Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Les mentides de l’alcaldessa de Torà. (CUP Torà)
04 abr 2005
cup.gif
Merce-Valls.jpg
El passat 8 de març la nova alcaldessa de Torà va convocar una roda de premsa (a la que només van assistir-hi dos periodistes), en la que va acusar a l’anterior equip de govern, format per Independents per Torà i la CUP, d’haver fet un “ús punible� de fons municipals. Des de la CUP se li va contestar mitjançant dos articles d’opinió publicats a la premsa comarcal, amb els títols “LES MENTIDES DE L’ALCALDESSA DE TORÀ� i “ACEBES A LA VALL DEL LLOBREGÓS�. A continuació podeu llegir ambdós articles.

La “multitudinària� roda de premsa convocada a Torà per Mercè Valls el passat 8 de març es va saldar amb un reguitzell de mentides que la flamant alcaldessa ja havia exposat en el ple del dia 4. Malgrat això cal puntualitzar algunes qüestions, degut a la gravetat de les insinuacions. Segons recollia l’endemà LA MAÑANA, Mercè Valls, declaró ayer que “se ha gastado el dinero para empezar el Parque� y calificó de “punible� esta situación. Cal remarcar que la corresponsal de la Mañana no va contactar amb els grups de l’antic equip de govern (el govern sorgit de les eleccions) per a contrastar la versió de l’actual alcaldia (sorgida d’una moció de censura).

Anem a pams. Primer: si Valls té constància d’algun fet punible no ha de convocar una ridícula roda de premsa sinó que ha d’anar al jutjat i presentar una denúncia (no diuen això els seus correligionaris del Parlament?).

Segon: en l’anterior època Valls les subvencions s’ingressaven al mateix compte corrent que els ingressos ordinaris i on també es carregaven les despeses ordinàries i, en conseqüència, “es perdien� molts diners sense cap necessitat de fer res “punible�: la despesa corrent era superior als ingressos i “es menjava� part de les subvencions finalistes, sense que es visualitzés cap on anaven a parar. Per això el primer que va fer el govern d’INTO i CUP va ser obrir un compte on només s’ingressaven les subvencions (i per tant es poden seguir fàcilment tots i cadascun dels moviments d’entrades i sortides). En el cas concret de la subvenció de la primera fase del Parc de Bombers s’hi van ingressar 84.330,23 €, corresponents a la bestreta del 75% de la quantitat atorgada pel Departament d’Interior de la Generalitat. Sumada a altres subvencions, el desembre passat hi havia en aquest compte un romanent superior als 100.000 €.

D’altra banda el DARP va atorgar a l’Ajuntament una subvenció de 100.000 € corresponent al 100% de l’import de l’obra d’asfaltat dels camins del Pla de Salomons, la Torra i millora del camí de Gilibets. En aquest cas no hi havia cap bestreta; l’Ajuntament havia de fer l’obra, pagar-la i, un cop certificat el pagament, el DARP ha d’abonar els 100.000 € de subvenció. A finals d’any, un cop feta l’obra, s’havia de pagar o en aquest cas sí que es perdia la subvenció (i l’obra s’hauria hagut de pagar igualment). Com que en el compte corrent “ordinari� no hi havia la quantitat exigida l’Ajuntament tenia dues opcions: a) fer una operació de crèdit durant el període comprès entre el pagament de l’obra i la recepció de la subvenció o b) treure els diners del compte de subvencions i retornar-los-hi a la fi d’aquest període. Es va triar la segona opció perquè Torà no hagués de pagar uns interessos que es podia estalviar i perquè la previsió és que el DARP faci efectiu el pagament properament; a més ni en el supòsit que no s’hagués aturat la contractació de les obres del Parc s’hauria hagut de fer el pagament d’aquestes abans de que el DARP ens retornés els 100.000 € avançats (i en el cas extrem que això s’arribés a produir només caldria fer l’operació de crèdit inicialment descartada i pagar interessos per un període de temps més curt). Només es podria dir que els 84.330 € s’han gastat si s’haguessin destinat a una obra no subvencionada, i que per tant no estigués previst el seu reintegrament.

L’obsessió manipuladora de Valls l’empeny a inventar-se una comptabilitat certament curiosa, en la que exclou una quantitat pendent de cobrar (però de segur cobrament) i, en canvi, inclou com a pagament imminent una quantitat que insisteix a retornar. També afirma que l’Ajuntament deu diners a la Generalitat, quan si fem balanç d’aquests “deutes� (inclòs un hipotètic retorn de la bestreta dels bombers) entre els diferents departaments de l’administració autonòmica (Interior i Agricultura) i l’Ajuntament veiem que encara dóna un saldo de 15.669,77 € a favor de Torà. O sigui que aquí, durant aquests prop de dos anys, no ha desaparegut ni un cèntim. L’únic que no està clar en tot aquest afer és si Valls pretén enganyar conscientment els toranesos i les toraneses o si realment està convençuda que tothom és de la seva condició.

