|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació |
|
Grans esdeveniments: resistències i complicitats
|
|
|
per fora de joc |
18 feb 2005
|
|
A Madrid, Saragossa i València, diversos col.lectius planten cara a la política de grans esdeveniments |
Amb la recent declaració unà nime del Parlament de Catalunya a favor de la candidatura de Madrid als Jocs OlÃmpics de 2012, es posava de manifest no només l’estreta unió del “pentapartitâ€? (actuant com a partit únic de la cohesió i el consens) en qüestions vitals per a l’Estat, sinó també la futilitat de determinades amenaces quan aquestes no tenen fonaments gaire sòlids. Quan el que prima és el mercadeig polÃtic una lògica única s’imposa: tots amb Madrid, l’espectacle ha de continuar. I per damunt de tot, el negoci: el del cava, i el de les empreses constructores.
Aquest recolzament dels partits catalans a la celebració de les OlimpÃades a Madrid és l’expressió d’una coincidència més general amb un model de gestió i negoci que ha impulsat, per exemple, la transformació urbanÃstica de la Barcelona del Fòrum 2004: l’ús dels grans esdeveniments internacionals, que afavoreixen el creixement de les ciutats i justifiquen inversions i canvis estratègics alhora que requereixen una explÃcita col·laboració social. De fet aquest és el model amb què les grans ciutats espanyoles pugnen actualment per esdevenir cada cop més competitives en un context globalitzat. Barcelona i el Fòrum, Madrid i els Jocs OlÃmpics, però també l’Exposició Internacional de Saragossa de 2008 o la Copa Amèrica de Vela de 2007 de València. La coincidència és absoluta i permet parlar, com fa el diari Diagonal en el número -1 dedicat a la “cultura de l’especulacióâ€?, de la polÃtica de grans esdeveniments com una constant urbana, en què les ciutats es transformen en marca comercial a la recerca de patrocinadors.
Sortosament, i a diferència del que succeïa el 92, en què el grau d’adhesió i complicitat era enorme, amb el fenomen de milers de voluntaris i la rà pida neutralització dels sectors contraris, el Fòrum ha viscut un constant assetjament crÃtic per part de múltiples col·lectius, i s’ha creat una situació nova i dirÃem que irreversible, que prové del desemmascarament d’aquest muntatge i del model de ciutat que hi ha darrera.
La qüestió és que, malgrat el pes de la propaganda i els mitjans oficials, les olimpÃades de Madrid tenen ja oposició. Ho testimonia la creació recent de la plataforma contra les OlimpÃades de Madrid 2012, on es denuncia la malversació de fons públics que representen, aixà com el seu paper crucial per reforçar el poder de les grans constructores i empreses immobilià ries. La situació ja caòtica de l’urbanisme madrileny no faria més que agreujar-se amb els nous plans previstos, on l’excés d’urbanització i infraestructures comporta gravÃssims problemes ambientals.
A Saragossa l’oposició també existeix, tot i haver patit amenaces i persecució. L’equip dirigent de l’ajuntament i la comunitat autònoma no vol deixar escapar l’ocasió de l’Expo per posar Saragossa en el rà nquing de ciutats “interconnectades� a nivell europeu. Però les raons dels que discrepen són unes altres. L’operació, que comportarà un endeutament indesitjable de l’Administració, desviarà fons d’altres qüestions més necessà ries des del punt de vista social. Les inversions públiques a més serviran per a enriquir les constructores privades i les promotores, que trauran grans beneficis d’uns terrenys revaloritzats artificialment. Finalment, els ecologistes denuncien la urbanització dels marges del riu Ebre i la destrucció del meandre de Ranillas, una de les poques zones verdes periurbanes conservades, amb un bosc de ribera d’especial interès ecològic i els darrers horts propers a la ciutat. Paradoxalment, l’Expo explota el discurs sostenibilista i l’anomenada nova cultura de l’aigua, eslògans que es desmunten quan s’impulsa el model de ciutat-espectacle abocada a un creixement insostenible. La plataforma ciutadana Contra la Expo 2008, que ja ha realitzat diverses accions injustament criminalitzades, compta amb la presència de col·lectius socials, associacions de veïns i grups ecologistes.
A València finalment, el front unit d’empresaris i polÃtics duen una campanya de bombardeig desinformatiu sobre l’anomenada America’s Cup 2007, intentant convèncer la població valenciana de la utilitat econòmica i social de la celebració d’una competició tan elitista com aquesta. Com a d’altres ciutats, aquest gran esdeveniment permetrà l’enriquiment rà pid de sectors vinculats a la construcció i la promoció turÃstica. Dóna exempcions fiscals a les empreses que la patrocinen i en general beneficia els magnats directament implicats i el procés de globalització econòmica. Els perjudicats seran com sempre la població en general i el territori. Nous ports esportius a Santa Pola, PenÃscola, El Campello, continuaran la destrucció del litoral valencià , el darrer a Cala Baeza, en una de les poques zones no urbanitzades i on els fons marins són força rics. A València capital, el port s’amplia desmesuradament, es destrueix el barri del Cabanyal- Canyamelar per permetre l’especulació i es veuen afectades valuoses zones d’horta i poblats. Els moviments dissidents pateixen una contundent repressió policial, mentre les campanyes publicità ries parlen dels grans beneficis que això suposarà per a tots. |
This work is in the public domain |
