|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Països Catalans Insubmisos per la insubmissió fiscal
|
|
|
per Països Catalans Insubmisos |
03 jun 2005
|
|
campanya insubmissió fiscal 2005 |
|
 queicom.ppt (338,5 KiB) |
queicom.sxi (273,77 KiB) |
Què és la insubmissió fiscal?
La insubmissió o objecció fiscal és la disposició a no col•laborar amb l'Estat en les despeses de preparació de les guerres i del manteniment de l'exèrcit.
Una forma de desobediència civil activa al moment de fer la declaració de la renda que consisteix tècnicament a desviar una part d'aquest impost a un projecte que es destini a la defensa d'un progrés social solidari;
A més hem de tenir en compte que desviar diners de fins militars a fins solidaris és crear autèntica pau basada en la justÃcia i la llibertat i no la pau dels cementirirs basada en la força de les armes de l’imperialisme.
La despesa militar:
El pressupost de l’estat espanyol de l'any 2003 per a mantenir l'estructura militar és de 14.600 milions d'euros. Que representen 40 milions d'euros diaris.
Aquestes quantitats representen un 2% del PIB, xifra que l'Informe de Desenvolupament humà denomina com a paÃs militaritzat.
Fins l'any passat la despesa mundial anual era d'uns 900 mil milions d’euros, però aquest any, amb les campanyes militars dels EUA, s'eleva al bilió d'euros.
Cada dia 60.000 persones moren per manca del més elemental. És com dir que cada 10 minuts un Jumbo carregat de gent -la meitat d'ells infants- cau i no hi ha sobrevivents. Què farÃem? Què fem?
Segons l'ONU, una reducció del 3% dels pressupostos militars mundials permetria:
• Reduir un 50% la mortalitat infantil.
• Abastir tot el món d'aigua potable.
• Universalitzar l'assistència primà ria.
Estem parlant d'agafar 30 euros de cada 1000 que es destinen a l'exèrcit.
Ara imaginem que es podria fer si en lloc de 30 n'agaféssim 300!...
o si les agaféssim totes!
La investigació militar, a nivell mundial, rep més d’un 30% dels recursos globals destinats a recerca i desenvolupament (R+D).
Les enormes inversions en despesa militar suposen un increment de la capacitat de matar dels països més rics, perpetuant l’ordre internacional injust i l’expoli dels països empobrits, amenaçant i agredint qualsevol que intenti oposar-s’hi. Al contrari del que defensa la propaganda militarista oficial, la R+D militar no és eficaç per a l’avanç cientÃfic, ni per al desenvolupament, i té una nul•la aplicació civil, ja que els avanços es mantenen en secret.
En el cas de l’Estat Espanyol, l’any 2001, els 241.202 milions de pessetes pressupostats per ia recerca militar representen el 42% de tota la despesa en investigació, que és de 571.586 milions de pessetes.
Les multimilionà ries inversions es destinen a complir amb els acords adquirits durant els anys 80 i 90 de participació en programes internacionals de desenvolupament de noves armes.
Uns 188.000 milions dels pessetes dels pressupostos en R+D militar són transferits a un reduït grup d’empreses privades per al desenvolupament i construcció o adaptació de quatre noves armes.
Alguns d’aquests nous armaments són el caçabombarder ERA-2000, les fragates F-100, els carros de combat Leopard 3E i l’avió de transport C-295
Història:
La desobediència catalana a l’exèrcit espanyol
Al llarg de la nostra història, les classes populars catalanes han mostrat la seva capacitat de desobediència a l’exèrcit espanyol.
-Revoltes de quintes
Durant bona part del segle XIX, el poble català es va veure obligat a partcipar de l’exèrcit espanyol mitjançant la incorporació d’una cinquena part dels seus joves. Aquest nou sistema de reclutament no només rebé crÃtiques de caire antimilitarista sinó que també va haver de defensar-se pel seu contingut clarament classista, ja que era possible eximir-se’n amb una contribució econòmica o bé comprant un “voluntariâ€?.
Les revoltes antiquintes més primerenques, tot i incorporar ja un discurs antimilitarista i de classe, eren de carà cter espontani. I no serà finsla seva vinculació amb l’obrerisme i el republicanisme durant el Sexenni Democrà tic (1868-1874) que adoptarà un discurs d’enfrontament a l’estat.
