|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
|
per Nosaltres Sols |
01 feb 2005
|
"Y si no que manden al Ejercito, que ya se hizo en el 34" Manuel Fraga, descendent del Pitencatropus.
El congresudelusdiputadus ha fotut cop de porta al Pla Ibarretxe |
Veurem ara si la burgesia basca es capaç de mantenir les implicites o explicites "amenaces" de convocar un referendum o tot plegat es nomes un nou "brindis al sol".
Mentrestant pel patetisme queda a banda del Santiago-y-Cierra-España dels fatxes -va be veure-ho amb un palangana al costat i medicament antivomits-, de la visio d'el Psoespanyol i espanyolista de sempre i una altre que faroleja pero que no fa res (si es que pinta alguna cosa), de les intervencions de les dretes regionalistes, mes preocupats en quines engrunes cauran despres de la topada dels bascos, el paper llefiscos d'unes "esquerres" que de la defensa del Dret a l'Autodeterminacio no en fan ni un sol esment, no cortan ni pinchan (ni Iniciativa! tenen), o fins i tot no dubten a apuntar-se al bloc espanyolista (aixo si, sempre queda be parla de federalismes) passant del seu propis correligionaris a Euskadi (mes que IU es EU España Unida)...Nomes els reformistes de les nacions oprimides han visualitzat que aquest edifici neoclassic madrileny i la realitat dels pobles no tenen res a veure. O potser es els que, amb el seu possibilisme fan veure les coses que no son ni seran mai?
Veurem els propers mesos. I veurem tambe les propostes dels socialistes independentistes d'Euskalherria. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
per Tú Sol |
02 feb 2005
|
Molts ja estem farts de tan de nacionalisme carca, per una part i de l'altra.
Gosar dir el que dius d'IU, un partit que almenys demostra un mínim de flexibilitat i voluntat de fer passos democràtics -cosa que tots, tots, els nacionalistes temeu- és de vergonya. |
|
Re: Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
per un |
02 feb 2005
|
|
doncs les abstencions de IC van ser francament patètiques (i EUiA q opina de esto???) |
|
Adiós siau, turones
|
|
per Pere Parra Purra |
02 feb 2005
|
El Partido Popular, cuando ha gobernado, ha tenido la nefasta
costumbre de aprobar leyes con restricciones mentales jesuíticas,
es decir, hacía esto tan mallorquin de ser más «progre» que los progres
y más «catalanistas» que los catalanistas, sabiendo de antemano
que no iba a aplicar sus propias normativas. Dicha costumbre
me parece, sencillamente, detestable. En primer lugar, porque
las leyes se promulgan para ser cumplidas. En segundo lugar,
porque esta actitud muestra paladinamente la ausencia de convicciones
y la «necesidad» de obtener la aprobación de sus adversarios.
En tercer lugar, porque tácticamente es una estupidez: no
obtiene ni un solo voto de los que quiere contentar pero irrita a sus
votantes. En cuarto lugar, porque revela una pretensión de
eternidad en el Poder: no se les pasaba siquiera por la imaginación
que la democracia es alternancia y que los que, un día u otro, los
sustituirian aplicarian sus impresentables leyes, atentatorias contra
elementales derechos y libertades, y, encima, les taparian la
boca. Y, en quinto lugar, porque esta politica de la ambigüedad
impedía hacer sin complejos lo que tenia que hacer.
Por ejemplo, en materia de bilingüismo. En el PP no son
bilingues. No lo es el ayuntamiento de Palma ni lo han sido en la
mayoria de las instituciones. Están literalmente sometidos a los
comisarios politicos que les han instalado los del PSM en todas las
instituciones en forma de «normalizadores lingüisticos». Tienen
tanto pánico a que les increpen por no defender «lo nostro» que no
han tenido ni la inteligencia, ni la cultura, ni las agallas para comprender
que, en primer lugar y en un partido que representa a la
mayoría de votantes, lo primero que había que definir es lo que era
«lo nostro», planteando como una de las hipótesis definitorias que
«lo nostro» es la tolerancia, la libertad, el bilinguismo y el
espíritu liberal y no el fascismo lingüistico, la satanización del
otro, la tutela indecente de la sociedad y la libertad de enseñanza
en su doble proyección del derecho de los padres a elegir la
educación —y la lengua— para sus hijos y el derecho de los
colegios —todos, pero, sobre todo, los privados— a decidir
sobre el ideario pedagógico del centro que incluye, por
supuesto, todo lo relativo a la lengua vehicular de la
enseñanza.
