|
|
Notícies :: guerra |
El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
|
per Antiterrorista |
16 des 2004
|
|
| | |
El racismo antijudÃo es muy antiguo; y no siempre se llamó antisemitismo. De hecho la palabra antisemita no deberÃamos usarla ya que procede de un vocabulario neta y claramente antijudio. Fue precisamente un periodista alemán, Wilhelm Marr, en 1879, el que originó el termino antisemitismo, denotando el odio a los judÃos. De hecho semita (descendiente de Sem, hijo de Noaj... es simplemente desde el punto de vista cientÃfico una familia lingüÃstica); pero, llamar a un judÃo semita denotaba algo importante para el ciudadano europeo: El judÃo no era ciudadano, no lo fue en Europa hasta bien entrado el siglo XIX, y aun no en todos los lugares y no lo sigue siendo aun hoy en el mundo musulmán.
Vemos pues que ni Hitler ni los nazis inventaron el antisemitismo. El odio contra los judÃos tiene orÃgenes anteriores al propio cristianismo, aunque con éste se manifestó de una manera esplendorosa y evidentemente también en el Islam. Al comienzo solo era un asunto religioso. Los cristianos no admitÃan que los judÃos rechazasen creer que Jesús era el MesÃas y , menos aun, que no dieran crédito a la deicidad de Jesus. Cuando el cristianismo se convirtió en la religión mayoritaria de Europa, los judÃos fueron perseguidos regularmente; de hecho ya los romanos atacaron el monoteismo judÃo y antes los babilonios, a modo de ejemplo solamente una cita de Cicerón, en el año 59 antes de la e.c.: "incluso cuando Jerusalem estaba en pie y los judÃos vivÃan en paz con nosotros, la práctica de sus ritos sagrados iba en contra de la gloria de nuestro imperio, la dignidad de nuestro nombre, las costumbres de nuestros antepasados. Actualmente, todo eso tiene más vigor aún, ya que esa nación, con su resistencia armada, ha demostrado lo que piensa de nuestro dominio. El hecho de que finalmente haya sido conquistada, reducida a una provincia sometida, convertida en esclava, demuestra cuán caro fue eso para los dioses inmortales". No pasó mucho tiempo y la no desaparación del Pueblo de Israel provocó la acusación, recogida luego por los cristianos de "odium generis humani" (odio al género humano); el pecado era no desaparecer, no someterse al imperio de la nación romana.
Es evidente que hubo periodos de calma en que se los toleró, y periodos de persecución como durante las Cruzadas, en la Edad Media.
Los judÃos fueron acusados regularmente de crÃmenes contra los cristianos: por ejemplo, nos encontramos con el "crimen ritual" con tantÃsimas variaciones (santo niño de la Guardia en Sevilla, Santo Dominguito del Val en Zaragoza..., aun de ferviente devoción por parte de la Iglesia Católica), reclamada en los años 30 por los Nazis y hoy por el Islam. La historia siempre es la misma: Se contaba que los judÃos, el dÃa de Pascua, debÃan raptar y sacrificar un bebé cristiano. Se decÃa también que los judÃos envenenaban los pozos y, en caso de epidemia, se decÃa que era culpa suya. Cuando algo marchaba mal, se acusaba a los judÃos por ser diferentes del resto de la población.
La Unidad nacional y la homogeneidad contraria a los judÃos
Una de las caracterÃsticas de los movimientos nacionales fue el intento de crear estados nacionales homogéneos en el Renacimiento. Sociedades organizadas conforme a ese patrón sintieron más agudamente que otras la presencia de las minorÃas extrañas y muy particularmente la de los judÃos, distintos de la mayorÃa tanto por su religión como por su origen étnico. Sin embargo, durante toda la Edad Media y comienzos de la Edad Moderna, se admitió que la conversión de un judÃo al cristianismo atestiguaba su voluntad de integrarse a la mayorÃa no solamente desde un punto de vista religioso sino también étnicamente. Aunque algo fallaba, la verdad es que incluso los conversos se sintieron alienados de sus vecinos. Hubo épocas en que el populacho rechazó la presencia de judÃos convertidos al cristianismo, especialmente cuando fueron numerosos y alcanzaron en algunos casos elevadas posiciones en la sociedad. AsÃ, cuando en 1130 Anacleto II fue electo Sumo PontÃfice, sus oponentes lo calificaron de Antipapa, sobre todo porque era de ascendencia judÃa. Un conductor tan distinguido de la Iglesia como San Bernardo de Clairvaux, a pesar de su reconocida moderación, se refirió al bochorno que significaba que un retoño de los judÃos (proles judaica) "ocupase la Silla de Pedro para ofensa de Cristo". Mientras las conversiones se limitaron a individuos, pudo concretarse su absorción y la de sus hijos por la sociedad. Pero aún asÃ, los judÃos que profesaban la religión cristiana siempre constituyeron un cuerpo aparte de la sociedad general y fueron vistos como extraños e incluso como extranjeros "demonÃacos" por la mayorÃa de sus vecinos. NacÃa la Inquisición como medida de “pureza de sangreâ€?.
