|
Notícies :: globalització neoliberal |
Cancel·lació del deute dels països afectats pel tsunami
|
|
per Observatori del Deute Correu-e: fresnillo ARROBA debtwatch.org (no verificat!) |
05 gen 2005
|
L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) insta al govern espanyol a cancel·lar de forma immediata TOT el deute extern dels països Asiatics i Africans afectats pel Tsunami
L’ODG critica que la major part de l’ajuda que el govern espanyol ha promès per a la reconstrucció dels països afectats sigui en forma de préstecs lligats als interessos comercials espanyols. |
Afegint-se a la petició de prop d’un centenar d’organitzacions internacionals, liderades per la xarxa Jubileu Sud, l’Observatori del Deute en la Globalització considera absolutament necessà ria la immediata cancel·lació de tot el deute extern dels països afectats pel Tsunami que el passat 26 de desembre va acabar amb la vida de més de 150.000 persones, va deixar milers de desapareguts i desplaçats i va causar incalculables danys materials. Els països afectats pel Tsunami sumen un deute extern total de 294.410 milions d’euros (393.480 milions de dòlars) que deuen principalment als governs i bancs comercials del països rics i a les institucions financeres internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. El govern espanyol per la seva part és creditor de prop de 600 milions d’euros de deute de països com Indonèsia, �ndia, Bangla Desh, Malà isia, Somà lia, Tanzà nia i Kenya. Segons dades del Banc Mundial aquests països van dedicar al 2002 més de 1.300 milions de dòlars a pagar el servei del deute, la major part als governs dels països rics. Alguns d’aquests països, com Indonèsia, Malà isia o Kenya, dediquen més del 50% del seu PIB a pagar anualment aquest servei del deute. A Indonèsia, on el 52% de la població viu amb menys de 2 dòlars al dia, es destina el 199% dels ingressos per exportacions al pagament del deute. Aixà mateix, Sri Lanka, �ndia, Bangla Desh, Tanzà nia i Kenya destinen més del 115% dels ingressos per exportacions al pagament del Deute.
Bona part d’aquest deute ha estat considerat per les organitzacions de la societat civil d’aquells països com a un deute il·legÃtim, acumulat sovint per dictadors o governs corruptes. Un cas destacable és el del deute odiós de Suharto a Indonèsia: durant el seu mandat es va acumular un deute extern de prop de 150 mil milions de dòlars, i el dictador va desfalcar entre 15 i 35 mil milions de dòlars entre 1964 i 1998. Ara, la població d’Indonèsia ha de fer front als efectes del tsunami i al pagament del deute que Suharto va deixar pendent. És per això que des de l’ODG reclamem al govern espanyol que, no només cancel·li el deute dels països afectats, sinó que disposi les eines i els esforços necessaris per a realitzar auditories del deute extern d’aquests països, de forma que s’esclareixi el grau d’il·legitimitat del deute, aixà com qui són els responsables de les il·legitimitats i es procedeixi a reclamar les reparacions pertinents.
La proposta brità nica de moratòria en el cobrament del deute: totalment insuficient
El govern brità nic ja ha negociat amb la resta de països del G8 una moratòria en el cobrament del deute dels països afectats pel Tsunami i ha anunciat que proposarà una reestructuració de deute a la resta dels països que conformen el Club de ParÃs, un club informal que reuneix als 19 països principals creditors de deute, entre els quals està el govern espanyol. Aquesta reestructuració afectaria només a una part del deute bilateral d’aquests països amb els membres del Club de ParÃs i quedarà molt llunyana de la cancel·lació del 100% del deute que reclamem les organitzacions de la societat civil.
Des de l’ODG instem al govern espanyol a que no esperi les negociacions del Club de ParÃs i s’avanci amb una cancel·lació total i immediata del deute extern dels països afectats. Aixà mateix, demanem al govern espanyol que proposi una cancel·lació total del deute extern d'aquests països tant en el marc de la propera reunió del Club de ParÃs, com en les Institucions Financeres Internacionals on té representació (Banc Mundial, Banc Asià tic de Desenvolupament, Banc Africà de Desenvolupament i Fons Monetari Internacional). La moratòria proposada pel Regne Unit no és en absolut suficient per fer front a la situació en que es troben els països afectats.
Ajuda en forma de préstecs? Més deute per al Sud i beneficis per les empreses espanyoles
Des de l’ODG volem també denunciar la decisió del govern espanyol d’assignar fins a 50 milions d’Euros amb cà rrec al Fons d’Ajuda al desenvolupament (FAD) per fer front a la reconstrucció dels països afectats pel Tsunami. D’aquests, només 2 milions d’euros seran atorgats com a donacions no reemborsables. La resta, fins a 48 milions d’euros, seran prestats als països afectats, de manera que passaran a engrossir el deute extern d’aquests països. Els préstecs FAD s’han revelat en diverses ocasions com una eina nefasta per a fer front a emergències en els països empobrits.
Part dels préstecs promesos pel govern espanyol estaran lligats a la compra de béns i serveis oferts per empreses espanyoles. El Govern del PSOE continua aixà el camà iniciat pels primers governs socialistes, i intensificat pels governs del Partit Popular, de prioritzar els interessos comercials i econòmics espanyols per sobre de les necessitats de la població destinatà ria de les ajudes. L’ajuda al desenvolupament i l’ajuda d’emergència als països del Sud, tal i com recomana el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, hauria d’estar totalment deslligada dels interessos econòmics i polÃtics dels països donants.
Finalment, des de l’ODG volem recordar que la cancel·lació del deute extern no s’ha de limitar als països afectats pel tsunami, sinó que s’ha de fer extensiva a tots els països empobrits, que troben en el deute un important impediment per al seu desenvolupament. Aquest deute extern, al igual que les relacions injustes del comerç internacional, les polÃtiques d’ajust macroeconòmic imposades pel Banc Mundial o el FMI, els impactes socials i mediambientals de les grans transnacionals, la degradació del medi ambient o la manca d’accés a certa tecnologia (que entre d’altres coses no va permetre als països del sud-est asià tic detectar a temps l’arribada del tsunami), impedeixen que els països empobrits puguin fer front a “desastres naturalsâ€? que, sens dubte, no afectarien de la mateixa manera a països com el nostre.
Observatori del Deute en la Globalització
Cà tedra UNESCO en tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global de la Universitat Politècnica de Catalunya |
Mira també:
http://www.observatorideute.org http://www.observatorideute.org/cat/docs/premsa/NP_deute_tsunami.pdf |
 This work licensed under a Creative Commons license |
Re: Cancel·lació del deute dels països afectats pel tsunami
|
per Crida |
05 gen 2005
|
si's plau si ha organitzacions i moviments alternatius que gestionin vies de solidaritat garantibles publiqueu formes de fer-la efectiva |