|
|
|
|
|
Notícies :: sexualitats |
|
Debat: heterosexualitat vs homosexualitat
|
|
|
per Radical Gay |
07 mar 2005
|
|
|
Afirma Òscar Guasch en la seva obra La crisis de la heterosexualidad, el següent:
[…] La heterosexualidad es un mito. Una invención. Una patraña. Es un producto histórico y social: el resultado de una época y de unas condiciones sociales determinadas. Porque la heterosexualidad no es universal. Es algo nuestro, occidental, cristiano. Es un acontecimiento de la cultura judeocristiana que sedimenta con la Revolución Industrial y con el Romanticismo, aunque sus orígenes se gestan tiempo atrás. Heterosexualidad: un monstruo lingüístico.
Ortosexualidad sería más correcto, y más lógico. Ortodoxia y heterodoxia. El primer término para quienes viven su sexualidad de acuerdo con lo establecido; el segundo, para quienes discrepan de ello. Heterosexualidad: Un error histórico que condiciona negativamente la vida afectiva de millones de seres humanos y que limita la expresión de sus afectos y de sus emociones. […]
Y segueix dient el llibre:
[…] La heterosexualidad es un mito, un relato, una historia sagrada. Y se ajusta bien a las funciones sociales del mito: Cumple con la tarea de explicar el mundo. En este caso, el mundo del deseo y de los afectos. En tanto que mito, también sirve para garantizar la estabilidad de las cosas; la heterosexualidad justifica un orden social intocable. Intocable porque no se cuestiona ni tampoco se evalúa; se acepta sin más como se aceptan los mitos. La heterosexualidad es el relato que nuestra sociedad emplea para explicar y entender el deseo. Es un mythos: Una narración transmitida oralmente y mediante libros sagrados.[…]
[...] La sexualidad, como la alimentación, siempre ha sido una cuestión de gusto, de paladar. Hasta el siglo XIX la sexualidad tiene un estatus social semejante al de la alimentación. Las personas se alimentaban sin más restricciones que las que imponían los ciclos agrícolas, la religión y las tradiciones culinarias. El doctor Kellogs y su anatema contra la carne introducen en la alimentación el fundamentalismo gastronómico. En adelante nada será igual; el mundo queda dividido entre omnívoros y vegetarianos. Pero los argumentos en favor de unos y de otros ya no tienen que ver con opciones religiosas o culturales. Desde entonces, es la ciencia positiva quien decide ( con la medicina en la cabeza) cuál es la alimentación saludable y por ello buena, recomendable.
Hasta el siglo XIX las personas preferían unos u otros manjares. Pero de ello no se derivaban diferencias sociales importantes. Nadie era distinto a los demás en función de su opción culinaria. Con la sexualidad sucede lo mismo que con la alimentación: Hasta el siglo XIX nadie era distinto de los demás en función de sus gustos sexuales. Pero la intervención medico-psiquiátrica en el ámbito de la sexualidad viene a alterar ese estado de cosas. Desde entonces, la sociedad ( y desde los años sesenta, los gays i lesbianas) pretende que a cada práctica sexual concreta le corresponde una identidad social específica. Afirmando la diferencia se ha preparado la desigualdad.
La identidad vegetariana y la heterosexualidad son inventos contemporáneos. Desde hace unos 150 años, vegetarianos y heterosexuales saben lo que son. Pero no antes. Antes de la heterosexualidad no hubo nada. Las personas amaban en función de sus gustos y de sus situaciones sociales. Amaban del mismo modo que comían. Quizás preferían uno u otro plato, una u otra experiencia sexual, pero no podían saberse vegetarianos ni heterosexuales porque ni lo uno ni lo otro existía. Las identidades sexuales, como las gastronómicas, son un invento reciente. En consecuencia, en un contexto social que legitima el orden social en términos religiosos, las personas sólo podían saberse pecadoras. Pecadoras por quebrar el ayuno cristiano. Pecadoras por cometer actos de sodomía.[...]
"LA CRISIS DE LA HETEROSEXUALIDAD"
OSCAR GUASCH
EDITORIAL LAERTES |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Debat: heterosexualitat vs homosexualitat
|
|
per Ecce (hetero, però no radical...) |
07 mar 2005
|
Radical gay ( radical en què?) si vens a dir que la heterosexualitat (absoluta) no existeix, cosa que des de Freud ja es ve insinuant i que sembla ser que com totes les veritats absolutes no es ni veritat ni absoluta... <b>Per què en l'enunciat contraposes/enfrontes dos conceptes que en realitat són relatius??????</b>
L'heterosexualitat no es total ni ho és l'homosexualitat, el que ocorre es que en cada individu una de les dues és dominant i per tant a priori l'individu tendeix a... altre cosa és que un no sempre segueix el seu impuls dominant per raons X.
