|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : laboral |
|
Repressio contra el moviment contra la precarietat
|
|
per un
Correu-e: perejoansala@hotmail.com (no verificat!) |
11 gen 2005
|
|
Dema, 12 de gener, tindra lloc a Girona el judici contra dos activistes de la Mesa Civica pels Drets Socials, organisme que es centrava en la lluita contra l'atur i la precarietat. |
FORA LES EMPRESES TRAFICANTS DE TREBALL .
NO A LA REPRESSIÓ CONTRA EN JORDI DÉU I EN DAVID NÚÑEZ.
JUDICI AQUEST DIMECRES 12 DE GENER A LES 11 DEL MAT�. SALA DE VISTES NÚM. 2 (JUTJATS DE GIRONA, AVDA. RAMON FOLCH)
CONCENTRACIÓ DE SUPORT ALS COMPANYS REPRESALIATS A PARTIR DE 2/4 D’11 DAVANT DELS JUTJATS DE GIRONA.
El 18 de maig de 1999 la policia municipal de Girona va carregar contra una concentració de la Mesa CÃvica pels Drets Socials -integrada per 22 entitats, entre elles la CGT- que sota el lema “Contra l’atur i la precarietat. NO a les ETT. 35 hores. Salari Socialâ€? pretenia assistir al Ple Municipal per donar suport a una Moció que declarés Girona com a municipi lliure d’empreses de treball temporal (ETT). Anteriorment, diversos ajuntaments ja havien donat suport a la iniciativa: Celrà , Torroella de MontgrÃ, Arbúcies, Riudarenes, Campdevà nol, Consell Comarcal del Ripollès…
L’aleshores batlle de Girona, Joaquim Nadal, fent gala una vegada més del seu autoritarisme, va decidir no fer cap cas d’aquesta moció, i la va fer saltar de l’ordre del dia. Davant d’aquesta negativa, un grup d’unes quaranta persones decidiren entrar a la sala de Plens, cosa que fou impedida per la policia municipal. Per donar a conèixer d’alguna manera la moció a la ciutadania, decidiren llegir-la amb un megà fon des del pati de l’ajuntament. La reacció de les forces d’�ordre públic� de la nostra ciutat va ser brutal: empentes, puntades de peu i insults, que feren retrocedir el grup fins a la Plaça del Vi. Allà , indignada, la gent encara va cridar més fort, i van rebre de valent els cops de porra dels “representants de l’ordre�. Un d’aquests, tot empaitant els defensors de la moció, va perdre el seu rà diotransmissor, cosa que provocà l’acarnissament dels agents amb un dels concentrats, a qui apallissaren i detingueren tot cercant un cap de turc.
El resultat va ser que dos dels integrants de la Mesa CÃvica pels Drets Socials, foren denunciats per cometre presuntament “delictes de furt i resistència als agents de l’autoritat i falta contra l’ordre públicâ€?. Les penes demanades són 8 mesos de presó i inhabilitació especial pel dret al sufragi per en David Núñez, i multa de 30 dies, amb quota dià ria de 12 euros, per al company Jordi Déu.
La CGT fa una crida a donar tot el suport als companys represaliats per exercir el dret cÃvic d’exigir, pacÃficament, el dret de tots nosaltres a viure lliures de l’explotació i de la precariet laboral i vital. Els successius governs estatals i autonòmics que hem patit, amb la col.laboració i complicitat dels sindicats col.laboracionistes, han anat imposat contÃnues reformes laborals, pèrdua de poder adquisitiu, especialment acusat en la vivenda, contractes escombraria, reducció del preu de l’acomiadament, degradació i privatització dels serveis públics, retallades en despesa social al mateix temps que s’estén la precarietat i l’exclusió social. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Comunicat de les entitats que formaven la Mesa CÃvica pels Drets Socials:
|
|
per ... |
11 gen 2005
|
Des del dia dels incidents ençà , les formes repressives de l'ajuntament han continuat essent una constant. Tot i el canvi d'alcalde, de la composició del govern i de la responsabilitat polÃtica de l'à rea de “seguretat ciutadanaâ€?, el cos de la policia municipal ha seguit perseguint l'agitació social que s'esdevé als carrers de la nostra ciutat. Els agents de la policia municipal continuen formant part d'un cos militaritzat que empaita els col•lectius que fan encartellades polÃtiques, que identifica aquells militants més actiu i fins i tot que no dubta en agredir impunement. La Policia Municipal de Girona actua com un vertader cos repressiu -al servei de les “nadaladesâ€? d'abans i de les formes més refinades del govern d'avui-.
