|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Fites del nou "urbanyisme"
|
|
|
per de secà |
28 jul 2005
|
|
Es proposa aquesta denominació per a l’urbanisme de Barcelona de la darrera època, amb un èmfasi declarat en la dimensió “turÃsticomarineraâ€? de la ciutat. |
-La consolidació de la Vila OlÃmpica, amb noves platges, port esportiu i dos gratacels a primera lÃnia de mar (prèvia substitució de les vies de tren per una autopista –el traçat semienterrat del cinturó). Aquesta operació fou l’inici de la revalorització de la façana marÃtima del Poblenou des del punt de vista immobiliari. Després vindrien el nou Front MarÃtim del litoral del Besòs, Diagonal Mar i els gratacels del Fòrum. Amb el nou skyline i la lÃnia de costa drà sticament alterada, alguns es demanen si Barcelona no s’acabarà assemblant a ciutats com RÃo, Lloret o Benidorm. Però el que és segur és que cada vegada s’assembla menys a si mateixa.
-La construcció d’una extensa platja urbana (o el que és el mateix, la urbanització integral del front marÃtim) que va des de la Barceloneta al Fòrum, passant per la Vila OlÃmpica, amb molt de ciment i greus problemes amb la sorra. Els temporals de llevant s’emporten la sorra de les platges, mentre les esculleres i els ports esportius n’impedeixen la reposició natural. La solució a base de transportar sorra que es draga a d’altres indrets de la costa està resultant massa (valgui la redundà ncia) costosa i es planteja formigonar encara més el litoral amb una sèrie de dics submergits paral·lels a les platges que frenin les onades.
-Els beneficis que representen per a alguns comerciants i hotelers els milers de turistes que visiten Barcelona, atrets per la marca “GaudÃâ€? i l’irresistible oferta de “sol i platjaâ€? de la ciutat. (Turistes que, pel que observem, no arriben a relacionar-se massa amb la població resident, exceptuant les està tues de la Rambla i aquells per als qui constitueixen la preuada clientela). Els inconvenients, els costos espacials i ambientals d’aquesta allau humana no compten en els cà lculs dels que promocionen la ciutat de Barcelona com un dels principals destins turÃstics del Mediterrani –amb la corresponent polÃtica d’ampliació del port i l’aeroport per donar cabuda a un increment de la demanda constantment fomentat. Queden els milions de pernoctacions anuals, l’imparable augment de places hoteleres, els pisos de lloguer per dies que disparen encara més el preu de l’habitatge, el rècord de construcció de nous hotels, els himnes a la vida de Joan Gaspart ... (Joan Gaspart, expresident del Barça, és l'actual president del gremi d’hotelers i propietari d’una important cadena d’hotels, i òbviament un entusiasta de l’actual polÃtica de promoció turÃstica municipal.)
-La construcció recent del complex del Fòrum, que segons els seus promotors culmina la recuperació del litoral barcelonÃ, mentre que per a d’altres, inclosa la Confraria de Pescadors de Barcelona o Greenpeace, suposa la seva inexplicable destrucció (la qual pot agreujar-se amb l’execució del futur zoo marÃ). La invasió d’hectà rees de terreny marÃtim, l’acumulació de ciment al litoral, el nou port esportiu del Fòrum –prà cticament al costat del de la Vila OlÃmpica i del nou port de Badalona– destinat a vaixells de luxe, la nova platja artificial de Sant Adrià , situada al marge dret de la desembocadura del Besòs, impracticable per l’efecte negatiu de les obres d’aquest port que han deixat la zona plena de runa...
-Finalment, la “zona de banys� del Fòrum, que substitueix el model de platja oberta i de sorra pel de platja dura, de formigó. Un recinte acotat amb plataformes i escales per entrar a l’aigua i un amuntegament de blocs de ciment per frenar les onades que impedeix veure el mar. Zona amb aigües estancades i problemes evidents de neteja i males olors. Qui ho ha vist en construcció ja en té prou. Després apareixerà com a escenari d’anuncis de moda i en un futur proper (temps...) com a zona de lleure nocturn lligat a l’edifici triangular de color blau i amb miralls que va allotjar els debats del Fòrum i que, com ha dit algú, acabarà sent la macrodiscoteca metropolitana de Sant Adrià . |
This work is in the public domain |
|
Re: Fites del nou "urbanyisme"
|
|
per Pratenc |
28 jul 2005
|
Crec que l'afectació de l'urbanisme barceloní afecta més enllà dels termes de Barcelona i cal tenir presents d'altres conseqüències que són ben visibles als pobles del voltant. El terme Area Metropolitana cada cop és una realitat més centralista i estensiva molt més quilometres enllà de Barcelona. Posso alguns exemples a la llista en el meu poble i que la gent vagi afegint.
-La zona de mercaderies i grans infraestructures fora de Barcelona, en terrenys de la reserva del Delta del Llobregat que està sent destrossat. L'ampliació del port que ha deixat El Prat sense diverses platges i ha desviat el Llobregat en el seu tram final amb la conseqüent salinització dels aqüífers i la futura cimentació de la zona humida que conforma l'antiga llera, avui aturada momentaniament pels ecologistes. La tercera pista de l'aeroport per la qual s'han talat 30.000 pins i que està suposant sorolls espantosos per l'augment del tràfic aeri i la seva configuració errònia a milers de veïns del litoral de Gavà i El Prat. Dues grans infraestructures que han malmès el Delta i que són imprescindibles per abastir el turisme per la Gran Barcelona del Futur i font constant de grans negocis especulatius.
- La construcció d'hotels de luxe (4-5 estrelles) en totes les poblacions de les rodalies i l'encariment del preu del sòl per la proximitat a una Barcelona saturada en la construcció. L'allau especulatiu s'està estenen com una taca d'oli a les poblacions dels voltants, les fàbriques es tanquen comprades per immobiliàries com és el cas de La Seda, Paperera i Fisipe al Prat. Els terrenys pugen en la revalorització i es requalifiquen grans zones per l'especulació: Caufec, Prat Nord, Autovia Castelldefels, Granvia-Hospitalet, Zona Franca...
-L'arribada del TGV i tot el que comporta en tot el seu recorregut i en la seva entrada a Barcelona i rodalies.
-.... |
