|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
>> Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants (CEPC)
|
|
|
per webcepc |
03 set 2005
|
|
|
LA CEPC AL 16è FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT I ELS ESTUDIANTS
Del 7 al 15 d’Agost, s’ha celebrat a Caracas (Veneçuela) el 16è Festival Mundial de les Joventuts i els Estudiants (FMJE). Més de 17.000 delegats i delegades vinguts de més de 140 països diferents hem participat al festival: vietnamites, hindús, estadounidencs, colombians, angolesos... tots exposant les problemà tiques i les diferents lluites nostres països, sempre en clau socialista.
Per situar-nos una mica, els FMJE van néixer el 1947, just després de la Segona Guerra Mundial i en plena Guerra Freda, i és l’esdeveniment mundial més gran organitzat per la joventut i els i les estudiants progressistes. El FMJE és una de les principals manifestacions de les lluites antiimperialistes, antifeixistes i anticolonialistes encapçalades per la joventut, i són organitzats, cada quatre anys, per la Federació Mundial de Joventuts Demòcrates, formada bà sicament per joventuts comunistes de diferents països.
En el festival d’enguany hi havia organitzades moltes conferències i taules de debat sobre temes tant importants i diversos com el deute extern, l’autodeterminació dels pobles o el tracte a la dona. A més, també hi havia trobades sectorials per poder abordar temes més concrets. Cal dir però, que el desordre en l’organització i la gran quantitat de gent ha dificultat la tasca dels delegats i delegades.
D’altra banda, també es van organitzar espectacles multitudinaris dirigits a les mirades de tot el món, com fou la espectacular desfilada inaugural de cada Comitè Nacional Preparatori (CNP) en el que l’Esquerra Independentista va tenir una bona representació i en la qual, el president de Veneçuela, Hugo Chà vez, va rebre el nostre present, l’Estelada.
Des de la CEPC, en consonà ncia al procés d’internacionalització de la lluita en defensa d’una educació pública i popular davant de les noves agressions que patim, i de la necessitat de donar a conèixer les dinà miques pròpies en aquest à mbit als Països Catalans de les que participem, vam acudir-hi per primera vegada amb aquesta finalitat i per tal d’eixamplar els nostres contactes i conèixer diverses realitats i extreure’n iniciatives. AixÃ, hem après de la gran campanya contra la privatització de l’ensenyament al Quebec o la forta repressió que pateixen els estudiants de Panamà . El Festival també ha estat una bona eina per poder difondre la lluita als Països Catalans, ja que hem pogut apreciar massa desconeixement de la nostra causa.
Nosaltres hem participat al Festival dins del Comitè Preparatori Català (CPC), que amb penes i treballs s’ha desmarcat de l’espanyol, aspecte que de ben segur caldrà abordar d’una forma adequada en properes ocasions. El CPC estava format per un conglomerat d’organitzacions juvenils a nivell del Principat de diferents ideologies (AEP, CJC, Espai Jove de la Intersindical-CSC, JEV-JIV, JERC,...) i hem estat la CEPC els que juntament amb algun membre de l’Espenta, organització de les comarques de Ponent, hem aportat el missatge de l’Esquerra Independentista al comitè preparatori i a la resta de delegats. Paral·lelament, es va desenvolupar per primer cop, sota el nom d’Alà Primera, una brigada catalana que va aparèixer esporà dicament al Festival.
La Revolució Bolivariana
L’entorn en que s’ha fet el Festival és la Veneçuela que viu la Revolució Bolivariana, sota la presidència d’Hugo Chà vez, i creiem convenient fer-vos cinc cèntims del que hem vist: Chà vez, que té el suport de diferents partits d’esquerra i de la majoria de la població, promou la justÃcia social i la igualtat al paÃs, fent desaparèixer la pobresa extrema, tot donant educació i sanitat gratuïta a tothom. Les missions Robinson (educació bà sica per totes les edats), Ribas (educació secundaria) i Sucre (accés universitari per a tothom) o la missió Barrio Adentro (alimentació i sanitat als barris més pobres) en son els exemples més visibles. A més a més, donant més quotes de llibertat com pot ser la tolerà ncia als homosexuals, transsexuals o a la mateixa oposició, ja que tot i la manipulació informativa no hi ha cap pres polÃtic.