Con la progresiva laicización de la vida durante la Ilustración, a la que se sumó la difusión de la libertad religiosa que hizo poco viable la discriminación basada en razones religiosas, los argumentos nacionalistas comenzaron a tornarse más coherentes. Incluso durante la Revolución Francesa, la principal oposición a la extensión de la igualdad de los derechos a los judÃos se concentró en torno del argumento de que ellos siempre habÃan constituido y continuaban siendo "un estado dentro del Estado". Los mismos partidarios de la igualdad para los judÃos no negaron la existencia de un sentimiento en el Pueblo de Israel, sino que sostuvieron que éste disminuirÃa con el progreso de la Emancipación que conducirÃa a la larga a la total integración de la minorÃa judÃa dentro de la nación mayoritaria. Quizás la mejor expresión de ese punto de vista fue la formulada por el conde Clermont-Tonerre, en su discurso del 23 de diciembre de 1789 en favor de la Emancipación judÃa, ante la Asamblea Nacional Francesa. El conde declaró que a los judÃos, como individuos, habÃa que concederles todos los derechos, pero como nacionalidad, ninguno. Mucho más caracterÃstica, sin embargo, fue su manifestación raramente citada, de que si los judÃos rehusaran ese acuerdo, "¡habrÃa que deportarlos!" En otras palabras, la tradicional solución medieval de la cuestión judÃa a través de la conversión o de la expulsión sólo fue modificada con la alternativa laica de la asimilación total o de la deportación. No es ninguna sorpresa para nosotros constatar que algunos de los revolucionarios franceses más radicales, los jacobinos de Champagne, propusieron formalmente la expulsión de los judÃos de Francia como el mejor medio de resolver las dificultades que ellos creaban. Francia, paradigma de las libertades tenÃa en Voltaire un furioso antisemita, el filósofo paradigma de la extensión de los derechos del hombre de manera universal se los niega al Pueblo judÃo y al judÃo individualmente. Voltaire llega tan lejos que traza un «carácter judÃo», al cual le atribuye, como «comportamiento judÃo», la ignorancia, el lenguaje bárbaro, el odio hacia otros pueblos, la crueldad, el canibalismo y diferentes perversiones sexuales: «Observamos a los judÃos con la misma mirada con la que miramos a los negros, o sea, como a una raza humana inferior.» A continuación les echa en cara: «Sois fieras calculadoras; procurad transformaros en fieras pensantes». Pero Emmanuel Kant imputa a los judÃos incluso un odio a toda la humanidad cuando afirma que el pueblo judÃo, «en su condición de pueblo especialmente elegido por HaShem, de pueblo que hostiga a todos los otros pueblos y es por eso hostigado por todos, excluyó de su colectividad a la totalidad del género humano». Los nazis darán, como veremos carácter "cientÃfico" a las palabras de Voltaire y Kant. Europa cambiaba su antisemitismo, pero este se mantenÃa, ahora los judÃos debÃan asimilarse o desaparecer.
Nacimiento del antisemitismo en el siglo XIX:
En la época moderna, el antisemitismo desarrolló una dimensión polÃtica. En el último tercio del siglo XIX, partidos polÃticos antisemitas se formaron en Alemania, Francia y Austria. Publicaciones como Protocolos de los Ancianos de Sión -un panfleto generado por los servicios secretos del Zar de Rusia que se demostró falso y que aun hoy sigue siendo panfleto de honor de los judeofobos de toda clase de colores, desde izquierdistas a nazis pasando por islamistas- generaron o ayudaron teorÃas de una conspiración internacional judÃa.
Una gran paradoja se da en el hecho de que a los judÃos se les acusa de todo. Se les acusa de todo y de lo contrario al mismo tiempo sin reparar la gente en esta paradoja absurda: son pobres apestosos y ricos avaros, comunistas y capitalistas a la vez; y es que empezamos a darnos cuenta de que el odio, y en concreto el odio al judÃo, a lo judÃo, no es racional y por lo tanto no se puede verbalizar, y vlaga la redundancia, racionalmente
Nace el antisemitismo racista
No tardaron mucho los judeofobos en explotar la doctrina racial en su interés. Para ellos, los judÃos eran una raza inferior cuya presencia contaminaba a la sociedad que los acogÃa. Ya en el año 1872, un estudioso alemán, F. von Hellwald, declaró categóricamente: "Un profundo abismo separa a las razas del mundo. A través de la historia, ese abismo ha permanecido insalvable y probablemente, como tal quedará". Y de un modo en extremo curioso, la mera supervivencia de los judÃos a través de las edades se convirtió en el blanco esencial del ataque. Escribiendo de un modo que evocaba las jactancias de Disraeli, sostuvo Friedrich Nietzsche: "Sin duda alguna, los judÃos son la más fuerte, la más resistente y la más pura de las razas que viven en Europa. Ellos saben cómo perseverar en las peores condiciones, gracias a ciertas virtudes que uno tiende a denominar vicios".