Són nombroses les persones que han acabat pagant petites multes per encartellar, o assistint a judicis on els agents municipals acusaven d'agressió o atemptat a l'autoritat. Potser dels casos més sonats el podem trobar en el judici celebrat fa un any, quan un militant independentista, després de rebre una brutal pallissa per part de dos agents en plena Rambla, fou acusat ell mateix i posteriorment condemnat per resistència a l'autoritat. Però en són molts altres, els casos que acaben comportant penes i multes. Un petit degoteig d'assetjament que cerca el cansament i el debilitament del compromÃs social. S'imposen, doncs, respostes fermes de solidaritat i de suport mutu.
No dubtarem en continuar acusant públicament aquest govern municipal de fomentar un model policial que ens recorda massa les formes dels Mossos d'Esquadra. No és d'estranyar, doncs, que el traspàs d'agents, a la ciutat, d'un cos a un altre, sigui també una realitat.
Aixà mateix, volem denunciar l'apropiació dels espais de resposta i debat social que ha vingut fent l'ajuntament des de llavors. La Mesa CÃvica de Girona, com a primer embrió d'una xarxa de contra poder popular, era un espai deslliurat de la tutela de l'ajuntament. Però el consistori, de sempre, ha procurat reconvertir i manipular aquest tipus experiències per tal que no fossin un estorb. És aixà com iniciarÃem el recompte de les cases okupes desallotjades, dels espais per joves aturats indefinidament (Marfà ), dels espais parasitats (Consell de Joventut)... tot plegat contribuint a fer de Girona una ciutat més adormida i on la repressió obtingui menys respostes.
* En el capitalisme, els avanços tecnològics i la creació de riquesa no condueixen a la reducció de la jornada, a una ocupació estable i digna o a una millora general de les condicions de vida. Porten, per contra, a substituir ocupació fixa per precà ria, a la deterioració general de les condicions de vida i a la ruïna de la immensa majoria de la humanitat.
Les xifres avalen aquest raonament. El nombre d’acomiadaments del 2003 a Catalunya per EROs son les més altes des del 96, afectant a 10.712 treballadors/es, un 24% més que el 2002. Els tancaments i les deslocalitzacions a les comarques gironines d'aquests mesos ho han posat ben bé de manifest: Levis, Panasonic, Tybor, Gassol...
Anem cap a la desertització industrial, a generalitzar la precarietat i a que les empreses que queden ho facin amb un retrocés generalitzat de les condicions de treball on es paradigmà tica la deslocalització i la utilització de ma d’obra immigrant en negre. La precarietat supera ja el 40% del total de contractes mentre que d’ells el 60% son de menys de 3 mesos.
És necessari posar en marxa un moviment general contra la precarietat. Un moviment que tingui per base una xarxa unità ria de tots els sectors i col•lectius afectats. Un moviment que sigui capaç de sensibilitzar i mobilitzar la població. Un moviment que permeti visualitzar les precarietats, donant veu als que no tenen veu. Que augmenti la capacitat de donar respostes solidà ries davant les agressions socials, que prengui iniciatives de mobilització que penetrin en la societat.
Ens sobren raons per continuar denunciant la repressió desfermada contra els treballadors i treballadores, també contra aquells que treballen en moviment polÃtics i socials rupturistes a la ciutat. |
|
|
