|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
El parc natural de les muntanyes de Prades pren forma a través de l'avantprojecte de Medi Ambient
|
|
|
per l'ortiga |
10 gen 2005
|
|
Ara, els municipis implicats hauran de dir-hi la seva a partir de les bases reflectides al document |
|
N. ALBISUA . Prades
El Departament de Medi Ambient ha fet públic l'avantprojecte del parc natural de les muntanyes de Prades. Aquest és un primer document per discutir i reflexionar sobre la idoneïtat de la declaració de parc natural a aquest paratge tarragoní. L'elevada diversitat biològica i la seva peculiar localització geogràfica, afegides al potencial humà i d'activitats del sector primari i terciari, han fet necessària la protecció especial d'aquestes contrades a través d'una figura que farà compatible la conservació amb l'aprofitament de recursos. Així, ara s'obre un procés ampli de participació per assolir el màxim consens en la declaració de parc natural, alhora que l'avantprojecte ha de ser l'eina bàsica per aconseguir-ho.
La declaració de la zona protegida pel pla especial d'interès natural de Prades com a parc natural està cada cop més a prop. Després de mesos de redacció, Medi Ambient ja ha fet públic l'avantprojecte del parc, un document que ha de servir d'esborrany per al desenvolupament d'un procés ampli de participació per assolir el consens adient per tirar endavant el projecte. Així, es tracta d'un document sintètic i propositiu, per facilitar el debat dels seus continguts. Evidentment, els valors naturals de les muntanyes de Prades han sigut un dels principals aspectes a considerar a l'hora de redactar l'avantprojecte. I és que a aquesta serralada hi trobem una elevada diversitat tant faunística com vegetal, a banda de la peculiar localització geogràfica. Sense anar més lluny, cal destacar l'interès biogeogràfic de les rouredes de roure reboll i la pineda de pi roig amb boixerola. Així mateix, es promou la declaració de reserva natural parcial del tossal de la Baltasana, a Prades. Pel que fa a la fauna, destaca la presència de la musaranya als boscos de Poblet.
Els aspectes socials
A banda, es tenen en compte altres factors, com els socioeconòmics. En aquest sentit, aproximadament 20.000 persones viuen als municipis inclosos ara al PEIN, la qual cosa cal tenir molt en compte, ja que s'ha produït un despoblament progressiu a la zona, gens positiu, que ni tan sols s'ha aturat amb la millora de la xarxa viària. Pel que fa a l'activitat econòmica -tenint en compte que hi destaca la primària, amb conreus d'avellana, patates i granges porcines, tot i que de baixa rendibilitat, i la terciària, amb l'enorme afluència de visitants, però també petites activitats extractives incloses en el sector secundari de l'economia-, l'avantprojecte del parc natural reclama un model d'espai protegit capaç d'impulsar iniciatives de desenvolupament socioeconòmic respectuós i compatible amb la conservació del medi natural. I és que cal que el model establert tol
eri la presència humana com a aspecte essencial i definitori, fomentat des de les mateixes estructures de direcció i gestió de l'espai.
Paral•lelament, un model d'espai que permeti considerar la titularitat privada del sòl no com un obstacle per a la gestió de l'espai sinó com un al•licient per implicar les comunitats locals en la conservació del seu espai i els confiï el protagonisme que els pertoca en la gestió sostenible del mateix territori. A tot això, l'avantprojecte proposa l'establiment d'un consorci de gestió que agrupi els ens locals amb la finalitat de fer del parc natural una figura idònia, ja que una parcel•lació en la gestió de l'espai pot dificultar la conservació de la natura i l'aplicació de mesures econòmiques efectives.
Fauna protegida i en perill d'extinció
Les cingleres i els roquissars de les muntanyes de Prades ofereixen refugi a una fauna d'ocells com l'àguila cuabarrada i la daurada, el falcó pelegrí, la merla roquera i la blava i la cotxa fumada. Entre les zones de més interès per a la cria d'aquest ocells destaquen la Mussara i els Motllats. A banda d'això, diverses àrees acullen espècies protegides com ara la musaranya, que es troba a les rouredes i alzinars, coleòpters, formiguers d'Alcover i l'Albiol, i el mol•lusc Atenia quadras, que es pot localitzar a la Font Grossa i a diverses coves de la vall del riu Brugent. Altres espècies en situació d'amenaça que es troben a la serralada són: la llúdriga, que es pot trobar a la capçalera del riu Siurana; la formiguera, un lepidòpter en perill d'extinció; i l'única localització ibèrica d'heteròpters, així com la mateixa àguila daurada, que es pot trobar als cingles de la vall del Brugent. Altres animals protegits per lleis europees són es tòtils, que es localitzen a la majoria de rieres, així com el gripau corredor i la reineta comuna.
L'única localitat de roure reboll a Catalunya
Al Tossal de la Baldassana, previst com a reserva natural a l'avantprojecte del parc, es troba l'única localitat de roureda de roure reboll, que representa la penetració més pròpiament eurosiberiana en la vegetació de les muntanyes de Prades. A més, hi ha altres superfícies forestals d'àrea reduïda, com la pineda de pi roig amb boixerola, individus aïllats de teix que troben refugi a capçaleres de barrancs ombrejats o roquers. Una altra d'aquestes àrees reduïdes és la roureda de roure martinenc, que es pot localitzar a tres enclavaments remarcables: l'obaga dels Plans de la Guàrdia, a la capçalera del barranc de Marfanyes i sobre la Pena. A més, la roureda de roure de fulla petita només es troba en petites fondalades, després d'experimentar un gran retrocés respecte a la seva àrea potencial. Pel que fa a arbustos, rarament trobem salze de cingle a les obagues del pic de l'Àguila i en algun penya-segat entre Prades i Capafonts. També hi ha espècies protegides de falgueres i arbres monumentals.