Por esto produce irritación que, aplicando la propia normativa
del PP sin restricciones mentales ni ambiguedades por parte de los
fanáticos, en el PP se descuelgue Jaen Palacios diciendo que «estudiará
con atención» el Decreto del Govern que «obliga» a todos los
profesores incluidos los centros privados y de los centros
extrangeros a conecer el «catalán». Los actos fascistas —y éste lo es— no precisan de ser «estudiados con atención» se rechazan por
las buenas aunque sea a costa de entonar un mea culpa, un acto de
contricción y una petición de disculpas por haber propugnado
semejante atentado a la libertad cuando estaban en el poder.
¿ Y si no les da la gana a los centros privados o a los afectados
acreditar el conocimiento del catalán? ¿Por qué un centro puede
contratar a un profesor que sólo hable ruso si así le place? Aparte
de fascismo puro duro este tipo de medidas revelan dos cosas igualmente
detestables: un provincianismo estúpido que tiene como
escala de valores, no la calidad del enseñante, sino su «catalanidad
» aunque sea postiza y la voluntad de expulsar literalmente
a cientos de profesores para repartirse mejor la tarta, que todavía
no se ha hablado en serio del cotarro económico que subyace tras
todo esto del catalanismo. No es la primera vez que ocurre.
Cataluña se empobreció obligando al éxodo a más de diezmil
enseñantes en nombre del fascismo lingüístico. Aquí están siguiendo
el ejemplo, encima, y para más inri, con las leyes del PP. |
|
Re: Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
per indepe radical i jovenet |
02 feb 2005
|
|
la democracia catalana la construirem sens eimposicions de cap estat estranger. |
|
Re: Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
per LLibert |
02 feb 2005
|
IU són fastigosos, vaja són els més fastigosos de tots: hipocrites i mentiders com cap altra. Quan un vota el PSOE, el PP o CIU ja sap el que vota, però quan algú vota IU en general es pensa que està votant antisistema, i en realitat el que es troba es que vota als que més ganes tenen de conseguir un càrrec a qualsevol preu!
A mi IU, ICV i EUiA són els que més em regiren l'estomac. Desprès podria venir ERC i d'altres xusmes, però per mentiders manipuladors i vividors ICV! Abstenció és Espanyolisme, Pla Ibarretxe és democràcia! |
|
Al pere parra purra
|
|
per David |
02 feb 2005
|
tu no t'enteres xaval
a mallorca "lo nostro" es el catala o balear o com vulguis dir-li, el bilinguisme es una imposicio d'una llengua forania a una autoctona, aixo si que es un acte feixista
i si per tu defendre la propia llengua i cultura es un acto de provincianismo estupido, que vols que et digui, prefereixo ser un provincia estupid a un borrego uniformador |
|
Re: Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
per D |
02 feb 2005
|
I que farem canviant una democràcia burgesa per una altra?
Canviarem d'amos?
Esteu tan tocats com els que encara pensen que votar serveix per quelcom.
Un vell
Tots son fastigosos! |
|
Re: Ni sobirania compartida ni osties: "de aqui no se larga ni dios"
|
|
per connolly |
02 feb 2005
|
Fa uns quans anys (...), en una de les ultimes manis antiOtan a Madrid un avi del PCE em va dir alguna cosa sobre España i li vaig dir amb respecte que jo no era espanyol. Em va contestar "pero pero..., tu no tienes patria??!!"
...
Perque aquesta es la herencia que planeja sobre IU: la del PCE de la Pasionaria i el Carrillo que plantejava la Guerra civil como una Guerra PATRIOTICA (espanyola, clar) contra la invasio estrangera (i no com una guerra revolucionaria); la de l'estalinisme que no va dubtar en carregar-se el que havia estat un dels seus millors agents, en Comorera, quan aquest s'oposava a que el PSUC quedes xuclat pel partit espanyol. Per cert, un Comorera que tenia ben clar pq lluitava contra Franco:
"Traïdor Franco, mai, mai, mai no sotmetràs Catalunya:
I Catalunya tornarà a ésser rica i plena!..."
