|
|
|
Antievangèlics i subversius
|
|
|
per Antoni Ferret |
14 jun 2005
|
|
Carta publicada a «El Punt» el dia 14 de juny |
En espera de possibles desqualificacions col·lectives que es puguin fer, em permeto denunciar els bisbes espanyols, i de manera especial el de Barcelona, pel suport a les manifestacions contra el matrimoni homosexual.
Acuso aquesta actitud de ser antievangèlica i subversiva. Antievangèlica per tal com pretén mantenir una vella realitat de discriminació basada en diferències naturals. L'Evangeli és just el contrari. Subversiva perquè és anar contra una llei aprovada per un Parlament elegit democràticament (és a dir, més o menys «democràticament», és clar). L'argument fort és el primer. El segon és complementari, perquè també ens vam mobilitzar contra la LOCE, que també era aprovada «democràticament». Però els casos són inversos: la LOCE era una llei discriminatòria, i aquesta llei justament aboleix una discriminació històrica.
Si em refereixo especialment a l'arquebisbe de Barcelona és perquè cal «recordar» que Martínez Sistach va ser nomentat gràcies a una mobilització de força gent, amb la qual vam impedir el nomenament del candidat «oficial» (Ureña, de Cartagena), i ell va ser acollit amb confiança. Ara, però, caldrà dir que no es veu la diferència.
L'argument que s'utilitza («el matrimoni entre home i dona és insubstituïble com a base de la societat») és fals, per tal com ningú pretén substituir-lo, aquest matrimoni, sinó «complementar-lo», cosa molt diferent. En termes intel·lectuals, declaro que aquest argument no és digne d'un especialista en dret canònic.
Espero que no es reincideixi en aquest comportament, altrament, caldria començar a demanar-li la dimissió.
Antoni Ferret. |
Mira també:
http://llengcat.com/aferret
|
This work is in the public domain |
|
Siguem tolerants amb els catòlics
|
|
per x |
14 jun 2005
|
Estic completament a favor de permetre el matrimoni entre catòlics. Crec que és una injustícia i un error tractar d'impedir-els-hi que es casin.
El catolicisme no és pas una malaltia. Els catòlics, tot i que no siguin massa ben vistos o semblin extranys, són persones normals i han de gaudir dels mateixos drets que la resta de ciutadans i ciutadanes, com si fossin, per exemple, informàtics o homosexuals.
Sóc ben conscient que força comportaments i trets de les persones catòliques, com la seva actitud malaltissa envers el sexe, ens poden semblar ben extranys. Sé, fins i tot, que de vegades se'ls podria retreure arguments de salut pública como el seu deliberat i perillós rebuig als preservatius. Sé també que els seus costums, com ara l'exhibició pública d'imatges de torturats, poden resultar incòmodes per a força gent. Però això és més una imatge mediàtica que no pas una realitat i no és motiu per impedir-los l'exercici del matrimoni.
Més d'un pot argumentar que un matrimoni entre catòlics no és un matrimoni de debò, perquè per a ells és un ritual i un precepte religiós envers el déu en el que creuen, enlloc de la unió entre dues persones. També, ja que els fills fora del matrimoni estàn greument condemnats per llur església, més d'un podria considerar que permetre que els catòlics es casin pot incrementar el nombre de matrimonis pel fet d'evitar rumors o només per poder gaudir del sexe (prohibit per la seva religió fora del matrimoni), incrementant així la violència domèstica i les famílies desestructurades. Però hem de tenir present que aquests fets no passen només en famílies catòliques, i ja que no podem ficar-nos en la pell dels altres, no hem de jutjar les seves motivacions.
Per altra banda, el fet de dir que això no és pas matrimoni i que caldria anomenar-lo d'una altra manera, no és més que una manera demagògica de desviar el debat a qüestions semàntiques. Malgrat sigui entre catòlics, un matrimoni és un matrimoni, i una família és una família.
I ja que parlem de família, passo a un altre tema, també força polèmic, pel qual se'm podria titllar de massa radical: també estic a favor que els catòlics adoptin fills.
Més d'un s'escandalitzarà amb aquesta afirmació. És força probable que algú es tiri les mans al cap amb exclamacions com "Catòlics adoptant fills? Aquests nens i nenes podrien fer-se catòlics!"
Veient aquesta mena de crítiques responc: Si bé és cert que els fills de catòlics tenen més probabilitats de convertir-se en catòlics (al contrari del que pot passar amb els informàtics o els homosexuals), ja he argumentat que els catòlics són persones com la resta de la humanitat. Malgrat les opinios d'alguns i certs indicis, no hi ha proves evidents que uns pares catòlics estiguin pitjor preparats per educar un fill, ni que l'ambient religiosament sesgat d'una llar catòlica sigui una influència negativa per a l'infant. A més a més, els tribunals d'adopció jutgen cada cas per separat i la seva feina és determinar amb cura la idoneïtat dels pares.
En definitiva, i malgrat les opinions de certs sectors, crec que se'ls hauria de permetre també als catòlics, tant el matrimoni com l'adopció. Exactament igual que als informàtics o als homosexuals. |
