|
|
|
|
|
Anàlisi :: ecologia |
|
La transgènia animal
|
|
per llavors d'anarquia
Correu-e: llavors ARROBA nodo50.org (no verificat!) |
16 mar 2005
|
|
Barcelona és cada cop més una ciutat de "ferias i congresos". Vàrem tenir el Biospain (congrés de la industria biotecnològica), ara hem tingut el Nanospain (reunió de la xarxa de nanotecnologia) i vagi vosté a saber que vindrà en el futur |
LA TRANSGÈNIA ANIMAL
Un capÃtol apart en l’artificialització.
És més coneguda (i combatuda) la transgènia vegetal, els clà ssics conreus suposadament resistents a plagues, a herbicides.... amb continguts “beneficiosos� que segons les corporacions agroindustrials (Monsanto, Bayer, Syngenta, Pionner .....) portaran a la humanitat a la felicitat, i la salut.
Hi ha però una transgènia tan o més inquietant que la vegetal: la transgènia animal. La transgènia animal ha estat, al menys fins ara, molt unida a l’industrial biofarmacèutica i s’ha beneficiat del tabú i de la intocabilitat de tot el que està vinculat a la medicina.
Un animal transgènic és el mateix que un vegetal transgènic, un organisme al que s’ha afegit una part de genoma estrany, d’un altra animal o d’un vegetal. En la transgènia animal les contradiccions s’aguditzen al tractar-se de vida sensible, especialment quan es parla de mamÃfers transgènics més propers a nosaltres (per quan la transgènia humana?....).
En aquests moment la “fabricació� d’animals transgènics te 4 objectius:
1.-Obtenir models animals per a l’experimentació.
2.-Transramaderia per augmentar la productivitat respecte als sistemes pecuaris tradicionals (creixement més rà pid, major, potenciar determinades qualitats, augmentar la resistència a les malalties).
3.-El biopharming o obtenció de productes especials mitjançant la transgènia (generalment substà ncies d’interès farmacèutic).
4.-Ell xenotransplantament.
1.-Models d’experimentació:
La prà ctica totalitat de mamÃfers transgènics oferits al mercat de “models animalsâ€? són els desgraciats ratolins de laboratori, i darrerament el peix zebra (fà cil de criar i amb un cicle vital curt), però també, cada cop més, d’altres animals (gossos, rates, conills....). És un mercat força rentable, el preu d’un ratolà knockout (amb un o més gens inactivats) al mercat pot variar entre els centenars i els milers d’euros.
Hi ha diverses empreses catalanes dedicades a la lucrativa activitat de la creació de models transgènics per experimentació, d’aquestes dues són de “capital pùblicâ€?, una és el CEBATEG de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’altre la Unitat de Transgènia del Servei d’Experimentació Animal del Parc CientÃfic de la Universitat de Barcelona, les dues venen ratolins knockout, i preparen nous “productesâ€?, amb diners et fan un animal transgènic a mida, tant d’espècie, com de “caracteristiquesâ€? genètiques.
2.-Transramaderia:
En aquests moments no s’acaben de difondre mamÃfers amb objectius agropecuà ris (vaques que produeixen llet amb més proteïnes per exemple), de moment el camp més “esperançadorâ€? en aquest sentit és la piscicultura. La transgènia dels peixos e invertebrats, te l’avantatge de que aquests animals tenen, generalment, el desenvolupament embrionari i la fecundació externs, i no s’ha d’implantar el zigot transgènic en una femella portadora (com és el cas dels mamÃfers) i a més tenen un cicle vital generalment més curt.
L’aquicultiura és un negoci en expansió, cada cop hi ha més varietat i quantitat de peixos criats en captivitat, també cal dir que és un negoci força brut, extremadament contaminant i amb garanties d’higiene alimentà ria animal molt baixes (el proper prion entrarà en el cicle alimentari humà a través d’un peix?). La fugida d’aquests animals (fugida impossible d’evitar, tots els animals exòtics criats en una zona acaben alliberant-se) pot tenir unes conseqüències nefastes per a la biodiversitat, com ja ha passat amb altres animals introduïts per el mercat.
Hi ha estudis avançats de transgènia en peixos de consum humà a les espècies que segueixen: salmó, truita, llobarro, orada, llenguado, tilapia, carpa, peix gat, abaló, medaka .... en total hi ha 17 projectes (coneguts) en desenvolupament avançat. A més hi ha una varietat de salmó en espera d’autorització als EUA i Canadà i una de tilapia a Cuba.