No debemos olvidar que, incluso antes del surgimiento del antisemitismo racial moderno, los judÃos ganaron considerable experiencia en el tema de la discriminación racial. Una parte importante de su desarrollo histórico en la temprana Edad Moderna se condensó en su conversión en vÃctimas de las inquisiciones española y portuguesa. El Santo Oficio de ambos paÃses de la penÃnsula ibérica, al desarroIlar su doctrina de la limpieza de la sangre, no sólo hizo objeto de su persecución a individuos acusados de judaización, sino que también mantuvo que, habiendo sido judÃa, una persona lo seguirÃa siendo a través de muchas generaciones. De hecho, quienes adujeron ser de sangre pura en España, obtuvieron a menudo certificados de la Inquisición que atestiguaron su limpieza de sangre o, según el caso, que no más de un cuarto, un octavo o un sesenticuatroavo de sangre judÃa corrÃa por sus venas. Como resultado de ello, los marranos -asà fueron designados peyorativamente por sus vecinos desde el primer momento- no solamente estuvieron sujetos a la sospecha de profesar secretamente el judaÃsmo sino que, por no ser "de sangre limpia", se vieron impedidos a menudo de ejercer cargos importantes en el Estado y en la Iglesia. Esas normas rigieron no sólo en la penÃnsula ibérica, sino también en casi todas las colonias españolas y portuguesas del Nuevo Mundo, Africa y Asia.
El caso Dreyfus y la conciencia.
En Francia, a partir de 1.895 el célebre caso Dreyfus muestra la importancia del antisemitismo. Un capitán del ejército, Alfred Dreyfus, fue acusado de espionaje. Era judÃo: por lo tanto, debÃa ser culpable. El ejército rechazó durante años reconocer su inocencia, llegando hasta el punto de poner en libertad al auténtico culpable y de elaborar pruebas falsas contra Dreyfus. Los partidarios de Dreyfus sostuvieron una intensa lucha, consiguiendo que se le declarara inocente a comienzos del siglo XX. Dreifus podÃa ser ciudadano pero seguÃa siendo judÃo, elemento suficiente para la discriminación y el odio. Vemos pués que el hecho de ser ciudadanos no nos libra a los judÃos de la judeofobia y el antisemitismo. Este es el gran detonante del sionismo moderno, de la voluntad de ser y la voluntad de tener un lugar donde desarrollarse como cualquier pueblo del mundo.
El antisemitismo del socialismo cientÃfico
Karl Marx, incluyó en su crÃtica de una obra muy debatida escrita por un pensador conservador, Bruno Bauer, algunos pocos ataques contra los judÃos. El pensó que el judaÃsmo nunca fue sino una superestructura ideológica del mundo del comercio y que, con la desaparición del orden capitalista que imperaba entonces en la "sociedad civil", el judaÃsmo también se extinguirÃa y desaparecerÃa de la faz de la tierra. Discutiendo sobre la emancipación de los judÃos, Marx – un judÃo convertido al protestantismo a los seis años- se permitió valerse de una máxima: "Lo que se necesita no es emancipar al judÃo, sino emanciparse del judÃo". Se referÃa a poner coto al sistema reinante en la sociedad civil pero abrÃa la espita a la discriminación. Cierto es que en las décadas siguientes muchos socialistas trataron de explicar y justificar de algún modo esa retórica marxista y finalmente, en el Programa de Erfurt de 1892, el partido socialista alemán adoptó una posición contraria formalmente al antisemitismo, al que el lÃder socialista de entonces, August Bebel, denominó en otro contexto "la religión de los tontos". Pero muchas fracciones del socialismo y del comunismo continuaron albergando en sà sentimientos judeofobos que terminaron por provocar los excesos antisemitas de los regÃmenes comunistas. De hecho los progroma y las masacres a judios y la negación de la cultura judÃa ( una forma sutil de antisemitismo asimilatoria) proseguirÃa hasta la extinción de la URSS y sus paÃses satélites; además con una variante importante: el antisionismo como forma de purga a Israel, una foma asimilatoria fundamental del socialismo que llega a pervertir el orden de la palabra llamando verdugo a la vÃctima y acusando al sionismo de racista.
Stalin, al igual que Lenin, esperaba que los judÃos soviéticos desaparecieran gradualmente a medida que el régimen les ofreciera la modernización junto a la asimilación forzada. Pero Stalin y sus seguidores no pudieron dominar su virulento antisemitismo y comenzó un asalto sistemático sobre los lÃderes de la cultura Ydish y religiosa. Esta campaña culminó con las ejecuciones múltiples que tuvieron lugar en el sótano de la prisión de Lubyanka,
El nazismo retoma el antiguo antisemitismo y añade el "racismo biológico".
