Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
Carta oberta a la Consellera Tura (Roger Torras / CUP Manresa)
per Sants vila roja	17 gen 2005
Carta oberta a la Consellera Tura (Roger Torras / CUP Manresa) Benvolguda Consellera d’Interior: D’entrada, vull aclarir que jo em compto entre les persones que valoro positivament l’esforç que està fent al capdavant de la Conselleria per reduir el número de víctimes a les carreteres del nostre país. Per tothom és sabut que el número de morts i ferits que hem de suportar és inadmissible i que si fos una bactèria i no els cotxes els causants d’aquestes víctimes, estaríem parlant d’epidèmia i, a més a més, s‘hi dedicarien molts més recursos. Per tant, perseguir, aïllar i desactivar les persones que condueixen temeràriament, ja sigui sota els efectes de l’alcohol o no, no només és una necessitat sinó una obligació que tenim com a poble i, per tant, com més ferma sigui l’actitud en aquest sentit, millor. Ara bé: la gent que condueix de manera temerària és, afortunadament, una minoria. Si es vol, una minoria significativa, però donat el volum de vehicles que circulen diàriament per les nostres carreteres, es tracta d’un percentatge realment baix. Altrament, conduiríem en una selva! Per tant, no estic gens d’acord en que totes les mesures que s’apliquin siguin repressives, sancionadores, controladores i persecutòries. No dic pas que aquestes no facin falta, però em sembla que aplicar mesures positivitzadores que motivin el sentit de la responsabilitat a l’hora de posar-se al volant no només seria molt bo sinó molt barat. És cert que és obligació de qualsevol que es posa a conduir fer-ho amb prudència i responsablement, però no podem convertir la conducció en un fet que, per defecte, sigui sospitós i que calgui controlar i vigilar. La majoria de la gent va per la carretera ho fa amb uns marges notables de seguretat i cal que això sigui valorat públicament i privada. Premiar historials sense sinistres o donar mig punt per any sense incidències (en el nou carnet de punts) podrien ser algunes mesures que, sense costar gaires diners, es podrien aplicar ràpidament i corregirien aquesta sensació que hi ha actualment segons la qual quan s’agafa el cotxe, només pel fet de fer-ho, ja s’és un delinqüent. D’altra banda, tampoc no em cap al cap que per una banda es persegueixi ferotgement la conducció èbria i, per l’altra, a la majoria de gasolineres es pugui comprar alcohol per emborratxar un ramat de rinocerons. A què juguem? L’addicció a l’alcohol no és una futesa i posar aquestes facilitats a conductors que tenen aquesta problemàtica és, senzillament, incomprensible. Desconec les competències de la Generalitat en aquest sentit, però prohibir la venda d’alcohol a les gasolineres hauria de ser una mesura paral·lela a l’increment dels controls d’alcoholèmia a les carreteres. Per cert: per què només alcohol? Diuen que el primer control d’alcoholèmia a Suècia (un estat amb un índex de sinistralitat molt baix) es va fer als anys 40. Aquí als 80. Portem 40 anys d’enderreriment en allò que fa a cultura de conducció. És lloable voler retallar-los, però voler-ho fer només sancionant... Com pot ser, per exemple, que sigui possible viure tota una vida de conductor sense rebre cap curs de reciclatge. Perdre de vista el risc intrínsec de posar-se al volant hauria de ser un factor per vetllar-lo sempre. Un altre punt sobre el que cal reflexionar, els límits de velocitat a la carretera s’han anat adaptant a tota Europa menys aquí. Els límits que tenim avui dia, tinc entès que van ser instaurats per fer front a la crisi del petroli dels anys 70. És a dir: obeeixen a una necessitat conjuntural d’estalvi energètic (de fa 35 anys) i no pas a l’estudi de les carreteres i de les capacitats tecnològiques dels vehicles. No dic pas que s’hagin d’augmentar tots els límits de velocitat (o sí, no ho sé) però és ben cert que hi ha zones on la velocitat màxima autoritzada està completament desfassada. Entre un cotxe de l’any 70 i un del 2005 l’evolució ha sigut notable. Els estàndards de carreteres també. Els límits de velocitat, no. Tampoc es tracta de revisar-los cada dos per tres, però potser cada 30 anys sí. Per últim, tot i que no s’ha de baixar mai la guàrdia, fins que entre tots no siguem capaços de substituir l’automòbil com a l’eina de projecció personal (status, alegria, frustració, ràbia, pressa,...) no anirem enlloc. Mentre la velocitat exagerada segueixi essent un element de prestigi social i no trobem un altre element que projecti aquest prestigi, el vehicle rodat no serà un “simple� mitjà de transport. I em deixo parlar de la qualitat de les xarxes de carreteres i de la de transport públic, l’autèntica i seriosa alternativa per baixar de totes totes la sinistralitat a les carreteres, objectiu que es persegueix, o no? Roger Torras
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more