|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Tercer Sector del Audiovisual
|
|
|
per Alucinado |
26 nov 2004
|
|
Un pastel comunicativo para unos ingenuos... |
Veo que se esta enciendo el debate,
Un Tercer Sector para el audivisual de nuestro país ?
I quien lo pide? Colectivos con muy buena fe, pero que después de casi 4 años de teorias, quieren hacernos creer que estan muy preparados para emitir radio y televisión.
Por favor ser más prácticos, y okupar las ondas de una vez, menos teorias y reuniones frustantes que no han conducido a nada práctico. |
This work is in the public domain |
|
Tens tota la raó noi...
|
|
per També alucianada !!! |
26 nov 2004
|
Si vaig anar a més reunions que que aspes te un ventilador i al final res, teories i més teories inacabables, em van dir que s´havia emés ràdio i tv ???
No se, potser va ser una qüestió esotérica, perque lo demés una autèntica presa de pel. |
|
Ya era hora
|
|
per David |
26 nov 2004
|
|
Ya era hora que alguien hablara claro !!! |
|
Re: Tercer Sector del Audiovisual
|
|
per desconegut |
26 nov 2004
|
|
DOncs un dels "okupemlesone" ara fa un programa a Radio Nacional d'ecspaña, radio4 |
|
mes enlla dels topics? es possible?
|
|
per gemma |
26 nov 2004
|
Hola gent,
Jo sincerament no tinc cap mena de ganes d’entrar en debats surrealistes, i menys per internet on no en tinc ni idea de qui esta parlant.
No repetire el que he exposat al missatge anterior, sobre el perque del Tercer Sector de l’Audiovisual (TSA), quina idea de TSA tenim des de l’Assemblea per la Comunicacio Social (ACS), aixi com de la comunicacio social en general (qui li interessi que s’ho llegeixi o que vagi a la web de l’ACS www.okupemlesones.org).
Tant sols m’agradaria deixar apuntats una serie d’elements que em suggereixen aquests missatges. Els moviments socials d’aquesta ciutat tenim coses molt positives i per estar-ne orgulloses, pero d’altres no tant i fins i tot de negatives (i molt negatives). Entre els elements negatius hi destaquen la imposibilitat de generar debat i preguntes, l’autocritica, la no voluntat d’acceptar el conflicte com quelcom constructiu (i per mi el conflicte no son quatre insults per indymedia o en una conversa de bar)...
Viure de topics, no voler posar-nos preguntes (allo del caminar preguntando dels zapatiestes no se pas on ha quedat)... es com a minim una postura conservadora (i fins a cert punt pot arribar a ser reaccionaria). En el camp de la comunicacio aquesta postura es molt, pero que molt mes acusada. El que s’ha fet sempre, els falsos topics, les falses demagogies sembla que “molen�.
L’ACS neix amb aquesta inquietut, amb la voluntat de voler remoure en el camp comunicatiu un panorama que semblava estancat. Aquest espai de confluencia com a primer objectius tenia aquest: plantejar preguntes, situar el conflicte com a quelcolm contructiu, no conformar-se amb el que sempre s’ha fet acriticament. Crear una esfera publica no estatal on plantejar les qüestions comucatives.
Fer una tv o una radio es relativament facil. El que no es tant facil es aconseguir que aquests mitjans pertanyin i siguin gestionats pels moviments socials. Que els moviments no en siguin tant sols objecte de la informacio sino subjecte protagonista d’aquesta. No es tant facil anar mes enlla del ser un simple altaveu dels moviments i pensar els mitjans de comunicacio social com a eina de construccio de discurs i d’organitzacio.
Per aixo una radio i una tv dels moviments socials, aixi com un canvi en la manera d’entendre la comunicacio, tant sols sera possible si els moviments ho senten com a necessari. Personalment no tinc cap intencio de contruir una tv, una radio o qualsevol altre eina si realment no es aixo, una eina amb objectius politics, una eina que pertanyi als moviments socials.
En definitiva, crec que podem estar contentes perque com a minim un objectiu si que l’hem aconseguit: que es remogui quelcom en l’ambit comunicatiu. Que l’ACS li sigui incomoda a l’administracio i als mitjans insitucionals, aixi com tambe a les autoanomenades “radios lliures� de la ciutat... pero que alhora l’ACS la conformin mes de 130 col.lectius i xarxes del teixit social catala potser vol dir alguna cosa. Doncs res, aixo es tot, em despedeixo desitjant que poguem anar superant la cultura dels consens i conformisme que regna a casa nostra. |
