|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El papa i els joves, encara
|
|
|
per Antoni Ferret |
31 ago 2005
|
|
|
(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 31 d'agost de 2005)
Moltes gràcies per la resposta d'Ismael Olmos, del dia 29 d'agost, a la meva carta del dia 24-8 sobre l'ocasió perduda pel papa davant els joves. En tot cas, una resposta molt més qualificada que la del senyor Esteve Noguer del dia 25-8.
És veritat que no he llegit el text de l'homilia i em vaig refiar de la ressenya del diari. Ni si l'hagués volguda llegir no hauria pogut. Però amb la breu ressenya de l'Ismael ja va bé. Hi ha dos punts importants: El de «la sensibilitat cap a les necessitats dels altres (...), en la disponibilitat a compartir...», etc. Això és imprescindible, si no hi ha això... res! Però va dirigit a actituds individuals. L'altre passatge és el de «la transformació [del] cenacle té com a últim fi una transformació del món, per la qual "la violència es transforma en amor i, per tant, la mort en vida"».
Aquest és el moll de l'os, Ismael. Però vet aquí que no és suficient. Per què? Doncs perquè és un llenguatge vague, teòric, inconcret. És justament el llenguatge tradicional dels eclesiàstics, concebut perquè sigui una justificació o excusa que la cosa «ja s'ha dit». Però que és un llenguatge precisament que no treu mai cap a res. Que no «compromet» a res. Fixa't: aquestes paraules del papa no concreten cap problema important dels que hi ha al món. Ni tampoc invita els joves a participar en res precís. És clar que les opcions concretes se les ha de triar cadascú, però, en la confusió actual, no estaria de més donar un ventall d'algunes possibilitats, perquè, si no, tot queda en una nebulosa de bons sentiments.
I l'altra cosa: col·laborar lleialment amb les persones que lluiten. Que no hem de fer res nosaltres sols. Ismael: des del fet de compartir la mateixa fe, t'invito a ser més exigent, amb el món i, també, amb l'Església.
Antoni Ferret. Barcelona |
This work is in the public domain |