L'avantprojecte del Parc Natural destaca alhora nombrosos punts d'interès arquitectònic i arqueològic com les coves del cingle Blanc, d'Arbolí, o l'abric del Gallicant de Cornudella de Montsant. Pel que fa a l'aspecte arquitectònic, destaca el nucli de Siurana. |
Mira també:
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-981645.html
|
Copyright by the author. All rights reserved. |
Comentaris
|
Salvem la Vall de Fosca. Sí a la Vall Fosca, No a la Vall Morta
|
|
per l'ortiga |
10 gen 2005
|
Estem aquí per defensar, pel que fa al nostre entendre, la conservació social, cultural i mediambiental de la Vall Fosca. Creiem i estem del tot segurs que el canvi, si s'acaba duent a terme, tindrà conseqüències irreversibles. És a dir, malmetrem un dels valors més importants de la Vall Fosca, que és la seva conservació com a una de les poques valls "verges" dels pirineus.
Pretenem que la vall sigui pròspera per poder-hi viure, ara i en el futur. Per tant, que el sistema econòmic que s'implanti, sigui sostenible i que no hipotequi ni a la vall ni a la gent que hi vivim.
El sistema que es vol imposar és aquell que ja ha destruit d'altres indrets tan pròpers com la vall de Boí, la Val d'Aran, la zona nord del Pallars Sobirà i incalculables indrets del Pirineu. Cases i més cases, que al final són unes urbanitzacions Buides, Noves però Mortes, per a gent que es pot permetre tenir més de 2 ó 3 segones residències. Que li és indiferent pagar el que és impagable per a qualsevol de nosaltres, per poder dir que té casa al costat de les pistes d'esquí i del camp de golf. Que no els importa res com han destruït aquell paratge, perquè ell/ella poguin tenir aquella casa. Potser si els va bé, vindran 15 dies l'any!!
Qui s'enriqueix de tot això? Quatre butxaques que no són d'aquí i que, amb l'excusa dels diners, ens pinten que això serà increible pel progrés de la vall, que vindran a viure 200 ó 300 joves. Que el jovent ja no haurà de marxar per trobar feina. Quina feina? Quins sous? Quines condicions de treball? A d'altres zones com l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran els sous són escassos i les condicions de treball péssimes. Qui es podrà pagar un pis de 180.000 ? per poder viure tot l'any? I la pujada de preus, que hi haurà en tots els sectors?
Un altre problema és l'abandonament del sector primari pel sector terciari. No podem deixar de banda la ramaderia que es du a terme a la Vall Fosca. Sabem que ja no és com abans. Però és molt important per tal de conservar els paratges de la vall. S'ha d'ajudar a aquest sector perquè continuï fent la feina amb més avantatges que ara i reconeixent que ells/elles han creat la imatge de la Vall Fosca. És important que es continuï gaudint d'aquests prats, bancals,... que fixen la gent a la terra i la fan valorar.
No volem un macrocomplexe...
que només estigui ocupat en època hivernal.
que sigui el lloc triat perquè els altres complexes hotelers veïns ja estan plens.
que a l'estiu seran edificis pràcticament buits, on quatre vindran a posar la piloteta al forat de golf.
Que no s'interessaran per la gent i la història de la vall, ni per la seva flora i fauna, ni pel valor que té com a Pirineu occidental més meridional, on hi ha espècies endèmiques, on la fauna s'atura perquè allà s'acaba el Pirineu.
Bé, amb el complexe hivernal a Filià segurament ja no s'aturaran més. Les obres ja han començat i ells ja se n'han adonat que un altre cop els tornen a fer fora.
Nosaltres, com a plataforma compromesa amb el futur de la Vall Fosca, volem expressar públicament la gran preocupació davant tot el complex que es vol dur a terme a la zona d'Espui i Filià i que arrossega a tots els pobles de la vall. Amb un pla urbanístic pels especuladors més carronyaires i sense escrúpuls. Amb els permisos dels ajuntaments i dels polítics que els representen. I el govern de la Generalitat, el nou "Tripartit", que és molt progressista i per això deixa a les mans dels promotors que destrossin la Vall Fosca, i que la hipotequin per sempre. Moltes Gràcies!!!
Com habitants d'aquestes contrades hem de prendre consciència que és important preservar el patrimoni cultural, social i mediambiental, per tal que la gent de la vall tingui un futur digne.
Necessitem el recolçament de la gent per poder conservar, respectar i estudiar altres formes perquè la Vall Fosca vagi endavant d'una manera ordenada i respectuosa amb la gent que hi viu i el seu entorn. Per això, us demanem el vostre recolçament. Sí a la Vall Fosca, no a una Vall Morta.
Desembre 2004
VALL FOSCA ACTIVA |
Mira també:
http://www.vallfoscactiva.org
|
|
|