Hitler retomó el antiguo antisemitismo y le añadió oscuras teorÃas autodenominadas "cientÃficas" que probaban la superioridad de la autotitulada "raza aria" (y con ella, de todos los alemanes) sobre la "raza judÃa". Para ello se apoyaba en las teorÃas, bastante confusas, enunciadas en particular por el francés Gobineau, en el siglo XIX. Hitler entró en contacto con el antisemitismo existente en Viena cuando era joven. Es en esta época cuando entrará en contacto con periódicos antisemitas. Todo su odio se proyectará desde entonces contra los judÃos. En "Mein Kampf" ("Mi lucha"), Hitler compara continuamente a los judÃos con "parásitos" de los que hay que desembarazarse. Afirma “cientÃficamenteâ€? que hay una "sangre alemana" y una "sangre judÃa y que es necesario purificar a Alemania del judaÃsmo.
El programa del Partido Nazi propugnaba retirar todos sus derechos a los judÃos y llega a su intento de exterminio.
El programa del Partido Nazi no dejaba lugar a dudas: Se retiraban sus derechos de ciudadanÃa a los judÃos que vivÃan desde hacÃa siglos en Alemania. A partir de ahÃ, poco más se les podÃa quitar: la persecución podÃa comenzar. Más de 6 millones de judÃos serÃan el coste de tanta barbaridad. No bastaba con expulsarlos y/o asimilarlos habÃa definitivamente que exterminarlos.
Antisemisimo actual, sutil e igualmente irracional y más peligroso
Muerto el Nazismo como proyecto polÃtico, podemos apreciar con alarma que se está produciendo un recrudecimiento del antisemitismo en diversas regiones del mundo, en particular en Europa. La expresión visible de este retorno es el incremento de los atentados contra ciudadanos e instituciones judÃas.
El odio el judÃo llega a tal punto que salvo contadas excepciones, nadie (ni en los medios de difusión, ni entre los grupos de izquierda) se lamenta por las violentas acciones anti-judÃas, ni tampoco por las vÃctimas de los atentados islámicos contra judÃos dentro y fuera de Israel. En este sentido, la opinión pública internacional parece tuerta, repudia las acciones antiterroristas que emprende el Estado de Israel y que como cualquier acción de Estado puede ser puesta en entredicho, pero nada dice acerca de los atentados islámico-palestinos contra judÃos que no tienen discusión alguna.
Las noticias provenientes de Israel son presentadas en forma sesgada utilizando eufemismos que ocultan los acontecimientos, asà los asesinos criminales se transforman de terroristas islámico-palestinos en “suicidas�, “combatientes�, “comandos�, etc.
El antisionismo se ha puesto de moda. Una nueva forma de antisemitismo ha aparecido, parafraseando a August Bebel hoy en dÃa el “anti-israelismoâ€? es el socialismo de los “imbécilesâ€?. Han llegado a hacerles creer que no se puede ser progresista sin ser antisionista.
Después de la Shoá (debido a la culpa europea por acción, y del resto del mundo por omisión, respecto la nazismo) la judeofobia se habÃa tornado una ideologÃa socialmente repudiable; a tal punto, que la cúpula de la iglesia católica, después de dos mil años de visceral odio antijudÃo, se retractó de las barbaridades que dijo respecto de los judÃos durante esos dos milenios y que costaron la vida a cientos de miles de judÃos asesinados o evangelizados a la fuerza; pero era solamente una cara amable de lo que se estaba gestando nuevamente en la sociedad.
Analizando el discurso de gran parte -por no decir la totalidad- de la autodenominada “izquierdaâ€?, vemos que en relación a Israel actúan y piensan en clave marxista, es decir, debe ocurrir, como en su dÃa de Marx a Stalin se soñó con la desaparición de los judÃos… y por ende Israel no tiene lugar en el contexto de las naciones. El antijudaÃsmo es tan fuerte que se “naturalizaâ€? y asume formas socialmente “aceptablesâ€? hasta para la izquierda, como ocurrió con la Ilustración en el siglo XVIII.
Las raÃces culturales de la judeofobia son tan profundas y tan subrepticiamente prejuiciosas que han encontrado nuevas formas de “odiar al judÃoâ€?socialmente “aceptadasâ€?, asà se llega al colmo de condenar como racista al movimiento de liberación nacional del pueblo judÃo (el sionismo); mientras que al nacionalismo arabista -aliado de los nazis ya en los años 30 y 40 - (portador de una profunda xenofobia, chauvinista, racista, sexista y fascista, etc.) se lo define como “revolucionarioâ€?.
Israel es el único paÃs judÃo del mundo al que se cuestiona en su necesidad de existencia; mientras que no opinan lo mismo de los ingentes estados islámicos; tampoco denuncian las persecuciones a las que son sometidos los no musulmanes en los estados totalitarios islámicos. Al único Estado que se le exige que pierda su carácter judÃo es a Israel (esto no se lo demandan ni siquiera al Vaticano en su cristiandad, salvando las distancias).
