Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Diguem sí!
28 jul 2005
Es multipliquen els atacs i les desqualificacions cap al moviment crític, inclòs el diagnòstic severíssim segons el qual l�inconformisme radical és propi de ressentits, enemistats amb el món i amb ells mateixos. Resulta habitual llegir aquest argument, sortit sobretot de la ploma d�antics contestataris.

Sense arribar tan lluny, proliferen les opinions sentencioses sobre la mal anomenada �cultura del no�, especialment per part d�articulistes més o menys vinculats al poder, especialitzats en la funció de vigilància ideològica. Segons aquests, les plataformes contra alguns projectes de l�Administració: túnels, abocadors, centrals tèrmiques, presons, ports, línies d�alta tensió..., serien un símptoma d�insolidaritat, pròpia de societats benestants, i el resultat d�una agitació promoguda per demagogs irresponsables.

Al capdavant d�aquest discurs hi ha des de fa temps representants de la dreta com Duran i Lleida, Joan Rossell i d�altres personatges propers a CIU i PP, per als quals es tracta no tant de refutar la crítica com d�assegurar la impunitat per als seus negocis. Reclamen �mà dura� contra l�oposició a les noves infraestructures i invoquen com un principi sagrat la �necessitat de creixement de l�economia catalana�.
Però aquest és un punt de vista compartit pel govern actual i especialment pel seu soci principal, el PSC, que ja ha advertit repetidament del perill que pot representar una certa ètica i estètica ecologista per als interessos estratègics del país.
Per als benpensants no hi ha dubte de la bondat d�aquests interessos, sàviament interpretats pels governants i que obeeixen sempre a propòsits democràtics. No hi ha, pel que es constata, espai per al realisme, ni s�accepta que aquest és també un país �normal�, és a dir un lloc on la corrupció es pot trobar a molts nivells de l�economia i la política, on les grans infraestructures són abans que res una exigència dels lobbies corporatius i un negoci dissenyat a mida de les grans constructores, empreses subministradores, grups financers... L�imperatiu econòmic és invocat repetidament ( i no sembla que es pugui discutir), es sacralitza la competitivitat, la productivitat, el creixement a qualsevol preu, la cursa cega per l�acumulació en un món globalitzat. S�hi destinen recursos, pressupostos, energies socials, i es sacrifica el territori i el medi ambient. Després, tot es disfressa de sostenible i esdevé sinònim de progrés social. I, per si un cas, es demonitza la crítica.

Doncs bé, davant d�aquest panorama hom té la temptació de fer com aquell columnista mallorquí que, exasperat pel curs de les coses sota l�hègira del PP, renunciava aparentment a la crítica i parodiava el gran sí que reclamen constantment per als seus projectes els poders establerts. Sí al paradís de les immobiliàries i l�especulació, Sí a les noves autopistes, a les grans infraestructures destructores del territori, al malbaratament energètic, a les nuclears, a l�allau de residus i la contaminació, a l�imperi de les multinacionals, a la invasió turística, a la màfia dels hotelers...Sí a l�economia de l�oci, Sí al negoci. Sí a tot plegat!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Diguem sí!
28 jul 2005
Sí, es evident que el capitalisme te el SI de tots plegats.

No al capitalisme. No a l'engany socialdemòcrata. No als falsos socialistes. No a l'esquerra traïdora i de disseny.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more