Tot això, afavorint el pluralisme polÃtic i la democrà cia participativa, sempre ens deien que “con Chávez manda el puebloâ€?. No voldrÃem acabar sense fer esment al poder electiu, que en la nova Constitució Bolivariana es suma als tres poders clà ssics. L’article 77 diu que qualsevol cà rrec electe podrà ser revocat mitjançant referèndum.
En definitiva, gran procés revolucionari del qual hem d’aprendre moltes coses.
-Delegació de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans- |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: >> Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants (CEPC)
|
|
per ¡Visca Chavez! |
04 set 2005
|
Pagina oficial : www.festivalmundial2005.org.ve
Hay fotos de todos los actos y participantes en el lateral izq, donde pone : Imágenes del Festival. |
|
Re: >> Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants (CEPC)
|
|
per Toni |
04 set 2005
|
|
Molt bona feina! |
|
La Coordinadora Continental Bolivariana dóna suport a la lluita de l’esquerra independentista
|
|
per a |
04 set 2005
|
Els passats dies 10 i 11 d’agost la ciutat de Caracas va acollir el primer Congrés Continental Bolivarià organitzat per la Coordinadora Continental Bolivariana, que agrupa organitzacions socials, juvenils i estudiantils del continent llatinoamericà .
Una delegació d’Endavant va participar al Congrés per fer sentir la veu de l’esquerra independentista i de les lluites populars dels Països Catalans en les diverses comissions de debat.
En les resolucions finals, el Congrés Continental va donar suport a la campanya “Països Catalans Insubmisosâ€?. En la resolució, els assistents al congrés van expressar el seu suport “a la lluita de l’esquerra independentista i revolucionà ria catalana i a les seva estratègia de desobediència civil que pretén fer visible l’opressió nacional i de classe que pateixen els Països Catalansâ€?. Aixà mateix, els organtizadors van agrair la presència de militants de l’organització Endavant i van mostrar el suport inequÃvoc a la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans.
A més, en la clausura del Congrés també hi va haver paraules de suport a la lluita de l’esquerra abertzale basca i a la dels comunistes turcs. Altres delegacions internacionals presents provenien d’Ità lia i Grècia.
Els debats van girar sobre cinc eixos principals: Metodologia i polÃtica, Comunicació alternativa, Organització, Antiimperialisme i avanç dels procesos revolucionaris, i Congrés indÃgena gran-colombià . Aquestes discussions van permetre als assistents de traçar lÃnies de treball conjuntes de totes les organitzacions de la Coordinadora Continental per als propers dos anys.
Presidents honoraris del Congrés
Alguns dels presidents honoraris de la Coordinadora van participar en la cloenda del Congrés. Però la majoria de presidents honoraris no van poder-hi assistir. És el cas de Manuel Marulanda, comandant en cap de les FARC-EP i que per raons òbvies no es va poder desplaçar fins a Caracas. Marulanda, en acceptar el cà rrec de president honorari en constituir-se la Coordinadora fa dos anys, ja havia assenyalat: “Accepto amb molt de gust, tot i que des de la distà ncia es pot ajudar poc la nova generació de revolucionaris, però sà que és un bon començament per al futurâ€?. Tampoc va poder participar en el Congrés Victor Polay, lÃder de l’MRTA peruà que està empresonat des de fa 15 anys però que va enviar una salutació des de la presó als assistents al Congrés. Altres presidents honoraris que no van poder compartir el debat amb els assistents són Pere Casaldà liga, bisbe català de la teologia de l’alliberament que fa més de 30 anys que viu al Brasil, o el sociòleg James Petras.
Dels assistents, el president honorari per BolÃvia, Felipe Quispe, va destacar que la lluita dels diversos pobles presents al Congrés és una sola: “contra l’imperialisme gringo dels Estats Units i contra les transnacionalsâ€?, i es va acomiadar compromentent-se “a lluitar i a entregar la sang i la vida si és necessariâ€?.
Al seu torn, Narciso Isa Conde, va assenyalar que els pobles del continent caminen cap a la segona independència i cap a la construcció del socialisme llatinoamericà . Isa Conde va subratllar que els presents al Congrés són els que “sempre hem defensat les causes justes: les diverses ètnies del continent, l’MRTA, les FARC i totes les expressions de la rebel·lia colombiana, els bolivarians, els zapatistes, els comunistes conseqüents, els socialistes conseqüents...�. I va afegir: “ens sentim bé quan obrim els braços als companys de l’esquerra independentista catalana�, aixà com a l’esquerra abertzale basca o als turcs que lluiten des de diversos fronts i que donen la vida en vagues de fam a les presons.