El salmó que espera la autorització als EUA, que segurament serà el primer animal transgènic que entrarà d’una manera significativa a la cadena alimentà ria humana, està modificat incorporant-hi un gen de l’hormona de creixement i de la proteïna anticongelant del llenguado à rtic(que estimula l’acció de l’hormona de creixement). El resultat és un salmó que engreixa el doble de rà pid que les varietats naturals, fins i tot l’hivern (perÃode durant el que els salmons prà cticament no creixen) i això menjant molt menys. El salmó transgènic te també una millor adaptació a les aigües marines. Aquest salmó, de nom comercial AquAdvantage serà autoritzat en breu per la FDA dels EUA, i, a partir d’aquÃ, a la conquesta del mon.
La transramaderia a casa nostra està centrada en la piscicultura. El Grup de Fisiologia dels Peixos de la UAB treballa sobre llobarro, orada i truita, un dels camps d’interès és el dels peixos transgènics resistents a les baixes temperatures. L’IRTA lidera el projecte PLEUROGENE per el llenguado, és un projecte en col·laboració amb Genome Canadà (que treballa sobre l’Halibut) i tot un seguit d’institucions del CSIC i Universitats sobretot d’Andalusia, també participa la empresa de Barcelona ORYZON GENOMICS, una spinoff del Parc CientÃfic de Barcelona.
3.-Biofarming:
Biopharming és un neologisme resultat d’un joc de paraules en anglès entre “farmingâ€? de “farmâ€?, granja i “pharmingâ€? de farmà cia, aixà s’escriu amb f o amb ph. Es refereix a la producció de substà nies d’interès farmacèutic mitjançant organismes transgènics de granja, sobretot mamÃfers i peixos. El mercat d’aquestes substà ncies, que actualment s’obtenen d’organismes naturals no artificilitzats o de bioreactors es situa en més de 20.000 milions d’euros l’any.
No és d’estranyar doncs que sigui un camp cada cop més explorat, les empreses farmacèutiques esmercen esforços i diners en aquest camp. Hores d’ara hi ha femelles de mamÃfers transgènics que produeixen llet amb diverses substà ncies d’interès econòmic, tant per aplicació humana com animal, factors de coagulació, insulina, hormones, vacunes... per exemple: a -1-antitripsina, proteïna C, factors VIII, X de coagulació, antitrombina III ..... Un altra camp, el de producció de substà ncies d’us industrial, sembla més endarrerit (tenen un valor afegit menor), però indubtablement és sols qüestió de temps, aixà ja hi ha cabres que donen llet amb proteïna de tela d’aranya, cucs de seda que teixeixen altres material .....
Amb el biofarming l’animal queda reduït al trist paper de bioreactor, ja no és la relació de dominació domesticada de la ramaderia convencional, sinó la cosificació artificilitzada d’un esser viu, amb la perspectiva de que més aviat que tard, aquesta cosificació ens atraparà també als animals humans. No seria una mena de biofarming l’ús de la terà pia gènica en l’esport d’elite?? Per obtenir, en lloc de substà ncies espectacle.
En el camp del biofarming en mamÃfers sols tenim el cas de la multinacional Harlam Interfauna, que a les seves instal·lacions de Sant Feliu de Codines te Notificada al MIMA la utilització confinada de porcs transgènics per a la sÃntesi de proteïnes humanes. Hi ha una experiència de biofarming amb peixos, coordinada per l’INIA en la que participen la Universitat Miguel Hernandez d’Alacant i el CSIC ..... i DIVER DRUGS una empresa de Barcelona que, com no podia ser menys, és una spinoff del PCB.
4.- Xenotransplantament:
Hi ha encara una altra via de transgènia amb mamÃfers, es tracta d’introduir gens humans en una espècie animal cara a obtenir teixits i òrgans per a xenotransplantament (el principal “candidatâ€? per aquesta experimentació es el porc s’assembla molt als humans). Entre d’altres possibilitats està la de que els gens introduïts tinguin relació o siguin de la persona receptora per tal de disminuir el rebuig..... per exemple, es “corregirienâ€? els gens d’un diabètic (diabetis 1) i es faria un xenotransplantament dels illots pancreà tics del OGM obtingut. Hores d’ara sembla que els cultius de cèl·lules mare substituiran, en bona part, les espectatives posades en els xenotransplantaments. En algunes reglamentacions es considera xenotransplantament l’obtenció de cèl·lules clòniques mares per transferència d’un nucli humà a un òvul anucleat animal.
