Acceptem el capitalisme com a bèstia de companyia?
Acceptem el neoliberalisme com a element d�anà lisi i hipòtesi econòmica?
Acceptem les dades dâ��ocupació com a termòmetre i no pas com a estadÃstica?
Acceptem la flexibilitat com a element potenciador de l�ocupació?
Acceptem l�atur com a parà metre estructural?
Acceptem l�economia submergida com a anivelladora de l�economia local?
Acceptem la marginació de l�immigració com a mal menor per a cobrar els subsidis?
Acceptem el silenci com a expressió de memòria històrica?
Acceptem el paper ponderador de l�FMI i el Banc Mundial?
�s evident que no.
Llavors perquè:
Acceptem que les dones desenvolupin el 99,9% de l�economia social no remunerada del planeta.
Acceptem que encara parlem de �la dona� com qui parla d�una teòrica minoria o d�una sectorial.
Acceptem que el terrorisme de gènere no sia considerat com a tal enlloc .
Acceptem que un 20% de la humanitat esdevingui objecte de tracte comercial i sexual en forma d�esclavatge.
Acceptem que ser dona treballadora comporti una sobrecà rrega psÃquica que comporta el 68% dels quadres depressius dels Països Catalans
Acceptem, doncs, que som una comunitat malalta i insolidà ria?
Oi que no suportes pensar que ets una persona insolidà ria, miserable, covard, repugnant?
Davant qualsevol expressió sexista, homòfoba, masclista...
NO CALLIS. LA PASSIVITAT ENS FA C�MPLICES |