DES D�AMSTERDAM: PER LA DESMITIFICACIO�
Amsterdam 24.- Per la desmitificacióâ�¦ de la okupació. Cal venir a Amsterdam, per veure el que estan donant de si més de trenta anys dâ��historia en materia dâ��okupació. Cal veure la cara que fan quan els expliquem lâ��ultim desallotjament a Barcelona: â��Casa Nostraâ�?, al carrer SicÃlia. a mitjans del mes de marc. Aquell veritable show policial, amb assalt inclosâ�¦ i totalment innecessari. La policia no es va molestar ni a intentar negociar, malgrat la intervenció de la jutgessa degana i de la Junta de Govern del Col.legi dâ��Advocats de Barcelona.
Aqui les coses van diferent. La okupació no pot ser mai un delicte . Aqui la gent, quan okupa, avisa a la policia, li permet accedir a lâ��Ãnterior de la casa per veure com esta i sobretot, li demostra que fa més dâ��un any que esta abandonada, deshabitada. Aquest és lâ��únic requisit per a que la okupació sigui permesa. A partir dâ��aquà entra en funció la inalienable â��pau domesticaâ�?, que seria lâ��equivalent nostre a la â��inviolabilitat de domicilâ�?de que també gaudeixen les cases okupades, des dâ��un punt de vista de garanties constitucionals mÃnimes.
Tot aixó només es pot entendre dins d�un marc en el qual hi ha un reconeixement i un respecte mutu entre les autoritats i el moviment okupa, punt del qual ens trobem molt distants a l�estat espanyol, el qual no respecte res que sigui part del propi estat. Un moviment okupa , aquest dels holandesos, que també té com a objectiu propi procurar que el propietari faci un ús positiu i social de la seva propietat privada.
I des de Barcelona algú es podria preguntar a on acaba aquest reconeixement i respecte mutu i a on comensa el fer el joc al seu sistema. Pero cal tenir en compte que els paisos del nord d�Europa tenen una tradició �democrática�que al sud no tenim. I un recolzament una mica més ampli per part de l�opinió pública a la okupació, segurament donat pel fet que a Holanda la okupació no és un acte criminalitzat com a l�Estat Espanyol.
En aquests paisos baixos tampoc pateixen una feixistització galopant i continuada dels aparells repressius de l�estat, com la que patim nosaltres: poder judicial i policiac, amb la consequent impunitat i manca de respecte pels drets humans i per la legalitat vigent en general.
A Holanda les lleis es fan per ser respectades. Respectades inclús per l�estat, condició indispensable com a punt de partida d�iniciatives legals tramitades judicialment contra l�estat holandés, per part dels moviments socials, per aconseguir que es faci una interpretació de la legalitat adecuada a la realitat social del moment.
Aquests amics nostres han quedat entre sorpresos i indignats quan els expliquem les desmesurades fiances que es demanen en els tribunals de Barcelona, per permetre a les persones okupes defensar-se en determinats pleits civils, per exemple el cas de la Hamsa: â��Ã�s a dir que la JustÃcia només és pels rics, vajaâ�¦! Aquà també, pero no ho escriuen, no ho demostren tan descaradamentâ�¦!
Igualment, quan els hem dit que a Barcelona, es possible que un jutjat dâ��Instrucció tramiti una denuncia contra gent okupa, sensa informar-los de res i que doni ordre de desallotjament preventiu, sense previ avÃs, a traicióâ�¦
En aquesta casa okupada, que naturalment está prop d�un canal. En aquesta �Venecia del Nord�, hi ha molt d�espai, pero la reunió es fa a fora, a l�aire lliure, els agrada l�aire lliure�malgrat el clima que tenen, o potser precisament a causa del clima que tenen� I és que realment som diferents i ens envolta una realitat diferent, les lluites no es poden exportar.
Mariona Soler
Eduardo Caliz
Francesc Arnau |
