Marie Curie (Maria Skłodowska-Curie), (7 de novembre de 1867 - 4 de juliol de 1934) fou una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.

Nascuda a Varsòvia, Polònia, amb el nom de Maria Skłodowska, es va traslladar a París i va estudiar física i química a la Sorbona, on es va convertir en la primera dona a ensenyar a les seues aules. A la universitat es va associar amb un altre professor, Pierre Curie, amb qui es va casar. Junts van estudiar els materials radioactius, en particular el urani en forma de pechblenda, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que la pechblenda contenia traces d'algun element molt més radioactiu que l'urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes de pechblenda, van aïllar dos nous elements químics. El primer fou batejat amb el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat.

Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel fou guardonada amb el Premi Nobel de Física, el 1903 "en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel". Va ser la primera dona que va obtenir tal guardó.

Vuit anys després va rebre el Premi Nobel de Química, 1911 "en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la Química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element". Amb una actitud desinteressada, no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

Va ser la primera persona a qui se li van concedir dos Premis Nobel en dos diferents camps. L'altra ho a aconseguit fins al present, ha sigut Linus Pauling.

Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç amb el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs.

Durant la Primera Guerra Mundial Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va visitar els Estats Units, on va ser rebuda triomfalment. El motiu del viatge era recaptar fons per a la investigació. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va morir prop de Salanches, França, el 1934 per leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. La seua filla major, Irène Joliot-Curie, també va obtindre el Premi Nobel en Química, el 1935, a l'any següent de la seua mort. El 1995 es va convertir en la primera morta les restes de la qual foren traslladats al Panteó a París.

Durant un període d'hiperinflació en els anys 90, la seua efígie estava impresa en els bitllets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal. Hi ha una pel·lícula biogràfica sobre ella.