Salut i que cadascú l'endinyi on vulgui o li deixin! |
|
Re: Debat: heterosexualitat vs homosexualitat
|
|
per Sergi |
19 mar 2005
|
Encara no us adoneu que si els homosexuals són homosexuals no es perqué ho siguin, sinò pel seu REBUIG NEURÒTIC A L'HETEROSEXUALITAT.
Per aixó aquests deliris de grandesa dels homosexuals militants...
TOTS SOM HETEROSEXUALS. Ara bé, després som lliures de tenir relacions sexuals amb qui vulguem, fins i tot del mateix sexe. Però el problema homosexual no és aquest. No és sexual, ÉS EMOCIONAL. I, en el cas concret de l'"orgull gai" (aquesta pantomima amb que volen enganyar-se ells mateixos i enganyar la societat), també un problema ideològic i de coherència científica.
I és per aixó que no hi ha homosexualitat militant sense neures antiheterosexuals. De la mateixa manera que no hi ha homosexual masculí que no vegi les dones.
No és que la societat no accepti els homosexuals com a persones i aixó els provoqui traumes (que també, com és obvi, i com pot passar amb qualsevol persona diferent). ÉS QUE LA HOMOSEXUALITAT MATEIXA ÉS EL MÉS IMPORTANT, PER COMENÇAR, DELS TRAUMES QUE LA SOCIETAT ELS HA GENERAT. És a dir, la homosexualitat no és només una diferència, és una diferència problemàtica, com tothom, malgrat l'autoenganyifa ideològica general, pot observar.
I aquestes persones són lliures de fer el que vulguin, però el que no es pot tolerar es que se les enganyi i que es vengui socialment una falsa perspectiva "normal" de l'assumpte que, en realitat, fa molt més mal a la llarga.
Vejam si començem a adonar-nos de quina és realment la naturalesa del problema. |
|
Re: Debat: heterosexualitat vs homosexualitat
|
|
per Sergi |
19 mar 2005
|
Vaig deixar aquest paràgraf inacabat:
"de la mateixa manera que no hi ha homosexual masculí que no vegi les dones...amb un prisma misògin, fòbic, de desconfiança i rebuig inconscients, o d'una altra manera igualment immadura (quan no directament sexista o manipuladora, com si fossin les seves "chachas", i és que molts d'ells són homosexuals perqué pateixen uns complexes d'Èdip envers les seves mares que no ho volgueu saber)." |
|
Re: Debat: heterosexualitat vs homosexualitat
|
|
per Sergi |
19 mar 2005
|
Encara no us adoneu que si els homosexuals són homosexuals no es perqué ho siguin, sinò pel seu REBUIG NEURÒTIC A L'HETEROSEXUALITAT.
Per aixó aquests deliris de grandesa dels homosexuals militants...
TOTS SOM HETEROSEXUALS. Ara bé, després som lliures de tenir relacions sexuals amb qui vulguem, fins i tot del mateix sexe. Però el problema homosexual no és aquest. No és sexual, ÉS EMOCIONAL. I, en el cas concret de l'"orgull gai" (aquesta pantomima amb que volen enganyar-se ells mateixos i enganyar la societat), també un problema ideològic i de coherència científica.
I és per aixó que no hi ha homosexualitat militant sense neures antiheterosexuals. De la mateixa manera que no hi ha homosexual masculí que no vegi les dones.
No és que la societat no accepti els homosexuals com a persones i aixó els provoqui traumes (que també, com és obvi, i com pot passar amb qualsevol persona diferent). ÉS QUE LA HOMOSEXUALITAT MATEIXA ÉS EL MÉS IMPORTANT, PER COMENÇAR, DELS TRAUMES QUE LA SOCIETAT ELS HA GENERAT. És a dir, la homosexualitat no és només una diferència, és una diferència problemàtica, com tothom, malgrat l'autoenganyifa ideològica general, pot observar.
I aquestes persones són lliures de fer el que vulguin, però el que no es pot tolerar es que se les enganyi i que es vengui socialment una falsa perspectiva "normal" de l'assumpte que, en realitat, fa molt més mal a la llarga.
Vejam si començem a adonar-nos de quina és realment la naturalesa del problema. |
|
|