Dos milenios de judeofobia no pueden transcurrir sin dejar una huella profunda en la ideologÃa de occidente; la prueba está en que ayer se criticaba a los judÃos por dejarse conducir como “ovejas al mataderoâ€? durante la Shoá (lo cual a su vez es falso, ya que hubo múltiples formas de resistencia tanto activa como pasiva) y hoy se nos critica por no dejarnos asesinar impunemente y defendernos de la agresión del terrorismo y la barbarie islamista y de la ceguera occidental. Existimos y eso, a demasiada gente, aun les duele. |
![](https://barcelona.indymedia.org/images/licenses/norights.gif) This work is in the public domain |
Comentaris
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per XXX |
16 des 2004
|
QMEC = Qué me estás contando? |
Menos victimismo y más respecto a las victimas antiguas y nuevas producto de la politica sionista
|
per kaos |
16 des 2004
|
Menos demagogía y más respeto a los derechos humanos del pueblo palestino.
www.kaosenlared.net |
Por favor
|
per el zoo |
16 des 2004
|
no den de comer a los animales |
Si tires sla a un cuc aquest es revolta
|
per Antiterrorista |
16 des 2004
|
Fa mal dir la veritat als cucs de l'esquerra ... la sal de la veritat els revolta: AVUI SON ELS RUCS ÚTILS DEL NEONAZISME RACISTA |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Raskolnikov |
16 des 2004
|
Compte Antiterrorista, al portar les coses a un extrem.
Relaxem-nos tots plegats.
El que us està passant avui dia és fruït de la arbitraria decissió de fundar l´estat de Israel en la pitjor i més perillosa ubicació posible (teníeu tres ubicacions més).
Que els vostres veins no són cap sants? Totalment d´acord.
Ara bé, el poble de Israel està apostant per una política molt agressiva i perillosa que ja vorem com acabarà. I el poble palestí NO ES EL CULPABLE de la vostra tragedia.
Un cop entengueu aixó, la sol.lució serà més fàcil. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Antiterrorista |
16 des 2004
|
Si demà les bandes terroristes islàmiques deposessin les armes i s'asseguessin a negociar poca cosa més passaria que hi haurien dos estats.
Si Israel dexes de defensar-se ( després de 5 guerres d'extermini llançades per acabar amb Israel i llançar els jueus al mar ) no quedarien ni edificis...
El poble palestí és culpable de la seva propia tragedia , uan tragedia traçada pels seus dirigents i la lliga àrab...
El drama principal és que aquesta mena de dictadures silamistes son vistes pels marginals occidentas d'esquerres totalitaries com "antisistema". I si que son "antisistema" pero són profundament, més que antisistema" i anticapitalistas, son medievalistes i totalitaris |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per pero k coi diu??!?!?! |
16 des 2004
|
pero si israel s'ha fundat per la patilla on li ha donat la puta gana per motius religiosos (ooohhh esk es la nostra terra promesa.... mariconades)
Jo no odio als jueus, per ser jueus, ja k llavors hauria d'odiar tb a tots els creients d qualsevl religió i tpc es plan d'odiar al 95 % del mon. Odio als k utilitzen el victimisme d l'holocaust per fer les barbaritats mes grans amb total impunitat. Per autoferse un pais k no ha existit mai i a sobre voler fer fora als demés.
Terroristes??? i k esperaveu? k us diguessin k si, k cap problema k feu amb tota trankilitat k sou victimes i podeu fer el k volgueu? uns collons, totom té dret a defensarse.
i amagarse en l'antisemitisme no us ajudarà en res, pq cadascu sap el k és i jo d racista poc, i d nazi menys encara vale? osigui k deixa d posar propaganda naziisraelita i preocupat d no matar a nens palestins (ai si k son terroristes, no? tb el nen mort en braços del seu pare per les bales de l'exercit israelia cuan els hi llenaçaven pedres?)
Feu molta pena i fastig la gent com tu.
Israel dissolució! |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Raskolnikov. |
16 des 2004
|
"El drama principal és que aquesta mena de dictadures silamistes son vistes pels marginals occidentas d'esquerres totalitaries com "antisistema". I si que son "antisistema" pero són profundament, més que antisistema" i anticapitalistas, son medievalistes i totalitaris"
Estic totalment d´acord amb aquesta observació.
Ara bé amb segons quines dictadures sí que si pot arrivar a acords com fan els U.S.A. i el mateix estat d´Israel i les democracies Europees???
Per democratitzar l´Orient mitjà no cal envair Irak, el que cal és arrivar a un acord amb la societat palestina i que aquesta es pugui regenerar democràticament amb una federació en un estat israelo-palestí o en dos estats diferents. Quant aixó succeixi la percepció del món àrab potser canvia i enlloc de dirigir la seva ira vers vosaltres o el món occidental la dirigiràn vers els seus governants tirans.
