Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Vilaweb 08 jun 2005
Els lerrouxistes
08/06/2005

Al tombant del segle XX, una de les plagues cícliques que sol viure aquest país va ser el lerrouxisme, que recolzava damunt de tres pilars fonamentals: un anticlericalisme a ultrança més folklòric i pintoresc que perniciós; el seu espanyolisme, que tan sols era esgrimit com a eina d'allò que realment en constituïa l'essència: l'anticatalanisme; i la demagògia radical, finalitat última de la seva acció.
Però, ep, es veu, i és important saber-ho, que el lerrouxisme no va néixer d'una operació imaginada pels de sempre per mantenir-nos amorrats al fang. El lerrouxisme és un fenomen nostre, com la paella o els canelons. I aquí sí que cal que ens escandalitzem: com pot un país, una nació, ser tan covarda, tan indigna -tan barata- per permetre que ens mantinguen encadenats amb materials fabricats per nosaltres mateixos?

Per un dia no he escrit jo el meu "mail obert". El primer pàrraf el va escriure Xavier Romeu, a l'Avui, el 1977 mentre que el segon el va redactar Ramon Barnils per a El Temps, en una data que no he pogut aclarir del tot, en qualsevol cas a final dels vuitanta. Dos intel·lectuals d'esquerres morts i ben diferents, en dues èpoques històriques ben diferents.
Ahir quinze persones varen presentar a Barcelona la que en podríem dir nova reencarnació lerrouxista. Van acusar, de nou, a tots i a tothom. Com diu amb precisió de cirurgià, Xavier Romeu varen fer gala d'un espanyolisme que és esgrimit com a eina d'allò que realment en constitueix l'essència: l'anticatalanisme. I, com aclaraix Barnils, a Espanya s'han tornat bojos de l'emoció però els hem inventat nosaltres solets. Els hem fet professors d'universitat o contertulians professionals, fins i tot quan, com en alguns casos, era evident que no donaven per a tant. Hi ha, entre ells, qui amb els anys, ha entès l'essència de Lerroux i s'ha posat a fer del teatre la realitat. Pitjor encara. a creure-se-la. Només així, des de l'al·lucinació personal, es pot entendre que es defense de forma pública sense temer la hilaritat col·lectiva que "hi ha un clima de violència i por" (contra les seues idees), que "Cervantes està menystingut" (quan aquest anys ens l'estem tragant fins a la sopa) o que PP està passant a ser una part més del nacionalisme radical català, per culpa de Josep Piqué (jure que ho van dir ahir: ho vaig sentir).
Ací dificilment trobaran qui els crega -simplement perquè només cal eixir al carrer i obrir els ulls per contrastar. Però una part dels espanyols ja tenen amb la conya dels taxidermistes més llenya per tirar al foc, per alarmar-se i per posar pals a la roda. Que en definitiva supose que és el que intenten els quinze: que el PSOE, per exemple, s'acollonisca i pressione un PSC que, marededeu!, aquests opinen que és massa catalanista. Com que ací no alcen un gat pel rabo criden al santcristo gros. Que és en definitiva el que va fer don Alejandro. Clar que en el seu cas la cosa era molt pitjor: ara, com a mínim, no crec que ens puguen enviar l'exèrcit...

PS: D'ací a trenta anys que algú escriga la continuació de la saga. Ells segur que tornaran. Nosaltres a la nostra.

Vicent Partal director ARROBA vilaweb.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Aragò antiespanyolista 08 jun 2005
"Nosotros no somos nacionalistas. Somos españoles del Estado español, el único que existe"
Arcadi Espada dixit.
Mes nacionalista no es pot ser.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Albert 08 jun 2005
No cal fer-ne un escàndol. Que facin un partit, es presentin a les eleccions i que tothom, inclosos ells, respectin el resultat, sigui quin sigui. Jo estic convençut que fins i tot amb el suport mediàtic que han tingut per part d'El Mundo, ABC, etc. no treuràn més de 20.000 vots.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per georges bush 08 jun 2005
For a new political party in Catalonia