Els anys en què aquesta lluita es féu més dura (manifestacions massives, crema de llistes i pressions a les autoritats perquè no col•laboressin amb l’exèrcit entre d’altres) foren el 1869, 1870, i 1872. El govern sorgit de la revolució setembrina (1868) havia promès l’abolició del sistema de quintes i el seu incompliment va tenir resposta.
-La setmana trà gica
Durant la setmana de juliol del 1909 va esclatar una insurrecció popular que es va iniciar a Barcelona i que es va acabar estenent per d’altres poblacions catalanes. La causa immediata dels esdeveniments que es coneixeran com a Setmana Trà gica fou la crida, per part del govern Maura, de reservistes que havien de marxar a la guerra del Marroc.
En aquesta revolta hi trobarem, actuant de forma conjunta per primera vegada, tres arguments: l’antimilitarisme (les classes populars no estaven disposades a participar d’una guerra que consideraven fruit dels interessos polÃtics i econòmics de banquers i militars), l’anticlericalisme (l’Esglèsia era vista com l’aliada de les classes benestants), i la crÃtica social (com en el sistema de quintes, aquà també era possible defugir la crida amb diners).
El resultat d’aquesta insurrecció que cap organització polÃtica contrà ria a la crida no va voler canalitzar fou: esglèsies i centres religiosos destruïts, un centenar de morts i innombrables ferits i una brutal repressió amb cinc afusellats (entre ells Francesc Ferrer i Guà rdia, director de l’Escola Moderna i considerat l’instigador), centenars de desterrats i milers d’empresonats, i clausura dels sindicats, de les escoles laiques i dels centres obrers i republicans.
Malgrat tot, les classes populars catalanes demostraren la seva determinació a no lluitar en les guerres imperialistes de les classes dominants espanyoles.
-La insubmissió al servei militar
La insubmissió, que assolà gran capacitat de mobilització al llarg dels anys 80 i 90 del s.XX,i arribà a posar contra les cordes l'exèrcit espanyol, minant la seva ja debilitada legitimitat, arribant a nivells massius al nostre paÃs, on entroncava amb una llarga història de desobediència i insubmissió a l'exèrcit espanyol de les classes populars catalanes. Va ser un moviment que obligà finalment, juntament amb altres factors, a una reestructuració per manca d'efectius que l'exèrcit espanyol encara no ha estat capaç de superar. La insubmissió al servei militar arribà en els darrers anys a percentatges molt significatius, demostrant el veritable carà cter militarista i repressiu dels governs del PSOE que empresonaren milers de joves, aixà com a nombrosos ajuntaments, organismes i administracions que denunciaren els joves que es negaven a realitzar la Prestació Social Substitutòria. El moviment d'insubmissió, a més, fou capaç de superar no només les trampes com la PSS, la ferotge campanya medià tica de persecució o els intents de criminalització, sinó que preservà la confluència de nombroses tendències de l'esquerra, des d'esquerres independentistes a llibertaries, pacifistes o no, evitant la divisió intentada des del poder. La insubmissió multiplicà finalment el seu efecte en arrossegar al seu darrere una opció menys compromesa, com l'objecció, que impossibilità a l'exèrcit espanyol omplir les darreres lleves obligatòries.
Com es fa?
1) Primer pas - calcular la quantitat a objectar i omplir els fulls de la declaració de renda
El millor és fer la declaració de renda ordinaria i no el full de devolució rà pida. Es pot fer a mà , amb el programa informà tic de suport que facilita el ministeri d'Hisenda o bé li podem demanar a un gestor (informant-lo prèviament amb el contingut d'aquesta web).
L'objecció fiscal es concreta quan s'omple l'imprès que subministra l'Agenda Tributà ria en fer la declaració de renda. Quan s'arriba a la quota lÃquida, hi ha caselles per fer deduccions de renda. Es pot utilitzar una d'aquestes caselles (no utilitzades) i posar-hi a sobre “per objecció fiscalâ€? indicant-hi l'import objectat que pot ser:
-una quota percentual: el % destinat a despesa militar del pressupost general de l'Estat espanyol ha estat del 5,6%, i nosaltres descomptarem aquest mateix percentatge de la quota lÃquida.