Pero no anem tant lluny, oblidem-nos de la defensa aferrissada que des de Lenin o el primer comunisme s'havia del Dret a l'Autodeterminacio ["Por eso, en este caso, el interés vital de la solidaridad proletaria, y por consiguiente de la lucha proletaria de clase, requiere que jamás miremos formalmente el problema nacional, sino que siempre tomemos en consideración la diferencia obligatoria en la actitud del proletario de la nación oprimida (o pequeña) hacia la nación opresora (o grande)]
Recordem que havia significat un cert comunisme que s'expressava en castella al Viejo Topo (amb firmes posteriors del Manifiesto de los 1000 incloses, com un Jimenez Losantos) editat a Barcelona (parlar catala fa pages, o burges, com es diu que deia l'antinacionalista Sole Tura, que no ha anat més a la dreta perque no el deuen haver deixat).
Oblidem-nos de la participacio de no pas pocs militants en una avançada del nacionalisme, (l'espanyolista, el de sempre) en una cosa com el Foro Babel, una autentica i curiosa coincidencia d'interessos (?) amb la rancia ultradreta de Vidal-Quadras
O oblidem-nos com es va generar IU enfront d'un moviment AntiOtan que no responia a les consignes del Partido.
"IU, un partit que almenys demostra un mínim de flexibilitat i voluntat de fer passos democràtics". Suposo que aixo no ho dius per la visible marxa del seu ultim congres estatal. O pel trist "numero" del miting europeu (Jupiter devora a Saturn?) a Winterthur, l'auditori per excel·lencia de la classe obrera.
Oblidem-nos, com en tantes coses, que una cosa es "a Dios rogando" i l'altre "con el mazo dando" d'una determinada corrent politica, la que controla IU. Cal que repassem des de l'acceptacio del Borbo i els Pactes de la Moncloa? I el "Dret a l'autodeterminacio"? Una "brillant consigna" que en les mans d'alguns quan t'hi acostes nomes resulta ser un forat negre.
I tornem al paper d'IU i el d'IU-EB a Euskadi. Recordem l'oposicio frontal (!?) que han fet a l'il·lega litzacio d'un grup politic amb mes de 100.000 vots. I anem a parlar del Pla Ibarretxe. Un pla, tinguem-ho ben clar, el pla sobiranista impulsat per la burgesia basca (que segurament una de les seves principals virtuts seria la de desmobilitzar els sectors rupturistes de l'esquerra abertzale), que va ser votat pels mateixos socis bascos del senyor Llamazares!! I heus aqui com enten el dret a l'autodeterminacio aquest senyor: ell, des de l'Estat central, es creu autorizat a beneir o rebutjar el que ha sortit d'Euskadi. Patetic. I a més quan des de Catalunya o des d'Euskadi i des de la seva propia formacio s'ha intentat que rectifiques i com a minim fes una abstencio.
Pero es comprensible. L'ombra del nacionalisme espanyol, tan propi i tradicional en el PCE, es ben allargada i el senyor LLamazares es deu a aquesta tradicio (feble com esta en la seva poltrona, ja que, com es ben evident, Llamazares no es IU). Tant tradicional com la de confondre allo col·lectiu amb allo estatal, de l'Estat.
I un altre dia parlarem dels saltimbanquis d'Iniciativa, que aquests "ecosocialistes" de postal ja ens tenen ben acostumats a fer-nos empassar masses coses.
I tu creus que defensar els drets dels pobles a fer el que els doni la gana, a no desapareixer sota el poder uniformitzador d'un Estat com l'espanyol ... es carca (veig que segueixes l'argumentacio d'en Mariano Rajoy -iniciada el seu moment per un PSOE creador d'un nacionalisme espanyol "modern"-) Volguer fugir i divorciar-se d'una relacio forçada amb l'Estat del postfranquisme es un exercici de higiene mental. A més de ser un dret democratic fonamental. Tant li fa que aixo ho vegis de "carca" o de "progre"... els drets son per usar-los.
I no es tan sols un exercici de higine mental per qui vol fugir. Perque com deia aquell, "el poble que n'oprimeix una altra, no fa sino forjar les seves propies cadenes". |
|
|