Acebes a la Vall del Llobregós

No us esvereu pel títol. No em consta que s’hagi vist el personatge en qüestió en cap dels bons restaurants de la comarca, ni visitant cap dels monuments del nostre ric patrimoni històric i artístic, ni que vulgui inscriure’s en la XXIV Caminada Popular de Torà del proper 24 d’abril. No van per aquí les perdigonades.

Ara fa un any, després d’una cadena de salvatges atemptats a Madrid, que es va saldar amb prop de dos centenars de persones innocents assassinades, varem assistir a un dels intents de manipulació partidista més descarats de tots els temps. Tot i que des de bon principi les característiques de les accions apuntaven clarament cap a la xarxa integrista islàmica Al Qaeda, el govern de l’Estat espanyol, i molt especialment el ministre �ngel Acebes, va insistir en negar aquesta evidència i en atribuir-ne l’autoria, sense cap mena de fonament, a l’organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna. La raó era clara: l’autoria islamista es relacionaria fàcilment amb la participació de l’Estat espanyol en la guerra d’Iraq, on s’havien assassinat salvatgement milers de persones tan innocents com les víctimes de Madrid. Així si la gent vinculava les accions de la capital espanyola amb la política internacional del govern Aznar era molt probable que el PP perdés vots en les imminents eleccions legislatives estatals. Contràriament, si la falsa notícia de l’autoria basca podia mantenir-se fins passades les eleccions el cost electoral era per al PsoE; per increïble que pugui semblar des de mitjans com la COPE o la Razón es defensa la teoria –i molta gent a Espanya se la creu- que “els socialistes� són aliats dels “separatistes� que, a l’hora, són amics dels “terroristes�, i que per tant l’únic govern que podria lluitar contra el “terrorisme separatista� seria el presidit per Rajoy. Tots sabem que, gràcies en bona part a les noves tecnologies, la mentida de la línia basca d’investigació no va poder mantenir-se tres dies i les eleccions van portar Zapatero al govern de l’Estat, i a Rajoy, Acebes, Zaplana i companyia a l’oposició. Amb tot Acebes, malgrat acceptar l’autoria islamista, encara manté la delirant teoria d’una hipotètica participació d’ETA en els fets de l’11-M; el súmmum del maquiavel·lisme:�l’extrema esquerra (independentista basca) col·laborant amb l’extrema dreta (islamista)�. Que ningú dubti que si el PP hagués guanyat aquelles eleccions, al costat de la cinta gravada amb versicles alcorànics, la bòfia hauria trobat algun exemplar del diari Gara, alguna recepta de txangurro o algun carnet de l’Athletic o de l’Osasuna.

Però deixem la veïna Espanya i tornem als Països Catalans i més concretament a Torà. Poc abans de la moció de censura, Mercè Valls, Jaume Garrabou i companyia van afirmar categòricament, com uns Acebes qualsevols, que tenien proves de que la subvenció per a la primera fase del Parc de Bombers havia estat revocada, i van justificar amb aquesta mentida la presentació de la moció contra l’anterior equip de govern. Si això hagués estat cert (i no només una simple excusa d’una moció de censura amb motivacions molt diferents a les exposades) el que pertocava fer a la nova minoria governant era presentar la prova documental d’aquesta presumpta revocació en el primer ple ordinari que se celebrés. No només no van fer això sinó que el document que van portar al ple demostrava –qualsevol que el llegeixi detingudament ho pot veure- que a primers de març aquesta revocació no s’havia produït. Però, tot i la prova documental de la inexistència d’aquesta revocació, Mercè Valls insisteix, com un Acebes qualsevol, en afirmar públicament que aquesta s’ha produït, afegint-hi, a més, afirmacions gratuïtes contra l’anterior equip de govern, al que acusa d’haver fet un ús “punible� de la subvenció en qüestió. Si aquesta actuació punible que diu Valls fos certa, i no una altra mentida de les seves, el que hauria de fer és anar al jutjat i presentar una denúncia (no diuen això els seus correligionaris del Parlament?). Una altra mentida de Valls a la premsa que es pot demostrar documentalment és l’afirmació, feta a “La Veu de la Segarra�, de que ella es va assabentar de la licitació de les obres del Parc de Bombers perquè ho va llegir al Diari Oficial de la Generalitat! Només cal consultar les actes dels plens de l’Ajuntament per a comprovar que Valls i part dels seus regidors eren presents, si més no físicament, en la sessió plenària del 4 de febrer on es va aprovar el plec de clàusules per a l’adjudicació d’aquesta obra.

En la seva desesperada recerca d’arguments per a justificar el seu accés al govern municipal, la flamant alcaldessa de Torà no té cap escrúpol –per què hauria de tenir-lo?- en imitar l’actitud d’Acebes, un personatge capaç de manipular unes morts per a mantenir-se al govern estatal, seguint aquella màxima goebbeliana que diu que una mentida repetida molts cops acaba sent acceptada com a veritat absoluta. No poden evitar, però, que la gent amb criteri propi pugui contrastar les versions de totes les bandes i treure’n conclusions: “Valls i Garrabou ens volen enganyar. Passa-ho!�

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat