|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
13 tesis polÃtiques
|
|
|
per B.R.S. |
28 jul 2005
|
|
Akest text és una proposta per debatre-la. Es tracta, partint de la base dels drets humans, d'una sèrie de tesis consecutives la conclussió de les quals és la necessitat del comunisme anarkista per garantir els nostres drets. No estic segur ke akest sigui el lloc adequat per penjar-lo, però espero no ekivocar-me. |
13 TESIS POLÃ?TIQUES
1. Tot ésser humà , pel fet de ser-ho, té una sèrie de drets propis (a la vida, a la integritat fÃsica, a la llibertat de circulació, d’opinió, d’expressió, etc.).
2. Per motius biològics i històrics, l’ésser humà viu en societat i hi tendeix, per la qual cosa els seus drets s'’nscriuen en la vida social com una cosa que els membres d'’na societat han de respectar els/les uns/es dels/de les altres.
3. L’economia produeix, distribueix i gestiona bens i serveis, molts dels quals haurien d’estar a l’abast de totes les persones, per tal que els seus drets puguessin portar-se a la prà ctica. D’altres no són necessaris, com el coneixement cultural, però son profitosos i, per tant, es considera sovint el seu gaudi com un dret dels qui formen part de la societat.
Per tot això, aixà com per la participació de la majoria de persones en ella, l’economia és un fenomen social.
4. Essent l’economia un fenomen social, és un dret que la propietat dels seus mitjans sigui social, és a dir, que tant els bens i serveis (riquesa), com el treball per produir-los, distribuir-los i gestionar-los siguin organitzats i repartits entre tots/es, col·lectivament, en una economia social (socialisme) o comuna (comunisme).
5. La majoria de les persones són adultes i estan en ple ús de llurs facultats mentals, per la qual cosa poden prendre decisions conscients i responsables per si mateixos/es. Això no només ens capacita per treballar i, igualment, per organitzar i repartir el treball i la riquesa col·lectivament sinó, també, per prendre decisions polÃtiques de qualsevol tipus i sigui quin sigui el seu abast (en el espai o en el temps).
6. Per tant, no només no necessitem diputats, senadors o presidents, sinó que el fet de consentir-los i profesionalitzar la presa de decisions és una despesa innecessà ria i un dèficit democrà tic que fa possible l’autoritarisme i la corrupció.
7. La societat, en conseqüència, pot organitzar-se democrà ticament en una democrà cia directa i de base on la comunitat prengui les decisions buscant el consens entre totes les seves parts i tendint, quan aquest no sigui possible, a un acord aprovat per la més à mplia majoria possible i que resulti el menys perjudicial per als seus contraris.
8. Donat que l’ésser humà és lliure per naturalesa i només excepcionalment utilitza la seva llibertat per impedir la llibertat d’altres, el millor per als drets de tots/es és una societat que tendeixi a que les llibertats siguin les més possibles i les prohibicions, les menys. I, igualment, a que la forma de reprimir a qui incompleixi una prohibició sigui el més constructiva i el menys destructiva per als seus drets possible.
Tot això es tractaria d’una tendència cap a una societat llibertà ria i anarquista on res no hagués d’estar prohibit, tendència que podrÃem anomenar “llibertarisme progressiuâ€?.
9. Tenint en compte que la majoria de les persones fan la seva vida en un à mbit geogrà fic reduït (un barri, un municipi, una comarca) i que només en un à mbit reduït seria factible una democrà cia assembleà ria com la proposada (perquè el seu funcionament no fos massa complicat), seria el més adequat que la unitat polÃtica bà sica, després del ciutadà , fos la que podrÃem anomenar “comunaâ€? (qualsevol altre nom podria valer) i que agruparia a algunes desenes – com a molt, un o dos centenars – de ciutadans d’un mateix barri o poble.
10. Les comunes podrien relacionar-se entre si en federacions per als seus interessos comuns (importació i exportació, transports, comunicacions, etc.) les decisions de les quals podrien prendre’s en assemblees conjuntes de llurs ciutadans (més complicades que les de les comunes) o a travès de delegats no professionals i revocables en tot moment per la base. El mateix podria dir-se de les possibles confederacions de federacions, etc.
11. Una organització social comunista i assembleà ria com la proposada, basada en els drets humans, no impossibilita que existeixin conflictes entre diferents comunitats ètniques, religioses, ideològiques, gèneres, tendències sexuals, etc. però sà que els drets de les minories siguin preservats sense necessitat que hagi de suposar un problema per les majories. Tota llengua, tradició, etc. seria respectada en la mesura que no violés els drets dels qui no vulguessin prendre-hi part. Al contrari, les comunes que tinguessin fets culturals en comú podrien associar-se per protegir-los i mantenir-los plenament vius.
