|
|
Notícies :: laboral |
La Història al revés
|
|
per Antoni Ferret |
11 jul 2005
|
|
Com és possible que passi el que està passant en el camp de les relacions sindicals?
Històricament, hi ha hagut una tendència o constant: els treballadors demanaven i els empresaris discutien, regatejaven i procuraven concedir tan poc com fos possible.
Però, què passa ara (que ja no és d'«ara», però que ara arriba a la màxima expressió)? Resulta que, quan hi ha d'haver una anomenada «concertació» (quan es negocien condicions generals, en el marc de la gestió política, no en el marc de l'empresa), els empresaris (la CEOE) presenten una llarga tirallonga de «reivindicacions», com si fossin ells els pobres, els que no poden viure. El Govern, pretenent fer d'àrbitre, els n'acceptaria (pendent de la negociació final) una meitat. I els sindicats mostren que arribarien a «acceptar» «algunes» de les que acceptaria el Govern.
Concretament, segons informacions, la CEOE demana 7 coses: contracte indefinit de 33 dies d'indemnització, supressió de l’autorització administrativa en acomiadaments col·lectius, acomiadament de 20 dies en les empreses amb menys de 50 treballadors, convertir les ETT en empreses de col·locació per a tots els contractes, nou contracte temporal vinculat a la fabricació d’un producte, reducció generalitzada de les cotitzacions empresarials, negativa a reformar la subcontractació.
El Govern, amb comprensió cap a totes dues parts, acceptaria 4 demandes de la patronal: indemnització de 33 dies en tots els contractes, ampliació de 3 a 6 mesos del període de prova en contractes indefinits, ampliar les bonificacions de les cotitzacions empresarials en la contractació indefinida i no penalització de la contractació temporal.
Els sindicats, no sabem si amb comprensió o amb què, estarien disposats a tolerar 3 demandes: rebaixa de cotitzacions patronals a la desocupació, més bonificacions en les quotes a la SS de les empreses i que les ETT gestionin la contractació indefinida.
Per la seva banda, els sindicats demanen 6 concessions, cap d'elles gaire «agressiva»: reforçar la Inspecció de Treball, ja que el problema és que la llei no es compleix, limitar el nombre màxim de contractes temporals, restricció del contracte d’obra i servei, augmentar la cotització per desocupació dels contractes temporals, reformar el contracte a temps parcial, més control de les subcontractes i de la responsabilitat de l’empresa principal.
On anirem a parar amb aquest camí? Els empresaris demanen més coses i més decisives (abaratir i facilitar l'acomiadament, més contractes temporals, menys cotitzacions socials, controlar ells la contractació, des de dins i des de fora de l'empresa), i els sindicats n'arriben a acceptar algunes. Però no és aquest el problema, sinó el fet que la patronal és la que sembla que prengui la iniciativa i la que marqui el signe de la negociació. Contradient el sentit social de la història.
Probablement, la raó està en el fet que les demandes sindicals, i la seva força, no vénen de baix, sinó de la direcció, i d'una direcció relativament divorciada de la base, o autònoma, i això el Govern i la patronal ho saben.
És per això que cal «tornar a començar» i construir un nou sindicalisme des de la base.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: La Història al revés
|
per x |
11 jul 2005
|
Per combatre tota aquesta merda existeix el sindicalisme de classe de la CNT, fem-lo servir i deixem de plorar a uns sindicats que no son mes que un altre pilar del sistema capitalista. |
Re: La Història al revés
|
per Reformistes, al-liats del capital |
12 jul 2005
|
Els reformistes, acostumants a agenollar-se, creuen que els capitalistes es faran mès humans si els imploren en nom dels seus deus.
Els reformistes son utilitzats pel capital per aturar la revolució. |
Re: La Història al revés
|
per anselmo_lorenzo |
16 jul 2005
|
Es absolutamente falsa la información del creador del debate. Los sindicatos, CC.OO. y UGT, no solo han defendido los derechos de los trabajadores y trabajadoras, sino que han advertido, porque pueden hacerlo, que si el gobierno y la patronal insisten, convocaremos una huelga general. Como es posible que los sistemas de intoxicación ideológica del capitalismo, afecten, incluso a compañeros y compañeras, como vosotros que criticando y colocandose al margen del sindicalismo real debilitan las posiciones de clase. Lo digo desde mi realidad de militante libertario en CC.OO. que realiza, por decisión democrática de mis compañeros y compañeras, tareas de responsabilidad sindical. La CNT hace años que se convirtio en un sindicalismo virtual y una remora para la revolución. Lo mismo, aquellos que quieren construir todo de nuevo....Animaros...uniros a CC.OO. y el sindicalismo vivo, y libertario, que representa. |
Re: La Història al revés
|
per Rv |
16 jul 2005
|
Tal com diu el company <b>cal «tornar a començar» i construir un nou sindicalisme des de la base.</b>
Si UGT i CCOO s'afegeixen a aquesta tasca tan urgent per fer front a l'ofensiva de la classe empresarial contra els drets socials doncs perfecte, si s'estimen més seguir com ara sense fer gairebé res doncs també perfecte perque es farà evident de quina banda són perdent tota credibilitat i suport.
La classe empresarial te molt clar que vol abolir les conquestes socials assolides amb la lluita i el patiment de moltíssima gent, ho volen fer pels seus interessos i beneficis a costa nostra.
Front la seva Europa de la precarietat i la explotació construim la Europa democratica i social. |
Re: La Història al revés
|
per anselmo_lorenzo |
16 jul 2005
|
Que locura, volver a construir un sindicato desde la nada. Tenemos sindicatos de clase, CC.OO. y UGT, PARTICIPAR Y AFILIAROS A LOS SINDICATOS REALMENTE EXISTENTES, en nuestro sindicato puede hablarse de todo y tener la opinión que se quiera. El capitalismo disfruta del colchón que representa aquellos que critican al sindicalismo real, aquellos que desperdician la fuerza militante con una crítica absurda. |
|
|