"El poble palestí és culpable de la seva propia tragedia , uan tragedia traçada pels seus dirigents i la lliga àrab"...
Tornes al reduccionisme. Compte amb aquestes afirmacions, si apliques aquesta máxima a tots els pobles totes les aberracions queden justificades...!!!
Molt de compte amb el llenguatge i segons quines expressions. No es pot reduir tot a dues opinions ni a dos bàndols.... No es pot simplificar la realitat d´aquesta manera.
Qui en surt beneficiat de tot aixó ??? |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per . |
16 des 2004
|
antiterrorista, les dictadures islamistes les alimenteu, com al foc la benzina, el sionistes imperialistes, israelians i americans...
sembreu misèria? recollireu ràbia...
no sou humans |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Antiterrorista |
16 des 2004
|
¿Ho dius de broma no? Tu ets també dels qui creu que Israel ha de desapareixer per fer un sol Estat amb els palestins.
Mira , no t'ho prenguis malament però avui els jueus del m´ñon vivim relativament bé gràcies a Israel. Ni de conya renunciarem a no tenir un Estat una altra vegada. Hi ha MOLTS ESTATS ÀRABs, MOLTS MÉS DE MUSULMANS ...la solució al problema palestí passa per l'acceptació d'israel i la creació d'un Estat palestí que ademés dels terroritoris ocupats contempli les terres que els "Egipcis" "Jordans" "Siris" i "Libanesos" els hi han robat definitivament. recorda que els territoris ocupats per Israel NO HO VAN SER MAI ALS PALESTINS, ho van ser a altres "ocupants" siris , libanesos , jordans i egipcis ... que mai es van proposar crear un Estat Palestí. Fins i tot tindriem la paradoxa que avui un Estat Palestí és possible gràcies a que Israel va ocupar aquells territoris ( per protecció) en la guerra que la Lliga Àrab va perdre el 1967 |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per dd |
16 des 2004
|
Quina vergonya utilitzar elnom del poble jueu, d' un poble que ha aportat tant al pensament, el progres, la literatura europea i universal.
Quina vergonya utilitzar la tragedia del poble jueu per cometre una neteja etnica, una colonitzacio blanca, enple segle XXI.
Et recordo que la majoria de jueus viuen fora de israel. I molts d' ells no volen saber res de vosaltres els sionistes. Entre altres coses perque israel i el sionisme es avui la principal font que alimenta la judeofobia.
Jueus sí, israelians no. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Antiterrorista |
16 des 2004
|
ves a pendre pel cul dd ... |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Raskolnikov. |
16 des 2004
|
Us recomano que enlloc de anar a prendre pel cul aneu a pendre plegats un café o millor una cerveseta i així us en adonareu de la manipulació que estem patint tots plegats.
Que collons vol la gent ???
VIURE EN PAU.
Sí???
Doncs vinga menys tonteries i descalificacions i més empemta, força i voluntat. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per pero k coi diu 2 |
16 des 2004
|
basar els estats en si son musulmans, jueus, o cristians es un error en si mateix, vol dir k el dia k la majoria d la gent tingui superat el trauma d la religió no pdroan ser lliures ja k el seu estat si k hi creu en deu.
Els estats haurien d ser de les persones, una unió d persones (tot i k en el fons es un estadi més a superar això dels estats per anar arrivant a una convivencia realment pacifica)i no una unió d persones k pensen x o y.
Defensar la creació d'un estat en la religió es algo absolutament ridicul, la religió cadascú a casa seva.
PD: Si els cienciolegs fossin milions i patissin un genocidi tb tindrien dret a crear un estat ciencioleg? el voldrien a la terra o en un altre planeta? tindrien dret tb en un altre planeta? sepré podria ser un bon motiu per començar uyna guerra i enrriquir als d sempre, no? |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per pero k coi diu 2 ets ruc xaval |
16 des 2004
|
distingeix entere religió i poble. BUUURRO |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Fora feixistes |
16 des 2004
|
Administradors d'indymedia, cada cop pugen més merda, esteu tractant aquest tema a les assemblees o simplement deixem fer fins que es carreguin aquesta eina tan valuosa? No entenc aquesta passivitat i l'impunitat dels feixistes en aquesta pàgina cosa que no suceeix en d'altres pàgines per raons obvies. Si us plau reflexioneu, cada cop venen menys ganes d'entrar aquí. Amb tots els meus respectes cap els que us heu currat aquest lloc. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Antiterrorista |
16 des 2004
|
Administradors d'indymedia, cada cop pugen més merda -pro terrorisme, antisemitisme, atemptats contra la democracia- esteu tractant aquest tema a les assemblees o simplement deixem fer fins que es carreguin aquesta eina tan valuosa? No entenc aquesta passivitat i l'impunitat dels feixistes i totalotaris comunistes en aquesta pàgina cosa que no suceeix en d'altres pàgines per raons obvies. Si us plau reflexioneu, cada cop venen menys ganes d'entrar aquí. Amb tots els meus respectes cap els que us heu currat aquest lloc. |
Entre el MAL, ADEVAF y Aixó...
