Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: corrupció i poder |
Carta oberta a la Consellera Tura (Roger Torras / CUP Manresa)
|
|
per Sants vila roja |
17 gen 2005
|
|
Carta oberta a la Consellera Tura (Roger Torras / CUP Manresa)
Benvolguda Consellera d’Interior: D’entrada, vull aclarir que jo em compto entre les persones que valoro positivament l’esforç que està fent al capdavant de la Conselleria per reduir el número de vÃctimes a les carreteres del nostre paÃs. Per tothom és sabut que el número de morts i ferits que hem de suportar és inadmissible i que si fos una bactèria i no els cotxes els causants d’aquestes vÃctimes, estarÃem parlant d’epidèmia i, a més a més, s‘hi dedicarien molts més recursos. Per tant, perseguir, aïllar i desactivar les persones que condueixen temerà riament, ja sigui sota els efectes de l’alcohol o no, no només és una necessitat sinó una obligació que tenim com a poble i, per tant, com més ferma sigui l’actitud en aquest sentit, millor.
Ara bé: la gent que condueix de manera temerà ria és, afortunadament, una minoria. Si es vol, una minoria significativa, però donat el volum de vehicles que circulen dià riament per les nostres carreteres, es tracta d’un percentatge realment baix. Altrament, conduirÃem en una selva! Per tant, no estic gens d’acord en que totes les mesures que s’apliquin siguin repressives, sancionadores, controladores i persecutòries. No dic pas que aquestes no facin falta, però em sembla que aplicar mesures positivitzadores que motivin el sentit de la responsabilitat a l’hora de posar-se al volant no només seria molt bo sinó molt barat. És cert que és obligació de qualsevol que es posa a conduir fer-ho amb prudència i responsablement, però no podem convertir la conducció en un fet que, per defecte, sigui sospitós i que calgui controlar i vigilar. La majoria de la gent va per la carretera ho fa amb uns marges notables de seguretat i cal que això sigui valorat públicament i privada. Premiar historials sense sinistres o donar mig punt per any sense incidències (en el nou carnet de punts) podrien ser algunes mesures que, sense costar gaires diners, es podrien aplicar rà pidament i corregirien aquesta sensació que hi ha actualment segons la qual quan s’agafa el cotxe, només pel fet de fer-ho, ja s’és un delinqüent.
D’altra banda, tampoc no em cap al cap que per una banda es persegueixi ferotgement la conducció èbria i, per l’altra, a la majoria de gasolineres es pugui comprar alcohol per emborratxar un ramat de rinocerons. A què juguem? L’addicció a l’alcohol no és una futesa i posar aquestes facilitats a conductors que tenen aquesta problemà tica és, senzillament, incomprensible. Desconec les competències de la Generalitat en aquest sentit, però prohibir la venda d’alcohol a les gasolineres hauria de ser una mesura paral·lela a l’increment dels controls d’alcoholèmia a les carreteres. Per cert: per què només alcohol? Diuen que el primer control d’alcoholèmia a Suècia (un estat amb un Ãndex de sinistralitat molt baix) es va fer als anys 40. Aquà als 80. Portem 40 anys d’enderreriment en allò que fa a cultura de conducció. És lloable voler retallar-los, però voler-ho fer només sancionant... Com pot ser, per exemple, que sigui possible viure tota una vida de conductor sense rebre cap curs de reciclatge. Perdre de vista el risc intrÃnsec de posar-se al volant hauria de ser un factor per vetllar-lo sempre.
Un altre punt sobre el que cal reflexionar, els lÃmits de velocitat a la carretera s’han anat adaptant a tota Europa menys aquÃ. Els lÃmits que tenim avui dia, tinc entès que van ser instaurats per fer front a la crisi del petroli dels anys 70. És a dir: obeeixen a una necessitat conjuntural d’estalvi energètic (de fa 35 anys) i no pas a l’estudi de les carreteres i de les capacitats tecnològiques dels vehicles. No dic pas que s’hagin d’augmentar tots els lÃmits de velocitat (o sÃ, no ho sé) però és ben cert que hi ha zones on la velocitat mà xima autoritzada està completament desfassada. Entre un cotxe de l’any 70 i un del 2005 l’evolució ha sigut notable. Els està ndards de carreteres també. Els lÃmits de velocitat, no. Tampoc es tracta de revisar-los cada dos per tres, però potser cada 30 anys sÃ.
Per últim, tot i que no s’ha de baixar mai la guà rdia, fins que entre tots no siguem capaços de substituir l’automòbil com a l’eina de projecció personal (status, alegria, frustració, rà bia, pressa,...) no anirem enlloc. Mentre la velocitat exagerada segueixi essent un element de prestigi social i no trobem un altre element que projecti aquest prestigi, el vehicle rodat no serà un “simple� mitjà de transport.
I em deixo parlar de la qualitat de les xarxes de carreteres i de la de transport públic, l’autèntica i seriosa alternativa per baixar de totes totes la sinistralitat a les carreteres, objectiu que es persegueix, o no?
Roger Torras |
 This work is in the public domain |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more