El principal problema, per el xenotransplantament, a part del rebuig agut, és la transferència de patògens animals a humans, hi ha indicis de que en alguns “experiments� s’han produït infeccions d’aquesta mena. De tota manera la totalitat dels xenotransplantaments assajats en humans i primats han estat un fracàs i la supervivència no ha superat casi mai unes setmanes, i en la major part uns pocs dies. De tota manera hi ha un experiment portat a terme amb adolescents mexicans diabètics (i suposem que pobres), als que se’ls va implantar subcutà niament cèl·lules de pà ncreas porcà aïllades dins d’un dispositiu, amb un relatiu èxit, un 13% no necessitaven insulina, un 52% van disminuir la dependència i un 35% varen seguir igual....
El súmmum de la banalització de les quimeres transgèniques són les mascotes artificials, de moment ja hi ha al mercat de l’aquarifilia dos peixos transgènics de la mateixa espècie, el peix zebra, un te un gen de medusa (TK de Taikon Corp) i l’altre de corall (Glofish d’una empresa texana), els dos són fosforescents i de colors “especials� que properament podran ser “a la carta�. Es tracta d’una vulgarització de la transgènia que serà seguida per gossos que no borden ni mosseguen, gats que no perden el pel.... A més de ser un bon negoci (TK ja ha guanyat varis milions d’euros) és una bona manera de fer-nos entrar en contacte amb els animals transgènics d’una manera “amigable�.
ESTRATÈGIES PER REBUTJAR L’ARTIFICIALITZACIÓ?.
Certament és impossible viure al marge de l’artificialització, ja que no és una qüestió elegible sinó imposada. Per exemple es pot vigilar l’alimentació, però amb un 50% de la soja conreada transgènica (sense contar conreus no comptabilitzats estadÃsticament com molts d’espanyols, ni les contaminacions), la transgènia s’imposa .... i el mateix passarà amb les altres biotecnologies, quan els compostos obtinguts per biofarming envaeixin la medicina i la vida quotidiana, quan es generalitzin els aliments/medicina ....
Quan totes les noves tecnologies en preparació (nanocomputació, computació ubÃcua, RFDI ...) s’incorporin a la identificació personal, a l’historial mèdic, als instruments policials no hi haurà a on fugir la imposició serà un fet.
Per l’altra banda les prà ctiques de “defensa del consumidorâ€? queden molt limitades, ja hem pogut veure els resultats de la moratòria de la UE als transgènics. El recurs a noves investigacions per garantir la seguretat sols porta a acumular informes contradictoris i sempre els estats i les corporacions aniran per davant en aquest tema. De ben poc ha servit, per exemple, l’informe del Pannell CientÃfic sobre OGM promogut per el govern del Regne Unit, que ha realitzat l’estudi més perllongat sobre l’efecte dels conreus transgènics fet públic a finals d’octubre de 2003, on es quedava clar que la colza i la remolatxa transgènica tenen efectes nocius sobre la biodiversitat front els informes de recolzament a cegues de la FAO, la OMS i d’altres organismes transnacionals entusiasticament dedicats a afavorir l’expansió de les corporacions i dels estats.
No hi ha prou amb rebutjar l’artificialització parcialment boicotejant certs productes, no es útil una moratòria... el rebuig ha de ser global i comporta moltes altres coses, cal destruir la lògica del sistema de dominació. Tota oposició a l’artificialització ha de ser antiproductivista i antidesenvolupament, tota oposició a l’artificialització ha de ser contraria a la domesticació.
Quan participem en una protesta, en una campanya, preparem una activitat, quan rebutgem un aliment transgènic o una prà ctica biotecnológica, sempre hem d’incloure el rebuig total a l’artificialització: el rebuig al capitalisme, el rebuig al mercat, els rebuig als estats, ... EL REBUIG A LA CIVILITZACIÓ, LA DOMINACIÓ I A LA DOMESTICACIÓ.
PER UN MON LLIURE I SALVATGE
Llavors d’anarquia
Setembre de 2004
llavorda ARROBA anarchie.net |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La transgènia animal
|
per Helena Escoda
animalsinfo@hotmail.com |
16 mar 2005
|
|
Tot aquest "progrés" ens passarà factura, tal com va passar amb la malaltia de les vaques boges, estem deformant la realitat. |
|
|