Narciso Isa Conde també va fer un tenir paraules de suport al poble cubà que continua enfrontant-se als Estats Units. Pel que fa al Brasil, però, va ser més crÃtic, en advertir que s’estan esvaint moltes espernaces en aquest paÃs, i va recomanar al Frente Amplio de l’Uruguai que s’apropi més a la Venezuela de Chávez –sense imitar-la- que al Brasil de Lula. Per aquest president honorari, la proposta per fer front a l’imperialisme que amenaça els països llatinoamericans és clara: “Per dissuadir o enfrontar agressions militars cal tenir forces militars, i avui en dia l’esquerra pot comptar amb les Forces Armades cubanes, amb part de les Forces Armades veneçolanes i amb les FARC. Aquestes tres forces hauran de ser aliats estratègics en el futurâ€?. Isa Conde també va subratllar que “la història de la humanitat no ha conegut un capitalisme, un imperialsime, tan destructiu de la humanitat i dels recursos del planeta. Ens trobem en una crisi d’existència de la humanitat, cosa que és un desfiament enorme. Nous reptes s’obren davant de totes i tots els que hem participat en aquest congrésâ€?. Amb la salutació “Fins la victòria sempre!â€?, el president es va acomiadar dels presents emplaçant-los a continuar la lluita arreu del continent.
Finalment, Oscar Rotundo, el nou secretari general de la Coordinadora, va tenir paraules per als represaliats: “Que orgullosos que se sentiran els nostres presos i desapareguts en veure que el seu esforç no va ser en va!â€?. I va animar tothom a marxar “amb el compromÃs de trobar-nos d’aquà a dos anys multiplicats, un temps en què caldrà continuar lluitant contra l’imperialisme en tots els terrenysâ€?.
Festival de la Joventut i els Estudiants
La celebració del Congrés Continental Bolivarià ha coincidit a Caracas amb el Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, una trobada de les joventuts comunistes dels cinc continents que també s’obre a altres grups juvenils i estudiantils d’esquerres. Aquest any, però, s’ha fet evident que l’obertura no és tan real, sobretot quan els Països Catalans i altres nacions sense estat no han pogut participar en la trobada amb delegació pròpia.
Tot i això, en la cerimònia d’inauguració del festival el dilluns 8 d’agost, un grup de catalans va improvisar un rètol i va desfilar amb la resta de delegacions. En passar per davant de Chávez, un representant de la Brigada catalana-veneçolana Alà Primera (on hi participen militants d’Endavant, Maulets i casals independentistes) va poder pujar fins al tarima presidencial i entregar una bandera estelada al mandatari veneçolà , a qui va explicar que és el sÃmbol de la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans. Alguns catalans i catalanes també van tenir problemes en la xerrada sobre l’autodeterminació dels pobles organitzada en el marc del festival. I és que tot i que havien demanat torn de paraula, la mesa no els el va voler concedir, i finalment un jove català va acabar agafant el micròfon per explicar la lluita del poble català per aconseguir el dret a l’autodeterminació.
Caracas, agost de 2005
Per més informació:
www.conbolivar.org |
|
Re: >> Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants (CEPC)
|
|
per Toni |
04 set 2005
|
|
Molt bé també a OSAN |
|
Re: >> Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants (CEPC)
|
|
per xavikrisna |
29 set 2005
|
Per desgràcia, som molts els i les joves i estudiants que, per temps, feina i/o diners no ens hem pogut desplaçar a Caracas a veure i viure aquest Festival dedicat a tots nosaltres, interrelacionant-nos amb les idees i il·lusions de gent de la nostra mateixa condició d'arreu del món.
Convidaria als i les joves i estudiants catalanes que han participat de primera mà en aquesta experiència única; que s'esforcin per a escampar-ne allò que n'han extret, siguin dubtes, certeses, anècdotes, emocions, sovint contradictòries; i mitjançant xerrades, expos amb text i fotos, o el que se us acudeixi, traslladar tot allò que passà aquells dies a Veneçuela arreu dels espais del rotllo, instituts, universitats i llocs de treball dels PPCC. Què us sembla? A tots i totes els que no hi hem pogut anar, segur que ens semblarà fenomenal! No us ho heu passat bé allà? Doncs ara us toca currar una mica, hehehe! Vinga...
SALUT I REVOLTA!!! |
|
|