|
per uno |
16 des 2004
|
Ja n'hi ha prou d'intoxicar aquest web. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per mal malsinpatrias@hotmail.com |
16 des 2004
|
Los únicos intoxicadores son los defensores del ANTISEMITISMO y del NAZIONALISMO ETNICO
No a la Izquierda chekista
No a la reacción
LIBERTAD
http://serviciospro.wanadoo.es/sidevia/
en lucha
NUEVO SINDICATO DE ESTUDIANTES EN LA UB, ANTINAZIONALISTA Y RADICAL |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Fora eixe fill de Sharon d'Indymedia |
16 des 2004
|
Continua enmerdant aquesta pagina amb la seua repugnant propaganda sionista.
¡Ves-t'en a donar pel cul al teu admirat Sharon,nazi-sionista de merda! |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Pere |
16 des 2004
|
He vist la mort de prop moltes vegades, Antiterrorista. La primera vegada tenia jo catorze anys. Una nit, a la sortida d'un concert, vaig ser brutalment apallissat per un grup d'una vintena de neonazis. El que em va salvar la vida va ser un cotxe de la policia que va treure el morro pel carrer a on m'estaven linxant. Paradoxes de la vida: els meus salvadors van acusar-me, a mi, de ser responsable del que m'havia passat; ja se sap que, amb aquesta edat, t'hauries d'haver quedat a casa.
L'últim cara a cara amb la mort va ser a la ciutat de Ramala, Cisjordània. Feia quatre dies que vivíem sota una pluja de bombes llençades per defensar-te. Una dona palestina va cometre la imprudència d'anar-se a curar a l'hospital d'una petita ferida a la cama, res greu, un petit tall que es deuria fer a casa. Al sortir de l'hospital, acompanyada pel seu marit, un soldat israelià li va disparar un tret, un sol tret, precís, certer. El cor de la dona va ser atravessat per una única bala.
El marit va aconsseguir fer marxa enrera. Desesperat, va demanar ajuda a les primeres persones amb qui es va creuar. Vaig còrrer a recollir el cos de la dona , estès en mig d'un carrer destrossat pels obusos i les horugues dels tancs, fins que el xiulet de les bales em va frenar. A cent metres hi havia els soldats que t'estaven defensant, Antiterrorista, i des del seu punt de mira telescòpica van distingir que, a diferència de la dona, jo no era un terrorista. No: jo era occidental. Així que van desviar uns centímetres el punt de mira, lo just perquè les bales passesin a un pam del meu cap.
Com comprendràs, amic Antiterrorista, jo també estic totalment en contra del terror organitzat.
Potser a aquestes alçades ja has sentenciat que sóc un esquerrós antisemita totalitari amb atracció freudiana pel nazisme, i potser ja no vulguis continuar llegint: en tens tot el dret. De fet, això és el que sol passar amb la majoria de la gent que participa en aquests tipus de debats: sóm tant llestos que no necessitem escoltar, perquè ja tenim la veritat. Així que, per part meva, hi contribuiré (avui, i sense que serveixi de precedent) exercint el meu dret a l'autisme.
He viscut a Jerusalem Oest, Antiterrorista. Sé de sobres la putada que és anar a agafar un autobús pensant que pots volar pels aires. M'imagino que tu també ho saps. Ho saps? Però també he viscut a Ramala. Coneixes Ramala? Hi has estat? I Bidu, que està tocant Jerusalem? Has estat mai en un camp de refugiats? Betlehem, Nablus, Gaza City... ho coneixes, Antiterrorista, hi has estat mai? Hi has estat sense estar a dins d'un tanc? Hauries de fer-ho, Antiterrorista. Si vols, algun dia hi anem plegats.
No em crec tant llest com per intentar donar una solució a cap conflicte. En sóc testimoni, i miro de donar-li veu, sí, i de la meva experiència només et puc dir que crec que la solució passa per ficar-se a la pell de l'alre. Però reconec que potser només sóc un imbècil que qualsevol dia acabarà amb un tret al cap. I acabareu els que tan fervorosament discutiu en aquets foros?
Tu ens dius que la solució del confilcte a l'Orient Mitjà passa per el desarmament dels grups terroristes palestins i que d'aquí als dos Estats és un camí de roses. No obstant, quan aquest han decretat alguna treva, vosaltres us heu continuat defensant, sempre defensant, aplicant la política d'assassinats selectius. Heu continuat fent incurssions a les ciutats palestines -jo les he vist, Antiterrorista, jo hi era allà...-. Han continuat morint dones que havien anat a curar-se, i nens que tiren pedres i, ja se sap, demà s'inmolaran. De veritat voleu la pau, Antiterrorista? Quan amb cada dia de guerra guanyeu un pam de terra, un pou d'aigua, un assentament, un tros de biblia?
