|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
L'Estat reconeix tortures habituals a les presons de l'España democrà tica
|
|
|
per Periodista |
04 des 2004
|
|
|
04/12/04
El Periódico - edició impresa
SOCIETAT
JUSTÃ?CIA
EL CORPORATIVISME POLICIAL SILENCIA CASOS DE TORTURES, SEGONS AMNISTIA
• Un estudi avalat per l'exfiscal Villarejo revela maltractaments a detinguts a Espanya
• Les indemnitzacions arriben amb retards de cinc anys i pocs cops superen els 3.000 €
MONTSE MARTÃ?NEZ
BARCELONA
Obligar un detingut a recollir els seus excrements, posar-li el cap al và ter i estirar la cadena, arrencar-li la barba i donar-l'hi per menjar barrejada amb tabac, posar-li una pistola a la boca o amenaçar-lo de violar un ésser estimat. Sense oblidar les lesions fÃsiques.
Tot això ha passat a Espanya, a l'Espanya ja democrà tica i recent, i són fets que figuren com a provats en sentències judicials. Amnistia Internacional va alertar ahir que el corporativisme en els cossos policials i de funcionaris de presons és un dels principals mecanismes per silenciar les tortures.
L'informe, que porta per tÃtol Acabar amb la doble injustÃcia. VÃctimes de tortura i maltractaments sense reparació, es basa en 450 sentències dictades entre el 1980 i el 2003 per tribunals espanyols. D'aquestes se n'han analitzat 95 en profunditat per tenir una resolució condemnatòria per tortura o maltractament. L'exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, va descriure ahir l'estudi com un informe de "mà xima rellevà ncia i extraordinà ria rigorositat". "És tan rigorós com cap que s'hagi fet mai a Espanya", va afegir el fiscal.
POC I TARD
La necessitat de la rà pida i completa reparació a les vÃctimes de tortures o maltractaments és un requeriment summament repetit en l'informe. Perquè, a més d'indemnitzacions gairebé irrisòries --calculades amb els barems dels accidents de trà nsit sense tenir en compte els danys morals--, estan arribant als seus destinataris amb una dilació que, en el millor dels casos, és de cinc anys. La responsable del departament d'investigació de la secció espanyola d'Amnistia Internacional, Giulia Tamayo, va detallar que "el 80% de les vÃctimes han rebut indemnitzacions inferiors als 3.000 euros (500.000 pessetes), i el 30%, inferiors als 600 euros (100.000 pessetes)". Després de passar anys d'espera.
Tot i que Amnistia Internacional arriba a la conclusió que la tortura no és sistemà tica a Espanya, sà que es reben "denúncies freqüents i creïbles". Tamayo va destacar l'augment de les denúncies de detencions il.legals i maltractaments amb component racista sofert per ciutadans estrangers.
NI PRESCRIPCIÓ NI INDULT
Entre les mesures urgents, l'organització sol.licita que els delictes d'aquestes caracterÃstiques no tinguin lÃmit de prescripció, que desaparegui la possibilitat d'indult per als condemnats i que el Govern assumeixi la seva responsabilitat civil.
Altres necessitats, argumentades ahir per l'exfiscal Villarejo, és replantejar els perÃodes d'incomunicació de 13 dies instaurats pel Partit Popular. "Aquest perÃode d'incomunicació és incompatible amb els drets democrà tics i bà sics de detinguts i presos", va apuntar Villarejo. L'exfiscal, en una recopilació de dades extretes de les memòries de la Fiscalia General de l'Estat dels últims cinc anys, va parlar de 357 diligències prèvies per presumptes delictes de maltractaments o tortures.
Com a fiscal durant 41 anys, Villarejo va fer una crida als seus col.legues com a peça fonamental a l'hora de perseguir i eradicar aquestes prà ctiques delictives.
04/12/04
El Periódico - edició impresa
SOCIETAT
JUSTÃ?CIA
IMPUTAT L'EXDIRECTOR DE QUATRE CAMINS PELS ABUSOS ARRAN DEL MOTÃ?
EL PERIÓDICO
BARCELONA
La jutge que investiga els presumptes maltractaments soferts per un grup de presos després del motà que hi va haver el 30 d'abril passat a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, ha citat a declarar com a imputat l'exdirector del centre penitenciari, Diego EnrÃquez.
Una interlocutòria dictada per la jutge apunta que EnrÃquez, destituït per la Conselleria de JustÃcia al setembre, serà citat com a imputat per preservar els seus drets i garanties legals. Per això hi anirà amb un advocat, informa Europa Press.
La jutge també ha citat a declarar en qualitat de testimonis el subdirector general de Recursos de la Conselleria de JustÃcia, Manuel Roca, i el cap de Serveis de Centres del mateix departament, José Luis Valdivieso. Aixà mateix, també ordena citar tot el personal de servei que hi havia a la porta de la presó la nit del motÃ, i per això prèviament hauran de ser identificats.
El 22 de novembre van declarar en qualitat d'imputats tres dels cà rrecs de la presó --dos caps de centre i un cap de servei-- involucrats en els fets. Dos dies després, també va declarar en qualitat d'imputat l'exresponsable mèdic de la presó, Xavier MartÃnez, destituït per la Conselleria de JustÃcia immediatament després dels fets per la seva presumpta participació.
La titular del Jutjat número 3 de Granollers va prendre declaració als tres funcionaris, que van negar que estiguessin de servei la nit del motà i van explicar que van anar al centre penitenciari per solidaritat amb els companys. Igualment, el doctor acomiadat de forma fulminant va negar haver agredit cap intern.
INFORMACIÓ RESERVADA
Aquests quatre cà rrecs del centre penitenciari van ser esmentats en l'informe que va fer la conselleria com els responsables del trasllat de presos després del motÃ, en què va resultar greument ferit el subdirector de règim intern, Manuel Tallón. La Conselleria de JustÃcia va arxivar fa uns quants dies la informació reservada oberta sobre aquests fets amb la conclusió que, efectivament, s'havien produït irregularitats i una utilització excessiva de la força sense poder determinar, no obstant, la identitat dels funcionaris autors dels fets. |
This work is in the public domain |
|
Re: L'Estat reconeix tortures habituals a les presons de l'España democrà tica
|
|
per stoptortura.com |
04 des 2004
|
|
Que jo sàpiga´l'estat no ha reconegut res d'això, més aviat intenta ocultar-ho de manera ptètica i infame |
|
Re: L'Estat reconeix tortures habituals a les presons de l'España democrà tica
|
|
per ADECAF |
10 des 2004
|
Els independentistes que controlen Amnistia Internacional Catalunya han tapat els mals tractes a les presons catalanes per no haver de denunciar la política de mà dura del sindicat CATAC presons, integrat a la central independentista CATAC-USTEC-IAC.
Són uns autèntics venuts i que ara no parlin de corporativisme, els corporativistes són ells, que fan "corporativisme català" a escala nacional. |
