|
|
|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal : corrupció i poder |
|
Constitució il·legÃtima
|
|
|
per Antoni Ferret |
21 feb 2005
|
|
|
Si la Constitució europea, votada el dia 20 de febrer, només la van acceptar al voltant d’un 30 per 100 dels electors (3/4 parts d’un 42 per 100), en lògica coherentment democrà tica cal concloure que no va ser acceptada.
És clar que, des d’una lògica burocrà tica i liberal es dirà : les abstencions no compten, perquè no són ni SÃ? ni NO, i d’entre els que van votar, una gran majoria es va decantar pel SÃ?, doncs està aprovada. Però aquesta no és una lògica democrà tica, que hauria de basar-se en la «participació conscient» dels ciutadans. Les persones decents i responsables no «podem» acceptar la lògica burocrà tica i liberal, i hem de proclamar que la Constitució europea no ha estat acceptada, que és igual que dir que, en la prà ctica, ha estat rebutjada, i que, si s’arriba a aplicar, serà il·legÃtima. I, naturalment, mantenir en tota ocasió una actitud de no reconeixement.
Ja sabem que als gestors actuals de la UE els és igual —és a dir, no ben bé igual, perquè haurien desitjat que «semblés» una altra cosa, però, si cal, els serà igual als efectes d’imposar-la, que és el que els convé. Ni desitgen que hi hagi una participació conscient —aleshores les coses no els anirien bé—, més aviat procuren, i han procurat, que no n’hi hagi. Però els hauria convingut que ho semblés. No ha estat aixÃ, i els està bé. Tanmateix tendiran a aplicar-la, si els altres Estats l’«aproven» igualment. Però no ens hem de deixar impressionar, i dir als quatre vents, i en tota circumstà ncia, que no ha estat aprovada legÃtimament, que serà il·legÃtima, i rebutjar amb decisió tota actuació que el dia de demà es faci o s’intenti fer amb la seva cobertura.
Valgui això com una primera impressió del dia següent a la celebració del referèndum.
Antoni Ferret |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Constitució il·legÃtima
|
|
per * |
21 feb 2005
|
No ha habido quórum
por javier ortiz
El Gobierno considera que el respaldo que obtuvo en el referéndum de ayer, que se reduce a un tercio del censo –el 76,7% del 42%–, representa «una mayoría suficiente».
Ignoro por qué misteriosas razones le parecerá suficiente. A cambio, me consta que no es mayoría.
Para hablar de mayoría, aquí y en Tegucigalpa, se requiere contar con la mitad más uno. Y un tercio, ciertamente, es mucho menos que eso.
En las votaciones serias, cuando no hacen acto de presencia dos de cada tres inscritos, se dictamina que no hay quórum y, en consecuencia, el acto se da por nulo.
Cabe especular hasta la extenuación –se hace desde ayer a las 20:00– sobre por qué la aplastante mayoría del electorado ha hecho esta vez pito caso de las consignas de los partidos mayoritarios y no se ha presentado en los colegios electorales. Vengo diciendo desde el 15 de junio de 1977 –desde el mismo día que Enrique Tierno Galván afirmó que su partido, el PSP, había obtenido pocos votos, pero «de gran calidad»–, que los sufragios no se interpretan; se suman. Cada cual puede conferirles el sentido que tenga a bien, pero da igual, porque todos son incomprobables.
Me aplico el cuento a mí mismo (porque supongo que algo querrá decir que en donde más fuerza ha tenido el «No» haya sido en Euskadi, en Cataluña y en Madrid) y renuncio a especular con los resultados. Me limito a constatar lo incontestable: que ellos han pedido que el electorado respalde un Tratado que les parece muy bien y que la aplastante mayoría les ha dado la espalda, sea negándose a responderles (súmense ahí la abstención, los votos en blanco y los nulos) sea diciéndoles lisa y llanamente que no.
¿Que les da igual? ¿Que van a hacer de todas las maneras lo que les venga en gana? ¿Que son capaces de volver negro lo blanco y afirmar con toda la jeta que se sienten respaldados? Ya. Y que conste que me fastidia a base de bien que así sea.
Ayer, en el programa especial que Radio Euskadi dedicó al referéndum, tras oír las declaraciones de una portavoz de Javier Solana (que, por cierto, hablaba con un acento digno de estudio, porque a veces parecía inglés, a veces alemán y a veces francés), afirmé que, una vez constatado que lo único que parecía importarles era la participación, me arrepentía de haber acudido a votar.
Ahora, ya después de madurar algo más lo sucedido, me reafirmo: deberíamos habernos abstenido todos. Si nada de lo que votemos o dejemos de votar les importa, ¿para qué darles satisfacción votando? |
|
Re: Constitució il·legÃtima
|
|
per Burócrata |
21 feb 2005
|
|
Ejem: sr. Ferret: per quan una eleccions lliures i democràtiques al Vaticà ??? |
|
Re: Constitució il·legÃtima
|
|
per llamborda |
27 feb 2005
|
A l’hora de vendre el Tractat interestatal conegut com a Constitució europea, tant el PSOE com CiU no s'han cansat de repetir reiteradament i desvergonyidament que la presència del català a les institucions europees està garantida. Sens dubte, com passa amb d’altres pseudoarguments que han usat els partidaris del S�, es tracta d’un engany barroer, destinat a captar el vot de la part de la nostra societat que està sensibilitzada per aquesta qüestió.
Estem davant de la llufa del plurilingüisme a la UE, que s’afegeix a totes les que els propagandistes de la mal anomenada Constitució europea intenten imposar-nos des de fa mesos. |
|
|