Els forts poden guanyar les guerres, però també poden imposar la pau. I vosaltres, amic Antiterrorista, sou els forts, des de ja fa anys. És clar que el victimisme dóna molts bons resultats, i més en el vostre cas: qualsevol crítica és antisemita, d'arrera d'ella si amaga un nazi camuflat. Jo sé perfectament que els de Hamas, o els de la Jihad, o els dels màrtirs d'Al Aqsa no són millors que vosaltres, ni que nosaltres, que va. Antiterrorista, tots sóm iguals, fastigosa i maravellosament humans. Però aquesta història no té un final feliç, amic Antiterrorista, tu ja ho saps. Perquè a la vida hi han forts i febles, guanyadors i perdedors. I tots ens hem de sapiguer ubicar. Tu estàs amb els primers, recorda-ho sempre.
Tot i que ja saps que la veritat fa mal.
Ah, jo em dic Pere. Pere Maruny. No sé si deixar el meu mail, no voldria que s'emplenés de merda. En fi, si vols ja em trobaràs. Potser si seguim el consell de'n Raskolnikov solucionarem més coses que parlant sols. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Antiterrorista |
17 des 2004
|
Benvolgut Pere,
Quan tenia no més de 14 anys una pistola em va anar a parar a la boca , va ser a Sevilla... jo hi era de vacances, un grup de falangistes van voler que cantésuna cançó que evidentment no coneixia... suposo que els va fer gracia... Jo solament vaig tenir la sort que passes gent i que s'espantessin una mica , em treguessin la pistola i apretés a córrer pru com per entrar en un locla i demanar ajud.
En quant a Jerusalem , sí, he viscut l'angoixa de pujar als autobusos i d'estar en els locals. Però no solament a Jerusalem , a tot Israel. I no , com ja saps no he estat mai a Ramala, no hi podem entrar els jueus ... tristament no en sortiriem vius , com ja ha passat altres vegades gent que hi ha entrat per equivocació.
M'agrada la guerra igual que a tu. la mort de quelsevol persona sigui palestina i/o israeliana és igual de dolorosa. En quant que m'ha tocat néixer al bàndol guanyador , em sembla que a les guerres no hi guanya mai ningú , però si tinc clar que si alguna de les 5 guerres que han llançat els àrabs sobre Israel hagués representat la derrota d'Israel avui no existiriem...Mentre que els palestins malgrat les cíniques acusacions d'extermini etc... bé no segueixo perquè solament segir em fa fàstic. Israel no és la part forta , tansols 6 milions i escaig per a una població àraba que supera els 100 milions de persones i que estan en guerra amb Israel. Ho sento pero això se'n diu sobreviure. En quant a injusticies ... moltes , massa injusticia en qualsevol conflicte; però pensa que quan els palestins usen nens o noiets que s'exploten o et tiren tubs bomba... acabes no distingint el noi que se t'acosta i que és simplement un noi , d'aquell que se t'acosta per matar-te i matar-se. Ës trist però és així. Quan usen dones , acabes no distingint. No, Pere, em convenceràs que el terrorisme islàmic-palestí és la solució als mals d'aquella població , ans al contrari , els empitjora. No crec que siguis tan crèdul com per pensar que el terrorisme podrà derrotar israel oi ? En quant a les treves ... Ho sento amb el terrorisme no es pacta, i menys quan les treves son unilaterals. Jo si que espero un final feliç a la història... de fet la propia existència d'Israel malgrat tota la barbarie que l'envolta ja és prou felicitat. Algun dia entendran que el somni de llançar els jueus al mar és inútil i seuran a negociar la creació del seu Estat, no la destrucció d?Israel com pretenen. |
Re: El Antisemitismo de ayer y hoy... tambien un mal de la izquierda
|
per Sionisme a la foguera |
17 des 2004
|
Ai quina peneta que em fas antiterrorista,com els falangistes em van tractar justament com se senten tots els palestins amb els soldats israelians, bé, tots els que no han mort a les seves mans i poden explicar-ho. Resulta que no t'agrada la guerra però tanques els ulls als assassinats de civils innocents i per res terroristes, o si que ho són només per ser palestins? Com jo segurament, també sóc un terrorista? L'estat d'Israel és un estat imposat amb data de naixement: 1948, la ràbia dels àrabs és bastant entenible com la tindria jo si arriben uns rics comprant terres i es fan els amos per no se que tonteries bíbliques. No em facis riure dient que no t'agrada la guerra quan el teu estat està continuament en guerra, assassinant i torturant indiscriminadament, no em facis riure perque de la defensa a ser tu l'atacant van molts passos i Israel des de que va neixer està a l'altra banda de la raó. Colons imposant-se i fent un autèntic genocidi contra els habitants indigenes de les terres que vosaltres heu robat.
Mort al sionisme i mort a Israel. I per suposat no intoxiquis amb la teva bilis fastigosa d'integrista. |
|
|