|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
La declaració de Batasuna
|
|
|
per Joan Fradera |
08 des 2004
|
|
Sens dubte, Batasuna es troba en un dels moments més difícils des de 1978. Cal discrepar, però, de les explicacions que es donen des del PP i del PSOE. Ni l’ofensiva judicial, ni l’estratègia d’il•legalització (rebutjada per una àmplia majoria de la població basca) ni la difícil situació d’ETA, ni la impossibilitat de presentar-se a les eleccions de 2005 són els elements clau de la crisi de Batasuna. |
UNA SITUACIÓ DELICADA
Sens dubte, Batasuna es troba en un dels moments més difÃcils des de 1978. Cal discrepar, però, de les explicacions que es donen des del PP i del PSOE. Ni l’ofensiva judicial, ni l’estratègia d’il•legalització (rebutjada per una à mplia majoria de la població basca) ni la difÃcil situació d’ETA, ni la impossibilitat de presentar-se a les eleccions de 2005 són els elements clau de la crisi de Batasuna.
El problema de Batasuna és un problema polÃtic, de pèrdua de suport social entre la seva pròpia gent, de desà nim i de manca de perspectives de la majoria de militants, un problema que arranca amb la ruptura de la treva d’ETA l’any 2000 (que arruïnà el procés de Lizarra), i que no ha fet més que agreujar-se en els últims anys.
A part del retrocés a les eleccions del 2001 i l’escissió d’Aralar, resulta molt simptomà tica la minvada participació a les iniciatives de Batasuna, contrastant amb les respostes multitudinà ries quan les propostes han estat més unità ries (per exemple, contra el tancament d’Egunkaria). També és significatiu l’èxit de Nafarroa Bai, en un territori on HB sempre havia tingut l’hegemonia del basquisme, i on la crida de Batasuna al vot nul ha tingut un impacte mÃnim.
Supeditada a l’estratègia d’ETA, Batasuna corre el perill de deixar de ser el referent obligat del moviment d’alliberament nacional. Era necessari un canvi d’orientació, i pel que es dedueix de la carta dels presos, ETA podria sintonitzar amb aquest plantejament.
UNA NOVA ETAPA?
L’anà lisi anterior no resta importà ncia a la declaració realitzada a Anoeta, ja que, darrera la retòrica triomfalista, les propostes que s’expliciten representen un canvi prou important en els plantejaments tradicionals de Batasuna:
1) Procés de dià leg entre totes les forces polÃtiques, socials i sindicals del PaÃs Basc, previ a la negociació amb els estats. Les forces espanyolistes PP i PSE ja no són purs agents de l’estat, sinó que representen a sectors del poble basc. És més, s’ha d’assolir un acord que compti “amb l’adhesió i el respecte de totes les sensibilitats existents en el poble bascâ€?.
2) El procés de dià leg no parteix de condicions prèvies, encara que s’han d’assumir alguns compromisos molt genèrics: “anar a les arrels del conflicteâ€?, “realització d’una consulta a tota la ciutadania basca en condicions pacÃfiques i democrà tiquesâ€?. Desapareix la territorialitat, o sigui la unitat territorial d’Euskalherria, incloent-hi Nafarroa i els territoris situats a l’estat francès, com a condició prèvia innegociable. A més, totes les parts han de fer “les concessions necessà ries per assolir un acord satisfactoriâ€?.
3) El procés de resolució del conflicte es produirà en dos espais clarament diferenciats. D’una banda, el dià leg i l’acord entre els agents polÃtics i socials que definiran l’estatus polÃtic d’Euskadi, i d’altra, l’acord de desmilitarització entre ETA, l’estat espanyol i l’estat francès que tractaria dels presos, refugiats i vÃctimes del conflicte. Per tant, ETA no tindria cap participació en la determinació del futur polÃtic d’Euskadi.
MOLTS PALS A LES RODES
Les reaccions dels partits i del govern basc no s’han fet esperar. Deixant de banda el PP, que l’únic que el preocupa és la prohibició de qualsevol acte de Batasuna, els demés han coincidit a rebutjar la proposta perquè “no es condemna a ETA�, o “no s’explicita la necessitat d’una treva d’ETA�, o per les dues coses alhora.
De moment, no sembla que la proposta d’un dià leg sense condicions hagi de trobar gaires interlocutors polÃtics. Tampoc (i aquà ens referim als dos grans partits d’à mbit estatal) no hi haurà interès en la desmilitarització del conflicte basc, ja que tota l’estratègia contra les aspiracions de sobirania del poble basc quedaria desmuntada.
En canvi, diferents moviments socials, com Elkarri i el sindicat ELA, han vist amb bons ulls la proposta. També han començat a sortir veus (minorità ries però significatives) dins el PSOE que consideren que ja és hora de passar de les mesures d’excepció a les de normalització (acabar amb la polÃtica de dispersió de presos i replantejar la il•legalització de Batasuna). Encara que la direcció federal del PSOE ha tancat files defensant el pacte antiterrorista i la negativa a reconèixer el carà cter plurinacional de l’Estat, les dissensions internes (davant les quals un PSC camaleònic s’haurà de mullar) aniran en augment.
Caldrà seguir amb atenció el desenvolupament del procés obert per Batasuna. En qualsevol cas, des de Catalunya a més de exigir el dret a l’autodeterminació i d’oposar-nos amb totes les forces a la persecució i a l’apartheid contra l’esquerra abertzale, caldrà donar suport a les iniciatives (com les d’Elkarri) favorables al dià leg i a la desmilitarització del conflicte.
Publicat al nº11 de Revolta Global (desembre-gener 2005) |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/artrg_1107_batasuna.htm
|
This work is in the public domain |
|
Re: La declaració de Batasuna
|
|
per Magda |
08 des 2004
|
Que se publiquen estas cosas en una web es intolerable.
¡Tiro al guarro deporte olímpico YA! |
|
Re: La declaració de Batasuna
|
|
per zorra |
08 des 2004
|
|
magda muerta |
|
Re: La declaració de Batasuna
|
|
per pepet |
08 des 2004
|
|
Como que ETA no tendria participacion alguna en la determinacion del futuro de euskal Herria?. Eso es mentira y jamas Batasuna ha dicho eso. Eta es uno mas de los interlocutores y por supuesto tambien hara oir su voz en un posible acuerdo de paz. Como que Batasuna esta debilitada?. Precisamente Batasuna es una fuerza politica que ha sido en gran medida la responsable del giro del PNV hacia el reconocimiento del derecho de autodeterminacion y la celebración de un referundum y sigue siendo un referente politico tanto en Euskal Herria como en el estado Espanyol como a nivel internacional. Fuera terjiversadores socialdemocratas!. Gora Euskal Herria Askatu |