After twenty-three years of conservative nationalism, Catalonia’s government is now held by left-wing nationalists. Nothing significant has changed. Suffice it to say that the current government has set as its political priority the formulation of a new Home Rule Statute. Many Catalan citizens believe, as we do, that this decision arises from the inability of the government and its constituent parties to address the real problems faced by the general public. As with any ideology which pays homage to symbolism, nationalism muddles the analysis of fact with its adherence to abstract notions. The formulation of a new Home Rule Statute for Catalonia as the main political task demonstrates that the realm of the symbolic has yet again displaced the logic of necessity.
Nationalist tactics during more than two decades, characterised by Jordi Pujol, the former president, and now also pursued assiduously by the three-party coalition, have consisted in fomenting a state of permanent conflict between Catalan and Spanish political institutions, and between Catalans and other Spaniards. The rhetoric of hatred promulgated by official Catalan government media against everything “Spanish� is more alarming than ever. The nation, postulated as a homogeneous entity, has taken occupation of the space where an undeniably diverse society lives.
Nationalism is the current government’s obsessive response to any eventuality. What remains are the problems themselves, which are becoming more pressing and complex. For example, those of Catalonia’s children and youths. Language policies applied to education have not prevented Catalan students from taking the lowest ranks in the developed world for oral and written comprehension. This is but one of the more telling results after two decades of nationalist mismanagement. Twenty years during which the political powers have rejected the opportunity to take advantage of the immense cultural riches and economic openings afforded by the Spanish language, while denying its character as the mother-tongue of many Catalans.
The political decline in which nationalism has mired Catalonia has its economic correlative. For some time now wealth has been growing at a slower rate than in other comparable Spanish and European regions. Various key indicators such as direct foreign investment in production or figures for Internet use trace a profile of Catalonia which is very different from the self-styled role as the economic powerhouse of Spain which the nationalists proclaim.
The nationalists’ response is the time-worn excuse that economic decline is to be blamed on supposedly unfair distribution of state public funds, discriminating against Catalonia. It is worth remembering that one of the traditional criticisms by the left of the previous conservative government was that they were incapable of efficient management of the available resources and claimed political persecution in order to hide their administrative failings.
It has taken very little time for the coalition government to resort to this same defensive, and all too often shameful, stance. One of our government ministers had no problem whatsoever in asserting that while the north of Spain is industrious, the south is dilapidated. The growing isolation of Catalonia from the rest of Spain and its noticeable loss of prestige amongst Spanish citizens seem not to have halted this decline.
Nationalism, however, has certainly been an efficient partner for corruption. From the early debacle of the Banca Catalana affair to the recent “three percent� illegal commissions scandal (which will go down in history as having provoked one of the most degrading parliamentary sessions ever seen in Spain), any accusation of fraud within the rules of the game has been camouflaged by consensus. A complicity which is not only manifest in parliamentary dealings but which is evident in every walk of life. It could be said that institutional corruption in Catalonia acts in a way which affects every citizen who aspires to holding a public post or who wishes to bid for public projects. In general terms, the prerequisite for gaining public employment, for receiving a grant or to take advantage of favourable legislation is to have contributed to the myth of national identity, rather than professional merit or having the practical interests of society at heart.
As the political powers represented today in the Parliament of Catalonia have shown themselves impervious to this state of affairs, those who have signed below do not feel that we are represented by the current parties, and we argue that there is a need for a new political party to correct the democratic deficit evident in parliament. This party, siding with tenets held dear since the Enlightenment, civil rights and liberties, secular values and social justice, should from the outset denounce the political fiction that has been inculcated in Catalonia, to oppose the ever more brazen efforts to wreck the bonds between Catalans and Spaniards, and to oppose the destruction of the fair-minded accord of the transition to democracy which has, in just twenty-five years, returned Spain to the fold of free countries. The best guarantee of respect for liberty, justice and equality amongst citizens, implicit in a state answering to the rule of law, is the full implementation of the current Statute of Autonomous Communities, as outlined in the 1978 Constitution.
Clearly, nationalism has been the common strain in the theory and practice of all Catalan parties to date; precisely because of this, it fails to represent the broad spectrum of society. We call, therefore, for the citizens of Catalonia who identify with our proposal to demand a political party which will contribute to the restoration of realism.

Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Ivan Tubau y Horacio Vázquez Rial.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per bulet 08 jun 2005
Però ahir van dir que no volien crear un partit nou... ¿?
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per lerrouxista torracollons 08 jun 2005
A però en Maragall no era un espanyolista, i en Carod un traïdor? En què quedem?

Potser és que la línea "pura", aquella que va de CiU a Maulets és aquella que "ens cal" traçar per aconseguir el Gran Organsme Nacional. Cada cop més allunyat de la realitat per cert, i dels anhels del poble.

Aquest partit pot ser divertit, com a mínim.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per mon 08 jun 2005
El PSC ha dit que ells no són un partit nacionalista, sino "catalanista". Aleshores, si ser "catalanista" no és una forma de nacionalisme, jo puc dir que soc "espanyolista" i això tampoc serà nacionalisme.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per un d'aqui 08 jun 2005
trobo molt encertat un comentari aparegut en una altra noticia del tema on algu deia que volia la independencia per poder deixar de ser nacionalista
doncs aixo
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per a passar d'ells/es 08 jun 2005
a passa d'aquesta xusma volen protagonisme... i no el tindrant que es quedin a un bar de taxistes o marginats a la universitats, aquesta gent ni la vol ningú no se la creu ningú que visqui aquí.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per al tanto 08 jun 2005
pel mon, el fet que s'utilitzi una paraula o una altra depén dels sentiments del oyents i no de raons, pensa que es alta politica...

