La Plataforma CÃvica per a la Defensa de Collserola i la Plataforma CÃvica per la Reducció dels Residus, en nom de la Federació Ecologistes de Catalunya, manifestem la nostra satisfacció per la sentència núm. 437 de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya que considera nul·la de ple dret la modificació de lâ��article 39 del Pla Especial dâ��Ordenació i Protecció del Parc Natural de Collserola que pretenia permetre la restauració de lâ��à rea extractiva de la Pedrera Berta (El Papiol) amb materials inerts o estabilitzats procedents de les instal·lacions de tractament de residus municipals de lâ��à rea metropolitana de Barcelona.
Aquesta modificació (vegeu annex) va ser promoguda per lâ��Entitat Metropolitana de Serveis Hidrà ulics i Tractament de Residus i el Consorci del Parc de Collserola per ubicar a la Pedrera Berta el futur substitut de lâ��abocador metropolità de la Vall dâ��en Joan al Garraf, i aprovada per resolució del Conseller de PolÃtica Territorial i Obres Públiques el 2 dâ��abril de 2001.
Amb aquesta sentència es determina, dâ��una banda, que lâ��ús de lâ��espai de la Pedrera Berta com a abocador de residus municipals no és compatible amb la normativa urbanÃstica del Pla General Metropolità , que predomina sobre el Pla Especial dâ��Ordenació i Protecció del Parc Natural de Collserola.
D�altra banda, en aquesta sentència es determina que, d�acord a la normativa actual sobre gestió de residus i dipòsits controlats, l�ús de residus d�origen municipals inertitzats (amb presència d�un mà xim d�un 15% de materials biodegradables) no és compatible amb l�ús de residus inerts per la restauració d�espais degradats per activitats extractives, ja que en el primer cas sempre s�està parlant de residus que han de destinar-se a dipòsits de classe II i en el segon a residus de classe I. D�aquesta manera es considera incompatible un projecte de restauració d�un espai degradat per una activitat extractiva amb un projecte de dipòsit controlat de classe II (residus municipals).
Aquestes dues determinacions suposen una contradicció amb les lÃnies estratègiques de la polÃtica de gestió de residus del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i lâ��Entitat Metropolitana de Serveis Hidrà ulics i Tractament de Residus, que plantegen lâ��ús de sistemes de tractament previ de la fracció de rebuig dels residus municipals per estabilitzar la fracció fermentable que sâ��aporta als abocadors dâ��acord a la normativa vigent, i destinar aquests materials inertitzats parcialment a usos de restauració paisatgÃstica dâ��espais degradats i/o abocadors de classe II. Aixà doncs, la pretensió de fer servir residus municipals en forma de bales â��residus inertitzatsâ�� provinents del rebuig dels Ecoparcs per a fer la restauració de la pedrera Berta queda estroncada i només sâ��hi podran fer servir terres i runes â��residus inertsâ�� com sâ��establia inicialment a les normes urbanÃstiques.
El conveni recentment signat recentment per lâ��Agència de Residus de Catalunya, lâ��Entitat Metropolitana de Serveis Hidrà ulics i Tractament de Residus, lâ��Entitat Gestora de Runes i lâ��Ajuntament de Badalona per la realització dâ��una prova pilot de restauració de la Pedrera Vallençana amb bales de residus estabilitzats procedents dels Ecoparcs de lâ��à rea metropolitana és un exemple de la polÃtica que es volia iniciar en aquest sentit però que, donada la jurisprudència sentada amb aquesta sentència, haurà de quedar només en una prova pilot. La sentència, doncs, suposa un fre a les aspiracions de les administracions competents en la gestió dels residus municipals pel que fa substituir els abocadors de residus municipals per suposades restauracions de pedreres amb residus municipals en forma de bales provinents dels Ecoparcs. Lâ��única alternativa per a abordar el problema dels residus municipals no podrà passar doncs per anar omplint pedreres clausurades sinó que caldrà que les diferents administracions es posin a treballar per a complir els objectius marcats per la llei i els programes de gestió de residus municipals i avançar cap a una gestió realment sostenible.
Aixà mateix, queda de relleu la manca de valentia del Patronat de Collserola donat que no es va oposar a la modificació de les normes urbanÃstiques per pressions polÃtiques tot i sent conscient que estava contravenint el seu mandat de garantir de la conservació dâ��aquest espai natural.
Esperem, doncs, que aquesta sentència suposi un precedent per la preservació dels espais naturals amenaçats del nostre paÃs i, especialment, per la correcta gestió dels residus que generem a casa nostra, de manera respectuosa amb el medi i sostenible socialment i ambientalment.
Per a més informació:
93 680 2751 / 93 680 1678 Ã�scar Pérez / VÃctor Mitjans
Annex 1. Proposta nul·la de ple dret de modificació de les normes urbanÃstiques del Pla Especial de Protecció de Collserola
Al redactat original:
�Article 39.- Resta d�instal·lacions tècniques
Pel que fa a la resta d�instal·lacions tècniques que inclouen abocadors i tractament i
eliminació d'escombreries, el Pla no admet la possibilitat d�instal·lació en l'à mbit forestal.
Tan sols s'admetrà l'ús de residus inerts per reomplir les à rees malmeses per les activitats extractives, amb la finalitat de restituir una topografia adient, i si s'efectua simultà niament la restauració vegetal prevista en la legislació vigent i segons criteris paisatgÃstics. â�?
S�hi volia afegir el següent parà graf:
�No obstant això, en la restauració de l�à rea extractiva de la pedrera Berta, el rebliment es podrà efectuar amb materials inerts o bé estabilitzats per mitjà d�un tractament previ que garanteixi una proporció de biodegradables inferior al quinze per cent, amb estricta observança de les previsions del Decret 1/1997 de 7 de gener, sobre cobertura i segellat d�aquests rebliments i amb l�adequada restauració vegetal.� |
