|
|
|
Notícies :: dones |
|
El 8 de març i CGT
|
|
|
per Col·lectiu Catalunya |
07 mar 2005
|
|
|
|
NO EN DEIXIS PASSAR NI UNA!
NO DEIXIS PASSAR NI UNA de les múltiples formes que adopten la dominació, l’explotació i la discriminació envers la dona.
Ara fa un any del darrer 8 de març i constatem que, encara, no s’ha resolt cap de les problemàtiques que ens afecten tan en el marc laboral com en el marc social.
En el marc laboral continua existint discriminació per raó de sexe en l’accés, permanència i promoció al treball malgrat les lleis, decrets i reglaments que els governs i altres agents socials impulsen i aproven per tal de protegir els col·lectius més desfavorits, entre ells les dones.
L’empresa continua fent fora dones embarassades o aquelles que gosen demanar una reducció de jornada per atendre els seus éssers estimats, tot i la llei per a la conciliació de la vida laboral i familiar. L’empresa continua encasellant la dona en llocs de feina considerats històricament femenins tot i la reforma de l’estatut dels treballadors per tal d’incloure, entre altres qüestions, la igualtat en l’accés als llocs de feina.
Cartell en format jpg
Dìptic en format pdf
La dona continua essent remunerada per sota de l’home encara que ocupin llocs de treball equivalents i encara són vigents convenis col·lectius on apareixen clarament explícites aquestes diferències salarials.
Aquestes són petites mostres d’una llista molt llarga, com ara, l’assetjament sexual i moral, l’elevada taxa d’atur que patim les dones, els contractes escombraria, les treballadores de la llar sense seguretat social, les immigrants sense papers, etc.
En el marc social les dones continuem essent discriminades en la vida privada i pública. En la nostra vida privada patim la violència de gènere en tots els seus aspectes i formes, el repartiment desigual de les tasques domèstiques i de cura o atenció dels infants, familiars discapacitats o bé gent gran. En la nostra vida pública continuem sotmeses als rols i estereotips sexistes establerts per una societat encara molt patriarcal.
No podem esperar passivament l’actuació "salvadora" dels poders polítics per superar aquesta situació i millorar la nostra qualitat de vida. És necessari un canvi social que faci possible la nostra emancipació com a dones i com a treballadores per tal d’assolir la plena possessió dels drets sobre les nostres vides i això només serà possible amb l’esforç personal i col·lectiu de nosaltres mateixes. Aquest esforç ha de servir per a la preparació intel·lectual de tots i de totes els treballadors i les treballadores per tal d’aconseguir una plena capacitat autogestionària.
Hem de ser conscients que els problemes són globals i per tant requereixen també solucions globals.
Lluitem per a la transformació radical de la societat, per un sistema de dones i homes lliures, estructurat sobre la base dels principis de justícia i igualtat |
This work is in the public domain |
