legal� d’inventar-se una nova categoria que representa cobrar el 70% del sou anterior; és a dir, la inclusió de la doble escala salarial pel mateix treball. La signatura del treball en equip (toyotisme), a petició dels sindicats majoritaris!, en aquest últim conveni, representarà una eina molt important per augmentar la productivitat (també l’excedent) i per tant els beneficis per a la VW.
La nova polÃtica de la multinacional perjudica la plantilla de Seat
A partir de 2002 s’aplica el contracte relleu, que comporta el rejoveniment de la plantilla i un augment de rendibilitat important, ja que no només és més barat i més preparat el nou treballador o treballadora, sinó que en treballar el 100% del temps i el prejubilat sumar-hi un altre 15% la productivitat augmenta considerablement.
A l’any 2002, el grup canvia d’estratègia respecte de Seat, que passa de ser una marca de cotxes utilitaris a fabricar cotxes de major valor afegit amb un aire esportiu. Això comporta també la prioritat cap a Skoda per motius estratègics i polÃtics, més que per motius econòmics. Aquesta potenciació de VW cap a Skoda i l’eliminació successiva de models en Seat com la furgoneta Van-Caddy, el model Arosa i temporalment el Toledo, sense substituts, ha provocat aquesta situació de “crisiâ€? a Seat.
L’estratègia de VW també abasta empitjorar les condicions del treballadors/es, amb l’objectiu de tenir una fà brica totalment flexible sense importar-los la conciliació de la vida familiar i laboral (quan els ha importat als empresaris?). La primera agressió va venir amb l’enviament de 20.000 unitats del model Eivissa amb l’excusa que no volÃem fer hores extres a l’octubre de 2002.
Les últimes agressions de la multinacional
Dins d’aquesta dinà mica, els treballadors i les treballadores som les vÃctimes de les decisions que prenen els directius de la multinacional. Els nous llançaments amb molt poca publicitat entren a poc a poc en el mercat. A pesar d’això i una pobra atenció als clients, el 2004 Seat va tenir beneficis per 144,9 milions d’euros amb la fabricació de 416.381 cotxes.
Perquè la multinacional hagi pogut desenvolupar aquesta polÃtica neoliberal que perjudica els interessos de Catalunya, ha tingut la inestimable ajuda del govern de la Generalitat i dels sindicats institucionals que representen la UGT i CCOO.
Perquè la multinacional sap que lamentant-se i tirant-li la culpa al mercat crea les condicions de terror entre la plantilla i de por a l’Administració. Els anuncis d’excedents són una fal·là cia que l’empresa utilitza per a aconseguir uns objectius gens clars però molt mesquins: ajudes de les administracions i demostrar als treballadors/es que el patró és qui mana. Els últims esdeveniments ho estan demostrant. Si no com podem qualificar els 46 acomiadaments per baix rendiment efectuats una setmana abans de vacances, estant de baixa per accident laboral, baixes per la mútua o fins i tot diversos casos per baixa maternal? O el fet que a Gearbox acomiadin 222 treballadors i treballadores per la deslocalització cap a Skoda del treball que es feia al Prat? Pitjor encara, que després dels acomiadaments s’estigui treballant en dissabtes de manera extraordinà ria!
L’empresa situa una espècie de proposta. O ens baixem el salari o sobra personal i hi pot haver acomiadaments. Encara que ens baixéssim el salari, si no hi ha un Pla Industrial clar i acordat i es manté aquesta situació de menys producció, dins d’un temps ens vindrien amb el mateix conte. L’empresa seguiria els seus plans de producció i la plantilla amb menys salari i en les mateixes condicions. Per això la rebaixa del salari és totalment inacceptable i els sindicats el que hem de fer és exigir un Pla Industrial que asseguri el treball.
Existeixen signes que ens mostren que amplis sectors de les plantilles del Grup Seat estan cada cop més tips d’aquest estat de coses. Aquestes mostres han tingut la seva plasmació en assemblees majorità ries amb crÃtiques a la majoria sindical. Aquests i altres sÃmptomes poden ser l’inici d’un rebuig més general de la plantilla a la polÃtica derrotista d’aquests sindicats. Des de CGT, treballarem per evitar les conseqüències de l’ERO a Gearbox, els injustificables acomiadaments disciplinaris i a impedir que el conjunt de la plantilla tinguem -per part de l’empresa, la majoria sindical o la Generalitat- més rebaixes en les nostres condicions laborals. |
This work is in the public domain |
|
Re: Manifestació pel sector de l'automoció de CGT
|
|
per à guila |
07 oct 2005
|
|
Que patètic acusar a la UGT i a CCOO de ser sindicats institucionals ¿I que és sino la CGT actual que s'autoqualifica de tercera força sindical? Potser els diferencia de que tenen menys diners perque tenen menys delegats als comites d'empresa i que, tambè per això, signen menys retallades de drets dels treballadors/es. |