En tot cas, jo passaria d'ells, no ens interessa que agafin fama entre posibles adeptes, avui sembla que aquesta gent siguin l'únic problema del principat i ja no es parla de precarietat laboral, de criminalització dels moviments socials, del futur del medi ambient, etc, etc,

Tot el temps que invertim preocupantos per aquests 4 arreplegats es temps que no invertim en altre lluites, está bé ser conscient que existeixen, però ja está, ara tenim altres problemes, si aquests matats no es converteixen en un problema més no tenim de que preocuparnos. Salut
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per mayra 08 jun 2005
"a passa d'aquesta xusma volen protagonisme... i no el tindrant que es quedin a un bar de taxistes o marginats a la universitats, aquesta gent ni la vol ningú no se la creu ningú que visqui aquí. "

¿Y tú escribes en un sitio que se titula "antifeixisme"? Eso sí que da miedo...
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Ja n´hi ha prou 08 jun 2005
Si , completament d´acord amb Mayra. Con deia el gran Leonardo Sciacia, "el pitjor feixista avui és aquell que es declara antifeixista"
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per I el pitxor espanyolista ès el que diu que no ho es 08 jun 2005
Mayra ets una anti-nacionalista espanyolista...i no parlem d'aquest "ja n'hi ha prou.Quatre gats de la "dreta-divina",alguns "bufones" ben pagats, i altres que van d'intel.lectuals "a la contra.
¡Quina colla de "pijos"! ¡Aneu tots a Masrid, als braços maternals de Esperanza Aguirre !
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per bota fumeiro 08 jun 2005
Boadella i la seva tropa amb CIU no sucaven, ara que governa el tristpartit, tampoc, això es un atac de banyes.

Ganes de tocar el voraviu i d'alterar la convivencia.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per espereu 08 jun 2005
espereu... que em sembla que ells no pensen crear cap partit, si ho he entes "reclamen" (no se a qui) que es creei un nou partit.

m'ha recordat el sr. Rajoy que tambe "reclamava" al govern que emprengues accions legals contra batasuna, en comptes d'emprendre-les ell mateix...

cosa bastant curiosa que s'esta posant de moda, aixo de reclamar als altres que facin per tu el que no tens collons de fer tu mateix
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Josep
bouing ARROBA terra.es 		09 jun 2005
Sou tot una demostració de tolerancia nois/es...

Si no respecteu als demès dubto que mai us respectin a vosaltres

si no us agrada el que diu aquesta plataforma, pues mira, us gireu, si se l'han de fotre ja se la fotran

vinga!
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Pedro 09 jun 2005
Josep, es que no podem ni opinar?!?!?

Aquesta colla d'espanyolistes son una barreja de ressentits, gent que delira i alguns que van mamar molt be el franquisme que es respirava a casa seva: Eugenio Trias, de Azuas i companyia...
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Josep
bouing ARROBA terra.es 		09 jun 2005
Pedro, es clar que podeu opinar, no anaven per aqui els trets

Xcert...l'Albert Boadell tb es un franquiste ressentit?? Va estar condemnat al garrote vil als 70...

A mi em sembla perfecte l'existència d'aquesta plataforma. Si surt endavant donarà més pluralisme a Catalunya, cosa que actualment falta. Trobo que és d'una falta de democràcia brutal que actualment a Catalunya, apart del PP, no existeixin més partits polítics no nacionalistes.



Des del meu punt de vista, si es creés aquest partit ennrriquiria la politica a Catalunya, apart de que ompliria un espai polític a Catalunya que es troba desert. Un partit polític de centre no nacionalista català.
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per ? 10 jun 2005
"Xcert...l'Albert Boadell tb es un franquiste ressentit?? Va estar condemnat al garrote vil als 70..."

si, hi el Piqué era del PSUC, no et fot!

com el vi, hi ha gent que evoluciona i hi ha gent com els Boadelles, que degeneren
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Josep
bouing ARROBA terra.es 		10 jun 2005
si deia lo del Boadella es per treure pes a la falsa argumentació de que són "franquistes ressentits"..

en tot cas veig q tc has comentat res al que dic en la segona part...

ho donem per bó doncs
Re: Els "intel·lectuals" lerrouxistes, o nacionalistes espanyols, tornen a atacar.
per Hom 12 jun 2005
Te escribo lo mismo que he puesto en otro hilo:

http://www.abc.es/abc/pg050612/actualidad/nacional/nacional/200506/12/al

Significativas declaraciones de Albert Boadella en una entrevista al ABC:

ABC: ¿El actual poder político de los nacionalismos pone en cuestión la unidad de España?

Boadella: Creo que existe un firme deseo de secesión entre los dirigentes políticos del País Vasco y de Cataluña, que desean un sistema en el que la intervención del Estado sea mínima, por no decir nula. Pero cuando un Estado no tiene disposición ni fuerza moral para, en el momento en el que hay un acto de desobediencia constitucional, poner los tanques en el territorio que comete este acto de desobediencia, la situación se puede volver muy complicada.

ABC: ¿Está diciendo que en alguna ocasión debieron salir los tanques?

Boadella: No sé, pero sería importante que quienes plantean estos desafíos fueran conscientes de que los otros pueden sacar los tanques.

Oriol y compañía, ¿Esto es lo que entendéis como un “partit d’esquerres�?

Lo peligroso es que en lugar de denunciar la filosofía fascista de esta gente, se les está dando importancia ridiculizándolos.

Podríamos seguir el debate en un solo hilo, y no tener 3 abiertos:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/184235/index.php
Sindicato Sindicat