-una quota fixa, que el Moviment d’Objecció Fiscal proposa que sigui de 84 euros, però que pot ser la quantitat que es desitgi.
2) Segon pas - fer l'ingrés de la quantitat desviada
El millor és anar a la vostra oficina bancà ria i fer un ingrés al projecte alternatiu proposat, o bé a la entitat que vosaltres vulgueu. Demanem el comprobant de l'ingrés.
3) Tercer pas - omplir la instà ncia
Amb la declaració de renda, hi adjuntarem una instà ncia al delegat/da d'Hisenda al•legant els motius de l'objecció de consciència a la despesa militar. Comunicarem el total desviat i hi afegirem el rebut de l'ingrés alternatiu.
4) Quart pas - presentació de la declaració -millor si és col•lectiva-
El millor es presentar-la a la Delegació d'Hisenda que tingueu més a prop. També ho podeu fer a la vostra oficina bancà ria.
Penseu que la principal repercussió de l'objecció fiscal, és el ressò públic que pot tenir. Per això és important organitzar presentacions col•lectives o actes reivindicatius.
5) Cinquè pas - omplir el full de cens
Un cop feta aquesta tramitació es comunica a l’organització de la campanya d’objecció fiscal, a fi de tenir-nos censats per finalitats estadÃstiques pròpies. Actualment hi ha més de 2000 persones objectores als Països Catalans.
• El projecte proposat des de la campanya d’aquest any és:
El comprovant que et donin al banc, tant si el fas a aquest compte com en un altre, s'ha d'incloure als fulls de la declaració de renda, per què quedi constà ncia que els diners no ens els estalvÃem, sinò que els desviem a una finalitat de major utilitat que l'exèrcit.
Més informació
-descarregueu la presentació:
Presentació .sxi (OpenOffice):
Presentació .ppt (Powerpoint):
Actes de presentació de la campanya:
Hi intervindran, entre altres, membres del mopviment d’objecció fiscal i de la campanya Països Catalans Insubmisos
Grà cia: divendres 3 de juny, 20:30h. La Barraqueta.
Poblenou: dimarts 7 de juny, 20h. Can Pingà s.
Terrassa: dijous 9 de juny, 20h.
Capellades: dissabte 11 de juny, 19:30. Saló rosa de la Lliga.
Vilafranca: dilluns 6 de juny 20h. La Fornal. |
Mira també:
http://www.desobediencia.tk
|
This work is in the public domain |
|
Re: Països Catalans Insubmisos per la insubmissió fiscal
|
|
per endavant-poblenou |
03 jun 2005
|
|
La xerrada al Poblenou serà a l'�taca.
És al carrer Pallars 230 i l'hora d'inici serà a les 19.30.
Salut! |
|
Re: Països Catalans Insubmisos per la insubmissió fiscal
|
|
per Endavant-Grà cia |
03 jun 2005
|
Xerrada sobre insubmissió fiscal i sopar popular a Gràcia
Divendres 3 de juny
20h, a l'Ateneu La Barraqueta (c. Virtut 14)
amb:
-un membre del moviment d'objecció fiscal
-un membre de la campanya Països Catalans Insubmisos
i després, sopar :
torrades amb escalivada i arengades |
|
insubmissió fiscal
|
|
per ppccii |
04 jun 2005
|
|
hi havia un error en les presentacions, aquestes són les bones |
Mira també:
http://www.desobediencia.tk
|
|
Re: Països Catalans Insubmisos per la insubmissió fiscal
|
|
per Insubmisa |
04 jun 2005
|
Segons l'ONU, una reducció del 3% dels pressupostos militars mundials permetria:
• Reduir un 50% la mortalitat infantil.
• Abastir tot el món d'aigua potable.
• Universalitzar l'assistència primària.
Estem parlant d'agafar 30 euros de cada 1000 que es destinen a l'exèrcit.
Ara imaginem que es podria fer si en lloc de 30 n'agaféssim 300!...
o si les agaféssim totes!
Amb només una reducció del 3% s'abasteix el món sencer d'aigua i es redueix a la meitat la mortalitat infantil!!
Insubmissió fiscal a l'estat espanyol i el seu exèrcit ja mateix!! |