12. La societat es divideix en dos grans sectors: per una banda, la classe alta, els rics, que viuen del que han acumulat amb l’esforç aliè (i pot ser que també amb el seu propi esforç) i l’estil de vida i règim polÃtic dels quals està emparat pels polÃtics, les lleis que aquests fan i el sistema judicial, policial i militar que les defensen. Per l’altra, la classe treballadora, la classe mitjana i la classe baixa, les classes populars, el poble pla, que o no tenen res o el poc que tenen ho deuen al seu esforç i, encara aixÃ, corren el risc de perdre-ho en temps pitjors.
Aquests últims estan interessats en aquesta possible societat democrà tica i col·lectivista, és l’única possibilitat que tenen de veure els seus drets humans respectats. Els rics, pel contrari, veuen amenaçats llurs luxes, llurs privilegis i llur dominació sobre el poble pels qui pretenem acabar amb el seu règim basat en llur propietat privada sobre l’economia de tots.
13. La consecució, en la prà ctica, dels nostres drets humans passa per una democrà cia de base, directa i socialista i, per tant, per una lluita contra els interesos de la oligarquia en el poder. Una lluita de classes. |
Comentaris
|
Re: 13 tesis polÃtiques
|
|
per No |
28 jul 2005
|
El punt 9 és bàsic per entendre el fons del teu discurs. Qui determina l'extensió territorial de les teves comunes ? Qui decideix qui pot votar a la comuna ? Si la democracia "socialista" que plantejes es d'àmbit tan "redüit", com es pot fer front als poders multinacionals que s'hi opossarien com les multinacionals, les esglésies, els lobies burgesos i de tota la oligarquia dominant ? I als caciqs locals ?
La democracia socialista ha de ser una acció amb vocació universal, no d'uns quants barris. La "democracia de base" sona molt bè però si no te el suport d'una democracia socialista mundial, resulta imposible de mantenir. |
|
Re: No
|
|
per B.R.S. |
28 jul 2005
|
El texts pretén ser una proposta del que necessitem; que no es digui explícitament que té vocació universal no vol dir que no la tingui. De fet, la té. Com a internacionalista, parteixo de la base que, si no es diu el contrari i es parla explícitament de "la humanitat" i de "l'ésser humà", es dóna per fet que estem aprlant d'una proposta d'aplicació universal i no pensada per a "uns quants barris".
Respecte a l'extensió territorial de les comunes, això estaria determiant pels seus propis habitants, akest document només pretén proposarbases, no anar massa al terreny d'allò concret.
De tota manera, un altra dia penjaré un altre text ke és un desenvolupament estratègic d'akest, una proposta sobre com portar akestes idees a la pràctica. La idea bàsica d'akell text, com podràs veure quan el pengi, és la de l'articualció d'una estratègia de contrapoder popular. Jo crec ke akest és el camí de la revolució i una bona manera de construir el comunisme i destruir l'opressió. |
|
Re: 13 tesis polÃtiques
|
|
per SÃ |
29 jul 2005
|
El teu "contrapoder" llavors es tambè un poder ?
Com es pot fer perque aquesta revolució que dius que tens al cap no estigui controlada i dirigida subrepticiament per poders actuals a l'ombra com les esglèsies, i d'altres instituciones que treballen pel capital ? |
|
Re: SÃ
|
|
per B.R.S. |
30 jul 2005
|
No estic d'acord que les esglèsies siguin "poders a l'ombra". Què més voldrien! Com a molt, són defensores del poder del capital, pero no tenen un gran poder fàctic, no trobes?
Respecta de la possibilitat d'una revolució comunista dirigida "subreptíciament" per elles... no vull ofendre, però la trobo una mica ridícula. Les esglèsies, que jo sàpiga, només tenen interés a mantenir la situació actual o, com a molt, a dirigir-nos cap a una societat més fonamentalista, però no cap a una societat col·lectivista. Per què hauríem, els socialistes, de deixar-nos dirigir explícita o implícitament per ningú? |
|
Re: 13 tesis polÃtiques
|
|
per personeta |
30 jul 2005
|
Que la esglesia no te poder????
fes una recerca dels legionarios de cristo rey i del opus... |
|
Re: 13 tesis polÃtiques
|
|
per B.R.S. |
02 ago 2005
|
|
Ke hi hagi persones al poder ke pertanyen a tal o qual esglèsia, secta o culte no vol dir ke akestes, com a institucions religioses, tinguin poder real. L'Opus dei no té poder per si mateix, ni els Legionarios de Cristo. El poder ke tenen és el de les empreses i els estats ke els seus membres controlen. El poder dels diners i les armes és el poder real, dir missa en una esglèsia no dóna poder. |
|
|
